TRANSLATOR

dijous, 14 de novembre del 2019

Dòlmens a Añanako

Venint de La Rioja, i anant a Getxo, fem parada obligada al terme municipal de Kuartango, prop del poblet d'Anda, on resten tan sols una veintena de veïns, que mantenen i gaudeixen de la seva tranquil·litat. En aquest trosset de la vall de Kuartango, hi ha quatre sepulcres d'aquests rex com dic jo. Per localitzar-los, és facilíssim, són tots quatre junts i amb caminet d'accés i tot... els estan arreglant per les visites i es troben delimimitats per una tanca amb porta d'accés.

El primer que veiem és el de Gurpide Sur, que clarament és trencat per la meitat, i consta d'un claríssim túmul a la part conservada.


Aquest més que imponent megàlit fou descobert per Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Manteli l'any 1870.

Es van dur a terme diverses campanyes d'excavació, en les que es van trobar restes òssies i variat i divers aixovar funerari. Es documenta gran quantitat de restes humanes, un punxó de coure, quantitat de fragments ceràmics, denes de collaret d'atzabeja, diverses ascles, raspadors, puntes de segeta, penjolls a base d'ullals de porc senglar, etc.

Es tracta d'una tomba col·lectiva de cambra rectangular i avantcambra. La primera mesura, interiorment, 3.20 metres de longitud, 2.75 d'amplada i 2.10 d'alçada. L'avantcambra té una amplada de 0.85 metres, una alçada de 1.23 metres i una llargada de 1.50 metres. El túmul, per la seva banda, mesura uns 21.70 metres de diàmetre per més de 2 metres d'alt.

Ara, anem a visitar el germà, tot tornant al camí, i uns metres més amunt, a l'altre costat d'aquest, veiem una nova porta d'accés. Aquesta ens obre pas al dolmen de Gurpide Norte. Unes restes prou peculiars, ja que s'observa la part diametral del túmul, però no en queda res d'ell a la zona interior.


D'aquest derruït megàlit tenim informació que atorga la seva troballa a José Miguel de Barandiarán l'any 1955, tot i que no fou excavat fins l'any 1963, concretament del 26 al 31 d'agost, per Juan María Apellániz, sota la direcció de Barandiarán. En aquesta, varen trobar fragments ceràmics i un aixovar funerari en os dels més importants d'Euskal Herria: un picador-compressor de banya, un anell d'os i, el més rar, un objecte en os fet amb la segona falange d'un animal, a dia d'avui encara sense determinar.

Dibuix extret de l'article "La falange labrada del dolmen de Gurpide Norte", de Juan María Apellániz
Hem trobat que, per les dimensions de l'objecte, podria ser d'un lleó de l'era actual, però que bé, poca cosa vol dir.

L'objecte, com s'observa a la imatge, no contge cap gravat per incisió, però sí que ha estat rebaixat i polit amb intencionalitat. Com a curiositat, podem dir que no hi ha una clara funció de l'estri, però que és prou semblant a objectes trobats a la part sud peninsular i a Portugal. Aquestes eines són depositades al "Museo Arqueológico Nacional".

Tornant a la tomba, com es pot veure a la fotografia anterior, el dolmen resta en un estat de conservació precari, sobretot degut a les feines agrícoles. El túmul, gairebé circular i de 17.30 metres al seu diàmetre més llarg, es troba pràcticament arrassat comparat amb el del veí, tot i que és molt evident, i de lloses tan sols se'n visualitzen tres... una de més gran amb forma de menhir, de 3.10 per 1.18 metres i un gruix de 0.25 metres, i dues clavades verticalment al terra.

Seguim caminant un xic més i a l'esquerra del camí veurem una nova porta d'accés, aquesta a un camp per al bestiar, el creuem en direcció al petit turonet existent, que té una altra porta d'accés. Un cop creuar la porta, ens adonem que no és cap turó, és el túmul del megàlit de San Sebastián Sur o II.

 

Dolmen conegut amb el sobrenom d'"El Montecillo" degut a, com hem dit abans, el seu gran túmul, d'uns 4 metres d'alçada i una longitud màxima diametral de 32 metres. Consta d'una cambra poligonal amb 8 lloses i un corredor compartimentat.

Els seus descobridors, Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Manteli, l'excavaren parcialment l'any 1870, excavació de la qual no tenim dades del tot fiables. Però anys més tard, va patir una excavació a càrrec de Julián Apraiz, de la qual es documenten al voltant de 130 esquelets, i un crani amb trepanació.

Segons hem pogut saber, entre les excavacions sofertes, es documenten una punta de sageta de coure, diversos objectes de sílex i diversos fragments ceràmics.

Com es pot comprovar a la imatge, es troba en procés de restauració, ja que es trobava amb les lloses inclinades cap a l'interior, sepultades pel pes del túmul i parcialment trencades algunes d'elles. L'haurem de tornar a visitar quan l'acabin de condicionar.

Tornem al camí i un xic més endavant, aquest cop a mà dreta i endintsant-nos per un ample corriol desdibuixat, tot i que molt clar, trobarem el dolmen de San Sebastián Norte o I.


Sepulcre simple de cambra poligonal construïda amb sis lloses clarament visibles, tot i que falta la coberta de l'antiga tomba. La cambra mesura 2.30 metres per 1.40 i té una alçada de 1.38  metres. Pel que fa al túmul, aquest és allargat i mesura 22.30 metres pel seu eix més llarg.

Fou descobert per Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Monteli el mateix any que el seu germà, el 1870. Tot i això, es documenta molt superficialment una excavació produïda per Ladislao de Velasco, en la que afirma haver trobat algunes restes òssies humanes al seu interior.

Finalitzada la mini-ruta, tornem al cotxe i ens dirigim a l'allotjament prop de Bilbao on dormirem.


Coordenades:

Gurpide Sur: UTM(ETRS89): 30T, 508574, 4750683
Gurpide Norte: UTM(ETRS89): 30T, 508516, 4750736
San Sebastian Sur: UTM(ETRS89): 30T, 508392, 4750936
San Sebastian Norte: UTM(ETRS89): 30T, 508498, 4751141

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada