Nova publicació del Solsonès, Lleida, en concret començarem pel terme municipal de Navès i després pel proper terme d'Olius. Són dies diferents (de fet, anys), però teníem uns poblats que encara no havíem publicat i li van de conya, per proximitat, al rar dolmen d'Aubareda, que vam visitar el mateix dia que les cistes de Cal Tururut.
Per arribar-hi, el més fàcil si vens del sud, com és el nostre cas, és, passat Cardona per la C-55, desviar-se a la dreta direcció Navès. Seguim aquesta carretera secundària fins a la seva fi (7 quilòmetres) i en aquest punt girem a l'esquerra, tot seguint una nova carretera asfaltada (C-26) per pocs metres. En 500 metres, emprenem una pista a mà esquerra, que seguirem recte sobre 1 quilòmetre, arribant a unes naus, punt on fem un gir de quasi 360 graus, continuant per la pista sorrenca uns 700 metres més arribant a les edificacions, que em sembla recordar que eren agrícoles, amb alguna casa (la masia d'Albareda). Doncs bé, l'estrany sepulcre d'Aubareda es troba a la part alta del turó de l'esquerra que hi ha just acabar les modernes edificacions.
Com sempre, tercer arbre a la dreta o sigui que millor anar per coordenades, l'únic que puc dir és que nosaltres vam pujar al principi del bosc (quasi a 4 grapes), per una abrupta pujada que hi ha al costat de les dues últimes edificacions i, un cop al bosc, és cap amunt i a l'esquerra, com a uns 80 metres d'aquesta rampa d'accés.
I aquí el teniu:
I ara ve l'interessant, ja que, segons ells, es tracta d'una tomba de la primera Edat del Ferro. És una mica estranya (per la fisonomia i per la localització), però, òbviament, les reduïdes dimensions de la cista no són pas per encabir-hi un cos humà, però sí que hi cap una urna d'incineració. I per donar-los encara més la raó als bons d'en Carreras i en Tarrús, Miquel Cura no troba cap resta a l'excavació, ni al sepulcre, ni al túmul, però sí que s'hi han trobat restes d'un possible hàbitat als volts de mas pertanyent a l'Edat del Bronze final - Edat del Ferro inicial. Tots aquests materials resten dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Segons els citats autors, la datació atorgada a aquesta peculiar tomba seria de vers el 1200-700 a.n.e.
Ara anirem al poblat iber d'Anseresa. Ho farem tornant a la C-26 i seguint-la vers l'oest, ja sigui desfent el camí fet, o seguint el camí tal i com hem arribat, que també comunica amb la C-26 però un pèl més endavant. De fet, això també serveix per a arribar al mateix sepulcre d'Aubareda, per si veieu que el camí està malament per una banda, sempre podeu donar la volta i provar per l'altre.
Si refem el camí, hem de fer 2.8 quilòmetres per la C-26, fins a trobar el desviament a la dreta cap a Villaró Nou, i si triem per seguir la pista en el mateix sentit en el què hem arribat al sepulcre, només seguirem per la C-26, 1.6 quilòmetres per a trobar el desviament, endinsant-nos per ell. Nosaltres deixem el cotxe a uns 250 metres de fer camí i, a peu, intentem anar cap al nord-oest, seguint corriols. De cop i volta, ens trobarem tot de camps de conreu i al mig d'ells un turó que que és supervivent d'aquesta acció humana. Allà, a la part alta, es troba el poblat de la tribu dels lacetans d'Anseresa.
Aquest petit poblat ja fou excavat per Serra i Vilaró a principis del segle XX, però va quedar a "l'oblit", és a dir, sense tornar a intervenir-hi ni netejar-lo. El 2018, però, va tornar a ser re-excavat pel Centre d'Estudi Lacetans. Segons ells, és el típic poblat iber d'erola (dalt de la muntanya), que ocupava la part alta i planera d'aquest turó, i amb una muralla que l'envoltava totalment.
Les estances adossades a aquest mur eren, com sempre, molt simples, menys una que molt possiblement seria la del cap, que era més gran. A la zona central del poblat, no hi ha cap estructura, pel que els arqueòlegs creuen que és on romandria el bestiar.
Cal dir que, segons les restes recuperades, els arqueòlegs del Centre d'Estudis Lacetans opinen que l'ocupació del poblat va ser molt curta, començant al segle V a.n.e. i abandonant l'espai vers el primer terç del segle IV a.n.e., i ho poden afirmar segons les restes recuperades, que resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. De fet, del seu web inserim un dels vasos recuperats i rehabilitats.
 |
| Extret de museusolsona.cat |
Hem trobat un sketchfab del poblat, per si us voleu fer un idea més real amb les 3 dimensions.
Ara retornem a la C-26 i seguim en la mateixa direcció 3.5 quilòmetres, on girem a la dreta cap a Sant Esteve d'Olius i el Cementiri Modernista. Anant fins aquí, veurem les restes de l'antic poblat, al camp del costat de l'Església de Sant Esteve d'Olius (amb la seva famosa cripta), just a sobre de l'aparcament on deixem al cotxe, i des d'on es veu el mur, del que part és de l'iber inicial.
Sabem d'aquest jaciment, que fou retrobat l'any 1998, amb motiu de l'ampliació de la zona d'aparcament, dic retrobat perquè l'incansable Serra i Vilaró ja documentava en aquest lloc la troballa de restes ceràmiques pintades d'època ibera. La posterior prospecció a càrrec del Centre d'Estudis Lacetans (C.E.L.) va donar a llum quantitat d'estructures iberes, medievals i modernes.
Segons l'estudi, aquest jaciment presenta una ocupació d'uns 7000 metres² entre el riu Cardener i la riera de Sant Joan, essent un 20% d'aquest espai destinat a edificacions d'era medieval i moderna. La resta són el petit poblat iber i gran quantitat de sitges iberes i medievals.
 |
| Extret de l'estudi del C.E.L. |
Com podem veure, les zones 2 i 3 són les que concentren el gruix de cistes, 32 cistes iberes a la zona 2 i 54 a la 3, quelcom totalment desproporcionat per a l'humil hàbitat de Sant Esteve d'Olius... així com 2 més la petita zona 6, més 2 de la 7, que, curiosament, una d'elles estava plena de llavors cremades, carbons i ceràmica ibera. A nosaltres, sumant-li aquesta última dada de que es localitzen extramurs, ens fa pensar en un abocador, però podria ser que el jaciment iber s'estengués ocupant tota la plana, ja que aquí bàsicament les restes que s'hi han trobat són d'estructures medievals.
Cal dir que les zones 5 i 4 resten sense excavar (igual que un tros de la 2 i la 3), creiem que perquè són privades, a banda de tot el sòl que ocupen l'edifici religiós i les antigues escoles d'Olius. Però bé, segons els estudis fets, mantenint la densitat de jaciments tipus sitja de la plana, a temps ibers hi devia haver unes 300, utilitzades vers el 250 - 175 a.n.e. i que, segons es documenta, s'utilitzarien unes 100 coetàniament, el que ens donaria una capacitat aproximada de 340.000 litres de cereal emmagatzemat. Tenint en compte que a l'hàbitat hi viurien, com a molt, unes 50 persones i el consum anual de cada una d'elles, ens quedaria un excedent d'un 90%. Aquesta quantitat de cereal sobrant fa pensar que el poblat de Sant Esteve d'Olius era un espai sòcio-econòmic de la contrada, i, de fet, resta definit com a nucli d’activitats econòmiques especialitzades.
La zona 1 és a la que es poden veure les estructures d'hàbitat iber, i part de la muralla que els protegia, que va davallant seguint l'orografia del terreny i acaba vers el riu Cardener. A la imatge inferior, podem veure la quantitat de fogars i sòl pavimentat de les estructures, així com les primeres sitges i un forn metal·lúrgic.
 |
| Extret de l'estudi del C.E.L. |
Del que podríem denominar com a poblat, que fa uns 40 metres², en destaquem primer les restes de la muralla, de la que en queden uns 50 metres de llargada i conserva una alçada que varia entre els 1.10 metres al tram central i 1.60 tocant al cingle de el riu Cardener, tot i que en algun punt s'arriba a mesurar els 2 metres. Aquesta part central de mur era, com a tots els poblats ibers, la paret del fons de les estances, de les que se'n comptabilitzen 9 de simples. Ara, els mateixos arqueòlegs del C.E.L. ja diuen que podrien ser només 1 o 2 cases, aquestes de gran complexitat.
Per últim, direm que, a l'excavació del jaciment, van recuperar restes ceràmiques de diversos estils, produïdes a diversos països d'avui en dia, i vàries del Taller de Roses i del de Petites Estampilles, la majoria dels segles III i II, però també, i això és potser el més interessant, restes dels segles V i IV.
Bé, donem el "poblat" per visitat i, ja de baixada cap a casa, ens desviem un pèl per a visitar un megàlit del terme municipal de Pinell de Solsonès que ens va prou de camí, el destruït dolmen Sant Iscle de Miraver o de Miravé.
Com es pot veure, hi ha gran quantitat de lloses estintolades i, als arbres que queden a la part superior de la fotografia, es pot veure un túmul de sorra, amb una llosa a sobre (que clarament pertany al sepulcre); aquest túmul és de la terra extreta de la cambra pels seus violadors.
A la següent imatge, podem veure la llosa que dèiem, estintolada sobre un túmul, i a la banda de l'esquerra, que a la foto està cremada pel sol (contra el sol, no es por fer res), podem veure una altra llosa, aquesta més petita, estintolada a l'inici de la petita obra tumular.
Es tracta d'un sepulcre de fossa amb coberta megalítica i sense túmul que fou donat a conèixer per Serra i Vilaró entre el 1915 i el 1920, que ja documentava la llosa de coberta partida en 4, probablement, segons Carreras i Tarrús, per la caiguda d'un llamp. Aquesta llosa, unint els trossos, feia, segons Serra Vilaró, 2.55 metres de llarg, 1.65 metres d'ample i 65 centímetres de gruix.
A l'excavació, Serra i Vilaró documenta, tot i les violacions rebudes, diversos fragments de ceràmica a mà, un esclat de sílex, i fragments ossis pertanyents a dos esquelets humans, un d'ells d'un individu jove, a jutjar segons les restes cranials. Aquestes restes foren dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Creiem que aquestes restes, juntament amb la tipologia, ajuden a datar al megàlit, segons Carreras i Tarrús, vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
A la zona hi ha molts més jaciments, sobretot dòlmens, des d'aquest últim que hem visitat, just a la serralada muntanyosa que hi ha creuant la carretera, o bé al terme municipal de Navès, a no gaire distància des de l'Aubareda (en cotxe), però bé, amb la tela que ja portem avui, recomano visitar el poblat de Castellvell, a Olius, que fa falta caminar poc, és de fàcil aproximació amb el cotxe i és realment molt interessant. En aquesta publicació, seguint un ordre geogràfic lògic, el veuríem després del poblat de Sant Esteve d'Olius i abans del sepulcre de fossa de Sant Iscle de Miraver.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada