TRANSLATOR

dissabte, 5 de desembre de 2009

Menorca talaiòtica I

Arribem a mig matí a l'aeroport de Maó i comencem la nostra estada visitant un poblat després d'haver-nos instal·lat i dinar. Hem d'anar ràpid, que s'han d'aprofitar les hores de llum... no tots els dies ets a Menorca, a més la vam ben clavar, ja que estàvem allotjats en un complex turístic de casetes, amb la seva piscina i tot, just davant del mar. I, és clar, a aquesta època de l'any no hi havia ningú... s'estava d'un tranquil (a més, tiradíssim de preu, perquè és temporada baixa). La veritat és que no s'estila gaire anar a Ses Illes a l'hivern, però jo repetiré, si puc. A més, ens va fer molt bon temps... tots els dies sol espatarrant.

Ja instal·lats, ens dirigim al municipi d'Alaior, més concretament visitarem el poblat talaiòtic de la Torre d'en Galmés o Gaumés. Per arribar-hi, sortim d'Alaior per la carretera anomenada Camí de sa Torre d'en Gaumés. En arribar, veiem que és un tros de poblat, i buscant informació hem trobat que és del més gran de Ses Illes, amb una extensió de 66.240 metres quadrats. Molts entesos, als quals jo m'hi afegeixo, diuen que devia ser temps ençà, el nucli més important de Menorca, no només per la seva gran extensió, també cal tenir en compte la seva situació geogràfica, ja que es troba en un turó de prop d'uns 100 metres d'alt, que domina la gran plana de l'illa.

Realment és impressionant, visita obligada a Menorca. Al poblat és molt visible la cultura Talaiòtica i aquesta és això que dèiem... impressionant!! I amb la grandària del poblat reps sorpresa darrere sorpresa.

Aquest poblat, tornem a dir el més gran de Ses Illes, consta d'un munt d'estructures de construcció ben conservades i excavacions a la roca; tres talaiots (1000 - 700 a.n.e.), un sistema de recollida d'aigües pluvials, un recinte de taula (650 - 123 a.n.e..), tres sales hipòstiles, vint-i-set habitatges i quatre hipogeus. El sistema de recollida d'aigua val la pena mirar-se'l amb cura ja que té diversos canals, amb depressions fetes per a que l'aigua sedimentés la brutícia que portava en elles i les típiques cisternes excavades a la roca, ja amb l'aigua més neta.

Tot i que visiblement és un poblat talaiòtic, s'han trobat diverses restes ceràmiques d'època pretalaiòtica (hi ha dos nivells de pretalaiòtic; el primer és des del 2500 a.n.e. al 1700 a.n.e. i el segon del 1700 a.n.e. al 1200 a.n.e.). El poblat fou ocupat vers el 1600 a.n.e. i s'estengué la seva ocupació en el temps fins l'època medieval, essent ocupat en els quatre períodes talaiòtics. Es creu que el moment on el poblat va ser més important fou vers el 1300 a.n.e., i l'època romana, on s'estima que hi vivien unes 900 persones. Cap al segle III a.n.e., el poblat es va anar abandonant progressivament.

El recompte de troballes és prou extens. Destacar una figura de bronze del déu egipci Imhotep, que es trobà a les excavacions del 1974, ja que és l'única representació egípcia que s'ha trobat en prospeccions fora del país de les piràmides.

Seguim dins el recinte del poblat, però no ens podrem quedar gaire, perquè el sol ja està molt baix. Ens dirigim a la cova de l'Oli, que jo no sé si és que la Cris ja sabia on era, em va semblar que hi anava directa.

Aquesta cova, segons els estudis fets, era utilitzada com a tafona per la producció d'oli. A ella s'hi varen trobar tres pedres de molí, i té tres cavitats esculpides a terra per a crear la decantació d'impureses de l'oli. Jo no m'hi vaig fixar, i això que ho posa al rètol informatiu... eren uns altres temps... ara m'hi tiraria hores buscant i remenant.

Tot el recinte del poblat estava emmurallat, amb les cases enganxades a la paret defensiva, que no segueix un rumb fix, simplement abraçava totes les cases.

Ara sí, tornem al complex turístic que es fa fosc.

Vam estar quatre dies voltant pels raconets de l'illa, i un dia vam anar a petar a Sant Lluís. Ja que hi érem, ens vam desplaçar uns deu quilòmetres per la PMV-7022, arribant-nos al poblat de Binissafullet o Binissafúller.

El poblat, com tots els poblats talaiòtics, consta d'un talaiot, de planta rodona i situat al bell mig del poblat, una sala hipòstila i un recinte de taula, al que se li va fer una prospecció i posterior rehabilitació l'any 1992; es creu que seria el lloc destinat al culte per la gent del poblat, segons evidències. Utilitzat entre els segles IV i III a.n.e., s'hi han trobat restes de grans tiberis i àmfores per al vi.

Del tema de la utilitat que se'ls donava al talaiots, no us puc dir res. Els de Mallorca tenen unes estances molt més grans i es creu que s'utilitzaven per a repartir el menjar a la comunitat. Però els de Menorca són molt més estrets i reduïts, per la qual cosa no es manté la idea. Es creu que en el cas menorquí podrien esdevenir una espècie de sistema defensiu, ja que pel sistema constructiu sembla que li donin prioritat al pis superior, no sé.

De poblats i altres restes prehistòriques, Menorca n'està ple. En el seu dia, vam fer aquest petit tastet (amb la Naveta dels Tudons, és clar!!), però hi tornarem.


Coordenades UTM(ETRS89):

Torre d'en Gaumés: 31S 595372 4417599
Binissafúller: 31S 605647 4411371

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada