TRANSLATOR

diumenge, 25 de juliol de 2021

Megàlits a la Merindad de Tudela (Bardenas Reales)

La següent parada de tornada a casa des de Burgos, la fem a terres de Nafarroa, a ple desert de les Bardenas Reales, on creiem que temps ençà no deuria de ser tan desert, i on visitarem dos megàlits tot fent camí a La Terra. Cal dir que es documenten a any 1991, 273 jaciments en aquest desert.

El primer, un menhir, costumitzat modernament. Hi arribarem emprenent la NA-125 als afores de Tudela direcció Ejea de los Caballeros. Als 6.8 quilòmetres, ens desviem a l'esquerra per l'anomenat camí de Las Bardenas Reales. Per ell, seguirem tot rectes 3.9 quilòmetres, lloc on trobarem un encreuament on al seu vèrtex hi ha el menhir de Valdecruz, aprofitat per a la senyalització de propietats.

Aquest megàlit fou descobert per Luis Millán San Emeterio el dia 3 d'abril de 1994 i, a dia d'avui, no ha estat excavat.

El monòlit ha estat investigat pel grup HILARRIAK, i segons la documentació facilitada per Luis Millán, el monòlit fa 1.75 metres d'alçada màxima, per un amplada que varia entre els 130 centímetres a la seva base fins als 70-80 a la part més elevada. El seu gruix varia entre els 25 i els 30 centímetres.

Inserim la planimetria que presenta Luis Millán a la seva fitxa.

Extret de les fitxes de Luis Millán

I també presentem el dibuix que va fer el també membre d'Hilarriak, Balere Barrero Hidalgo.

Extret del "Catálogo de monumentos megalíticos de Navarra"

Visitat el monòlit prehistòric, anem a veure el que queda del dolmen de Tres Montes. Per arribar-hi, seguim tot rectes tal i com hem arribat fins al curiós monòlit. A uns 500 metres, hi ha un desviament, pel que nosaltres anem cap a la dreta. A partir d'aquí, es tracta de seguir recte per la pista uns 2.6 quilòmetres més, fins que el camí pel que anem empalma amb un de nou, creant un triangle entre els dos camins, aquí deixarem el cotxe.

A peu, continuem pel nou camí direcció nord-est, ara més atrotinat. A uns 200 metres, emprendrem una nova pista que surt a la dreta i la seguirem fins que aquesta s'esborra. A partir d'aquí, el millor és anar amb un GPS, però bé, que tampoc té gaire pèrdua; com a mínim, quan hi vam anar nosaltres, que el camp no estava conreat, ja que el megàlit es troba a un petit promontori que hi ha al bell mig del camp, com a uns 500 metres en línia recta, des d'on desapareix el caminoi.

Fou localitzat vers l'any 1990 per María Luisa García García i Jesús Sesma Sesma. Va ser excavat durant els mesos de juliol, agost i setembre de 1996 i el setembre de 1997, pels mateixos i María Teresa Andrés Rupérez.

Ens trobem davant d'un curiós dolmen/hipogeu (a nivell europeu), ja que la cambra era bastida amb fusta, amb els seus pilars i tot. Queden els negatius, el què ens fa pensar que les teories de sostres de material perible al proper Burgos pot ser que no vagin tan mal encaminades. De fet, com a megalític, només podem considerar les lloses del corredor.

Inserim un reproducció feta per Jesús Sesma Sesma, María Teresa Andrés Rupérez i María Luisa García García.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Aquesta cambra és quasi quadrada fent 4.20 metres de llargada i 3.10 d'amplada màxima; pel que fa a l'alçada, arriba als 1.80 metres. Tant el sòl com les parets de l'estança són recoberts de petites lloses de pedra calcària.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Pel que fa al corredor d'accés, té una llargada de 2.20 metres per una amplada de 0.90 metres. Pel que fa a la seva alçada, es documenta una màxima de 1.05, i conserva 4 lloses in situ a la banda esquerra i 3 a la dreta. També conserva la llosa de tancament.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Pel que fa a les excavacions efectuades, es documenten diverses restes humanes corresponents a un individu adult, que es trobava en posició fetal a la part central de la tomba, i que tenia com a aixovar un vas campaniforme d'estil marítim. Sembla que aquest fou l'últim individu en ser enterrat en aquesta tomba.

A un estrat similar al de l'enterrament central, es van recuperar diverses restes òssies humanes als laterals de la cambra i al costat de la porta d'accés, alguns d'ells desendreçats i altres en paquets d'ossamenta. Junt amb ells, es documenta l'esquelet d'un individu infantil que va ser inhumat, també en posició fetal, com l'individu del centre de la cambra.

Extret de les fitxes de Luis Millán

L'aixovar recuperat es redueix a diversos fragments de ceràmica campaniana corresponents a 3 vasos, 13 fragments de ceràmica llisa, 1 agulla d'os, 3 puntes de sageta, 2 d'elles amb peduncle i aletes, 2 denes de collaret, 1 d'elles de cal·laïta i l'altre de pedra calcària, 1 dent de falç i un petit fragment metàl·lic.

Pel que fa a la datació, podem dir que, gràcies a un tros de carbó que es va recuperar a nivell de les restes humanes i el C14, aquesta tomba fou utilitzada vers el 2380 ± 110 a.n.e., a l'era calcolítica de la zona (bé, a Catalunya seria a l'impàs entre el Neolític i el Calcolític).

Cal dir que que la informació del sepulcre de Tres Montes, l'hem recuperat de les fitxes d'en Luis Millán, que a la vegada les ha elaborat a partir dels informes d'excavació de Jesús Sesma, María Teresa Andrés i María Luisa García.

Ara sí, anem cap a l'allotjament. Per tornar a l'asfaltat, només hem d'agafar de nou el cotxe i seguir per la nova pista, tot recte, i aquesta ens durà a la NA-125 en uns 2 quilòmetres, on, a la fi, nosaltres emprenem cap al petit poblet de Casas de Esper, ja tocant la província d'Osca.


Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de Valdecruz: 30T 624869 4663708
Tres Montes: 30T 626392 4661991

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada