Segon dia de vacances i ens apropem a la zona d'Añanako, a Araba, Euskadi, abans d'entrar definitivament a Burgos.
Visitarem dos dòlmens de típic estil de la contrada, però sense restaurar, tot i que un d'ells té el seu cartell i el tenen prou net; per aquest comencem, el dolmen de La Lastra.
Es troba entre els nuclis de Salcedo i Leziñana, tots dos del terme municipal de Lantarón. Per arribar-hi, el millor és dur un GPS, tot i que val a dir que tampoc no és molt difícil de trobar. Ho farem tot conduint direcció oest per la carretera A-4321 i desviant-nos a la dreta a uns 400 metres d'arribar al nucli de Salcedo, que tot i mantenir el nom de la carretera, és sorrenca. La seguim tot creuant la Reloj Kalea, una pista que surt de Salcedo i que va direcció nord. Aturem el cotxe a uns 150 metres de l'encreuament, on hi ha una zona habilitada per deixar els cotxes. A peu, tornem enrere per la pista 50 metres, i prenem per un clar corriol que s'endinsa als horts que queden a mà esquerra. Seguint-lo en no arriba a 50 metres, ja veurem les restes del gran sepulcre amb el seu plafó informatiu.
Amb la datació d'aquest sepulcre, hi ha controvèrsia: alguns autors el col·loquen a l'era calcolítica, i d'altres al Neolític. Fou descobert l'any 1942 pel mestre de Caicedo L. Arbaizar (o Arbaiza, no ho sabem segur) i Domingo Fernández Medrano. En aquells moments, el sepulcre tenia alguna llosa més de la seva cambra.
Va ser excavat superficialment l'agost del 1943 per Domingo Fernández Medrano i el Marqués de Loriana, que, al setembre del 1951, l'excavaren en la seva totalitat. D'aquestes actuacions es documenten 3 fragments ossis humans (un d'ells cranial), 1 barreta de ferro, 12 fragments ceràmics i 5 esclats de sílex, 1 raspador i una làmina del mateix material.
Pel que fa al túmul, resta molt deteriorat, sobretot per les feines agrícoles fetes als camps de conreu que l'envolten.
Un cop visitat el bonic sepulcre, volem veure el de La Mina, que es troba a només 800 metres en línia recta del què acabem de veure. Per arribar-nos-hi, tornem a peu a la Reloj Kalea i, girant a la nostra esquerra la seguim direcció nord. A uns 500 metres, el camí gira a l'esquerra, torna a girar a la dreta, segueix recte uns metres, i fa el mateix en posició inversa, primer a la dreta i després a l'esquerra. Al fer aquest últim gir i després de fer una pujada, ens endinsem al primer camp de conreu de la nostra esquerra. Al bell mig d'ell, veurem una aglomeració de matolls, que és on es troba el megàlit.
El sepulcre fou descobert per Amancio Landaburu l'any 1927. Igual que el seu proper company, va ser excavat el 1943 pels mateixos arqueòlegs, junt amb el mestre L. Arbaizar i un alumne de Leciñana, un tal L. Vallejo.
De l'excavació, es documenten diverses restes arqueològiques:
- Material lític: 1 percutor, 4 grans làmines de sílex sense cap retoc, 1 raspador, 3 denticulats, 9 làmines amb retoc, 4 puntes de sageta amb peduncle i aletes, més 3 fragments més d'altres puntes de sageta. A banda, també s'hi va trobar diversos esclats i petites làmines del mateix material.
- Ornamenta personal: Diverses denes discoïdals i de secció biconvexa en pedres verdes i blaves, i una en os.
- Industria òssia: A banda del què acabem de dir de la peça d'ornamenta personal, també van veure la llum dos útils de l'època.
A banda, també s'hi van trobar 140 fragments ceràmics i un punxó i una làmina de metall.
 | |
|
Gràcies a aquestes restes ceràmiques, es pot datar el sepulcre vers el 3000 a.n.e. i reutilitzat fins a l'edat del Bronze.
Sabem que les autoritats volen comprar el terreny, tal i com deuen d'haver fet amb el de La Lastra, per tal de consolidar i museïtzar el monument.
Ara ja tornem al cotxe i ens dirigim de nou a l'A-4321, girant a l'esquerra i emprenent direcció nord per l'asfaltat. A 1.7 quilòmetres, girem a la dreta, emprenent una carretera asfaltada que duu a Villabezana. Un cop creuat el poble, sempre seguint per la carretera principal, aquesta torna a ser l'A-4321. Als 4.5 quilòmetres, entrem al nucli de Miranda de Ebro, ja a Burgos, on agafem la N-I girant a la nostra esquerra. A la segona illeta, ens desviem per la segona escapatòria per l'A-3312, direcció el polígon industrial Bayas. De nou a la segona illeta, ens sortim a la segona i seguim tot rectes sortint del polígon. Seguim rectes per ella fins a trobar una nova illeta, on ens desviem a la dreta i cerquem aparcament a la zona de cases que hi ha.
A peu, tornem a la illeta i la creuem, donant-li l'esquena a les modernes edificacions, i, just a l'altre costat d'aquesta, ens trobarem amb un pont fet per salvar el jaciment del poblat de Deóbriga.
Un poblat que, tot i estar documentat vers l'edat del Ferro, segle IV-III a.n.e., hem pogut saber que era habitat se'ns dubte pels autrigons, segons les troballes realitzades. Els autrigons són una tribu celta col·locada temporalment al Bronze final atlàntic (1300-700 a.n.e.), prou anterior a la cultura celtíbera.
Aquest poblat perdurà en el temps, transformant-se en romà. De fet, la següent estructura que veurem delimitada entre pals està documentada d'aquesta vers l'edat del Ferro, mentre que les que hi ha al seu voltant són totes d'era romana. A banda que el murs que es veuen, així com els fossats defensius, són d'era prerromana.
Fossars defensius i murs també són visibles, "aixafats" pel pont. Els hem trobat documentats perquè, amb el pont aquest que li han posat, se li ha de posar imaginació, tot i que es veuen clarament si et fas una idea mental del poblat.
La veritat és que qui ha ideat la conservació i museïtzació del jaciment és per donar-li un premi, dubto que es pugui fer pitjor, però bé, ja sabem que molts ajuntaments, inclús molts governs autonòmics, no donen un duro pel seu patrimoni. És prou penós.
Havent criticat la mala gestió del jaciment, direm que gran majoria del poblat resta ensorrat, fent un total de 26 hectàrees, aquestes entre els rius Ebre i Zadorra, les cases de la urbanització i una gran fàbrica paperera per l'altra banda, i que s'estenia per la plana direcció nord ocupant uns 120.000 metres². S'estima que la demografia del poblat a era romana era d'unes 6500 persones.
La necròpoli associada al jaciment es localitza a l'altra banda del riu Ebre. No sabem si es veu quelcom, no la vam visitar... ja que no ho sabíem.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada