Ens acostem de nou a l'Alt Empordà amb l'objectiu de completar la zona de Cantallops - La Jonquera amb tres dòlmens que havíem deixat pendents al llarg de les múltiples visites realitzades a l'àrea. Per això, us semblarà que la ruta és una mica estranya.
Ens hi posem ben d'hora, ja que som al juliol i fa molta calor, amb un megàlit del terme municipal de Cantallops. Des d'aquesta població, prenem la pista que puja a Requesens pel Coll de Madàs, però ens desviem de seguida a l'esquerra per una altra pista que davalla cap a la Riera de Torrelles. Passat el Gorg de Peramala, trobem una bifurcació i allà hem de deixar el cotxe. Seguim pel camí de la dreta i comencem a enfilar-nos cap el Collet Baix. En 450 metres, arribem a la font de la Solanà i seguim endavant 150 metres més, punt on ens desviem de nou pel camí de la dreta, aquest ja més estret i més abrupte. Després de recórrer uns 250 metres, veiem a la dreta la maca font del Clot de la Tina, ben protegida per arbres que tapen el sol, així que més fresqueta a l'estiu que l'anterior. En uns 600 metres més, arribem a un replà on trobem sense pèrdua el dolmen del Collet de Baix uns 10 metres per sobre del camí i senyalitzat des de temps ençà per GESEART. Cal dir que actualment (2023) el camí es troba molt net (antigament estava molt emboscat i el megàlit era difícil de trobar).
Aquest sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal i passadís estret fou descobert per Lluís Serrano Jiménez, veí de Cantallops, el 1999.
La cambra mesura 1.20 metres de longitud per 0.80 metres d'amplada i 0.82 d'alçada màxima conservada. No conserva el corredor, però el túmul, en canvi, sí és visible, així com part de l'anell de contenció extern. És de tendència circular amb un diàmetre de 7/8 metres.
Inserim a continuació una planimetria hipotètica de Josep Tarrús.
Tot i que no ha estat mai excavat, Tarrús i Carreras el daten al Neolític final, és a dir, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.
Desfem el camí fins el cotxe i tornem a la pista que duu a Requesens. Ara sí la prenem i arribem fins el Coll de Madàs, on hi ha la magnífica necròpoli que ja hem visitat altres vegades (podeu trobar la referència al final d'aquest post). Avancem fins el desviament al Castell de Requesens, que deixem a mà esquerra, i passem de llarg l'església de Santa Maria de Requesens. Seguim davallant 850 metres més i ens aturem poc abans de trobar una pista a l'esquerra. A la dreta de la pista per la que anàvem, veurem una pedra allargada tombada sospitosament semblant a un menhir caigut. No hem trobat més referència que la menció d'una ruta de wikiloc i, sincerament, té molta forma de menhir mirat des de la pista, però no ens va acabar de convèncer per la part de darrere. Podria ser, doncs, un menhir inacabat. Nosaltres el deixem com a possible menhir de la Vermosa, per la proximitat al córrec del mateix nom.
Tornem al cotxe i ara ja ens dirigim directes al segon dolmen de la jornada. Sense deixar en cap moment la pista per la que anem, rodem 1,3 quilòmetres i deixem el cotxe ben aparcat a un revolt just sobre la riera d'Anyet. Caminem per la pista 200 metres i, quan ja veiem la tanca que dona pas al recinte militar, hem de buscar un corriol a l'esquerra que va cap a la riera i que senyalitza el dolmen de Mesclants o del Gorg Negre. És un corriol humit i amb desnivell (vigileu no relliscar, ho diem per experiència) que baixa a la riera, la travessa i torna a pujar per l'altra banda, tot seguint el camí en corba que duu al dolmen. Va bé si hi anem amb un GPS, però val a dir que està senyalitzat i no té pèrdua.
El dolmen de Mesclants va ser descobert el 1987 per Joan Budó i Jaume Justafré seguint les indicacions del veí de Cantallops Tomàs Massó, que el coneixia d'antic. Es tracta d'un sepulcre de corredor bastit en granit, amb cambra trapezoidal curta i passadís estret sense porta fet de pedra seca.
La cambra mesura 2 metres de llarg per 1.30 d'ample i 1.35 metres d'alçada. Del passadís, s'hi observen restes a la banda esquerra del seu inici i es conserven dues lloses de coberta. Es calcula que mesurava 2.80 metres de longitud i tenia una amplada de 80 centímetres. Pel que fa al túmul, és visible en tot l'entorn de la cambra en forma circular d'uns 8/9 metres de diàmetre i conserva l'anell de contenció fet a raó de blocs ajaguts.
Per a fer-nos una mica d'idea de com se suposa que era, inserim una idealització de la tesi de Josep Tarrús.
No ha estat mai excavat, però, per la seva morfologia i igual que el Collet de Baix, es pot incloure dins dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, de construcció vers entre el 3400 i el 3200 a.n.e.
Va sent hora de dinar, així que desfem tot el camí fins Cantallops i ens acostem a La Jonquera a dinar. Després de l'àpat, ens acostem al Centre d’Informació i Interpretació del Paratge d’Interès Nacional de l’Albera, al centre cultural Can Laporta, ja que fa massa calor com per a posar-se a caminar de nou per la muntanya. Allà, podem trobar informació de tot tipus sobre el massís de l'Albera: megàlits, altre tipus de patrimoni, agricultura, animals, un molí d'oli, etc. I entre les petites coses exposades, hi ha un molí de mà per a moldre cereals trobat a Sant Pere del Pla de l'Arca, corresponent a època neolítica.
Acabada la visita, tot i que segueix fent mooooolta calor, ens animem a acostar-nos al dolmen de Pedreguers, al terme municipal de La Jonquera, però de complicat acostament en cotxe en estar les pistes tancades al trànsit rodat pel risc d'incendi. Així que, plànol en mà, veiem que fent una súper-volta, s'hi pot accedir per França i fer l'últim tros caminant. I cap allà que anem aprofitant que tenim encara força hores de llum per davant. Travessem la frontera per carretera i, en sortir del poble d'El Pertús (Le Perthus en francès), girem a la dreta per la D71 cap a L'Albère - Saint Martin de l'Albère i avancem poc més de 3 quilòmetres per a trobar una ampla pista de sorra a la dreta. Aquí, vam haver de fer aturada tècnica i verificar si podíem passar amb el cotxe o no, ja que el seu mètode és diferent al català. Tenien una taula indicant verd, groc o vermell en funció de si la pista era oberta, oberta per a persones a peu i cotxes o tancada per a tots. Per a verificar quin era el cas, vam haver de buscar al web allà indicat en quin tipus de dia ens trobàvem i vam comprovar que podíem passar-hi amb el cotxe, així que vam poder acostar-nos força més amb el vehicle.
Avancem doncs sense problemes per la còmoda pista, arribem de nou a Catalunya i avancem fins que trobem una bifurcació als 2.8 quilòmetres des de l'inici de la pista. A aquest punt, girem a l'esquerra i seguim 750 metres més per a trobar una nova cruïlla de camins, on aquest cop agafem la pista de més a la dreta i que continua sent còmode per a cotxes. Passem per davant de la petita església romànica de Sant Pere del Pla de l'Arca (pel seu nom, ja podem veure que ens trobem prop del megàlit) i podem aparcar aquí a l'espai habilitat i veure les restes o bé avançar només 150 metres més, ja que el tram final el farem a peu. Hem vist que, fent una volta de 1.3 quilòmetres per la mateixa pista des de l'església, potser s'hi pot arribar en cotxe, però la pista empitjorava i ja no calia arriscar-se. Així que vam deixar el cotxe aquí i vam admirar les restes de l'esmentada església, on, curiosament, van trobar el molí que hem vist a La Jonquera.
Per a arribar al dolmen des de l'església, caminem 150 metres i agafem el camí que davalla i que surt a la dreta de la pista. Anant per ell uns 240 metres, veurem de cara, just allà on el camí mor de nou a l'ampla pista, el dolmen de Pedreguers o del Pla de l'Arca.
Es tracta, com els anteriors, d'un possible sepulcre de corredor amb cambra trapeizodal i fou descobert el 1987 per Valentí Cullell i Andreu. Le cambra mesura internament 2.20 metres de llarg, per 1.30 metres d'ample i 1.10 metres d'alçada. Conserva restes del túmul, de tendència circular i d'uns 8/9 metres de diàmetre, i del seu anell de contenció en pedra seca.
 |
| Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs" de Josep Tarrús |
De nou, per la possible morfologia, ja que no ha estat mai excavat, s'emmarca dins dels sepulcres del Neolític final de la zona, és a dir, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.
Vist del tercer megàlit del dia, tornem cap a casa amb el regust d'haver assolit l'objectiu que ens havíem marcat.
Si voleu combinar alguns dels sepulcres visitats avui amb altres rutes completes, teniu un bon ventall. Podem recomanar tot allò que es troba prop del Coll de Madàs: Dòlmens a La Jonquera II i Cantallops I, Dòlmens a La Jonquera IV, Cantallops II i menhir a Sant Climent Sescebes II i Dòlmens a Sant Climent Sescebes V.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada