TRANSLATOR

diumenge, 25 de juliol de 2021

Dòlmens i cova a Alfoz de Burgos III

Ara sí, últims jaciments prehistòrics a Burgos, al terme municipal de Huérmeces.

Per a veure les dues primeres estructures d'avui, cal, sí o sí, anar amb GPS, ja que es troben al bell mig de camps de conreu i ens és difícil d'acabar de definir un camí concret, però ho intentarem. Bé, sortim de Ruyales del Páramo, nucli pertanyent a Huérmeces, per una pista sorrenca que s'endinsa als camps direcció oest des del carrer La Fuente. A uns 700 metres, veurem un camí que surt a l'esquerra i, just després, un que surt a la dreta, pel que seguirem 1.5 quilòmetres, on creuarem amb una altra pista que va de nord a sud. Poc després, la pista per la que anem es bifurca, i emprenem la de l'esquerra. Aquesta ens aproparà a la ubicació del megàlit. Quan queda més a prop de la pista, és a uns 520 metres de recórrer-la.

A peu, emprenent un camí creat per als tractors que surt a mà esquerra, voregem un camp de conreu i, tot entrant a un segon, on veurem al mig del camp la típica illeta de terreny no conreat, típica per a la conservació de monuments megalítics de la obra dels tractors.

Val a dir que el millor és intentar arribar-hi per coordenades, ja que es pot intentar arribar per diferents llocs.

A la fi, arribem a l'estrany sepulcre de Ruyales I o La Mina, I o II, tenim dubtes de com l'anomenen. És un megàlit de difícil interpretació, però no es dubta de la seva creació prehistòrica, tot i que els dos megàlits de Ruyales o de La Mina són prou diferents a la resta.

Per començar amb les diferències, es documenta el tema de l'orientació, que a nosaltres no ens aporta gaire (els hem vist cap a tots costats)*, però és que tots els de la zona, com a mínim els més importants, estan situats amb el corredor d'accés a la sortida del sol durant el solstici d'hivern (sud-est). En canvi, els germans Ruyales es troben mirant al sud-oest, com a mínim el que estem veient. Clar que tampoc acaben de tenir clar si eren dòlmens de corredor, i si aquest estava orientat cap on sembla que indiquen les lloses que es troben in situ clavades al sòl.

Imatge extreta del llibre "Tumbas de Gigantes"

*Acabem de trobar un estudi que diu que aquesta orientació, és típica dels dòlmens de corredor de tot l'estat i gran part d'Europa, amb l'excepció del catalans, sobretot els de l'Empordà, on l'orientació varia a més o menys al 50% dels megàlits. Segons aquest estudi, els que estan orientats a una altra direcció són sobretot els més moderns.

El que es veu del possible sepulcre de corredor és un bonic cròmlec un xic ovalat d'un diàmetre de 8.4 metres, que és visible amb el Google maps. Al seu estudi no es descriu aquest cròmlec ni cap tipus de resta tumular. Tampoc no s'hi ha trobat cap resta prehistòrica associada al megàlit.Tot i això, és considerat un sepulcre de corredor. És estrany; el tema del túmul es pot entendre per la gran feina agrícola que hi ha al seu voltant, però el que no es pot entendre és que, amb tant moviment de terres, no hagi aparegut res de res, ni un trosset de sílex, ni ceràmica, ni restes de cap tipus. De fet, i segons documentació, ja a mitjans del segle passat quan es van donar a conèixer, els arqueòlegs ja feien aquesta observació.

Imatge extreta de Google Maps

Vist Ruyales I, ens dirigim a visitar son germà tot tornant a l'encreuament que esmentàvem abans amb la pista que va direcció nord - sud, i emprenem aquesta cap al sud, seguint-la uns 530 metres. Recorregut aquest espai, el megàlit ens quedarà al camp de la nostra dreta, a uns 30 metres de la pista. Per a fer-ho més fàcil, inserirem una fotografia editada del "maps", indicant els dos sepulcres.

Imatge extreta del Google Maps i editada per nosaltres

A la fi, arribem a l'estructura megalítica de Ruyales II, de la que amb prou feines en queden un parell de lloses clavades in situ, però que, segons el llibre "Tumbas de Gigantes", editat per coneguts arqueòlegs de la zona com Miguel Ángel Moreno Gallo, Germán Delibes de Castro, Rodrigo Villalobos García i Javier Basconcillos Arce, el cròmlec faria un diàmetre de 4.9 metres.

Igual que el seu germà, no ha estat excavat i, a falta de més lloses encara, es dubta més de la seva orientació, però podria ser com la de son germà, segons els estudis, per la semblança de les restes entre les dues estructures, a banda de la seva claríssima relació degut a la seva proximitat, ja que, en línia recta, hi ha uns 320 metres.

Visitat el megàlit, tornem al cotxe per a dirigir-nos a un nou allotjament que havíem agafat per a fer una tornada esglaonada des de Burgos a Catalunya, però, abans de començar el llarg viatge, fem allò de "ja que hi som, ens hi aturem". I ho fem on comença el corriol que et duu a les coves de Valdegoba, just quan prens denou la carretera de Huérmeces (BU-622).

La primera cita que hem trobat de les coves és la de l'Eudald Carbonell vers el 1986, tot i que a aquesta cita ja diu que la coneixia de temps ençà (a inicis dels 70, quan era anomenada com a Cueva del Botijo), i que estava sent espoliada (per això la cova gran ara es troba tapiada).

Es tracta d'un dels més importants jaciments del Paleolític mig de la península, ja que s'hi ha trobat gran quantitat d'indústria lítica, moltes restes òssies animals de diferents espècies, etc. Però el que més importància li va donar al jaciment va ser una mandíbula humana de vers el 100.000 a.n.e. (Neandertal), d'un individu de 13 anys.

Extret de Los Neandertales de la Cueva de Valdegoba, pel grup d'espeleologia Edelweiss

A les posteriors excavacions, a banda de restes faunístiques, material lític i ceràmic, es varen seguir trobant diverses restes òssies humanes, pertanyents a un infant i unes que serien pertanyents a un individu adult.

Les coves en sí se situen a la muntanya que hi ha just davant del cartell informatiu, inserim una fotografia del lloc exacte. Nosaltres no hi vam pujar, ja que anàvem curts de temps i, com hem dit abans, la cova principal es troba tapiada. Però, si algú hi vol pujar, les dues covatxes que hi ha al costat resten obertes.

Segons els estudis als que hem pogut accedir, aquestes tres cavitats també foren reutilitzades vers el Neolític i inicis de l'Edat del Bronze, supòsit recolzat segurament per la troballa de restes lítiques associades a aquestes eres.

Ara sí, emprenem camí a la província de Zaragoza, on teníem l'allotjament per un parell de nits. Però abans d'arribar, ens aturem a Las Bardenas Reales, a Nafarroa. Els megàlits que veurem, però, els posarem a una nova publicació.


Coordenades UTM(ETRS89):

Ruyales I o La Mina I o II: 30T 431171 4710395
Ruyales II o La Mina I o II: 30T 431493 4710339
Cuevas de Valdegoba: 30T 436325 4710272

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada