TRANSLATOR

dilluns, 19 de juliol de 2021

Megàlits a Las Merindades

Ja instal·lats a la zona escollida, farem la primera ruta, que, com gairebé totes les últimes, és en cotxe, tot i que els nens ja comencen a aguantar suficient.

Comencem visitant el gran sepulcre d'El Morueco o El Moreco. El més òptim per a fer la ruta d'avui és que tot anant per la N-623 direcció nord, ens desviem per la BU-514 direcció Sedano. Aquest desviament el trobarem entre els pobles de Tubilla del Agua i San Felices de Rudrón, a mà dreta. Als 5.6 quilòmetres, arribem a Sedano i, just entrar al poble, ens desviem a l'esquerra pel carrer Pomar, que poc després és la BU-V-5032 i, on als 7.8 quilòmetres, trobarem el desviament a l'esquerra que porta a Huidobro i al dolmen del Moreco, en 1.4 quilòmetres. Aquest ens quedarà a mà dreta, dins d'un tancat, que després veurem que és molt típic als dòlmens restaurats de la contrada.

El sepulcre fou descobert pel capellà Esteban Robledo el 16 d'agost de 1954, i, el 1957, Luciano Huidobro, que havia intervingut a les excavacions i estudis del megàlit, el publicava donant unes dimensions espectaculars dient que era el sepulcre de corredor més gran de la zona burgalesa. Les dimensions, bé, alguna d'elles, són d'un diàmetre tumular de 75 metres i un diàmetre de la cambra funerària de 16 metres.

A dia d'avui, sabem que El Moreco consta d'un túmul de 27 metres de diàmetre per 2 d'alçada conservada i una cambra funerària de 4 metres de diàmetre, amb un corredor d'accés de 10.5 metres.

Del sepulcre, podem dir que, de la cambra funerària, en resten només cinc lloses originals. A dues d'elles, apareixen pintures esquemàtiques humanes en color vermell, que avui en dia no es veuen a simple vista, i també es pot veure una amb dues cassoletes insculpides. També consta la desaparició de restes òssies i gran part de l'aixovar funerari, del que en queden micròlits geomètrics, fulles de sílex  i puntes de sageta.

Amb aquestes restes, i segons els autors del llibre Territorio megalítico, el sepulcre va estar en ús, segons les datacions de C-14 a les restes òssies recuperades, vers la primera meitat del IV mil·lenni, vers el 3500-3000 a.n.e., i que va utilitzar-se durant mil anys. Tot i la immensitat del sepulcre i degut als continuats saquejos, només s'han pogut identificar 6 cossos humans, de diferents edats i sexes.

Ja per acabar amb el sepulcre, direm que segons Germán Delibes de Castro, l'estructura del túmul és prou complexa amb un seguit de cercles peristàltics, corones i cuirasses quasi superficials.

Tot seguit, tornem al cotxe i ens dirigim a visitar una cista, la de la Nava Alta o Villaescusa, només cal tornar cap a la BU-V-5032, agafant el desviament que va cap a la nostra esquerra i, just arribar a la citada carretera, seguir-la durant 1.8 quilòmetres. En aquest punt, a la banda esquerra de la carretera, veurem les restes d'aquesta gran cista.

No hem trobat les dimensions d'aquesta tomba ben identificades, però, segons Territorio megalítico, les lloses amiden longitudinalment dos metres, i sabem que la cambra sepulcral té una superfície de 4 metres². També es documenta un túmul de tendència circular, avui en dia quasi desaparegut.

Una simple cista al mig de tant sepulcre de corredor queda com si fos un sepulcre de segona, però, quan l'estudies, te n'adones que és just al contrari. A ell, es va recuperar gran quantitat de restes arqueològiques en un estat de conservació excepcional.

Hi destaquen la gran quantitat de restes òssies infantils en comparació amb els altres sepulcres de la zona, però també diuen que potser és degut a la gran conservació del conjunt, de nou comparant amb la resta de sepulcres. D'altra banda, l'aixovar funerari recuperat és ampli; destaquen d'ell, una quantitat ingent de denes de collaret de diversos materials i formes, micròlits, puntes de sageta i ganivets de sílex, i també bastants destrals de pedra polida.

La cronologia donada a aquest sepulcre després del corresponent estudi és de finals del IV mil·lenni vers el 3200 - 3000 a.n.e.

D'aquí, ens dirigirem a visitar el primer menhir de Burgos. De fet, va ser el primer dels dos que vam veure a Burgos, i els dos els vam veure aquest dia. Bé, agafem de nou el cotxe i continuem la carretera per la que anàvem uns 600 metres; en aquest punt, hi ha una corba que trenca la línia recta que portava la carretera des del desviament al dolmen, crec que també tenia un pèl d'elevació, però bé, fàcil de veure. En arribar a ella, aparquem al voral de la carretera i ens endinsem al bosc de la nostra dreta, i aquí, a uns 55 metres de la carretera trobarem el caigut menhir de la Curva.

En no ser gaire gran i trobar-se estintolat a terra, recomano l'ús d'un GPS per a la seva localització, tot i que amb paciència es troba.

Com molts jaciments de la zona, resta sense excavació oficial, pel que no hi ha cap tipus d'informació, amb prou feines hem pogut saber de la seva existència. La localització, l'hem trobat gràcies a la tesi de l'arqueòleg Miguel Ángel Moreno Gallo, també membre de Territorio Megalítico.

Ara visitarem el túmul al que aquest menhir li faria de senyalitzador, que, la veritat costa d'identificar, tot i que només es troba a 12 metres del monòlit caigut. Com a referència, podem agafar aquests dos arbres. A la foto, es veu una petita elevació; en persona, es veu quelcom més.

Com el seu monòlit senyalitzador, no ha estat excavat i no se'n sap res de res.

De nou, tornem al cotxe i enfilem al segon i últim menhir de Burgos, el de Dobro. Per arribar-hi seguim la carretera uns 5 quilòmetres fins a la seva fi, on girarem a l'esquerra per la CL-629 i la seguirem uns 4 quilòmetres fins a trobar el desviament a mà esquerra cap a Dobro, el dolmen de la Cotorrita i Pesquera de Ebro. Aturem el cotxe als pocs metres d'agafar el desviament i, a peu, tornem cap a la CL-629, on, al camp que ens queda entre les dues carreteres, veurem fàcilment el monòlit de Dobro o Cruce.

Aquest encara es manté dempeus, però tampoc en aquest cas hi ha informació, tot i que ja s'esmenta com a possible menhir el 1969 per Basilio Osaba. De nou, Miguel Ángel Moreno Gallo ho confirma i el cataloga com a menhir prehistòric.

Ja hem dit que no hi ha res d'informació d'aquests últims jaciments, però, per la proximitat als sepulcres visitats i per les reduïdes dimensions del túmul, ens inclinem per datar els monuments com la cista de Nava Alta, a l'era Neolítica, vers el 3200 - 3000 a.n.e.

I per acabar, ens dirigirem a l'acabat d'anunciar dolmen de La Cotorrita. Hi arribem seguint la carretera on hem aturat el cotxe uns 5 quilòmetres, passant per davant de Dobro, i que ens porta al camí sorrenc, senyalitzat, vers l'esquerra de la carretera, que duu al megàlit. Allà deixem el cotxe i ens posem en marxa. Als 300 metres, agafarem un desviament que queda a mà dreta, que, uns 130 metres més tard, empitjora un pèl, però segueix sent caminable i, uns 100 metres més tard, enfilem per un camí que surt a l'esquerra i que ens portarà al megàlit en uns 200 metres.

Un nou sepulcre de corredor, com els diversos de la zona, estudiat i restaurat per Territorio Megalítico. Aquest fou el primer de tots ells en ser excavat, vers l'any 1969 i, segons Territorio Megalítico, té un túmul circular amb un eix màxim de 22.4 metres de diàmetre amb una alçada conservada de 2.5 metres i un corredor d'accés a la cambra funerària de 7.5 metres.

De la seva excavació, es documenta que, després d'anys de saquejos continuats, es van recuperar del corredor restes d'un mínim de 8 esquelets, quasi tots adults. Pel que fa a l'aixovar dels enterraments, s'han recuperat, al mateix corredor, diverses fulles i geomètrics de sílex, 1 punxó en os, 2 destrals i 1 morter de pedra. A banda d'aquests, també va sorgir un altre enterrament a la part exterior de la cambra, tocant el corredor, i amb un aixovar d'un vas ceràmic a mà, pel que creiem que deu ser de l'edat del Bronze. No hem trobat gaire referència d'ell, només que les restes no són d'era megalítica.

Ni al llibre de Territorio megalítico ni al de Tumbas de Gigantes, que són els llibres de megalitisme dels que disposem de la zona, no el posicionen temporalment, és estrany, però oficialment se li atorga una antiguitat de vers el 3500 a.n.e., segons hem pogut veure cercant per Internet.


Coordenades UTM(ETRS89):

El Morueco o El Moreco: 30T 443283 4733697
Cista de Nava Alta o Villaescusa: 30T 445867 4733854
Menhir de La Curva: 30T 446437 4734035
Túmul de La Curva: 30T 446439 4734047
Menhir de Dobro o Cruce: 30T 449503 4738642
La Cotorrita: 30T 445407 4739095

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada