Avui, dia que, en principi, no havia de ser megalític, però nosaltres aprofitem allà on anem... vam veure un dolmen del qual només quedava el túmul, i un menhir trencat i simbòlicament reaixecat. Comencem pel monòlit.
El menhir del Cantó, situat al coll que li dona nom, es troba a uns 80 metres a l'esquerra de la N-260 anant de La Seu d'Urgell a Sort, just on hi ha un ampli camí que es pot fer amb cotxe; de fet, nosaltres vam aparcar a la plana que dona accés a aquest pista. A peu, seguim pel camí i veiem fàcilment la rèplica aixecada fa un parell d'anys... que en realitat no s'assembla gaire al monòlit prehistòric, tot i que té unes dimensions molt similars. Uns metres a la seva dreta, en la direcció en la què hi arribem, veiem el que queda del monòlit original, amb una estaca que possiblement fou senyalitzadora temps ençà.
Però segons hem pogut saber, també sembla que ha estat modificat dins el seu enclavament original, ja que, segons les fotos preses fa anys, l'orientació del monòlit era diferent.
Així doncs, del monòlit que documenta Lluís Marià Vidal, de 2 metres de llargada per un gruix de 0.20 metres, i fet en pedra calcària, en resten només 43 centímetres de llargada, per 13 centímetres de gruix, amb una amplada de 30 centímetres.
Una fotografia del 1914, l'última que es va trobar del menhir, és la que es va utilitzar per escollir la localització del prehistòric roc. Tot fa pensar que el menhir original marcava un punt de pas i de pastures entre les dues comarques. Aquesta és la fotografia.
 |
| Fotografia de l'arxiu Mas |
Sabem que aquest menhir era anomenat popularment amb els noms de l'home de gel, l'home encantat o l'home de pedra. Es tractava d'un roc antropomorf amb diverses inscultures, segons es documenta, entre elles diverses cassoletes i una creu de data posterior en un intent de cristianització del monument, a la seva base (es pot veure a la fotografia).
Pel que fa a la datació del monòlit, va ser construït molt segurament a finals del Neolític o inicis del Calcolític, el que li atorga una antiguitat aproximada de més de 4000 anys. Però, com hem dit, va desaparèixer, sembla que durant les obres de construcció de la carretera N-260, a meitat del segle XX en ser dinamitat, fet que a dia d'avui no permet ni la cerca ni la troballa de cap element relacionat.
Seguint el camí que puja vers el cim del turó on es troba el menhir, topem amb les restes del possible dolmen del Turó del Gosset, conegut com a Túmul del Turó del Gosset. De fet, només en resta el túmul i el negatiu de la cambra sepulcral.
Va ser descobert l'abril del 2010 per Gerard Remolins Zamora, director de l'empresa ReGiraRocs, estudiós de megàlits de la zona i empresa reconstructora de diversos megàlits, com el de Nuncarga i el de la Llosa de Bescaran. Ell mateix documenta un túmul d'un diàmetre de 10 metres, amb una depressió a la part central que és el negatiu de la cambra sepulcral. A simple vista, no s'observa cap de les lloses de l'esmentada cambra, ni del cròmlec peristàlit que encerclava i aguantava les pedres i sorra de l'obra tumular.
Repetim que aquesta obra tumular, és dubtosa, i més havent descobert que a la guerra civil, aquí s'erigia una trinxera o quelcom similar, ara a saber si el negatiu ja hi era, o no.
Finalitzada aquesta breu visita al Port del Cantó, seguim cap a La Seu, on tenim un dinar familiar.
A dia 03 d'agost del 2021, tornem a la zona, per visitar uns dòlmens i un túmul. Concretament, emprenem la pista que surt de l'aparcament del Port del Cantó direcció sud i ens desviem per la primera sortida a la dreta, al principi un pèl atrotinada. La seguim tot rectes fins al cim que es troba a uns 1.6 quilòmetres. Allà aturem el cotxe a una àmplia zona que hi ha a la nostra esquerra.
A peu, comencem la caminada per les roderes marcades que hi ha a la plana, una pista només apta per a 4x4, que ens aproparà al dolmen del Corralet II o Biscarbó II en uns 800 metres. Val a dir que amb el pal de ferro clavat que es veu a la fotografia es prou fàcil trobar-lo.
Es tracta d'un sepulcre descobert el novembre del 2009 per Albert Villaró Boix, i és bastit amb pedra sorrenca no local, o sigui que les lloses van ser transportades d'algun indret. Segons Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús, podria ser un dolmen simple d'estil cambra pirinenca, i, segons ells, la cambra sepulcral deuria de fer una llargada interior de 2.20 metres, prenent com a referència la llosa lateral esquerra, que és l'única que queda in situ i que conté una petita creu gravada.
Com podem veure a la següent fotografia, el túmul circular és ben visible i fa un diàmetre de 8-9 metres. El pedruscall interior és construït a raó de blocs calcaris. Tot i el clar túmul, no hi ha restes evidents del seu cròmlec peristàltic, si és que en tenia.
Si es tractés realment d'una cambra pirinenca i a falta d'excavació i/o troballes, podríem datar el megàlit durant l'era calcolítica a Catalunya, entre el 2200 i el 1800 a.n.e.
Tot i que Tarrús i Carreras el daten vers els inicis del Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700 i el 1800 a.n.e.
Seguim la ruta tot seguint la pista principal que hi ha, fent aquesta un gir a la dreta seguit d'un pronunciat pendent, i, just acabar-lo, va planejant fins al túmul, que es troba a uns 390 metres des de la corba que hi ha a la contundent baixada, a uns 5 metres a l'esquerra del caminoi.
Aquest possible túmul, i dic possible perquè no hem trobat res d'informació arqueològica, tot i que té bastant bona pinta, la localització és molt bona, i es troba al mig de dos clars dòlmens. El vam localitzar gràcies als companys Manel i Pilar de Balenyà. Però això, de seguida que tinguem quelcom a dir, ho direm; fins llavors, es quedarà com a possible.
I ara ja anem a per l'últim monument prehistòric de la ruta... realment el més bonic, encara que es trobés sol a la muntanya, ja valdria la pena fer la caminadeta per a veure aquest preciós sepulcre. Es tracta del dolmen de Biscarbó I o la Llosa del Corralet I.
Per arribar-hi, seguim el caminoi uns 325 metres, punt en el que el camí es bifurca. Nosaltres girem a la nostra esquerra i continuem la caminada 210 metres més, i ja veurem el bonic sepulcre de Biscarbó a la nostra esquerra, a escassos 5 metres de la pista.
La primera notícia que hem pogut trobar del sepulcre és d'en Josep de Calassanç Serra i Ràfols l'any 1931, que en publica una fotografia i el seu alçat i que també insereix una fotografia d'un vas d'apèndix de botó que es va localitzar a la seva excavació.
Aquest dolmen simple d'estil cambra pirinenca és construït amb lloses de roca calcària i conserva tres de les seves lloses originals, les dues laterals de la cambra sepulcral i la gran llosa de coberta que amida 270 centímetres de llarg per 233 d'ample i 37 centímetres de gruix. On aniria la llosa de capçalera, se li ha construït un mur de pedra en sec no fa gaires anys.
Segons en Carreras, en Fàbregas i en Tarrús, el dolmen té una cambra sepulcral de 2.20 metres de longitud, una amplada de 1.20 metres i 1 metre d'alçada, que resta dins d'un clar túmul de 9-10 metres de diàmetre, del que queden restes del seu cròmlec, en forma de mur de pedra en sec.
Cal dir que a l'excavació que va patir per part de Serra i Ràfols juntament amb Joan Colominas i Roca, es van recuperar diversos fragments d'ossos humans i els trossos del vas amb apèndix de botó que dèiem abans.
 |
| Extret de "La cerámica con asas de apéndice de botón y el final..." |
El dibuix que hem inserit l'hem extret de l'estudi que va fer l'arqueòleg Joan Maluquer de Motes Nicolau "La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península".
A la fi, aquest vas, es va poder reconstruir, però no sabem quant material original hi ha.
 |
| Extret de Raco.cat |
Segons l'inventari arqueològic de la Generalitat aquest sepulcre estaria datat d'entre el Neolític final fins a l'Edat del Bronze. Però en Tarrús i en Carreras el daten vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.
També segons el Departament de Cultura, cap a l'any 2000 encara es podien observar algunes restes òssies humanes en superfície.
Amb això donem per conclosa la ruta i tornem cap al cotxe, demà més.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada