L'agost del 2012, vam passar uns dies a l'apartament que tenen els meus tiets a L'Estartit. En dormir a aquella zona, era més fàcil accedir a determinats llocs amb tota la calma i tranquil·litat. Així que un dia vam anar a Ullastret, a veure el poblat iber que porta el seu nom, visita obligada tenint en compte que és el jaciment iber més gran i important de Catalunya. L'agost del 2023, de nou des de l'apartament de L'Estartit, tornem a la zona per a veure altres jaciments del conjunt arqueòlogic d'Ullastret.
Però anem a pams. El poblat visitable es localitza al Puig de Sant Andreu, a Ullastret, al bell mig de l’Empordà, i ara se'l comença a conèixer també amb aquest nom... ja veureu perquè. Es pensa que, per les seves dimensions i restes trobades, fou la capital de la tribu dels Indigets o Indiketes. Segons es documenta, aquest ocuparia un espai d'unes 8 hectàrees, sent de forma triangular, amb el vessant més al nord tallada per una de les pedreres iberes de la zona, els dos laterals amb defenses naturals i una sola cara amb un suau pendent.
Cal dir que l'origen del poblat es remunta a l'edat del Ferro, concretament a finals del segle VII a.n.e., que es va anar reformant, ampliant i fortificant amb el pas dels anys, essent a partir del 550 a.n.e. on ja es veu un clar model iber. Òbviament, d'aquest inici del Ferro no en queda cap resta arquitectònica, ja que els mètodes constructius eren peribles i, per si no n'hi havia prou, el progrés iber va esborrar tot indici, però sí s'han trobat materials d'aquesta època.
Al segle VI a.n.e., els Indigets explotaven tot el territori empordanès i en gestionaven el comerç, ja fos entre tribus indígenes o amb els grecs i els fenício-púnics de la propera Empúries. El poblat va anar creixent i fortificant-se fins a la primera meitat del segle IV a.n.e., completant el que es considera la ciutat més gran i antiga de Catalunya, i que donava cabuda a uns 4000 habitants.
A més de la barriada de gent de poble, també s'han trobat grans cases de gent important, un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro del segle III a.n.e., un enllosat i, fins i tot, un palau de 500 metres² també del segle III a.n.e.
La capital ibera dels Indigets va desaparèixer amb l'arribada dels romans al segle II a.n.e., es creu que degut al sistema d'explotació del territori i la repressió del cònsol romà, ja que no s'han trobat restes que denotin una ocupació violenta.
A les fotos inferiors, podem veure un conjunt de sitges, just al costat de fonaments de cases, i una cisterna que encara conserva una llosa de coberta.
Avui en dia, amb més experiència per part nostra, sabem que en realitat es tracta d'un gran centre neuràlgic del mon iber, amb gran quantitat d'assentaments grans i petits a tocar un de l'altre, amb la ciutat del Puig de Sant Andreu i l'hàbitat de l'Illa d'en Reixac formant una dípolis com a epicentre. De fet, visitem el segon assentament pel que fa a rellevància al conjunt indiget d'Ullastret a dia 02/08/2023, que, a més, creiem que és el més proper al Puig de Sant Andreu (300/400 metres) i del que es poden treure més conclusions per la seva ubicació actual, ja que resta totalment verge, perquè, com el seu nom indica, era una illa que es trobava dins d'un estany format per les aigües del Daró i que va ser assecat durant el segle XIX. Per tant, pot ser molt interessant; de fet, actualment està en excavació.
 |
| Extret de http://www.macullastret.cat |
Arribarem a l'Illa d'en Reixac a peu en uns 750 metres, tot seguint el camí que surt davant de la zona d'aparcament de la ciutat ibera d'Ullastret. Per arribar fins a la porta actual del jaciment, seguim pel camí que hem indicat uns 250 metres, on creuem, mitjançant un petit pont a la nostra dreta, el Daró Vell, tot seguint direcció nord. Pocs metres després, ens desviem cap a la nostra dreta per un camí amb xiprers al vessant de la nostra dreta i que voreja una moderna edificació. Al final d'aquest camí, trobem el jaciment de l'Illa d'en Reixac, que només és visitable amb visita guiada actualment.
Primer es va dir que podria ser una "urbanització" del Puig de Sant Andreu, però ha quedat desmentit perquè la datació aportada d'aquest "poblat" és del 550 a.n.e., just quan es daten també les primeres construccions protohistòriques al Puig de Sant Andreu, tot i que cal dir que als dos antics nuclis s'han trobat restes datades al Paleolític superior i d'era calcolítica. Segons hem trobat al web del MAC d'Ullastret, aquest segon assentament tenia unes dimensions de 5 hectàrees i era habitat per uns 2000 habitants. Actualment, l'opinió consensuada és que les dues ciutats van funcionar com una ciutat doble amb una extensió de 16 hectàrees.
No ens enrotllem, com dèiem, avui visitem l'Illa d'en Reixac i, com també hem dit, es trobava al centre d'un llac creat a raó de l'aigua del Daró i que, segons el MAC, només tenia un accés al nucli que creuava el llac des de terra ferma. Aquesta porta ha estat localitzada a l'última excavació efectuada a l'illa durant el mes de juny de 2023. Per a fer-nos una idea, no podem deixar passar l'oportunitat d'inserir una de les moltes recreacions idealitzades que hem trobat.
 |
| Extret de http://www.macullastret.cat |
Com podem veure, no surt dibuixat l'accés al recinte, ja que la troballa és de molt recent descoberta, però es troba a la banda esquerra de la imatge, gairebé on l'illa s'apropa més a terra ferma. Aquest únic accés fou bastit a raó de 2 murs paral·lels de 2.25 metres d'amplada, que contenien l'aigua del llac i formaven entre ells un carrer d'uns 4 metres d'amplada.
A banda del dificultós accés al poblat en cas de batalla, es documenten tot i la gran defensa natural, uns murs defensius de 3 metres de gruix, pel que a simple vista ja deuria ser prou espectacular i semblar prou inexpugnable.
I per si no n'hi havia prou, al final d'aquest únic accés a peu, els atacants es trobaven amb la porta ibera més imponent documentada a Catalunya, més gran encara que la del veí nucli del Puig de Sant Andreu. Aquesta es va trobar tapiada i incendiada intencionadament; els arqueòlegs creuen que es va fer com a acte simbòlic al tancament i abandonament del nucli.
Inserim a continuació una idealització del MAC Ullastret amb el carrer d'accés dibuixat. Creiem que més o menys aquest dibuix està fet com si el miréssim des del Puig de Sant Andreu amb el massís del Montgrí al fons.
 |
| Extret de http://www.macullastret.cat |
Pel que fa a la trama urbanística, inserim una fotografia de la zona excavada al sud de l'antiga illa, que es data cap el 450 a.n.e.
A la zona central, presumiblement més antiga, hi ha una petita zona excavada amb diferents estances, mentre que a la part nord, la trama urbana no ha estat destapada encara, només són visibles l'entrada al poblat i un tros d'ample mur a la nostra esquerra. Haurem d'estar atents a les properes campanyes d'excavació per a conèixer les novetats.
Per a acabar amb aquesta ciutat doble, recomanem veure el vídeo de la recreació tridimensional dels dos poblats, que mostra com s'imagina el conjunt d'Ullastret vers el 250 a.n.e.
Visitades les dues ciutats, anem ara a veure altres jaciments del conjunt i ens acostem al Puig de Serra. Sortim per l'accés actual i seguim endavant pel camí tot girant a la dreta en arribar a la pista. Avancem per ell tot contemplant els prats de gira-sols i, poc abans d'arribar a una bifurcació, havent recorregut uns 1100 metres, ens enfilem al turó de l'esquerra, el Puig de Serra, on es té constància d'una necròpoli ibera, restes d'hàbitats i pedreres. Actualment, però, no s'observen restes evidents de cap dels jaciments, només vestigis, ja que han estat àmpliament espoliats.
| Extret de http://www.macullastret.cat |
Comencem per la necròpoli de Puig de Serra. Descoberta el 1982 en trobar-se moltíssimes restes ceràmiques en superfície quan s'estaven fent extraccions de terres per a canalitzar el riu Daró, fou excavada amb caràcter urgent entre aquell any i el 1986. En total, es van localitzar 87 estructures d'enterrament força malmeses i es creu que podrien haver estat més. A dia d'avui, amb prou feines es poden identificar i només ens atrevim a posar aquesta foto...
Es van trobar quatre estils d'enterrament: amb loculus excavats al sediment de terra, amb espais excavats lleugerament a la roca mare, amb loculus excavats a la roca mare o bé urnes col·locades a diàclasis del terreny. En general, contenien urnes petites sense protecció. A més de les urnes, amb restes molt cremades, hi havia altres vasos que contenien aixovar típic del període Ferro - Ibèric Ple (450 - 200 a.n.e.).
Una de les tombes, identificada amb el número 80, va donar lloc a una troballa molt interessant i és l'única que destaca per sobre de les altres, pel que es creu que devia de pertànyer a algú important. Es tracta d'una gran tomba (1.50 metres de longitud per 1.15 d'amplada i 0.20 de fondària) excavada al subsòl i revestida amb morter de calç que no tenia cap tipus de coberta protectora. L'urna cinerària, de ceràmica àtica amb figures roges, té una cara d'amazona a una banda i dues figures vestides amb himatia (vestit tradicional grec) a l'altra cara. Contenia molt poques restes incinerades, el que no ha permès identificar el sexe de la persona enterrada. Tot i això, la decoració de l'urna i alguns detalls de l'aixovar, com sis fusaioles, una fíbula i una sivella de cinturó, ambdues de bronze, permeten intuir que es tractava d'una dona. La inhumació es pot datar entre el 330 i el 320 a.n.e. atesa la cronologia del vas més modern de l'aixovar. Inserim a continuació una reproducció de com es va trobar la tomba.
Actualment, es creu que aquesta necròpoli estaria associada a l'Illa d'en Reixac i no pas al Puig de Sant Andreu.
Ens desplacem ara als extrems oest i sud del puig, on veiem diversos retalls a la roca que corresponen a zones d'extracció de pedra; pedra que va ser utilitzada per a bastir l'Illa d'en Reixac i també va ser utilitzada al Puig de Sant Andreu a l'Ibèric ple, ja que la seva pedrera va quedar dins la ciutat i es va deixar de fer servir.
Per últim i no per això menys important, indiquem que, durant les campanyes del 1982 al 1986, es van excavar 3 cabanes de l'Ibèric antic (mitjans segle VI a mitjans segle V a.n.e.) i es van trobar moltes restes per tota la banda nord del puig. Es creu que aquest hàbitat perible es va abandonar en ubicar-s'hi la necròpoli.
Segons es diu al web del MAC Ullastret, aviat es publicarà una monografia sobre el Puig de Serra per a donar a conèixer aquesta barreja de jaciments interessantíssima que no té gaire visibilitat.
Per a finalitzar ja, i com hem comentat de passada, a la zona arqueològica del conjunt d'Ullastret, hi ha restes documentades del Paleolític Superior, sílex concretament, i restes ceràmiques del Calcolític, a més de cranis trepanats. Tot això es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Ullastret, que es troba dins del recinte del poblat, i, com hem esmentat, també hi ha abundant, variat i ben conservat aixovar de la necròpoli del Puig de Serra, principalment de la tomba 80.
Si busquem més informació a la base de dades de la Generalitat (Invarque) i a l'àmplia bibliografia d'Ullastret, podem trobar referències a més hàbitats a l'aire lliure de la zona, tant al terme municipal d'Ullastret com al de Serra de Daró, però no és fàcil identificar-los a dia d'avui, així que donem per tancada, de moment, la visita al monumental conjunt d'Ullastret.
I ens agrada la prehistòria, però tenint molt proper un jaciment romà, no podem deixar de visitar-lo i incorporar-lo a la nostra ruta. Es tracta del pont de la Roqueta, ubicat al costat de la font del mateix nom i que també es troba inclòs dins del conjunt d'Ullastret declarat com a bé cultural d'interès nacional. Per a trobar-lo, hem de baixar del Puig de Serra per qualsevol dels dos vessants amb camí accessible i continuar uns metres cap el nord. Just on conflueixen els dos camins, trobem el pont i una àmplia zona on es pot deixar el cotxe.
Ara sí tanquem la ruta. Si l'hem començat al Puig de Sant Andreu, haurem de seguir el camí de la dreta tenint aquest pont de la Roqueta a la nostra esquena. Arribarem fàcilment a l'aparcament en uns 2 quilòmetres sense deixar aquest camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada