TRANSLATOR

dilluns, 10 de setembre de 2012

Coves a Serinyà

Disposats a visitar les famoses coves de Serinyà, ens llevem d'hora i prenem l'AP-7 direcció Girona, anirem per ella fins a trobar el desviament a Girona nord, Olot i Banyoles... sortida número 6. Anant tot rectes, agafarem la C-66, per la que continuarem fins a trobar el rètol indicatiu de les coves, poc abans d'arribar al nucli de Serinyà.

Nosaltres vam aparcar a la zona habilitada que hi ha just davant les coves i, com anàvem amb temps, vam anar a donar un volt, moment que la Cris va aprofitar per fer un amic. 


De nou al parc de les coves de Serinyà, vam visitar primer la cova de l'Arbreda. Actualment en aquesta cova s'hi segueix treballant, ja que és la més important de les tres coves visitables de que consta el recinte. És la més important per la gran quantitat de troballes "humanes" obtingudes a ella.

Aquesta cova va ser habitada pel Neandertal, fa uns 90.000 anys, fins fa uns 39.000, segons indiquen les restes, i, va seguir essent habitada pels sapiens, des dels 39.000 fins fa 16.000 anys.


(Ja, a la fotografia no es veu res, però es que és complicat!! S'ha de veure... penseu que els arqueòlegs baixen per aquestes escales per excavar).

Seguim per la cova de Mollet, que és a la que s'hi han trobat les restes humanes més antigues, ara farà uns 200.000 anys.



Per tant, al principi del Paleolític mitjà, l'Homo heidelbergensis ja habitava aquesta cova.

Les excavacions efectuades a aquesta cova són molt antigues, tot i que el 2001 es tornà a obrir el jaciment. Al seu interior, a més de les restes de l'Homo heidelbergensis, també s'hi han trobat restes de diferents animals, entre ells l'ós de les cavernes, l'elefant antic, el rinoceront de les praderies, el linx de les cavernes, el cavall, la daina, el cabirol, la hiena, etc... Recordem que a aquestes èpoques l'homo era nòmada, no tenia un hàbitat fix.

Ara ja anem a per l'última, la del Reclau Viver. És amb tota seguretat la que es conserva millor, em sembla recordar que tenia dos habitacles, separats per una zona més estreta i amb el sostre baix.


Aquesta fou habitada pels Sapiens al Paleolític superior, fa uns 39.000 anys i ho fou fins fa 15.000, quan sembla ser que es va enfonsar un tros de sostre.


Posteriorment, a plena era Neolítica, quan els homes ja vivien en poblats, les coves es van reutilitzar, com a graner, quadres, i, esporàdicament com a refugi (fa 7.000 - 4.700 anys).

Res a veure amb la utilitat que se li donà entre el Neolític final i l'Edat del bronze, on les coves s'utilitzaren com a grans necròpolis, on s'enterraven els individus amb el seu aixovar funerari.

D'excavacions documentades, ens en consta una de Pere Alsius i Torrent a la segona meitat del segle XIX, que fou la inicial i podríem dir el descobridor d'aquest meravellós jaciment.

Josep Cata, el 1866 descobrí una nova cavitat, la Bora Gran, i cap al 1871 l'excavà. El 1882 l'historiador Edouard Harle i Pere Alsius començaren a excavar de nou la Bora Gran i al poc determinaren que era d'època magdaleniana.

Aquest fou el primer jaciment paleolític català. Les troballes foren cedides per la família d'Alsius al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Ja al segle XX, Josep Bosoms el continuà excavant i n'obtingué encara més troballes que l'anterior, dipositades al Museu Arqueològic de Girona. La següent fou el 1930, on Josep M. Corominas seguí l'excavació de la Bora Gran, i, per sorpresa de tots, va extraure prop de 17000 trossos de sílex, això sí, microlítics, dipositats al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i seguí excavant altres coves de Serinyà. Del 1975 fins al 1987, es van fer excavacions interrumpudes a càrrec de la Generalitat i el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, totes elles a la cova de l'Arbreda. I ja per acabar i fins a dia d'avui, l'any 1996 la Universitat de Girona amb el suport del Museu d'Arqueològia de Catalunya, va rependre els treballs. El Parc fou creat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany l'any següent.


Coordenades:

Coves de Serinyà: UTM(ETRS89): 31T, 479008, 4667682

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada