TRANSLATOR

diumenge, 22 de novembre de 2015

Dòlmens, menhirs, inscultures i l'alineament, a Fitor IV, Vall-Llobrega i voltants

Diumenge pel matí... com diria Josep Guardiola... ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ens disposem a anar cap al Baix Empordà, amb en Manolo, la Fina i en Joan. Allà hem quedat amb en Remi i en Pere per anar a fer una ruta a les ordres d'en Remi, que al ser del Club Alpí de Palamós, les Gavarres se les coneix com jo el meu menjador. En Pere al final no va venir, tenia una festa familiar o quelcom així, però bé, no crec que es veiéssim quelcom que ell no hagués vist abans, només es va perdre la caminada.

Comencem visitant la Cista de l'Abel o de Puig d'Arques, al terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Anant per la GI-664 i passat aquest últim nucli, prenem una pista de sorra a la dreta poc abans d'arribar al quilòmetre 16. Passat el mas de L'Ermità, agafem una altra pista a l'esquerra i de nou a l'esquerra a una segona bifurcació. Aparquem als peus del Puig d'Arques i pugem a peu fins la cista. Realment està bastant malmesa; la fotografia, no saps d'on fer-la, per a que es vegi un mínim de l'espai interior de la tomba, a més teníem el sol de cara i encara dificultava més el poder fer una foto decent.


La cista, que segons Tarrús fou erigida vers el 3400 -3000 a.C., té una cambra rectangular que fa 2.20 metres de llargada, per 0.70 metres d'ample i 0.65 metres d'alçada màxima. Conserva 4 lloses de la cambra, la llosa superior podria ser un tros de coberta, i just a sota seu, es veu la roca mare treballada. Al túmul artificial, ens sembla veure, a més dels rocs que el creen, alguna llosa de l'antiga cambra.

A la seva reconstrucció (si se li pot dir així...), es va trobar a superfície un fragment de ceràmica a mà. Tot i això, el sepulcre no s'ha excavat mai.

Baixem la muntanyeta, tornant al cotxe, tot caminant amb una certa precaució, que estava ple de caçadors. Un cop al cotxe, ens dirigim pel laberint de camins de les Gavarres, al menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurní, situada com el seu nom indica al mateix terme municipal. Per arribar-hi no us puc dir gaire, perquè no em conec els camins com en Remi, però us puc dir que desfem el camí cap a Sant Sadurní i abans del quilòmetre 17 agafem un camí ben a prop del mas de Can Mateu de la Creu. Després recordo que vam agafar un altre camí que voreja el mas, endinsant-se al bosc. Quan portem com un mig quilòmetre per ell, el camí arriba a un pla amb una torre elèctrica. Allà aturem el cotxe, baixem d'ell i veiem a pocs metres de la torre, a l'esquerra del camí, el menhir, de forma curiosa i de color blanquinós.


Aquest menhir és conegut d'antic, de fet ha estat mencionat infinitat de vegades, des del 1883. Aquest menhir ha estat reaixecat i reubicat, ja que anteriorment es trobava dins d'un bosc de pins. Esmentar també que el blanquinós roc amida prop de 1.75 metres, i té una amplada de 0.85 metres i un gruix de 0.75 metres i el podem col·locar a la prehistòria vers el 3000 - 2500 a.C.

Un cop fetes les fotos, fem els escassos deu metres al cotxe i canviant de terme municipal, tot entrant a Fitor anem a cercar un dels dolmens més peculiars que he vist mai, el de la Carena Jonquet Vidal, perquè de fet no és un dolmen, en són dos!!


No hi ha cap fotografia que li faci justícia. A aquesta es veu el que seria l'accés a la cambra del sepulcre, tot i que resta tancada per una llosa que es va col·locar en construir-hi una cista posteriorment... intentaré posar un croquis del sepulcre per a que s'entengui l'explicació. A banda, el megàlit era suportat per tot de lloses radials, formant rengleres de diversos metres.


Insereixo el croquis, extret d'una memòria de prospecció de diversos sepulcres megàlitics, de Josep Oriol Font Cot, que recomano cercar-la per internet i mirar-s'ho amb deteniment, és molt interessant.

Podem distingir, just al davant de la cambra principal del dolmen, la petita cista construïda a posteriori. Aquest complex dolmen té una llargada total de 4.30 metres, i a la seva cambra principal se li donen unes mides de 0.75 metres d'ample, amb una alçada conservada de 0.85 metres. D'altra banda, el corredor tindria una amplada propera als 0.68 metres, amb una alçada màxima de 0.65 metres, segons l'estat actual del megàlit. Pel que fa a la cista, tindria una alçada que no superaria els 0.50 metres, una longitud de també 0.50 metres i una amplada màxima d'uns 55 centímetres. D'altra banda, es poden distingir al croquis diverses lloses tumulars radials respecte el sepulcre.

A l'excavació de Lluís Esteva, es va trobar una ascla de sílex i un fragment de pissarra amb forma trapezoïdal, força treballat.

D'aquí, anem a fer una visita ràpida al dolmen de la Taula dels 3 Pagesos, que ja l'han restaurat. El resultat de les obres em sembla prou bo, ara que podien haver tret els sacs. Per veure l'estat anterior feu clic al següent enllaç Dòlmens a Sant Pol de la Bisbal i Fitor III.

 

Tornem al cotxe i ens dirigim al municipi de Vall-Llobrega, a cercar el dolmen de Montagut. Situat a la part alta del cim, a 269 metres d'altitud, on el Remi ens va portar per la zona més costeruda, tot entrant al recinte de Santa Maria de Bell-lloc, que conté l'ermita i una espècie de parc, creuant un rierol i pujant entre arbres cremats, vam arribar al sepulcre de Montagut.


Les restes d'un antic dolmen són evidents, ho són tant que té documentades unes mides exactes... 0.50 metres de llarg, 1.25 d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Datem aquest sepulcre al Neolític final, vers el 2700 - 2200 a.C.

Com la immensa majoria de megàlits catalans, ha sofert infinitat de visites des de que cap l'any 1920 Lluís Barceló i Bou el va trobar. L'any 1923, Maties Pallarés l'excavà i el publicà, i des de llavors han passat quantitat d'arqueòlegs per aquestes lloses., de les que destaquem la llosa de capçalera, on es veu perfectament el gravat d'una creu, just a sobre d'una "B" molt més moderna. També a una de les lloses caigudes hi ha una cassoleta aïllada... em penso que la vaig veure a aquest roc caigut que hi ha la dreta del que seria el corredor.

L'excavació de Pallarés va donar a llum diverses troballes que foren dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona, de les que es documenten: diversos fragments de ceràmica a mà, una ascla de sílex i diversos rierencs.

Seguint a en Remi, comencem la baixada del Montagut, per l'altra carena... però quan encara érem a la plana de dalt del cim, ens va portar a veure una cosa ben curiosa per ser allà dalt de la muntanya...

 

Sembla una sitja medieval... no sóc un gran entès en temes d'aquests, però la vora de lloses em fa pensar, que no és tan antic com per ser una sitja ibera. Es troba al bosc de l'esquerra del corriol que creua el Montagut, amb la direcció que portàvem nosaltres clar.

Tornem al corriol i comencem la baixada del cim... que déu n'hi do com baixa també! Seguim el corriol, que per cert van obrir en Pere i en Remi per una de les caminades del Club Alpí de Palamós, creuant els boscos fins que aquest acaba en un camí més ample. Seguirem aquest camí cap a l'esquerra, i en no gaire, a una corba, trobarem un senderó a l'esquerra que voreja el Montagut i un camí ample a la dreta. Seguim pel camí ample fins que veiem un corriol a la dreta, no gaire definit, que ens durà a les inscultures de Montagut Petit, em sembla recordar que el corriol no estava senyalitzat, però si t'hi fixes, es veu el cartell col·locat als mateixos rocs gravats.


Quines inscultures! Em penso que és un dels conjunts de cassoletes i reguerons més bonics que he vist.


A observar la profunditat de les cassoletes del primer roc.

I a la foto següent dels rocs II i III, on el que crida més l'atenció és el gran nombre d'inscultures, tot i que n'hi ha alguna que certament també es prou profunda.


Aquest magnífic conjunt és datat al Calcolític vers el 2200 - 1800 a.C. Suposo que aquesta datació s'ha fet per mitjà de comparatives a megàlits de la zona, amb la mateixa tipologia de gravats.

Allà mateix vam devorar els entrepans i vam començar la baixada... no vam tornar a pujar el Montagut... però vam anar desfent el camí, tot agafant el senderó, que havíem vist abans.

Seguint el corriol, tot saltant arbres caiguts que ens barraven el pas, arribem gairebé a la plana de baix, que jo deia que era tipus parc, i aquí és on fem la nostra última visita del dia. Per tornar al cotxe, en quan petem al camí principal, hauríem d'anar cap a la dreta, però, anem uns metres cap a l'esquerra per visitar les runes del Castell de Vila-romà.


L'anomenat castell de Vila-romà era una fortalesa documentada l'any 1276, tot i que diversos autors es "barallen" per la data aproximada de la seva construcció... per tant, el millor i més segur és datar la seva publicació i documentació. El que també se sap segur és que ha tingut diversos amos, tots ells il·lustres de la història catalana o catalano-aragonesa. El final d'utilització d'aquesta magnífica fortalesa fou vers l'any 1812, quan en plena ocupació francesa, la fortalesa va ser dinamitada; des de llavors, els murs continuen aguantant la força de la Tramuntana.

Ara sí, tornem a l'ample camí principal i anem cap al cotxe, ens acomiadem d'en Remi, que es queda a Palamós, i tirem cap a casa.

Però unb parell d'anys després, exactament el dia 13 de gener del 2018, tornem a la zona per intentar veure l'únic alineament documentat a Catalunya, que amb l'incendi del 14 de març del 2014, es va retrobar. I sí que el vam localitzar, encara que només fos un tros, ara ja amb el sotabosc prou crescut, però el vam identificar rapidament.

No és el típic alineament bretó, però vaja, alineament és. Es troba a la muntanya del davant del dolmen de Montagut. Per apropar-nos al alineament, és ben fàcil, es troba al costat d'una pista, que es pot fer amb cotxe, de fet s'esmenta que molt possiblement, la creaciuó d'aquesta pista va destroçar part del monument. Anem com si tornessim a visitar el dolmen de Montagut, i allà on vam deixar el cotxe fa dos anys, just passar el santuari, virem a l'esquerra i seguim la pista, als 260 metres, on la pista es bifurca, nosaltres seguirem per la nostra dreta. Continuarem per aquí fins a desenbocar a una altre pista en la que haurem de decidir si esquerra o dreta... Virarem a la dreta i uns 350 metres després girarem de nou, aquest cop a l'esquerra. Seguirem tot rectes per ella uns 500 metres, on deixarem el cotxe estacionat al boral de la pista i a peu ens endinssarem pel bosc de la nostra dreta, on amb calma i tranquilitat cercarem i trobarem l'alineament de Can Baraca.


Fou esmentat per primer cop per Pere Caner, un historiador de Calonge, l'any 1957, segons la publicació el descobriment fou fortuït, a mans de dos llenyataires.

L'alineament consta de quatre fileres, amb rocs d'entre 0.80 i 1.30 metres d'alçada. Aquests no han rebut cap treball humà, només han estat plantades a terra, excepte en un parell, que es nota un cert poliment.

La manca de troballes arqueològiques no permet una datació exacte, tot i que no cal ser gaire entés en el tema per afirmar rotundament que és prehistòric.


Coordenades:

Cista de l'Abel o Puig d'Arques: UTM(ETRS89): 31T, 496747, 4645163
Menhir de Pedra Dreta de Sant Sadurní: UTM(ETRS89): 31T, 498442, 4644432
Carena Jonquet Vidal: UTM(ETRS89): 31T, 507560, 4641394
Montagut: UTM(ETRS89): 31T, 509069, 4637117
Sitja medieval: UTM(ETRS89): 31T, 508925, 4637296
Inscultures de Montagut Petit: UTM(ETRS89): 31T, 508745, 4637498
Ruïnes del Castell de Vila-romà: UTM(ETRS89): 31T, 508921, 4636726
Alineament de Can Baraca: UTM(ETRS89): 31T, 508305, 4636236

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada