TRANSLATOR

dissabte, 24 de juliol de 2021

Túmuls i dòlmens a Páramos IV

Últim dia per la comarca de Páramos, on visitarem 4 dòlmens i un túmul... sabem que ens deixem moltes coses, però els dies són limitats i els dies de vacances també, i, si a sobre et passa com ens va passar a nosaltres, que ens va saltar el retrovisor del conductor, pel que no podíem circular, ja ni t'explico. A més, vam perdre tot el matí esperant un mecànic que ens fes un arranjament per a poder seguir conduint... clar, tenint en compte que era un dissabte a ple mes de Juliol i que ens vam quedar a l'observatori astronòmic de Cantabria, des d'on volíem començar la ruta, el mecànic va trigar una estona.

Aprofitant que ens vam quedar tirats a l'"Observatorio Astronómico de Cantabria", visitem el túmul de la Curva de Navazal II, que és fronterer entre Castilla y León i Cantabria. Per a trobar-lo, partim des d'"El mirador de la Lora", creuem la carretera i emprenem un camí sorrenc. Com a uns 100 metres, veurem el túmul a la nostra esquerra, a uns 20 metres de la pista. Fàcil de distingir pel rètol plantat a sobre.

La veritat, és que hi ha més túmuls per la plana, però aquest té un component important (a banda de que ja sabíem de l'existència d'un possible element prehistòric a la plana, la llosa que hi ha a la part central, el fa distingible de la resta), tot i que val a dir, que arreu veiem rocs amb curioses morfologies... inclús dins del recinte de l'observatori, on es documenta un dolmen destruït o molt arranat.

Sabem ben poc del túmul, tan sols que fa uns 9 metres de diàmetre i que ha estat modificat per caçadors de la contrada. Aquest, però, ha tingut més sort que el seu germà I, que ha desaparegut, i que es trobava entre la carretera i el II, prou més a prop de l'asfaltada pista... nosaltres no en vam trobar cap resta, però si a algú li interessa buscar més, ja sabeu. S'ha de donar les gràcies al col·lectiu de caçadors de la zona, tot i que val a dir que ja estava prou arrasat a les fotos que hem pogut recuperar.

Un cop arribat el mecànic i arreglat el retrovisor, anem a dinar, i partint des de Sargentes de la Lora anem a visitar el bonic sepulcre de La Cabaña. De fet, arribar-hi és molt fàcil, només hem d'emprendre el camí sorrenc senyalitzat que surt a la part més nord-est del nucli i recorre 2.4 quilòmetres, on ja veurem el típic recinte dels dòlmens de la contrada.

Es tracta d'un sepulcre de corredor descobert l'any 1984. S'ha de dir que ens trobem davant d'un dels dòlmens més coneguts de les terres burgaleses.

Pel que fa a les dimensions, consta d'una cambra sepulcral de forma circular d'uns 3.2 metres de diàmetre i un corredor d'uns 5.5 metres, tot ell protegit per una obra tumular de 16 metres de diàmetre per 2 metres d'alçada.

L'any següent al seu descobriment, va ser excavat per "primer cop", diem per primer cop entre cometes perquè suposem que abans de la seva consolidació fou excavat de nou, però no hem trobat res. Les mencions que hem recuperat d'ell diuen que, tot i haver estat saquejat des de temps romans, les intervencions sofertes aporten un bon conjunt de materials recuperats.

Cal dir que d'època moderna es destaca el fet de que s'hi van trobar casquets de bala de la Guerra Civil, ja que el sepulcre va ser utilitzat com a trinxera improvisada. Però el més curiós és que, tot i la similitud de l'aixovar amb la resta del megàlits de la zona, en aquest no es va recuperar cap tipus de resta campaniforme o més moderna, pel que els estudiosos el van denominar com a "sepulcro libre de reutilizaciones" rere el Neolític Final. Aquest fet és corroborat per les datacions radio-carbòniques que s'hi han produït, que el col·loquen temporalment vers la segona meitat del IV mil·lenni a.n.e. Però el que acabem de dir no és del tot exacte, ja que entre l'ossari van aparèixer restes de dos individus d'època alt medieval, pel que sí, no va ser reutilitzat a la prehistòria, però sí que ho va ser a la nostra era.

Pel que fa a l'ossari recuperat, es determina que és pertanyent a les restes d'entre 12 i 20 humans, gran part d'ells adults, juvenils i algun nen. A l'estudi d'aquestes restes, s'ha detectat que en algunes d'elles hi ha marques de descarnament en viu sobre les restes humanes de l'ésser.

L'aixovar associat als difunts del sepulcre és bàsicament geomètrics i material lític, denes de collaret, ceràmica, alguna espàtula en os d'animal, i els arqueòlegs destaquen una punta de sageta amb peduncle, pel que deu ser maquíssima.

Per acabar amb el sepulcre, direm que segons Germán Delibes de Castro, les datacions radio-carbòniques el col·locaven temporalment cap al 3220 a.n.e., amb un error de ±65 anys.

Vist l'impressionant megàlit, ens dirigim a veure son germà, el número 2 de La Cabaña. Per arribar-hi, seguim pel camí tal com hem arribat uns 700 metres i, a l'esquerra a pocs metres del camí, veurem un nou recinte: aquí es troba el dolmen de La Cabaña II, que no ha estat excavat, tot i que resta emmurallat.

 

Aquest sepulcre, com hem dit, encara no ha estat excavat, pel que no se'n sap res, l'única actuació que s'hi ha fet ha estat la delimitació de terreny per a protegir-lo, com a poc dels propers conreus, i s'ha fet a càrrec de la Junta de Castilla y León.

Tornem al cotxe, desfem el camí i creuem el poble en direcció sud fins topar amb la carretera  BU-V-6222, per la que girem a la dreta, i, al poc, just abans del desviament a l'esquerra cap a Ayoluengo, ens desviem a la dreta per una pista en molt bon estat. A uns 450 metres, veurem un camí prou malmès que surt a la dreta. Podem deixar el cotxe pocs metres més endavant, on hi ha una nau, tot i que nosaltres el vam deixar a la carretera.

Seguim tot rectes pel destrossat camí 430 metres, veient en aquest punt, a la nostra dreta el que queda del megàlit de La Horquilla.

Es tracta d'un dolmen simple, en el que es va intervenir arqueològicament parlant l'any 2020. A aquesta excavació, es va determinar una cambra sepulcral de 2 metres de diàmetre al centre d'un túmul de 9 metres de diàmetre. Es varen recuperar diverses restes òssies humanes, les quals no s'han passat per carboni 14 per a obtenir una datació real, però, per l'estil constructiu, els arqueòlegs no ho dubten i el col·loquen temporalment en un punt anterior al del dolmen neolític de La Cabaña, on recordem que el C14 va donar una antiguitat de vers el 3220 a.n.e., amb un error de ±65 anys.

El sepulcre ha estat novament excavat aquest agost-setembre del 2021, estarem pendents de noves informacions.

De nou, emprenem la tornada al cotxe que, com he dit, l'havíem deixat a la carretera i ens dirigim a veure l'últim sepulcre del dia, seguint caminant, ja que la nova estructura es troba ben a prop. Només hem de girar a l'esquerra a la carretera i, als pocs metres, girar de nou a  l'esquerra per la pista asfaltada que duu a Ayoluengo. Tot anant per aquesta, en 110 metres, mirem a la nostra esquerra per a veure l'estructura megalítica del Arroyo de la Vegas en no arriba a 20 metres.

Es tracta d'una estructura sepulcral tumular de l'Edat del Bronze de la zona (2200 - 1500 a.n.e.). Va ser excavada recentment en dues ocasions, els anys 2017 i 2019. Es determina d'aquestes intervencions una estructura que es composa d'una petita i ovalada cambra sepulcral de 2 metres², amb sòl enllosat i parets de blocs de mitjana mesura, tota ella inserida dins un túmul de 10 metres de diàmetre per 0.5 metres d'alçada. Part del cròmlec es conserva a dia d'avui, i fou erigit amb lloses calcàries d'1 metre clavades a terra. Entre els dos cercles, s'hi va construir un altre de petites pedres a mode de contrafort.

Com més val una imatge que mil paraules, inserim una fotografia de l'excavació del sepulcre.

Extret del llibre "Territorio Megalítico"

Dins la cambra sepulcral, es van localitzar les restes d'un mínim de tres individus adults i un d'infantil. Aquestes restes eren acompanyades d'un aixovar prou típic de l'Edat del Bronze local, però degut a les violacions del recinte, només s'hi ha recuperat divers material ceràmic i dues denes de collaret en pedra.

Amb el sepulcre d'Arroyo de las Vegas, donem per acabades les visites per avui, com sempre, demà més.


Coordenades UTM(ETRS89):

Curva Navazal II: 30T 422908 4735777
La Cabaña: 30T 426642 4735894
La Cabaña II: 30T 425977 4735806
La Horquilla: 30T 428031 4735747
Arroyo de las Vegas: 30T 428498 4735067

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada