Una publicació diferent la d'ara, després de tants dòlmens o estructures del Neolític o Calcolític. Farem una visita a la necròpoli i el poblat de La Polera, datats d'era celtibera, i el poblat de Ciudad Pedrosa, datat a l'Edat del Ferro inicial de la zona, vers el 1000 a.n.e.
Hi arribarem tot conduint per la N-627 direcció Burgos, on a uns 70 metres pel petit poble d'Ubierna, girarem a l'esquerra per un camí que surt just davant de l'Ermita de Nuestra Señora de Montes Claros. Seguint el camí, sense desviar-nos i a uns 3.5 quilòmetres, aturem el cotxe just al vèrtex amb un camí en pitjor estat que pel que anàvem i que surt a mà dreta. A peu, seguim aquest nou caminoi uns 230 metres, lloc on ens desviarem de nou a la dreta per un altre del mateix estil (crec recordar que, en aquest punt, ja estava senyalitzat). Bé, si seguim rectes per ell, com a 100 metres, començarem a veure cercles d'incineració a banda i banda del camí.
Es tracta d'una necròpoli tumular, de diàmetres compresos entre els 2 i els 5.5 metres. En molts dels túmuls s'ha pogut recuperar l'aixovar dins de l'urna que contenia les cendres del difunt amb un conjunt de materials d'ornament personal, ja siguin ganivets, puntes de sageta, fíbules o plaques de cinturó.
Aquestes tombes, utilitzades entre els segles V i IV a.n.e., estaven senyalitzades amb esteles, de les que se'n "conserva" una decorada, tot i que crec que actualment es troba desapareguda.
Extret del web burgossinirmaslejos. |
Segons la informació arqueològica a la que hem pogut accedir, hi ha tres tipus d'obres tumulars: Una d'elles és la que aprofita el terreny rocós natural per aixecar sobre d'ell la tomba; la segona obra tumular presenta un cròmlec circular que defineix el lloc on es troba l'enterrament; i la tercera es tracta com un doble cròmlec (com la de la primera imatge), que sembla servir per a protegir més el forat creat per endinsar l'urna funerària.
A continuació, inserim unes urnes de la necròpoli dipositades al Museo de Burgos.
Extret del blog: zaleza.blogspot |
Hem inserit només una fotografia de la necròpoli i ara n'afegim una altra, que no sé si són els més grans i restaurats, però sí els que ens van cridar més l'atenció. Val a dir que el número de cercles de la necròpoli és ingent, estenent-se durant uns 130 metres del camí, com hem dit, a banda i banda d'aquest, arribant als 103 sepulcres, tot i que amb els rocs remoguts que vam veure in-situ, jo no dubtaria en pensar que n'hi deuen haver més encara.
Tornem al cotxe, i seguim rectes pel camí fins veure una elevació allargada que queda a la dreta del camí, i que clarament no és natural. Allà aturem el cotxe, ja que la pista empitjora i fem la visita dels poblats de La Polera i de Ciudad Pedrosa a peu.
Ens trobem davant del poblat més important de la contrada pel que fa a la cultura celtibera, La Polera, que té unes dimensions de gairebé 1 quilòmetre de llarg pels 250 metres que ocupa la plana on es troba, i es calcula que hi devien viure unes 500 persones.
De fet, l'assentament de La Polera es va erigir al començament de l'altiplà aprofitant les estructures del poblat existent de Ciudad Pedrosa, datat de la primera Edat del Ferro de la zona, i que es troba a la fi d'aquesta plana tocant els penya-segats, amb unes dimensions d'unes 20-25 hectàrees. Per tant, defensivament parlant, la seva situació era immillorable, ja que l'únic lloc on havia de tenir vigilància era a la zona oest del poblat.
L'únic sistema defensiu no natural que clarament vam identificar van ser les restes de la doble muralla erigides per a la defensa del poblat de l'Edat del Ferro. D'aquestes, en queden a dia d'avui, dos amuntegaments de pedra i terra. S'estima que farien 4 metres d'alçada i 8 metres d'amplada, i que estarien distanciades entre elles uns 25 metres essent l'única construcció defensiva del poblat del Ferro. Aquestes dues muralles separarien dos recintes, identificat un com a espai agrari, i l'altre com a l'antiga Ciudad Pedrosa.
Aquí tenim les restes de les dues muralles del poblat de la primera Edat del Ferro de la zona.
Segons es descriu als estudis consultats, la zona del poblat celtiber de La Polera va ser ocupada durant dues etapes de l'Edat del Ferro. A la segona (època celtibera), pertany la necròpoli tumular que hem visitat, ja que, ocupacional-ment parlant, va ser molt més abundant que la primera segons les prospeccions efectuades. Aquest poblat tenia una nova muralla molt més avançada a l'altiplà on ens situem i ben propera a la necròpoli associada. Diversos autors denominen el poblat de La Polera com la ciutat turmoga de Bravum.
Planimetria dels poblats, murs i necròpoli, extret del web burgossinirmaslejos |
Com hem dit abans, al poblat de La Polera es va construir una muralla a la zona oest, que també era doble i feia uns 2.5 metres d'amplada, segons hem pogut veure a la planimetria inserida. Conjuntament amb un fossar natural existent, feien una imponent construcció defensiva. Per la seva localització i composició, els arqueòlegs pensen que podria ser que només hi hagués una entrada al recinte, que seria per on actualment vas amb el cotxe, però tampoc descarten una possible entrada a l'altre costat de l'altiplà.
Degut a l'aprofitament de la zona per a conrear fins a època moderna, els resultats que s'hi poden aportar segons excavacions arqueològiques no són gaire definitius respecte a la morfologia de l'assentament. Tot i això, es documenta un ús, segons les restes recuperades, de la primera Edat del Ferro de la zona (1000 a.n.e.), una altra de la segona (era celtibera), un aprofitament romà durant el segle II i un assentament tardo-romà durant el segle IV.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada