De nou per l'Anoia, al terme municipal de La Torre de Claramunt, on aquest cop visitarem un jaciment poc comú al que s'hi arriba en cotxe; de fet, la carretera el divideix en dos. Parlem del camp de Sitges del Pla del Camaró.
Per arribar-hi, hem d'acostar-nos fins a La Pobla de Claramunt i anar direcció La Torre de Claramunt per la C-244 uns 2.5 quilòmetres, fins que arribem a una illeta en la que et pots desviar cap a la Torre de Claramunt, Capellades i La Torre Baixa per la tercera escapatòria. Nosaltres sortim per la primera seguint la BV-2133 i, a uns 600 metres a mà esquerra, surt un camí que duu a una edificació moderna, diria que és una centraleta elèctrica o del gasoducte, on deixem el cotxe. A peu, seguim rectes i, a uns 60 metres de l'asfalt, trobem a mà dreta un corriol que ens apropa a la primera part del jaciment.
El jaciment del Pla del Camaró és conegut d'antic. La primera menció arqueològica és d'Amador Romaní que documenta 2 fons de cabana i 15 sitges, i esmenta que, vers el 1906, es va destruir una sepultura excavada al travertí i coberta de llosesque coincideix amb el forat d'una dels dos fons de cabana. Segons ell, algunes de les sitges es van destruir anys mes tard, però en va excavar una de les que encara restaven intactes, trobant al seu interior la tapa d'aquesta, feta a torn, i les restes òssies d'un individu.
També Romaní parla de diversos grups de sitges immediats a aquest lloc anant direcció la illeta que hem fet amb el cotxe, però també cap a l'altre sentit als dos cantons de la carretera. Amb el recompte que hem fet a través de diversos estudis, ens en surten, mínim, una cinquantena d'elles.
El primer que veurem d'aquest tram és el que han documentat com a fons de cabana, segons Cat patrimoni, i que ja deia Amador Romaní.
De les que una, personalment, ens va resultar molt maca, dues sitges bessones comunicades per un conducte intern.
I un petit dipòsit de 0,80 metres de fondària.
Val a dir que, segons la informació que hem pogut trobar, aquest camp de sitges en tenia moltes més que a dia d'avui. No cal ser un gran investigador per a saber que, en fer la carretera, en van destruir més d'una, i als camps conreats del costat del bosc també.
Segons les troballes d'Amador Romaní, que resten dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, aquest jaciment es deuria erigir vers el segle IV a.n.e. i va ser utilitzat fins a l'era medieval, al segle X.
Ja que som aquí, molt recomanable anar a visitar l'Abric Romaní i el menhir de la Pedra Dreta o Pedra de Cabrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada