Aprofitant un cap de setmana rural per Lleida, ens vam apropar a un dolmen, de mides considerables i en bon estat, ja que va ser traslladat l'any 1999, junt amb l'ermita que hi ha al costat (Santa Eulàlia de Pomanyons del s. XI), degut a la construcció de l'embassament de Rialb. Realment es trobava on ara és l'aigua. Per accedir-hi, a Ponts s'ha d'agafar la carretera que va a Isona (C-1412b) i agafar el camí de sorra que surt a mà dreta indicant Mas Pomanyons.
Aquest dolmen de nom Sòls de Riu o Espluga dels Tres Pilars fou descobert vers l'any 1917 per Tomàs Boix. Es tracta d'una galeria catalana amb dimensions actuals de la cambra (després del seu trasllat, el 28 d'abril del 1999), de 2.40 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.64 d'alçada, i un corredor de 1.10 metres de llarg, 1.60 d'amplada i 1.48 d'alçada. Però segons documenta Serra i Vilaró al seu estudi del 1927, la tomba era un pèl diferent dimensionalment parlant. Ell dona unes mides internes de la cambra de 2.30 de llarg 1.50 d'ample i 1.92 d'alçada, i del corredor 60 centímetres de llargada, 1.50 d'amplada i 1.43 d'alçada. En qualsevol cas, seguiria sent una galeria catalana, tan sols variaria el seu corredor d'accés, entre llarg i curt. Cal dir que segons alguns autors, aquest corredor deuria ser més llarg a la seu construcció.
Segons hem pogut trobar documentat, a l'excavació del 3 de març de 1999, al seu lloc original, hi havia un túmul de més de 8 metres de diàmetre, amb restes de l'anell peristàltic, que, segons la definició, possiblement era la base d'un mur de contenció de pedra en sec.
Com a restes arqueològiques recuperades al megàlit, es documenten: 1 punta de sageta en sílex, allargada amb peduncle i aletes, diversos fragments de ceràmica llisa d'una tassa carenada i 30 dents humanes, que foren reuperades per Joan Serra i Vilaró al 1927, i que resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. De l'excavació del 1999, es documenten: fragments de 2 vasos ceràmics llisos, 2 puntes de sageta de sílex, 1 destral de pedra polida i restes d'un mínim de 2 esquelets humans, un adult i un subadult. Aquestes restes es troben dipostades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona.
Segons en Carreras i en Tarrús, aquest megàlit seria datable vers el 3000-2700 a.n.e., entre el Neolític final i el Calcolític inicial.
Proper proper al traslladat megàlit, no tenim res a la nostra base de dades, però el que ens queda més aprop seria el dolmen del Perotillo, rescatat del mateix embassament, o els jaciments de Montmagastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada