La d'avui, la visita de més renom de les vacances a Burgos: anem a Atapuerca, el jaciment més important de la Península, i un dels més importants del món. Les visites a les impressionants coves són guiades per arqueòlegs i personal de la Fundación Atapuerca, del Centro de Arqueología Experimental (CAREX). Nosaltres vam tenir la mala sort (o vam pecar de desconeixement) que als mesos de juny i juliol la ruta es fa per un sender paral·lel en alt (des d'on veus poc, la veritat), ja que el jaciment es troba en excavació. Normalment, la visita es fa per l'interior de "La Trinchera del Ferrocarril", que és com es diu el jaciment. Tot i això, el que vam poder veure i ens van explicar ens va semblar absolutament brutal.
Per arribar-hi, el més factible és anar a la N-I entre els nuclis de Quintanapalla i Rubena. Deixem aquesta i emprenem un desviament per la BU-701, direcció Barrios de Colina de Atapuerca. Al quilòmetre més o menys, ens desviem a l'esquerra per la BU-V-7012, que creua Olmos de Atapuerca i després Atapuerca, i, com a mig quilòmetre de l'últim nucli, surt un ampli camí sorrenc senyalitzat a mà esquerra que ens duu al CAREX en uns 500 metres.
Després de recollir les entrades, vam fer una visita a l'exposició permanent sobre arqueologia experimental que hi tenen i, poc després, ja ens va cridar la guia i cap a l'autocar que et porta al jaciment en uns 15 minuts.
Les cavitats que formen el jaciment visitat foren descobertes quan es van començar les obres de construcció d'una via de ferrocarril per a fer arribar materials miners a Euskadi, obres que començaren vers el 1896 i perduraren fins el 1901. Durant aquest espai de temps, va ser quan es va fer la trinxera, que va deixar al descobert algunes de les cavitats de la Sierra de Atapuerca. El 1910, aquest ferrocarril va quedar en desús a causa del gran cost econòmic que representava.
 |
| Extret de la Wikipedia |
El primer que trobem a la visita és l'anomenada Sima del Elefante, una gruta d'uns 18 metres de fondària que es va convertir en una trampa natural per als animals terrestres a conseqüència de la caiguda de part del seu sostre de l'avenc durant el Pleistocè.
 |
| Extret de la Wikipedia |
Les excavacions a aquest jaciment són sistemàtiques des del 1996, tot i que ens consta que s'excava des del 1992. I com hem dit abans, es trobava en ple procés d'excavació, i aquesta és l'única fotografia que vam poder fer... com a mínim es pot veure tot el que han arribat a investigar.
D'aquestes excavacions, ha sorgit gran quantitat de restes, ja siguin humanes, com lítiques, com ossos pertanyents a animals herbívors amb clars signes de treball humà a ells, restes esquelètiques d'animals de tot tipus (rinoceronts, elefants, ossos, linx, etc.) i prop de 100 eines de pedra. La troballa més important, però, fou l'any 2007, quan es va localitzar un tros de mandíbula humana que és la que li dona la datació de, com a mínim, fa 1.22 milions d'anys, 1.3 segons la mateixa Fundación Atapuerca, sent la resta humana més antiga d'Europa.
 |
| Extret de la Wikipedia |
Com es pot imaginar, per comentar només aquesta cova d'Atapuerca, se'ns faria etern. Per a més informació, dirigiu-vos a la mateixa Wikipedia, on hi ha un molt bon estudi.
Seguim la visita apropant-nos a la cavitat de Complejo Galería. A l'estudi d'aquest jaciment, ens hem trobat amb molta informació, però molt tècnica, pel que ho reduirem a explicar que bàsicament era una trampa natural utilitzada fa mig milió d'anys pels pre-neandertals de la zona, que simplement i feien caure els animals, quan fugien d'ells.
L'explicació que ens van donar els arqueòlegs va ser d'un raonament demolidor, ja que a les excavacions del jaciment, es trobaven les parts òssies centrals dels animals de gran mida, cap de les seves extremitats. Els pre-neandertals no podien dur el pes sencer de l'animal, pel que li trencaven les extremitats i se les emportaven a l'hàbitat on vivien i ràpid, ja que els carronyaires podien arribar en qualsevol moment.
Havent vist aquesta, ens dirigim a la Gran Dolina, que, com totes, és molt i molt interessant, ja que es tracta d'una cova que fou habitada, segons les restes recuperades, en dos moments del Paleolític: el primer fa uns 900.000 anys per l'Homo antecessor i fa uns 350.000 ho fou pes Pre-neandertals.
Com a restes arqueològiques, es destaca un crani, recuperat el dia 8 de juliol de 1994, pertanyent a un nen de fa uns 900.000 anys. En aquell moment, es tractava d'una nova espècie d'homínid, l'Homo antecessor. Posteriorment, es varen trobar les restes de fins a 6 individus a l'excavació del jaciment.
 |
| Extret de la Wikipedia |
S'ha de dir que amb els estudis realitzats, s'ha arribat a la decisió de que aquest homínid és el predecessor de l'Homo Neandertal i l'Homo Sapiens. I segons ells també, es pot assegurar que aquests homínids eren caníbals segons les restes estudiades d'óssos d'animals i humans, en les que es denotava un raspat superficial i trencament de l'os per l'extracció de la medul·la.
També es destaca la troballa al jaciment d'indústria lítica de fa més de 1.500.000, per tant si hi ha industria lítica vol dir que a aquesta era ja hi havia “gent” a Atapuerca, pel que serien els homínids més antics d'Europa... falta trobar restes.
Cal dir que nosaltres hem visitat només 1 dels jaciments d'Atapuerca, i a la seva web en documenten 5... espectacular. I fins ara, també documenten 5 tipus d'homínids:
- Homo sp. (encara per determinar, 1.300.000 anys)
- Homo antecessor (900.000 anys)
- Pre-neandertal (500.000 anys)
- Homo neanderthalensis (50.000 anys)
- Homo sapiens, que som nosaltres
Amb aquesta última zona d'excavació, deixem les coves amb el regust de no haver pogut baixar a veure in-situ els jaciments. Tot anant per la mateixa trinxera, a punt de pujar a l'autocar... última mirada i ens tornarem a veure, jaciments d'Atapuerca!
Un cop arribats de nou al CAREX, dinem un entrepà i fem la visita de la zona exterior, on reprodueixen les formes de com feien les tasques habituals de la vida prehistòrica. I un cop acabats, anem a cercar els dòlmens que teníem identificats a la zona. N'hi ha més, però nosaltres en vam veure dos, el primer el número II d'Atapuerca.
Es troba just al costat del CAREX. Per arribar-hi, enfilem com si tornéssim al poble d'Atapuerca i ens desviem per la pista sorrenca que hi ha al costat de l'edifici a la nostra dreta. A 370 metres d'emprendre la pista, veurem un aparcament a la nostra dreta, hi entrem i deixem l'automòbil. A peu, emprenem pel camí que surt de la zona per a aparcar més al nord-est, i a uns 130 metres es bifurca en dues pistes: una que segueix recte i una altra que segueix més el camí marcat que gira a l'esquerra. Nosaltres seguim per l'última i, a una trentena de metres, veurem un corriol molt desdibuixat a mà dreta que ens portarà al sepulcre més ben conservat d'Atapuerca en 10-15 metres, l'Atapuerca IV.
Aconsellem anar amb un GPS, ja que el més probable és que ni tan sols veiem el corriol degut a la vegetació, i les lloses del sepulcre no aixequen gaire, pel que també queden cobertes. El que sí es nota in-situ és l'obra tumular, que la recordo prou gran.
D'aquest megàlit, només hem trobat una menció "mig decent" d'ell, dient que consta d'una obra tumular de 25 metres de diàmetre i que les lloses de la cambra sepulcral resten al cràter central. També s'esmenta que ha estat objecte d'excavacions parcials oficials en diverses ocasions, i que ara mateix es troba en espera per a la seva consolidació.
Tot i això, no hem trobat l'informe d'excavació, però bé, els quatre megàlits d'Atapuerca són datats vers el Neolític de la zona, amb reutilitzacions fins a l'Edat del Bronze.
Creiem que realment és l'1 perquè el paisatge que es veu a la foto concorda prou amb les fotos publicades del sepulcre, i l'obra tumular és més que evident. Pel que es veu, li queda una llosa de la cambra sepulcral dins el cràter central del túmul, que fa 35 metres de diàmetre, tot i que nosaltres no la vam veure ja que les plantes ens arribaven gairebé al pit, i, òbviament, no es veia res. Aquest "megàlit" fou donat a conèixer l'any 1975 per José Luis Uribarri.
Com amb son germà, no hem aconseguit recuperar gens d'informació arqueològica, pel que no en podem dir res més.
Tornem al cotxe i enfilem cap a l'allotjament, però, de camí, visitarem quelcom més. Estem parlant de les restes del dolmen de Fresno o Masa. Per arribar-hi, desfem el camí fet arribant-nos a la N-1 i la emprenem direcció Burgos, continuem per l'A-1 i, al poc, ens en sortim per l'escapatòria 249, per la BU-30 dirigint-nos a l'A-73 direcció Santander/Burgos. Al poc, l'autopista deixa de ser-ho transformant-se en la N-627, per la que seguirem 4.4 quilòmetres, on arribant a les rodalies de Sant Martín de Ubierna, ens desviem a la dreta per la N-623. 14.7 quilòmetres més tard, trobarem una illeta, on girarem a la nostra esquerra. Just sortir de la illeta, emprenent la nova direcció, veurem una moderna edificació a la nostra dreta, i just passar-la un camí sorrenc en direcció nord que seguirem uns 600, punt on és millor deixar-lo degut a l'empitjorament de la pista.
Aquí si que ja és molt recomanable dur el GPS en mà, ja que haurem de seguir per la pista com uns 280 metres i endinsar-nos al camp de la nostra esquerra uns 140 metres més. És complicat explicar com trobar-lo sense referències. I aquí el tenim, el dolmen de Fresno o Masa, del que s'ha de dir, que in-situ té millor pinta que no en fotografia (com sempre).
D'aquest arrasat megàlit tampoc hem trobat informació arqueològica, tot i que sí sabem que fou el mateix amo de les terres que el va anar destruint amb el tractor fins que se'n va adonar que es tractava d'una antiga tomba. El bon home va informar de la troballa, i ara el conserva a l'espera d'una excavació arqueològica oficial.
D'aquí ens dirigim a intentar trobar el túmul del mateix nom, que per la informació que portàvem, vam agafar de nou el cotxe hi vam tornar exactament per on havíem vingut i a 400 metres de incorporar-nos a la N-623, aturem el cotxe al lateral de la carretera. La creuem i a uns 35 metres de aquesta veurem fàcilment aquest arbre.
Per la informació de la que disposàvem, el túmul era aquí, on es troba aquest arbre, segons teníem entès, l'arbre havia crescut al bell mig del cràter tumular. Aquest, com hem dit, es troba just al costat de la N-623, tot i que també és descriu als estudis, que a la contrada hi ha diverses obres tumulars.
Com acabem de veure, al lloc on nosaltres pensàvem que era, hi ha una llosa que sembla treballada, tot i que petita per a ser d'una cambra sepulcral, podria ser part d'un hipotètic corredor. Pel que fa al túmul, com es pot veure a la fotografia, el lloc ha estat llaurat recentment pel cultiu de cereals, pel que no és estrany no veure cap tipus de resta tumular.
Amb això donem el dia per acabat arqueològicament parlant, i anem a descansar i jugar amb els nens. Com sempre, demà més.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada