TRANSLATOR

dijous, 6 de desembre de 2012

Dòlmens a Castellfollit del Boix, Rubió i Santa Coloma de Queralt

Buscant a internet, vam trobar informació sobre tres dòlmens situats a l'Anoia, molt propers entre ells... tot i que l'últim realment no es troba a aquesta comarca per ben poc, sinó que es troba a la Conca de Barberà. Per a fer el dia una mica més complet, ja que anàvem de dòlmens i cercar tres en cotxe era breu, vam buscar més i vam trobar informació sobre un dolmen a Castellfollit del Boix, poble situat al Bages, però al qual es pot accedir fàcilment des d'Òdena (Anoia). Des de Castellfollit, vam agafar un camí rural que porta a Aguilar de Segarra i ens vam desviar pel camí que puja cap a Cal Marquet, interessant i curiosa granja de cria de perdius. Des d'allà, caminant una mica vorejant els camps de conreus, vam arribar al dolmen més aristocràtic, el de Can Marquet de Grevalosa (oi que el nom és molt pompós?), també se'l coneix com a Can Marquet.

Es tracta d'un dolmen de tipus cambra pirinenca o dolmen simple per la seva morfologia i es pot datar entre el 2200 i el 1700 a.n.e.; tot i que ara, amb la nova datació prehistòrica, i segons Carreras i Tarrús, podria ser bastit entre el Calcolític i el Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.

Fou trobat per Miquel Cura l'any 1975, tot i que el propietari de la masia ja el coneixia de temps ençà, però creia que era una antiga cabana de vinyataires, ja que tenia unes parets de pedra en sec emmurallant les lloses megalítiques. Aquestes lloses, avui en dia visibles, conformen una cambra sepulcral de 2 metres de llarg per 1.10 d'amplada per 1.30 metres d'alçada. La cambra no conserva cap tipus de tancament o d'accés.

Miquel Cura el definia com una cambra pirinenca. A dia d'avui 12/06/2019 i després de quasi mil sepulcres, em permeto opinar i sota el meu punt de vista (aficionat), veig les lloses massa treballades com per catalogar-lo com a cambra pirinenca, em fa pensar en un dolmen simple, no d'estil cambra pirinenca.

El túmul, molt malmès, no conserva restes del cròmlec peristàltic, però sí que s'han trobat restes d'un anell que li donen un diàmetre de 7/8 metres a l'obra tumular.

L'excavació de Miquel Cura no va proporcionar cap mena de resta prehistòrica. Però s'ha de dir que el megàlit fou restaurat sota la seva supervisió, poc després d'acabar l'excavació.

De nou al cotxe, tornem a Castellfollit i agafem la carretera que porta cap a Rubió. Una mica abans d'arribar-hi, trobem la BV-1031 i l'agafem en sentit Prats de Rei. A la dreta de la carretera, una mica abans del quilòmetre 8, ens trobem amb el dolmen de les Maioles.

La cambra d'aquesta galeria catalana, segons Carreras i Tarrús un dolmen simple amb corredor-vestíbul, té unes dimensions de 1.95 metres de llargada per 1.10 d'amplada i 1.65 d'alçada màxima conservada. El seu corredor amida 1.40 metres de llarg per 1.14 d'ample i 60 centímetres d'alçada. Resta erigit dins un túmul amb restes de un mur de contenció de 9/10 metres de diàmetre, i cal dir que s'estima que fou erigit durant l'Edat del Bronze, vers el 2200-1800 a.n.e.

Fou excavat i consolidat per Xavier Clop i Josep Miquel Faura el març de 1995, i val a dir que l'excavació va ser prou profitosa, ja que es documenten 15 vasos de ceràmica a mà, 2 percussors de granit, 1 punta de sageta amb peduncle, nuclis, ascles i fragments de làmines de sílex, 1 punxó de coure, 10 denes d'esteatita i 5 dentàliums. Tot aquest aixovar acompanyava les restes de 15 individus, 12 d'ells adults, 2 juvenils i 1 infant. Aquestes restes han estat assajades per la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant carboni 14, donant uns resultats de vers més o menys el 1900-1800 a.n.e.

Agafem de nou el cotxe i poc després, a l'alçada del quilòmetre 5 i també a la dreta, trobem la cista megalítica dels Tres Reis, tot i que Enric Carreras i Josep Tarrús cataloguen la tomba com a dolmen simple .

Les dimensions internes d'aquesta cista megalítica o dolmen simple són de 2.20 metres de llarg, 1.30 d'ample i 1.03 d'alçada, i consta d'un clar túmul de 8/9 metres de diàmetre, amb un mur de contenció bastit a raó de grans blocs.

A la seva excavació, per part de Ricard Batista Noguera al gener del 1964, es van recuperar un total de 230 fragments ceràmics a mà propis d'estris del Calcolític final - Edat del Bronze inicial, i també s'hi van trobar 7 peces dentàries d'adult. Totes les restes recuperades resten dipositades al M.A.C. seu de Barcelona. Amb tot això, es podria datar l'aixecament de l'antiga tomba vers  el 2700-1800 a.n.e., durant el Calcolític o el Bronze antic.

Després d'aquest matí tan ben aprofitat, ens vam acostar fins a Argençola per a agafar forces abans d'anar a cercar l'últim dolmen, aquest ja a Tarragona, per ben poc, al terme municipal de Santa Coloma de Queralt, al nucli de La Pobla de Carivenys. De vegades, aquesta última tomba és ubicada a Argençola, ja que es troba prop del límit entre municipis i rep el nom d'un mas d'aquesta població de l'Anoia. La tomba es troba ubicada a l'esquerra de la carretera C-241e, que va d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, al quilòmetre 14.2.

Es tracta de la cista megalítica o dolmen simple, segons l'arqueòleg, dels Plans d'en Ferran, que va ser descoberta vers el 1971, per una família d'Igualada (Dalmases-Martí).

Consta d'una cambra sepulcral amb unes dimensions de 1.30 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i 75 centímetres d'alçada conservada i d'obra tumular visible d'uns 8/9 metres de diàmetre, no sent així amb el seu peristàltic, que ha estat arrasat pels camps de conreu. Dir també que la coberta conté un mínim de 5 creus i algunes cassoletes aïllades.

Fou excavat per Ricard Batista, Maria Àngels Petit, Araceli Martín i Domènec Campillo l'any 1973. Es recuperaren les restes de com a mínim 14 individus, (10 adults i 4 infants), amb un aixovar a raó de ceràmica a mà, estris del Calcolític o Bronze inicial, 1 botó piramidal en petxina perforat en V, collarets i 2 anelles de bronze. Aquest material es troba al M.A.C. seu de Barcelona, però també es documenta més material dipositat al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, aquest de furtives excavacions.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, la construcció d'aquesta tomba es datada al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.

Dia complet el d'avui amb megàlits ben accessibles i interessants.


 Coordenades UTM(ETRS89):

Can Marquet de Grevalosa: 31T 386909 4617480
Les Maioles: 31T 382979 4613732
Els Tres Reis: 31T 381806 4615747
Plans d'en Ferran: 31T 371071 4603105

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada