Ruta fàcil de fer per a nosaltres en aquell temps, encara vivíem a Mollet del Vallès. Però bé, vinguis d'on vinguis, no és pas difícil de fer.
Sortim de casa i creuem l'Illa, passant pel "preciós" Ajuntament de Mollet del Vallès, fins que veiem a mà esquerra un pendent, que en pocs metres ens durà al parc de Can Mulà, al qual trobarem una masia edificada el 1911, antiga propietat dels amos de la gran empresa tèxtil que hi havia a Mollet i que ocupava gran part de l'Illa. Ara pertany a l'ajuntament igual que el parc, que temps enrere havia estat el jardí i l'horta de la casa.
Entrem a l'edifici, avui en dia biblioteca, i, després de fer cua per a tornar uns llibres, demanem a la noia que ens ha atès, per veure el fabulós megàlit que tenen al pati, ens obre les portes del darrere i ens deixa davant de l'immens roc.
Aquesta menhir va ser descobert per Kike Palau el 15 d'abril de l'any 2009, durant les obres de construcció del parc i l'aparcament soterrat de les Pruneres, a uns 8 metres de fondària. Per això s'han conservat tant bé tots els gravats, tenint en compte que aquest megàlit és del Neolític final - Calcolític final, vers el 3200-2200 a.n.e.
Com les fotografies no són gaire bones, sobretot degut al vidre, inserim un calc per a poder veure els gravats en tot el seu esplendor.
 |
| Extret de Monografies 13 del SERP de l'UB |
Té una llargada de 4.90 metres, 110 centímetres de gruix i una amplada de 68 centímetres. Amb aquestes dimensions, té un pes de 6200 kg. Tot i que és força imponent, de menhirs n'hi ha de més alts per Europa, però, dins de l'àmbit de les estàtues-menhir, és un dels més alts del continent.
El tipus de roca no és autòctona de la zona ni de zones properes, és a dir, que el van transportar d'alguna manera.
Ara, ens dirigim al parc de les Pruneres, on el van trobar, ja que allà han erigit un rèplica en record d'aquest. Amb palada i tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada