Passem uns dies de vacances a L'Estartit, on el meus oncles ens han deixat el seu apartament, així que teníem molt més a prop diferents zones amb gran quantitat de megàlits. Però no tot són els megàlits, com afeccionats a la prehistòria, també ens criden l'atenció els poblats, que és el que veurem avui.
Prenem el cotxe i ens dirigim a Palafrugell, on agafem l'autovia que va a Llafranc; un cop aquí, anem vers el far de Sant Sebastià, que val la pena admirar una bona estona. Va ser construït el 1851 pel Ministeri de Foment, dins d'un projecte amb el nom de "Plan general de alumbrado de España e islas adyacentes".
Hem de tenir en compte que aquest far es veu des de 32 milles nàutiques (59 quilòmetres), fet que el fa el far més potent de tota la costa catalana. Avui en dia completament automatitzat, perdent així els tres llocs de treball que incloïa en el passat. Però, bé s'hi ha fet un hotel - restaurant, aprofitant l'encant de la contrada, que deu aportar bastants llocs de treball (pensant en positiu), perquè nosaltres el veiem tan proper a les restes que se'ns fa impossible no pensar que es deuen haver carregat part del jaciment.
Just a la part posterior de l'hotel, trobem les restes, molt i molt arreglades, del poblat iber indiketa de Sant Sebastià de la Guarda.
Situat a 156 metres sobre el nivell del mar, però tocant el penya-segat, té una superfície d'uns 300 metres quadrats, tot i que es documenta, com ja sospitàvem, que també hi ha poblat sota les modernes edificacions. Com que aquestes edificacions resten protegides (la torre de guaita és del segle XV i va ser declarada BCIN), no s'ha pogut saber del tot quin és el total d'espai ocupat d'aquest nucli, però, segons informa la ruta dels Ibers, podria ser d'una hectàrea. La cronologia atorgada al poblat és vers el segle VI a.n.e. amb ocupació que va perdurar fins l'I a.n.e.
El que podem veure del poblat són quatre cases de dues estances cada una, amb els seus carrers, que es veuen perfectament després de l'estudi i posterior consolidació de la Universitat de Girona l'any 1998. Aquesta barriada que resta visible és datada vers el segle V-III a.n.e.A més, s'observen 20 sitges, algunes d'elles d'entre 4 i 5 metres de profunditat, dividides en 2 grups i diversos forns de metall.
Segons ens ha semblat entendre, aparegueren dues esteles funeràries amb unes llances superposades com a decoració a l'excavació del jaciment (a les nostres visites hem vist aquest estil decoratiu, però lluny d'aquí), un altre objecte de culte d'origen grec i 5 vasets de ceràmica de producció local.
Inserim un dibuix de les esteles per Ramón Álvarez.
 |
| Dibuix de Ramón Álvarez |
L'assentament fou descobert vora l'any 1960 per Joan Badia i Homs, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts nascut a Palafrugell. Ell mateix i uns quants veïns de Palafrugell feren les primeres intervencions arqueològiques al jaciment. Des del 1998 fins el 2009, aquesta tasca va ser feta per la Universitat de Girona amb el suport de l'ajuntament de Palafrugell, que actualment encara s'encarrega de la seva protecció i explotació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada