Avui, fem nit al Ripollès a una casa rural prop de Ripoll (El bressol de Catalunya). Ens llevem al matí i posem rumb al santuari de Montgrony. En arribar-hi, visitem les dues ermites; la de Mare de Déu de Montgrony...
...i seguint les escales vers el cim de la muntanya, trobem la de Sant Pere de Montgrony. A la que li dediquem un parell de fotografies.
La part del davant...
... i una altra per darrere, on hi ha una maca i àmplia esplanada de gespa, just abans de començar el bosc.
Vistos els edificis religiosos, tornem a baixar fins l'aparcament, on agafarem un camí que surt a l'esquerra, de la fi de les escales i la rampa de baixada, just on comença l'aparcament. Per aquest camí, sortirem a una esplanada, on, habitualment, hi ha gent fent escalada a les parets del costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montgrony (a la foto de l'ermita es veu l'esplanada sota l'ermita, a la seva dreta, amb un escalador mirant-s'ho). Creuem l'esplanada, prenent unes escales amb barana de fusta i, al poc, aquestes escales es tornen corriol. Aquest és el tram més fotut de la petita ruta, més que res per la seva inclinació. Tot anant pel corriol, trobarem un cartell indicatiu a la font de la Mare de Déu, seguint tot recte, i Pardinella a l'esquerra. Prenem aquest últim i el seguim fins a petar a un pista forestal, on, creuant-la, al prat de l'altre costat, trobarem el dolmen de Pardinella.
Aquesta cista pirinenca, que es troba a 1250 metres d'alçada, està prou conservada, falten ben poques lloses, i més tenint en compte les dues lloses molt i molt sospitoses que hi ha davant del sepulcre ajagudes a terra. Els experts, però, diuen que cap d'elles seria la de coberta, desapareguda de temps ençà.
Es va descobrir cap l'any 1920, fent tasques de desforestació per guanyar espais de pastura. A la seva descoberta, s'hi van trobar gran quantitat d'ossos humans i ceràmiques, i jo crec que devien extreure algun tipus de material lític, que, per desconeixença no van saber catalogar.
Ja que no ens consta cap tipus d'informació de l'excavació del 1920, feta per veïns del poble, i que a una altra, feta per J. Colomines el 1936, no s'hi va trobar res, aquesta cista resta sense una datació exacta; això sí, dins del Neolític, segons la seva morfologia, encara que no és exactament igual a la resta de cistes pirinenques. Diferències com per exemple el túmul, que era fet íntegrament de terra, i la seva col·locació, enfonsada entre dos túmuls de roca mare, la fan singular.
Tornem al cotxe refent el camí, el prenem i comencem el descens direcció Gombrèn. Anem tirant fins veure la indicació del gorg dels Banyuts, just després de passar una masia a tocar de la carretera a la nostra esquerra, un camí de muntanya a Castellar de n'Hug a la dreta i un "pas canadenc" per les vaques per la mateixa carretera. Baixant per unes escales, de nou de fusta, arribarem al gorg dels Banyuts.
La foto no és que diguem d'una gran qualitat, la vaig fer amb el mòbil... però vaja per a veure que és un racó magnífic ja en tenim prou, no? Diu la llegenda que aquí hi morí el comte Arnau...
Actualització del dia 29 de setembre del 2018...
A poc d'arribar al santuari de Montgrony, s'hi ha descobert recentment un nou sepulcre, del qual donarem informació, però no inserirem les coordenades per demanda expressa del arqueòlegs encarregats de la seva excavació i posterior estudi.
Aquí teniu el dolmen simple dels Camps de Montgrony.
Segons GESEART, que són els que han fet el primer estudi del megàlit el mes de maig d'enguany, es tractaria d'un sepulcre d'era calcolítica, segons la seva estructura i a falta d'excavació. En aquesta podria ser que apareguessin restes òssies, segons afirma en Josep Tarrús, degut al sòl calcari existent.
Es tracta d'un dolmen simple amb la típica llosa rebaixada d'accés a la cambra funerària. Del megàlit, es conserven totes les lloses excepte la coberta, donant unes mesures d'1.97 metres de llarg, per 1.35 d'ample, distància que minva fins l'1.15 a la capçalera, i 1.45 d'alçada. Es troba contingut en un túmul d'uns 8.5 metres de diàmetre.
El sepulcre fou descobert per Joan Vigueras, veí de Campdevànol, que donà coneixement al servei de cultura local. Però de fet, es tenia constància, segons antigues rumorologies, de que a aquestes contrades hi havia un altre "dolmen", a banda del de Pardinella, i així es publicava al llibre Montgrony-Gombrèn editat el 1987 per Ramon Vinyeta.
Coordenades:
Pardinella: UTM(ETRS89): 31T, 425820, 4679162
Camps de Mongrony: UTM(ETRS98): XX, XXXXX, XXXXXXX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada