Fa uns dies que sortim poc... s'acumulen els aniversaris familiars en aquesta franja de l'any; però com avui tenim lliure, anem a fer una de les visites que teníem pendents des de gairebé el principi de començar a empapar-nos de temes prehistòrics... l'abric Romaní.
Així doncs, ens dirigim a Capellades, tot anant per l'AP-7 fins a Martorell i després la B-224 fins a Capellades. Un cop allà, busquem l'abric... és fàcil de localitzar. Es troba a l'extrem del poble (Ronda del Capelló), just on comença el que seria l'antic saltant d'aigua de més d'un quilòmetre de llarg. La cinglera del Capelló, anomenada així perquè el salt d'aigua que hi havia, fruit de les aigües freàtiques que hi ha sota Capellades, anava transformant els sediments calcaris, fent tota una teulada de travertí, avui en dia encara visible. L'abric Romaní és un hàbitat estacional, utilitzat al Paleolític, aprofitant aquesta teulada natural.
Així doncs, ens dirigim a Capellades, tot anant per l'AP-7 fins a Martorell i després la B-224 fins a Capellades. Un cop allà, busquem l'abric... és fàcil de localitzar. Es troba a l'extrem del poble (Ronda del Capelló), just on comença el que seria l'antic saltant d'aigua de més d'un quilòmetre de llarg. La cinglera del Capelló, anomenada així perquè el salt d'aigua que hi havia, fruit de les aigües freàtiques que hi ha sota Capellades, anava transformant els sediments calcaris, fent tota una teulada de travertí, avui en dia encara visible. L'abric Romaní és un hàbitat estacional, utilitzat al Paleolític, aprofitant aquesta teulada natural.
 |
| Fotografia d'Ambotes (Pep i Diana) |
Ens disposem a entrar al món del Paleolític. Jo ja m'estic imaginant tot ple de plantes i arbres a arreu (sense cotxes, ni carreteres) i un salt d'aigua amb força intensitat, al llarg dels mil cinc metres de llargada que té la cinglera... comencem.
L'abric fou descobert per Amador Romaní Guerra, el 9 d'Agost del 1909. Ell mateix, amb el suport de l'Insititut d'Estudis Catalans començaren l'excavació, dirigida per Norbert Font i Sagué i Lluís Maria Vidal. L'excavació fou aturada el 1930, amb la mort d'Amador Romaní, documentant altres jaciments de la cinglera i el que llavors ja seria l'hàbitat més antic de Catalunya (Paleolític superior)... i acabava de començar!!!
Els anys 50 i 60, Eduard Ripoll, amb la col·laboració de George Laplace i Henry de Lumley, el seguiren excavant.
L'excavació actual s'està duent a terme des de l'any 1983, sota la direcció d'Eudald Carbonell, i es troba a un nivell de 20 metres sota el sòl actual, on s'hi estima una cronologia de fa 79.000 anys, en ple Paleolític mitjà, per tant, Homo Neanderthalensis. S'han recuperat diverses restes òssies de diferents animals; cavalls, cèrvols, rinoceronts, cabres, senglars, etc. També varietat d'estris de pedra tallada, de sílex, negatius d'arbres, i moltes altres coses... però el més important són els més de 200 fogars que s'hi han trobat a través dels seus carbons i, mitjançant el C-14, s'ha pogut datar qualsevol alçada de l'excavació a la que s'han trobat.
A la fotografia podem veure en primer pla un negatiu d'arbre, i, més al fons, a les portes de la cova que han fet els mateixos arqueòlegs, s'hi poden veure les restes de diversos fogars. Cal dir que no s'hi ha trobat cap resta del Neandertal que utilitzava aquest hàbitat.
Esperem haver d'actualitzar l'entrada, ja que queden uns 30 metres per excavar, i té molt bona pinta!!
Tornem al cotxe després de fer un parell d'activitats que entren amb el preu de l'entrada i anem cap a Vilanova d'Espoia.
Un cop arribats a Vilanova, ens dirigim cap a l'església de Sant Salvador, i, al parc del costat, veiem el gran menhir de la Pedra Dreta, també conegut amb el nom de Pedra de Cabrera o Pedra dreta de la Casa Blanca.
El monòlit de la Pedra de Cabrera va ser descobert l'any 1922 pel mossèn Pere Bosch i Ferran. L'any 1929, Amador Romaní va afirmar que es tractava d'un menhir, tot i que jo, particularment no li sé veure, però bé, ell era l'expert!! No es trobava on és actualment, era a un bosc prop del castell.
Al suposat menhir se li va perdre la pista, fins que el 1976, un altre mossèn, en Batlle i Mauerer, el va retrobar i el va plantar al costat de l'església per a embellir l'entorn del renovat temple.
Tot i que tinc bastants arguments en contra d'anomenar-lo menhir, s'ha de reconèixer que la morfologia sembla ser, com a mínim, peculiar, i, al moment de la troballa l'any 1922, va ser fotografiat, i estava dempeus... com a poc curiós, no?? Es va excavar la zona on era plantat inicialment, sense obtenir cap resultat... res anormal tractant-se d'un menhir. No sé... per a gustos els colors.
Sembla ser que el van mesurar al traslladar-lo prop de l'església, donant unes dimensions de 2.50 metres de longitud.
Agraïments a la Diana i en Pep, companys del web ambotes.
Coordenades:
Abric Romaní: UTM(ETRS89): 31T, 390568, 4598737
Menhir de la Pedra Dreta o Pedra de Cabrera: UTM(ETRS89):31T, 387715, 4596917
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada