Dia de visita ibera, on en vam veure dos poblats i una necròpoli tumular a la comarca del Segrià. A la comarca, n'hi ha més de poblats i necros, però eren tancats i s'ha de demanar cita prèvia, pel que aquests els deixarem per una altra ocasió.
Comencem per la necròpoli del Bronze de les Roques de Sant Formatge.
Per arribar al jaciment, sortim de Seròs per la carretera C-45 en direcció Massalcoreig, Fraga i Zaragoza a la rotonda que hi ha al carrer d'Aviganya. Al poc, trobem una nova rotonda que creuem tot seguint per la C-45 i, només 60 metres més tard, vorejant les piscines municipals, girem a l'esquerra per la LV-7045A. Seguirem aquesta uns 600 metres fins trobar una nova carretereta a mà esquerra, aquesta més estreta, que seguirem uns 400 metres fins a trobar un magatzem o quelcom així a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.
El tros de la necròpoli que visitarem es troba tal i com hem arribat amb el cotxe a una zona planera a la falda del turó de la nostra esquerra, a la que vam accedir tots quatre per un caminoi que hi ha a la dreta de la necro quan vas cap ella... els nens s'ho van passar teta!!
Comencem per la necròpoli del Bronze de les Roques de Sant Formatge.
Per arribar al jaciment, sortim de Seròs per la carretera C-45 en direcció Massalcoreig, Fraga i Zaragoza a la rotonda que hi ha al carrer d'Aviganya. Al poc, trobem una nova rotonda que creuem tot seguint per la C-45 i, només 60 metres més tard, vorejant les piscines municipals, girem a l'esquerra per la LV-7045A. Seguirem aquesta uns 600 metres fins trobar una nova carretereta a mà esquerra, aquesta més estreta, que seguirem uns 400 metres fins a trobar un magatzem o quelcom així a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.
El tros de la necròpoli que visitarem es troba tal i com hem arribat amb el cotxe a una zona planera a la falda del turó de la nostra esquerra, a la que vam accedir tots quatre per un caminoi que hi ha a la dreta de la necro quan vas cap ella... els nens s'ho van passar teta!!
A la fotografia es veu la part rehabilitada (que té uns 70m²) amb el magatzem al fons. Segons les dades a les que hem pogut accedir, aquesta és l'àrea nord del camp F, un dels diversos camps dels que consta la necro, i s’ha centrat en la restauració de vuit túmuls. S'han restaurat tres models de construccions funeràries tumulars: els túmuls circulars delimitats per una anella de lloses clavades; els túmuls circulars amb sòcol perimetral; i els túmuls rectangulars amb sòcol perimetral. Val a dir que la superposició d'aquestes construccions deixa clara la seva utilització en el temps.
Hem trobat un dibuix amb les obres tumulàries al camp F en la seva primera intervenció, entre els anys 1963 i 1964.
De resultes d'aquesta exacavació, es documenten més de 200 obres funeràries tumulars a aquest sector i 338 en el total. El sector F és, a dia d'avui, el que millor es conserva.
Hem trobat un dibuix amb les obres tumulàries al camp F en la seva primera intervenció, entre els anys 1963 i 1964.
 |
| Planta del camp F (imatge extreta de la revista d'Arqueologia de Ponent) |
Les excavacions d'aquestes obres tumulars del 2001 al 2003, sota la direcció arqueològica de Montse Gené, no va reportar cap urna sencera, fet que indica una clara espoliació, però sí que va sorgir el conegut fragment d’estela antropomorfa escolpida de Roques o l'Oriol, que és com es diu l'excavador que el va trobar.
 |
| Imatge extreta del Museu de Lleida |
L'any 2017, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va intervenir al jaciment per a fer-lo visitable. La reexcavació dels túmuls va ser prou profitosa:Es va recuperar divers material, sobretot fragments de bronze del'interior dels túmuls, sovint barrejats amb restes òssies humanes cremades.
Aquesta intervenció també va posar en evidència l'existència d'esteles o fites en algunes estructures, que eren situades en un extrem del túmul o del sòcol perimetral.
La necro era datada, segons les excavacions de principis del segle XXI, entre els segles IX i VII a.n.e., vers el -900 i el -650, però la troballa de l'estela antropomorfa fa trontollar aquesta afirmació, atorgant-li un possible inici d'utilització proper al 1000 a.n.e.
No vam ser capaços de trobar el poblat associat, ja que no teníem gaire temps ni dades, i amb la canalla vas a horaris marcats, però tot es farà.
De nou al cotxe i, després de fer un mos, ens disposem a visitar el maquíssim poblat de Genó. Per arribar-hi, tornem a Seròs i el creuem tot endintsant-nos pel carrer d'Aviganya, que al poc és la carretera LP-7041; per ella, conduïm fins a entrar a Aitona, que és el poble següent. En entrar-hi, prenem el primer desviament a la dreta, pel camí Llardecans (bonic nom), i seguim tot rectes per ell fins que passa a ser la carretera d'Aitona, que creua el riu Segre en breu. Per ella seguim tot rectes fins creuar el Canal de Seròs; just creuar-lo, surt un camí a l'esquerra, el qual emprenem vorejant el Pantà del Curt. En uns 350 metres, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i, uns 100 metres després, girem de nou a l'esquerra, emprenent un camí que al poc es bifurca, lloc on nosaltres agafarem la pista de la dreta, seguint-la fins a trobar una petita zona habilitada per a deixar cotxes... i així ho fem (hi ha indicacions).
A peu, començo l'ascensió per camí habilitat al poblat mentre la Cris canvia els bolquers a l'Ànnia... i a mig camí, se m'afegeix l'Arnau (aquests nens són uns cracks... ell va accedir i passejar pel poblat sol, i no feia gaire que caminava).
Aquí el teniu, el poblat de l'Edat del Bronze de Genó, datat vers el Bronze Final, entre el 1150 i el 900 a.n.e. El cim del turó consta d'un perímetre ovalat amb les vivendes situades a l'extrem, deixant al centre un carrer o plaça. El poblat, que abarca 1.037 m², fou descobert el 14 d'abril de 1955 per R. Pita Mercé. L'excavació va donar a llum les estructures constructives, fragments d'àmfores, ceràmiques llises i camps d'urnes.
Com una imatge val més que mil paraules, i per a que us feu una idea del poblat, inserim una fotografia d'una maqueta de la teòrica planta de l'antic nucli.
Com a curiositat, cal dir que amb l'estudi de les restes que va aportar l'excavació del jaciment, es va poder saber que els habitants d'aquest nucli produïen cervesa, sent la producció més antiga d'Europa d'aquesta beguda.
De nou al cotxe i, després de fer un mos, ens disposem a visitar el maquíssim poblat de Genó. Per arribar-hi, tornem a Seròs i el creuem tot endintsant-nos pel carrer d'Aviganya, que al poc és la carretera LP-7041; per ella, conduïm fins a entrar a Aitona, que és el poble següent. En entrar-hi, prenem el primer desviament a la dreta, pel camí Llardecans (bonic nom), i seguim tot rectes per ell fins que passa a ser la carretera d'Aitona, que creua el riu Segre en breu. Per ella seguim tot rectes fins creuar el Canal de Seròs; just creuar-lo, surt un camí a l'esquerra, el qual emprenem vorejant el Pantà del Curt. En uns 350 metres, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i, uns 100 metres després, girem de nou a l'esquerra, emprenent un camí que al poc es bifurca, lloc on nosaltres agafarem la pista de la dreta, seguint-la fins a trobar una petita zona habilitada per a deixar cotxes... i així ho fem (hi ha indicacions).
A peu, començo l'ascensió per camí habilitat al poblat mentre la Cris canvia els bolquers a l'Ànnia... i a mig camí, se m'afegeix l'Arnau (aquests nens són uns cracks... ell va accedir i passejar pel poblat sol, i no feia gaire que caminava).
Aquí el teniu, el poblat de l'Edat del Bronze de Genó, datat vers el Bronze Final, entre el 1150 i el 900 a.n.e. El cim del turó consta d'un perímetre ovalat amb les vivendes situades a l'extrem, deixant al centre un carrer o plaça. El poblat, que abarca 1.037 m², fou descobert el 14 d'abril de 1955 per R. Pita Mercé. L'excavació va donar a llum les estructures constructives, fragments d'àmfores, ceràmiques llises i camps d'urnes.
Com una imatge val més que mil paraules, i per a que us feu una idea del poblat, inserim una fotografia d'una maqueta de la teòrica planta de l'antic nucli.
 |
| Imatge extreta de Vikipèdia |
Els habitatges del poblat eren construïts, pel que fa a les parets, bàsicament de pedra i fins a una alçada propera als dos metres. La teulada, segons els estudis que ha rebut el nucli, era feta de vegetals amb un cobriment de fang. Cada estança tenia un foc, tres o quatre àmfores de gairebé un metre d'alçada i un gran forat que es creu que s'utilitzava a mode de sitja, la qual cosa fa pensar en un estil de societat igualitari.
Pel que fa a les restes arqueològiques, com hem dit abans, el material ceràmic és prou divers: àmfores amb decoració, àmfores amb cordons impressos, petits vasos amb un cordó envoltant-los al voltant de la vora, tasses carenades, tasses amb apèndix de botó, urnes "sassenay", i divers material ceràmic, més d'altres tipologies de vasos i tasses. Pel que fa al material metàl·lic, és prou escàs: braçalets, agulles, anells, comptes de collar i una destral de mida petita. El material lític consisteix en: dents de falç amb pàtina, gratadors, algunes làmines de sílex i un fragment de braçalet en lignit. A banda d'això, també es recuperaren molins de mà barquiformes i diversos percutors, d'entre altres restes de vida quotidiana.
El material recuperat atorga al poblat una utilització entre el 1150 a.n.e. i el 900 a.n.e., és a dir, al Bronze final. Degut al grandíssim bon estat en el què s'han trobat gran part d'aquestes restes, juntament amb altres evidències, donen a entendre, segons els experts, que els habitants d'aquest poblat l'abandonaren ràpidament a causa d'un foc que el va destruir totalment.
 |
| Imatge extreta de viquipedia |
Tornem al cotxe i ens disposem a visitar l'últim poblat del dia, el de Gebut. Per arribar-hi, tornem a Aitona i girem a la dreta per l'avinguda principal del poble, anomenada Avinguda 27 de Gener, que creua el poble i es transforma a la seva fi en la carretera LP-7041. Als 2.1 quilòmetres d'haver girat per aquesta avinguda, tornem a desviar-nos, aquest cop a l'esquerra, emprenent un camí amb un rètol indicatiu del poblat. Seguim per la pista uns 760 metres, on topem amb una zona habilitada per aparcar. Des d'aquest aparcament, tornant uns 120 metres enrere tot seguint el camí, veurem a mà dreta un caminoi que puja a la nostra dreta. L'emprenem i, fent unes ziga-zagues, arribem al cim del turó, lloc on es troba el poblat Iber de Gebut.
Bonic poblat de creació documentada vers el 700 a.n.e. i utilitzat fins vora el 200 a.n.e.. El jaciment es troba, com hem dit abans, al cim del turó, però aquest nucli s'extendria per les vessants i els terrenys planers del costat, ja que, l'any 1979, la Secció d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va trobar restes d'habitació a la plana del costat. Aquestes habitacions evidenciaven un estat de semidestrucció per les feines agrícoles realitzades a la zona. A l'excavació va sorgir divers i variat material ceràmic d'era ibera: estatuetes, útils de bronze, fragments d'espases, monedes, molins de mà, etc.
També va sorgir alguna resta romana, que es creu que és producte de la dispersió del material que tenia una vil·la documentada d'aquesta era ben aprop, just a sota de l'aflorament rocós que hem vist de camí, que, per cert, hem trobat que era utilitzat com a hàbitat a l'aire lliure a plena edat del Bronze, vers el 1200 a.n.e.
 |
| Imatge extreta amb el Google maps |
Es documenta que, fa un temps, es podia observar un sistema de clavegueram per la recollida d'aigües, actualment molt degradat i perdut. El poblat també conserva restes d'un mur defensiu.
Segons hem pogut saber, unes noves excavacions arqueològiques del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, van donar a llum, entre altres coses, el cap d'una figureta femenina de terracota...
 |
| Imatge extreta de LleidaDiari |
...i un nou tros de mur defensiu de 4 metres de gruix, construït per l'ampliació del'assentament.
A l'excavació, també es recuperaren un motlle de foneria per a la producció de penjolls de bronze, un ham, restes de raïm i de blat, fragments ceràmics de diverses èpoques, d'altres provinents d'Itàlia i peces de collaret de corall. |
| Imatge extreta de LleidaDiari |
Bé, un nou poblat, però de segur que hi tornarem; perquè per les dimensions, l'amplitud de la muralla, la conservació de les estances, la cisterna, etc., val la pena una nova visita amb més calma. I més, sabent que l'adequaran per a fer visites públiques. Finalitzem la visita per Terres de Ponent, que els dies són curts i comença a fer fred.
 |
| Imatge extreta de LleidaDiari |
Necròpoli de Roques de Sant Formatge: UTM(ETRS89): 31T, 282670, 4593288
Poblat de Genó: UTM(ETRS89): 31T, 289498, 4594419
Poblat de Gebut: UTM(ETRS89): 31T, 289255. 4598531
Poblat de Genó: UTM(ETRS89): 31T, 289498, 4594419
Poblat de Gebut: UTM(ETRS89): 31T, 289255. 4598531
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada