Avui ens dirigim a les terres de Lleida, concretament a un poblet de l'Alt Urgell separat en diversos nuclis anomenat Montferrer i Castellbò.
Per arribar-hi, es pot anar de diverses maneres, anant fins a La Seu d'Urgell i girant a l'esquerra per la N-260 o bé per la C-14, que empalma amb la mateixa N-260. El més important és recordar el nom La Borda, un restaurant ubicat a la N-260, just al davant del qual, creuant la nacional, surt una carretera que hem de seguir fins a arribar a Castellbò. Per arribar al primer megàlit, seguirem la carretera principal, per la que hem vingut tot fent pujada i prenent cap a Turbiàs a la bifurcació que trobarem. Poc després d'aquest nucli, trobarem una zona d'esbarjo a l'esquerra de la carretera amb força aparcament. Allà aturem el cotxe i a peu seguim per la carretera uns metres tot fent corba, fins a trobar a mà esquerra un camí que puja pronunciadament; aquest costerut i malmès camí ens portarà en 100 metres a la plana on hi ha el dolmen, situada a l'esquerra del camí.
Aquest és el dolmen de Turbiàs, nom donat en relació al proper riu i nucli de Turbiàs. De tipologia cambra pirinenca, construïda vers el Neolític final, consta d'una cambra amb unes dimensions de 1.70 metres de longitud interna per 1.15 metres d'amplada i 1.13 metres d'alçada, i un túmul prou visible d'uns 10 metres de diàmetre. La coberta és realment bonica, ja que té dotze cassoletes a la seva part superior. Segons es documenta, les lloses laterals són dins del recobriment de pedra seca que se li va fer després de 1923 en convertir el megàlit en cabana.
Havent estat descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, Colominas el va visitar i excavar el 1920, excavació de la qual es detallen troballes com fragments de terrissa a mà, quatre ganivets de sílex i dues puntes de sageta del mateix material en blanc.
Podem datar el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.
Tornem al cotxe i ens dirigim al següent megàlit que volíem visitar: el de la Collada d'Orri o Coll de Pou. Per fer-ho, tornem amb el cotxe per la mateixa carretera i ens desviem per la primera pista que hi ha a mà dreta amb un fort pendent, aquesta pista travessa les muntanyes i creua amb la pista que ens portarà pròxims al dolmen, tot girant a la dreta en trobar-nos-la. Més o menys als 1.3 quilòmetres en una corba a mà dreta, veurem un caminoi ample cap a l'esquerra, amb un fort pendent, sembla que sigui per desbrossar o quelcom així. Per ell pugem a peu deixant el cotxe enganxat a un lateral del camí principal i en uns 300 metres ens endinsem uns 25 metres més al bosc de l'esquerra del caminoi pel què anem, trobant el dolmen de la Collada d'Orri o Coll de Pou.
Aquest dolmen simple d'estil cambra pirinenca amb accés per llosa rebaixada consta, com el megálit anterior, d'un túmul de semblants dimensions, 9-10 metres de diàmetre. La cambra feia una longitud interna d'uns 1.25 metres, 1 metre d'amplada i 1.14 d'alçada. Cal dir que totes les lloses del megàlit encara són allà mateix, inclús la de coberta que és trencada en tres trossos.
També fou excavat per Colominas el 1920, any en què ell mateix el va descobrir. De l'excavació, es documenten troballes com fragments de terrissa a mà, dos ganivets de sílex negre i un fragment de sílex blanc.
Seguint els paral·lelismes amb el de Turbiàs, també podem datar-lo al Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).
Continuem la nostra ruta cercant i trobant el sepulcre del Cortal o del Bosc d'en Gascó. Per arribar-hi, continuem per la pista amb el cotxe i en pocs metres trobarem un desviament a la nostra dreta, doncs, per ell baixem ja a peu, i cap als 1.4 quilòmetres ens endinsarem al bosc d'en Gascó a la nostra dreta.
Per acabar de trobar-lo, el millor és anar per coordenades amb un bon GPS, ja que es troba mig mimetitzat per la flora local.
Aquest sepulcre de corredor o petita galeria catalana del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.) té un túmul visible de, també, uns 10 metres de diàmetre. La cambra fa 1.80 metres de longitud, 0.90 d'amplada i 1.25 metres d'alçada, mentre el corredor fa un metre. Totes les lloses segueixen al seu lloc, tot i que la de coberta, segons dades d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús, està trencada en tres trossos, un dins del sepulcre, un altre a la seva dreta i una última part al seu lloc. Aquesta coberta consta de sis cassoletes a la seva superfície. Segons la fitxa del megàlit feta l'any 2000 pel Patrimoni Arqueològic, el sepulcre acabava de ser furtivament excavat, desplaçant la llosa de coberta que fins aquell moment es trobava al lloc original.
Amb un dolmen més a la nostra llista, ens dirigim al següent megàlit, el dolmen de Coll de Jou. Per arribar al sepulcre, només cal tornar al cotxe i desfer el camí fet, passant de llarg la bifurcació per la que hem arribat del dolmen de Turbiàs. Des d'aquest punt, calculem uns 2.8 quilòmetres, on trobarem a mà esquerra del camí, un altre que baixa amb bon pendent, seguint el caient de la muntanya, i per ell baixem, ja a peu. A la seva dreta ens endinsarem al bosc de pins existent, cercant i trobant el sepulcre de Coll de Jou o Plantat de Vilamitjana. Com a dada auxiliar per a trobar el dolmen, podem dir que aquest es troba a 70 metres en línia recta del camí on hem deixat el cotxe. El dolmen es fàcil de trobar, ja que el bosc es troba prou net.
Aquesta galeria catalana amb porta foradada, també del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.), té un túmul circular d'uns 10-11 metres de diàmetre, visible sobretot a la seva part posterior. De la cambra, podem dir que mesura 1.70 metres de longitud, 1 metre d'amplada i 1.10 metres d'alçada, i que conserva les dues lloses laterals, de fet l'únic que ha desaparegut, és el tros dret de la porta d'accés i la coberta, de la que Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús diuen que hi ha un possible fragment d'ella a la part nord del túmul.
Descobert per mossèn Serra Vilaró el 1919, qui l'excavà el maig del mateix any, acció que no donà cap resultat arqueològic; tot i això, arquitectònicament parlant, sembla que el dolmen no ha sofert grans canvis de com era en aquells temps, llevat que ara només s'observa una de les dues lloses de la porta, mentre que el 1919 se'n veien les dues.
A continuació, podríem haver anat a la Cabana dels Moros de l'Avellanet, però el temps inestable (ens va caure pedra i tot) i l'avançat embaràs de la Cris en aquesta primera visita a la zona (4 de juny del 2016) ens van fer desestimar la visita. Tot i això, gairebé 7 anys després i ja amb els nens (16 d'abril del 2023), hi vam anar tota la família. Per a arribar-hi, tornem a la pista i ara pugem per la pineda de l'altra banda fins a la part més alta del turó. Una vegada allà, anirem cap a l'esquerra sense un camí definit, però trobarem sense problemes el sepulcre buscat en arribar a una clariana amb vistes meravelloses.
El dolmen simple de la Cabana dels Moros de l'Avellanet o Vilamitjana del Cantó va ser descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, que no el va excavar, però sí hi va trobar una destral de basalt a l'exterior. Posteriorment, el 1919, fou excavat per Mossèn Serra i Vilaró sense resultats. En Xavier Campillo i l'Albert Villaró, al seu inventari municipal del 1988, indiquen que el sepulcre fou excavat i desmuntat pels veïns de Vilamitjana, tot i que després van tenir el detall de tornar-lo a muntar amb l'ajut d'un tractor.
Pel que fa a les seves dimensions, és força gran, ja que mesura 2.50 metres de longitud per 1.15 d'amplada i 1.30 d'alt, estant dins d'un túmul de 15 - 16 metres de diàmetre. D'aquest túmul, format per pedres i terra, es poden observar restes del mur de pedra seca que feia de contenció.
Podem esmentar també que hi ha una gran cassoleta a la coberta del megàlit, així com d'altres a rocs propers. La seva datació, com la de tota la resta, és del Calcolític recent al Bronze antic (entre el 2700 i el 1800 a.n.e.).
Després de les fotos de rigor i passar una bona estona gaudint de l'entorn, tornem al cotxe passant per la pineda que estava sent desbrossada. Més o menys als dos terços de la baixada, vam divisar unes lloses amb una disposició sospitosa, però que ens fan dubtar degut a que ara són molt visibles i ningú no les esmenta, i també perquè les lloses són molt primes i no hi ha res de túmul... Hi deixem una foto i que cadascú valori. Hem de comentar que hem enviat la informació al Gerard Remolins (de Regirarocs) i al Josep Tarrús i cap dels dos es mulla només amb les fotos.
Seguim endavant per la pista dirigint-nos a un altre megàlit abans d'anar a l'allotjament, ubicat a Sant Andreu de Castellbò. 2.3 quilòmetres més endavant, però, la conductora Cristina veu una cabana de pastor sospitosa a mà esquerra, atura el cotxe i baixa a mirar-se-la sota una fina capa de pluja. Al fons de la cabana, hi ha una gran llosa i una de més petita a sobre que podien haver estat part d'un dolmen temps ençà. Vam fer unes fotos i, un cop a casa, vam buscar informació i, vam trobar que es tractava d'un possible dolmen anomenat la Cabana de lo Sell.
Dia 4 de setembre del 2019, tornem a la zona i ara, ja amb més informació i millor dia, fem fotos amb calma.
Al llibre Interpontes V, apareix a un article publicat pel Gerard Remolins, l'Albert Fàbrega i el Jordi Pasques. En ell, s'explica que l'agent forestal Manel Trepat va donar notícies de la seva existència el 2014. Posteriorment, els autors de l'article el van visitar i van determinar que es podia tractar d'un possible dolmen reaprofitat com a cabana de pastor, tot i que no s'hi observen restes de túmul o més lloses al voltant de la cabana.
Pel que fa a les dimensions, la llosa que podria haver estat part d'una cambra funerària mesura 1.20 metres d'alçada per 0.80 d'alt i 0.25 de gruix.
Ara ja anem a per l'últim sepulcre del dia. Tornem al cotxe, i seguim la pista en la mateixa direcció i girem a la dreta per una pista en força bon estat i que ens duu a la carretera de Turbiàs a Carmeniu, on girem a la dreta. Deixem aquest nucli enrere i, poc abans d'arribar a Castellbò, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que va a Albet. Abans d'arribar al nucli, en una pronunciada corba a l'esquerra, veurem un camí que surt a la dreta al seu vèrtex. El prenem i, en 700 metres, deixem el cotxe aparcat a la vora del camí i pugem al monticle d'uns 10 metres que hi ha a la dreta d'aquest. A la part alta, al bell mig d'un senderó desdibuixat que hi ha (és l'antic camí de Castellbò), trobarem les restes del dolmen de Castellbò o Cabana del Moro d'Aubet.
No hi ha gaire informació del megàlit, només queden d'ell tres lloses tombades, no hi ha vestigis d'un antic túmul, ni de cap cròmlech de contenció, el que ens fa dubtar si realment algun dia fou muntat i utilitzat... ens recorda bastant a Ca l'Arenes II, al Parc del Corredor, i a les Lloses de Sant Roc, a Senterada, que es creu que mai foren muntats. Cal dir que, segons la fitxa que els del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat van fer l'any 2000, el dolmen ha estat saquejat diverses vegades, però ignorem si disposen d'informació que constati l'aixecament del monument.
Ara, actualitzant l'entrada després de les últimes visites i amb la síntesi de Carreras i Tarrús del megalitisme de Catalunya a la mà, podem indicar que la primera vegada que s'esmenta el megàlit, el 1894 per Lluís Maria Vidal, aquest es trobava exactament igual que ara. No es tenen notícies d'excavacions, tot i que té pinta d'haver-ne patit alguna d'espoliadora... Si aquest sepulcre estigués muntat, les seves dimensions serien d'una longitud interna d'uns 1.90 metres i una alçada de 1.20 metres.
Per la seva possible tipologia de dolmen simple i el seu entorn, es podria datar, com la resta, dins del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).
Ara sí, ja podem dir que hem explorat força bé la zona i ho deixem per avui. No volem deixar de comentar que la ruta lògica per a visitar els megàlits situats a la part alta de la carena (això vol dir, deixant de banda Turbiàs i Castellbò) és: Cabana del Moro d'Avellanet, Coll de Jou, Cabana de Lo Sell, Collada d'Orri i Bosc d'en Gascó o a la inversa, en funció de per on s'accedeixi a la carena. Nosaltres vam fer la ruta completament desordenada per culpa del temps i això que, a la primera parada, la del dolmen de Turbiàs, ens feia un sol espectacular... És el que té la muntanya, de cop, se't planta el núvol i et cau una bona tromba d'aigua o calamarsa fins i tot!!
Si no n'heu tingut prou i voleu completar la ruta, podeu visitar els megàlits més recentment trobats al municipi de Montferrer i Castellbò (Dòlmens i túmul a Montferrer i Castellbò IV) o bé un dolmen més solitari a mig camí entre els megàlits d'aquesta ruta i els de nova trobada (Dolmen a Montferrer i Castellbò III).
Coordenades UTM(ETRS89):
Turbiàs: 31T 362232 4693768
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada