TRANSLATOR

divendres, 25 d’agost del 2023

Dolmen, menhir i inscultures a Rabós II

Dia següent de les inscultures d'Espolla, i, ja que anàvem d'inscultures, aprofitem que érem a la zona per anar a veure les de Rabós, després de visitar un menhir i un dolmen.

Comencem per un menhir dubtós que ens anava mig de pas per anar a visitar el dolmen de Coma de Felis. De fet, érem allotjats a una casa rural a la mateixa pista del coll de Belitres, a uns 400 metres d'iniciar-se aquesta. Per a ubicar-nos, abans d'entrar a Rabós venint de Delfià, surt una pista asfaltada a la dreta que puja al Coll de Banyuls passant per Sant Quirze de Colera.  Seguint-la 1 quilòmetre, surt a l'esquerra el camí a peu per anar al Coll de Belitres i al dolmen de Coma de Felis. Avançant per aquesta pista uns 1600 metres, tindrem el dubtós menhir caigut i trencat a la nostra esquerra. El nom del possible menhir és l'Orlina, fent referència a la riera que hi ha just al costat. 

En cas de ser un megàlit prehistòric, la datació d'aquest tros de roc seria molt extensa, ja que no hi ha restes associades i, per la seva morfologia, podria haver estat erigit entre el Neolític i el Bronze antic, entre el 3500 i el 1800 a.n.e.

Aquest suposat menhir, dic suposat perquè no té una forma del tot convencional al món dels menhirs (tot i que n'hem vist de tots colors, i aquest, com a poc, es veu treballat), amida 2.50 metres de llarg per 1.10 d'amplada, i té d'un gruix de 60 centímetres. El que ens fa pensar que té bona pinta per a catalogar-lo com a menhir és la seva ubicació, ja que es troba al cim d'un promontori, just al costat del camí, amb quantitat de pedres al seu voltant. Tot i això, s'ha de dir que no hi hem trobat cap tipus d'estudi oficial d'ell. Només altres webs que l'apunten com a possible, i un estudi d'en Carreras i en Tarrús on diuen que no es tracta d'un monòlit prehistòric.

Tornem al cotxe i tirem enrere pel camí del coll de Belitres 680 metres fins a arribar a una corba a la dreta just abans de passar el rec del Sitjar, punt on surt el caminoi que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Coma de Felis. Seguirem el camí fins a trobar un pendent pronunciat al que deu ser un petit rec, baixem a ell i en tornar a pujar per l'altre costat trobarem el dolmen a l'esquerra, enganxat al corriol que seguim, de fet passes per sobre el túmul.

Aquest sepulcre de corredor antic fou descobert l'any 1912 per Manuel Cazurro. Segons la seva morfologia, seria datat vers el IV mil·lenni a.n.e, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.

Tot i la seva antiga coneixença, la primera excavació amb èxit efectuada al sepulcre va ser el 1979, quan Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el van excavar acuradament, trobant l'enllosat de la cambra, que ja havia descrit Pericot el 1931. Realment, el més significatiu d'aquesta excavació va ser el poder afirmar el corredor del sepulcre, que també era totalment enllosat.

Sobre les restes arqueològiques, Tarrús esmenta que dins la cambra sepulcral no es va trobar res, tot al contrari que al corredor, on aparegueren diverses restes ceràmiques corresponents a un vas i 2 bols d'estil campaniforme pirinenc, un altre fragment ceràmic del mateix estil, un fragment d'una làmina de sílex, una dena d'esteatita i un penjoll de cal·laïta. Aquestes restes foren dipositades al MAC seu de Girona.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter

Aquesta tomba resta bastida al centre d'una obra tumular de 8-9 metres de diàmetre, amb restes d'un anell de contenció bastit a raó d'un mur de pedra en sec. A banda, dir que el  sepulcre mesura interiorment 2 metres de llarg, 1.45 d'amplada i té una alçada conservada de 1.20 metres pel que fa a la cambra sepulcral, i 2.85 metres de llargada, 90 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada conservada pel corredor d'accés. Inserim la planimetria del megàlit.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter

Ara, refent el camí, tornem al cotxe i ens dirigim al nucli de Rabós, on prenem la GI-603 direcció Garriguella. En uns 2.3 km aproximadament, ja sent a Delfià, que és una barriada de Rabós, veurem una pista sorrenca a l'esquerra de la carretera que ens portarà en 1.5 quilòmetres aproximadament al pla d'Elena. A partir d'aquí, no vam ser capaços de trobar les inscultures, però anys més tard, el 2023, en Josep Tarrús ens va enviar un correu electrònic amb la ubicació exacta i, el dia 25/08/2023, vam decidir anar a buscar-les de nou. I ara sí les vam trobar amb la nova localització d'en Josep (Moltes gràcies!). Ens va comentar que clar que no les havíem trobat, ja que les coordenades que membres del GESEART van aportar en el seu dia eren a uns 500 metres d'on es troben en realitat... ja se sap, això va evolucionant i no és el mateix un G.P.S. actual que un de fa anys. Simplement hem de seguir per la pista que anàvem, passar el pla d'Elena i aturar-nos 200 més endavant, deixant el cotxe a un camí que surt de la pista a mà esquerra. A peu i seguint en la mateixa direcció uns metres, trobarem un corriol que s'endinsa al bosc de la dreta, que bàsicament són garrics, i, seguint-lo uns 40 metres, ens enfilem a la banda superior d'un petit turonet on a la seva part més alta cobert per un arbre veiem un clar aflorament. De fet, ara que ja sabíem on era, podem dir que es veu clarament des de la pista... l'aflorament, no pas els gravats...

L'aflorament rocós del pla d'Elena fou descobert el 26 d'abril de 1983 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero. Es tracta d'un panell insculpit de 240 centímetres de longitud per 100 centímetres d'amplada, amb gravats que, segons Tarrús, són de la mateixa morfologia que els produïts als dòlmens i menhirs de l'Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus, pel que els posiciona temporalment vers el Neolític mitjà i el Calcolític, al IV-III mil·lenni a.n.e.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter

Tot i que els gravats han estat resseguits i molt possiblement modificats a era cristiana, vers els segles XVI-XVII, es poden veure al roc principal 3 antropomorfs en forma de creu llatina, formats per reguerons que lliguen 4 cassoletes, i 1 en forma de tau grega, amb dues cassoletes, una a cada costat del regueró; també hi ha un halteriforme i 2 cassoletes aïllades, que van ser repicats i que no es veuen a la nostra fotografia, ja que queden un xic més a l'esquerra tal i com hem fet la foto. A la pedra de l'altre costat, entre l'arbrat del sota bosc, podrem veure una creu grega i una de llatina.

Havent visitat l'espectacular roc, tornem al cotxe i anem a visitar unes noves inscultures, que també es veuen molt clarament, i sense haver estat repicades a posteriori, inclús en vam veure una altra, que no estava marcada. L'hem anomenat rec de les Clavegueres IV, ja que es troba just al costat dels rocs coneguts amb aquest nom.

Per arribar-hi, tornem a Rabós (és millor veure aquestes inscultures i després anar al Pla d'Elena, però, bé, nosaltres ho vam fer així). Cerquem el carrer de Cotlliure o el carrer de la Plaça i els seguim fins que es transformen en pista. Seguim per ella fins a trobar un camí que ve per la dreta i, just després, un altre que surt a l'esquerra a uns 350 metres del poble, i aturem el cotxe uns 130 metres més tard. Ara, ja ens endinsem a l'emboscat de planta baixa que hi ha a la nostra esquerra i, a uns 45 metres, trobarem les inscultures del Rec de les Clavegueres, crec recordar que al límit de la plana.

Comencem pel Rec de les Clavegueres I, que fou descoberta, com les seves companyes, el 28 de novembre del 2009, per membres de Via Pirena. La separem en dues fotos, per a que es vegin millor els gravats, la primera és de la part superior del roc.

Aquesta és la part inferior.

D'aquesta obra d'art del Neolític mitjà - Calcolític, de vers el IV-III mil·lennis a.n.e., podem dir que és un panell d'1.50 per 1.10 metres, que conté un total de 42 cassoletes aïllades, 2 reguerons unint cassoletes, 2 cassoletes amb regueró i un estrany signe format per diverses cassoletes unides per reguerons. Realment impressionant aquest roc!

Just al costat, veurem el Rec de les Clavegueres II, també datada com la seva companya al Neolític - Calcolític. Al panell de 1.10 per 70 centímetres, conté una figura halteriforme, una cassoleta amb regueró i una cassoleta prou gran aïllada.

I un xic més enllà, veurem el Rec de les Clavegueres III.

La número III conté 5 cassoletes en un panell de 1.50 per 1.10 metres.

Molt a prop d'aquesta, vam veure un roc en el què ens va semblar veure una cassoleta... ara em miro la fotografia i no la trobo... són coses del directe, però insereixo una fotografia del roc del suposat gravat a continuació per si algú vol intentar trobar-la.

L'hem anomenat Rec de les Clavegueres IV.

Ara sí, nosaltres donem per acabada la ruta, sempre podreu variar-la amb els jaciments propers de Dolmen, menhir i inscultures a Rabós I i Dòlmens a Rabós III i Banyuls de la Marenda (Pyrénées Orientales).


Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de l'Orlina: 31T 502310 4693419
Coma de Felis: 31T 502818 4694237
Inscultures de Pla d'Elena: 31T 503645 4691257
Inscultures del Rec de les Clavegueres I: 31T 502058 4692544
Inscultures del Rec de les Clavegueres II: 31T 502057 4692543
Inscultures del Rec de les Clavegueres III: 31T 502057 4692539
Inscultures del Rec de les Clavegueres IV: 31T 502058 4692538

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada