Últim dia de vacances fora de Catalunya i aprofitem que ens trobàvem relativament a prop per anar a Santa Eulalia de la Peña, a la comarca de la Hoya de Huesca i visitar unes pintures que es troben prou accessibles. Parlem de les pintures de la Covacha o los Covachos de la Raja.
Trobarem el poble uns quilòmetres al nord de la capital de la província. Nosaltres vam anar per l'autopista A-23, sortint d'ella a l'escapatòria 375 i, a la rotonda existent just sortir, emprenem per la primera sortida, tot seguint l'HU-324, que voreja el poble de Sabayés. A poc més de 500 metres del poble, emprendrem una carretera que surt a la nostra esquerra (també HU-3243) que ens portarà directament al nucli de Santa Eulalia de la Peña, que es troba senyalitzat. Ara, val a dir que potser és més pràctic sortir d'Osca per l'HU-324 i agafar aquest desviament a la nostra dreta.
Bé, arribem com arribem, deixem el cotxe a qualsevol racó del poble. A peu i a la banda més nord i passant per davant de l'església del nucli, emprenem un ruta circular que et duu a les pintures i dos pous de glaç en 4.5 quilòmetres. Nosaltres però, no anirem a visitar els pous, anem directament a les pintures seguint tot rectes pel corriol uns 500 metres. No té gaire dificultat i es troba ben marcat i definit, tot sortint des del carrer Santa Eulalia. El corriol va vers l'oest, i després vira cap al nord per arribar a l'abric que protegeix les pintures del desgast natural.
A simple vista, vam veure un parell de cèrvids (o de l'estil), un d'ells prou espectacular, i un parell de borrons vermells, clar que amb el tancat que hi ha, tampoc és que et puguis apropar gaire.
Segons hem pogut saber, les pintures són bàsicament naturalistes i d'art esquemàtic, de l'estil de l'art rupestre llevantí, tot i la distància amb el Mediterrani. Aquest és datat vers el 10000 a.n.e., a finals del Paleolític, tot i que s'ha de dir que hi ha una gran controvèrsia amb la cronologia exacta d'aquest estil artístic.
Aquestes pintures produïdes al mig d'una balma d'uns 11 metres de llargada per 3 metres de fondària màxima van ser descobertes durant els anys 90 per l'espeleòleg Esteban Anía, membre del "Grupo de Investigación Espeleológica de Peña Guara", que ràpidament va informar als experts en el tema Vicente Valdellou, Albert Painaud, Maria José Calvo i Pedro Ayuso. De la documentació propiciada per ells, és d'on en farem tres cèntims sobre les antigues pintures i d'on traurem el calc per a poder oferir una millor visualització de panell.
 |
| Extret de la revista Bolskan, 14 |
El panell és format per 5 figures: una d'elles és un humà, i també hi ha un cèrvid, un bòvid i dos càprids, a banda dels borrons d'identificació incerta.
Ja satisfets de la nostra excursió, tornem cap el cotxe i seguim cap a casa, però de nou ens aturarem a l'alçada de la Franja per a visitar un poblat iber, que anirà a la seva entrada pertinent.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada