Aquesta vegada, vam anar de ruta prop de casa. Vam aparcar el cotxe sota el castell de la Roca i a caminar! Agafant el costerut carrer Espronceda, al final de les cases, ja a zona plana, arribem a un bosquet on surt un camí a l'esquerra. La ruta està força ben senyalitzada per la Diputació de Barcelona i és difícil perdre's. Tot i això, la informació arqueològica que hi ha als cartells no ens sembla, diguem, gaire bona.
El primer dolmen que ens trobem és el de Can Planes o Roca Tomba, com es pot comprovar, de mides força reduïdes, 1.25 de llarg, per 1 metre d'ample i 0,78 d'alçada. Aquesta fotografia la vam prendre, quan tot just començàvem a veure megàlits, i tot i que no ens queda lluny de casa no hi hem tornat. Si ho féssim ara la fotografia seria diferent, fent que les lloses que hi ha a la part posterior del "trílit" es veiessin més clarament; Tot i això, a aquesta foto, s'entreveuen. Pel que fa a l'obra tumular, s'estima d'entre 7-8 metres de diàmetre, tot i que en queden ben poques restes d'ell.
A les excavacions del megàlit, s'hi han recuperat un parell de fragments ceràmics a mà i un altre d'acanalat, datat, per la seva morfologia, vers el Bronze final (1200 a.n.e.). També s'hi van trobar un molar humà i una ascla de sílex, aquesta última a les immediacions del sepulcre. I segons la documentació d'Imma Bassols, a l'excavació duta a terme l'any 2000, es va recuperar ceràmica a mà, ceràmica a torn ibera i també de romana a les proximitats del sepulcre.
Es tracta d'una possible galeria catalana corresponent al Neolític final - Calcolític inicial (3000 - 2700 a.n.e.).
Seguint pel camí marcat, arribem a una indicació de la pedra de l'escorpí. Allà, surt un corriol a l'esquerra que s'endinsa un pèl al bosc per anar a trobar la roca foradada de Can Planes, també anomenada Pedra del Marxant.
Aquest roc, foradat artificialment, segons algunes fonts, amida exteriorment 2.70 metres d'ample, per 3.20 de fondària i 1.70 d'alçada, mentre que la cambra, a la que s'accedeix pel petit orifici del davant, amida 2.50 metres d'ample per 3 de fondària i 0.90 d'alçada. La seva utilitat podria haver estat sepulcral durant el Calcolític (2700 - 2200 a.n.e.).
Sempre seguint la ruta senyalitzada, una vegada travessada la carretera d'Òrrius, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, de la meva família, vaja... Es troba habitada i no podem fer-hi les trobades de la família, així que continuem fent-les a Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campsentelles.
Una miqueta més endavant, a la dreta, continua el camí de la ruta prehistòrica. Baixant per ell, arribem al dolmen de Céllecs o la Cabana del Moro de Céllecs. Cal dir que el panell informatiu del megàlit, al nostre parer, és erroni... posa que és tipus cista, i ni molt menys, és prou fàcil d'identificar l'estil. Es tracta d'una galeria catalana de totes totes, com a molt d'un sepulcre de corredor, de nou, segons el nostre parer.
El megàlit té unes dimensions internes de 2.00 metres de longitud, per una amplada de 1.30 i una alçada conservada de 0,95 metres. D'altra banda, el túmul, mal conservat, però visible, fa un diàmetre de 7-8 metres.
A l'excavació de Josep Colominas Roca conjuntament amb l'Agrupació Excursionista de Granollers l'any 1929, es recuperà un únic fragment de ceràmica mà del seu interior.
Josep Tarrús i Enric Carreras el daten vers el 3000-2700 a.n.e., a finals de Neolític, inicis del Calcolític.
Continuem la baixada cap a La Roca i trobem, a l'esquerra del camí, el Plat del Molí o Plat del Rei, un bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària. Sembla una pedra de sacrificis.
Segons documenta la fitxa del patrimoni de la Diputació de Barcelona, es tracta d'un roc treballat a era neolítica.
Seguint la ruta, s'arriba a la Pedra de les Creus, roca granítica plena de creus gravades, declarada BCIN l'any 2011. A més, hi ha una inscripció que diu "roca", una altra que diu "año" i una data, que semblen no ser prehistòriques.
Aquest roc, de 3.11 metres de longitud, 2.37 d'amplada i 1.25 d'alçada, ha estat treballat en moltes èpoques, documentades segons un estudi en 3D produït per la Generalitat. Aquestes èpoques anirien des del Calcolític, Edat del Bronze, a diverses etapes ja històriques i fins a dia d'avui.
El conjunt consta d'una gran cassoleta (d'era calcolítica) i 42 inscultures més, 32 d'elles són cruciformes (que en gran part són prehistòrics, però n'hi ha de medievals), 4 taus, 1 angle i 2 rectilinis, a banda de les inscripcions visiblement modernes.
Actualització del 10/08/2019: Just a la gran roca que hi ha al davant, podem admirar unes cassoletes que ens fan pensar que ens trobem en un espai prou reconegut per la comunitat que ocupava aquestes terres a l'era prehistòrica.
Però això no és tot el que volem ampliar de l'entrada avui perquè, de fet, si segueixes el caminoi que hi ha al costat de la Pedra de les Creus, et trobes a escassos cinc metres amb una gran roca planera que queda a mà esquerra. Tot pujant-nos a ella, podem admirar el que nosaltres pensem que podria ser una roca de sacrificis, tot i que no hem trobat cap tipus d'estudi, ni menció d'ella, a diferència de les cassoletes esmentades abans. A l'estudi de dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs, es fa referència a unes inscultures a pocs metres de la roca a nivell de terra, tot i que no hi ha cap imatge al llibre, pel que no podem acabar de confirmar-les.
Aquesta possible pedra dels sacrificis consta de diverses parts amb un acanalat a la seva fi que cau roc abaix.
Cada cop ens fa més la sensació de que ens trobem a un espai de culte-ritual dels nostres avantpassats prehistòrics.
A continuació, hauríem d'haver vist les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes, però per molt que vam mirar, no les vam saber trobar... estan un pèl amagades!! Ara, la segona vegada que hi vam anar, ja les vam veure. Només cal seguir les indicacions que surten a mà esquerra una mica més endavant i que són més visibles pujant des de Can Gol. Seguim aquest camí uns metres fins veure una gran roca d'uns 8 metres de longitud per 3 d'alçada, aquesta és La Pedra de les Orenetes.
No queda gaire d'aquestes pintures d'estil rupestre esquemàtic, però les que encara resten visibles les podreu localitzar a la part posterior de la roca, a la part que fa com d'abric. És una pena, i en certa part una vergonya, que tinguem un patrimoni de la humanitat reconegut tan a prop de casa i el deixem desaparèixer... Hi ha documentades 32 formes pintades, de les quals no en vam saber veure tantes ni de bon tros.
S'estima que aquestes pintures foren creades entre el Neolític mig-final i el Calcolític inicial, entre el 3500 - 2700 a.n.e., i ajuden a datar-les els sis fragments de sílex trobats en la seva excavació, juntament amb gran quantitat de fragments ceràmics d'època neolítica final i algun d'època ibera.
Tornant a la pista i continuant per ella, s'arriba a un punt de conflicte: la fita de la Diputació indica a la dreta al dolmen de Can Gol II i a l'esquerra la Roca Foradada. Decidim anar primer a veure el dolmen.
Ostres, no té tapa! Va ser el primer que vèiem sense coberta, i ens va cridar l'atenció. Ara, ja n'estem acostumats (és l'habitual). Es tracta d'una possible galeria catalana d'1.75 metres de llargada, una amplada de 1.10 metres i una alçada conservada de 0.80 metres, que es troba envoltat per un túmul de 8-9 metres de diàmetre. Com els anteriors companys, fou bastit al Neolític final - Calcolític antic (3000 - 2700 a.n.e.).
A les excavacions efectuades, s'han pogut recuperar 3 puntes de sageta amb peduncle i aletes, fragments de ceràmica a mà, i, ara no sé on vam trobar documentat, també un ganivet de sílex i diverses ascles.
De nou a la pista, anant cap a l'esquerra, ens trobem amb la Roca Foradada de Can Gol, un gran bloc granític foradat artificialment que podia haver estat utilitzat com a tomba. Amida uns 2.40 metres de llargada per 1.60 metres d’amplada i 1.30 metres d’alçada.
A la seva prospecció, es van trobar diverses ascles de sílex i variats fragments ceràmics del Neolític final i d'època ibera. Els arqueòlegs la col·loquen temporalment vers el III mil·lenni a.n.e., tot i que esmenten que el més probable és que fos de la segona meitat, ja a era calcolítica, vers el 2500 i el 2000 a.n.e.
També cal dir que just davant seu hi ha un aflorament rocós que conté diferents gravats, tots ells moderns.
Vist tot això, continuem baixant per la pista que seguíem i arribem a l'asfalt, sense desviar-nos, per error, a la dreta per a arribar al dolmen de Can Gol I. Quan ens adonem de l'error, ja som massa lluny i cansats i decidim tornar-hi frescos un altre dia. I aquest dia va arribar uns mesos més tard. Amb el cotxe, ens acostem fins el final del carrer de la Ruta Prehistòrica. A mà esquerra, es troba un xalet, en venda quan hi vam anar, al jardí del qual es troba el megàlit, de tipus galeria catalana.
La foto està feta des del carrer, però la vorera puja en aquest tros expressament per a poder veure el dolmen còmodament. La cambra fa 3.5 m metres de longitud per 1.80 d'ample i 1.90 metres d'alçada conservada. Ara, el que més impressiona és que el corredor d'accés es conserva intacte, fent aquest una llargada de 5 metres per 1.20 d'ample i 1.35 d'alçada. Conserva part del mur de contenció i part del seu túmul, bastit amb terra i pedres, de 14-15 metres de diàmetre.
Dia 7 de Febrer del 2015: anem a fer un volt per la ruta prehistòrica de La Roca, però aquest cop aparquem el cotxe just davant de la casa on es troba el dolmen de Can Gol I, amb la sort que el propietari de la casa estava pel jardí... ens va convidar a passar per a veure millor el magnífic megàlit... des de dins impressiona bastant més... a més, feia poc que li havien fet un rentat de plantes.
El poc espai disponible per a fer una gran foto i el sol no ajuden gaire a que vist per fotografia impressioni igual que vist al natural, però bé... si algú el vol visitar, el xicot de la casa us atendrà gentilment, és molt amable.
En aquest tros de sepulcre, s'hi han dut a terme diverses excavacions, la primera el 1947 per August Panyella, que va recuperar un penjoll d'esteatita, 1 petxina perforada, 1 punta de sageta en sílex amb peduncle i aletes, 4 fragments de làmines del mateix material, 1 fragment de vas campaniforme marítim, 5 de pirinencs, 1 vora de bol hemisfèric i diverses vores de bols a mà. Totes les restes es troben dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona.
Amb el recull de dades, l'estil de sepulcre i el veïnat que té, Tarrús i Carreras el col·loquen a finals del Neolític, inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.
Ens acomiadem del noi i ens posem a caminar vers el principi de la ruta tot tirant carrer avall i agafant la primera bifurcació a la dreta. Al final d'aquest carrer costerut, girem a l'esquerra deixant l'asfaltat tot endinsant-nos pel camí sorrenc més enganxat a les cases dels dos que hi ha.
Finalitzada aquesta ruta, ens faltarà acostar-nos al poblat iber del Turó gros de Céllecs. Esmentar que entre el dolmen de Céllecs i l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, el nostre amic Joan ens va ensenyar unes estructures megalítiques, que també hem trobat documentades a altres llocs, i que es consideren de caràcter prehistòric, que també es poden visitar. Ho expliquem a una altra entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada