Comencem amb les vacances d'estiu del 2026. Aquest any, després d'una votació familiar, tornem a Bretagne. Només van votar els nens, i a nosaltres ja ens anava bé. Com el viatge és molt llarg, farem nit a Bordeaux, i, com no, aprofitem la tarda per visitar la ciutat, i el camí per veure uns dòlmens que es troben ben a prop.
Parlem dels dòlmens de Villenave d'Ornon, un nucli que es troba prop de la ciutat, de fet toca amb aquesta per la part sud. Aquests són de molt fàcil trobar, ja que es troben tots ells dins un parc, al Chemin de Couhins, que és un dels carrers grans del nucli.
Aparquem el cotxe al carrer esmentat i, a peu, entrem al parc (que no és gaire gran). Al poc, veiem una zona amb un tanca de fusta, un xic malmesa, on a l'interior trobarem 4 dels 5 megàlits, que estan totalment enrunats i que són d'un estil força menys elaborat del que estem acostumats.
Es tracta d'una necròpoli megalítica del Neolític, utilitzada com a espai d'enterrament col·lectiu fins al Calcolític final, vers el 3500-2000 a.n.e. Consta de dues galeries cobertes de tipus Aquitània i tres dòlmens de corredor de tipus girondí, uns estils peculiars i típics de la zona. El tipus girondí no té cambra mortuòria en si i tot el monument és un espai dedicat a la inhumació col·lectiva, sense cap tancament de habitació. El tipus Aquitània és una barreja entre les galeries cobertes girondines i els sepulcres de corredor típics; no hi ha porta d'accés a la cambra, però les lloses del corredor van disminuint d'alçada vers l'entrada de la tomba.
Segons els estudis als que hem pogut accedir, al moment de la troballa, hi havia un sepulcre més, avui en dia desaparegut, i també es fa menció a un menhir que ha patit la mateixa sort que l'antiga tomba. Realment, encara gràcies que resti quelcom de la necròpoli, ja que durant el anys posteriors a que en Léo Drouyn fes els dibuixos del jaciment, l'amo de les terres va voler destruir-lo per a fer conreu de vinya. Per sort, no va poder-ho fer del tot, però, veient les planimetries, potser va eliminar part.
El jaciment fou descobert el març de l'any 1863 per Pierre Sansans, qui el va estudiar aquell mateix any. Anys més tard, en Léo Drouyn en fa els primers dibuixos i planimetries.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
No sabem la raó, però la numeració de les antigues tombes que es pot veure a la planimetria no coincideix amb els números que hi ha actualment col·locats a cada sepulcre de la necròpoli. Per comparativa entre el què vam veure i les planimetries de cada tomba incloses a l'inventari megalític de Gironde, establim la següent relació:
- Tomba actual número 1 --> Tomba número 2 a la planimetria
- Tomba actual número 2 --> Tomba número 4 a la planimetria
- Tomba actual número 3 --> Tomba número 3 a la planimetria
- Tomba actual número 4 --> Tomba número 1 a la planimetria
- Tomba actual número 5 --> Tomba número 5 a la planimetria
- Tomba número 6 a la planimetria desapareguda actualment
Bé, comencem amb l'explicació de la tomba actualment numerada com a 1, que es descriu com una galeria coberta de tipus girondí.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
Fa 10 metres de longitud total, té una amplada de 1.50 metres i una alçada conservada de 0.80 metres.
A la foto següent, veiem l'estat actual, idèntic a la planimetria superior: es veuen diverses lloses laterals i una altra estintolada al seu interior que ens sembla una altra lateral, caiguda i desplaçada al lloc actual. També es veuen in-situ restes de l'obra tumular i el negatiu de la cambra, i, al fons de la imatge, on es veu l'arbre, també hi ha lloses, bé lloses, més aviat rocs amb poc treball com els que es poden veure en primer pla.
Resseguint el recinte tancat amb fusta en sentit horari, un xic més enllà, veiem les minses restes del dolmen 2, identificat com a 4 a l'inventari de Gironde.
Inserim a continuació la planimetria de la tomba extreta de l'esmentat inventari megalític de Gironde.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
Des d'on som, ja veiem la tomba 3, d'igual número a l'inventari.
Juntament amb la tomba 1, és la que està en millor estat, ja que, com a poc, se'n veu la forma.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
Ens trobem davant d'una altra galeria coberta de tipus girondí. Mesura 10 metres de longitud, 1 metre d'amplada i una alçada màxima conservada de 85 centímetres. Conserva 2 lloses dretes i 2 de caigudes a la part esquerra, mentre que conserva 4 lloses dempeus a la dreta, a més d'una gran llosa de capçalera d'1,30 metres d'amplada. La possible coberta es troba caiguda i mig enterrada a prop de les lloses de la banda dreta. S'observen també 3 pedres planes que sobresurten a l'espai generat per les lloses, que bé podrien ser restes d'enllosat. Finalment, també es veuen 2 blocs força grans prop del final del passadís, i restes de túmul.
Entre el 1944 i 1945, l'equip de R. Séronie-Vivien va realitzar un estudi a la part est, estudi que va donar lloc a la troballa d'un fragment de ceràmica.
Fent la volta a la tanca com si volguéssim tornar al sepulcre 1, ens trobem amb el 4, que es presenta com el número 1 de Peyrehaut a l'inventari.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
Aquest dolmen va ser excavat entre el 1944 i 1945 per un petit equip liderat per R. Séronie-Vivien, amb un bon recull de troballes: 2 destrals polides (de 13.5 per 3.65 per 2.05 centímetres, i 15.6 per 3 per 2.3 centímetres, respectivament), 1 burí i 3 fragments de sílex sense retocar, 3 fragments de bronze i diversos fragments ceràmics de cinc tipologies diferents.
I ja deixant el tancat de fusta i anant direcció est, tocant el límit lateral del parc, veurem les restes del reconegut com la galeria coberta 5 de Peyrehaut.
Aquestes lloses són les restes d'una altra possible galeria coberta de la que no se'n pot determinar el tipus concret. Tot i que veiem clarament tres lloses, a l'inventari en parlen i en dibuixen només dues, una que suposen que és la de capçalera, de 1.50 metres d'amplada, i una lateral, de 1.10 metres d'amplada.
 |
| Extret de: https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1995_sup_1_9 |
I ara sí, anem a Bordeaux a fer una visita a la ciutat, que, la veritat, ens va semblar bonica, però caòtica (i un xic bruta). I ja cap a l'hotel on passarem la nit, i ja demà ben d'hora pel matí sortirem per arribar a Bretagne com per que ens doni temps a instal·lar-nos i visitar quelcom, que ja portem preparat.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada