De nou, fem vacances en família i ens dirigim aquest cop a La Seu d'Urgell, on ens queden força dòlmens per visitar i volíem aprofitar per a trepitjar neu... però som a l'abril i aquest any ha estat bastant pobre en aquest aspecte, així que anem a per dòlmens. Concretament, ens acostem a Fígols i Alinyà per a visitar tres megàlits.
Comencem la ruta arribant-nos al nucli de Fígols des de la carretera C-14, on, abans d'arribar a Organyà venint de Coll de Nargó, prenem la carretera L-401 cap a Fígols i Alinyà. Just després de travessar el pont, ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a Fígols. Un cop al municipi, el travessarem sense desviar-nos cap a Organyà i, a la seva sortida, anirem en direcció Font de Codonyes pel carrer Romanius. Ja fora del poble, arribem a una bifurcació on anirem a l'esquerra seguint les indicacions de Voloriu i Forn. Avançant un quilòmetre més per aquesta pista asfaltada/cimentada, prenem el desviament cap a Forn que surt a la dreta. Sense deixar la pista principal, avancem 2.8 quilòmetres i deixem de banda una pista a l'esquerra. 100 metres més endavant, deixem una altra pista a l'esquerra i seguim 750 metres més fins que arribem a una cruïlla de camins, on vam aparcar. Un 4x4 podria seguir més amunt, però no val la pena, ja que ens trobem força a prop i ja va bé caminar una mica. A aquest punt, deixem la pista ampla que comença a davallar i agafem la pista de l'esquerra que s'enfila fent paelles cap a uns prats llaurats. Caminant 400 metres, ja podrem girar a l'esquerra i buscar el dolmen del Lligonàs, una mica elevat, però força camuflat entre la vegetació, a uns 60 metres del camí.
Ens trobem davant d'una cista megalítica, la cambra de la qual mesura 1.70 metres de llarg, per 1.20 metres d'amplada i 1.00 d'alçada, que es troba dins un túmul de pedregam que conserva restes de l'anell de contenció d'uns 8/9 metres de diàmetre.
Descobert per Josep Colominas Roca el 1920, el dolmen del Lligonàs fou estudiat i excavat per ell mateix durant els mesos d'octubre i novembre d'aquell any. Tot i que el va trobar en bon estat, només va recuperar tres dents humanes i dos fragments de ceràmica a mà. L'arqueòleg indica que encara s'estava utilitzant com a barraca, el que podria haver fet que les restes haguessin anat desapareixent donat aquest ús alternatiu durant segles.
Podem datar el sepulcre dins del Calcolític recent - Bronze antic (del 2700 al 1800 a.n.e.), donades les troballes i la seva tipologia.
Pel que fa al seu nom, l'Albert Fàbrega explica al seu llibre "27 Dòlmens Monumentals de Catalunya. Itineraris de descoberta", que el curiós nom del megàlit podria provenir de la paraula lligó, que ve a ser una aixada, i que és una paraula que s'utilitza a València i Fraga, però podria haver estat utilitzada també a l'Alt Urgell (segons el filòleg Joan Corominas).
Desfem el camí a peu i agafem de nou en cotxe, però en sentit invers. En arribar al punt on surt una primera pista a la dreta (recorrent uns 800 metres), l'agafem i avancem fins a trobar una bifurcació als 750 metres. En ella, agafarem la branca esquerra i avançarem 900 metres més, on al vèrtex d'una corba a la dreta trobarem una petita clariana on hem de buscar les minses restes de la Fossa del Collet de Peguera als peus d'un pi i a uns 9 metres de la pista.
Descoberta l'octubre del 2008 per Gerard Remolins, es tracta d'una possible cista formada per diverses lloses petites continguda dins un túmul d'uns 3 metres de diàmetre. No s'observen restes ni de la llosa de coberta ni de cròmlec.
Tornem al cotxe una vegada més i retrocedim fins a l'última cruïlla, on ara fem un gir tancat per a agafar la pista que queda més a la nostra esquerra. Avançarem per ella 5 quilòmetres per a trobar una bifurcació on prendrem la branca de la dreta i avançarem 1 quilòmetre més. Deixarem el cotxe a l'espai habilitat al peu del turó de l'esquerra, el Coll Durau, i pujarem per ell 80 metres fins a trobar el dolmen de Coll Durau, amb unes magnífiques vistes.
El sepulcre, de tipus cista megalítica, va ser descobert i excavat per Josep Colominas el 1920 sense resultats.
Es troba dins d'un túmul de 8-9 metres de diàmetre i s'observen restes de l'anell peristàltic. Pel que fa a les dimensions de la cambra, mesura 1.56 metres de longitud, per 1.10 metres d'amplada i 1.20 metres d'alçada. La llosa de coberta ja es trobava trencada en dos quan va ser visitat per Colominas, i en Tarrús i en Carreras indiquen que sembla que els fragments han estat retallats posteriorment al 1988.
Per la seva tipologia i tots els estudis realitzats, aquests darrers autors el daten dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Després d'aquestes tres visites, nosaltres ja podem seguir camí a La Seu amb la feina feta. Tot i això, si no en teniu prou i voleu visitar més megàlits, podeu acostar-vos a veure els sepulcres de les rutes Dòlmens a La Vansa i Fórnols I, i Ribera d'Urgellet I i Dolmens a Ribera d'Urgellet II, Peramola i Clariana de Cardener II o, fins i tot, fer la magnífica ruta Dòlmens a Cabó sortint des d'Organyà.
Lligonàs: 31T 364980 4675036
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada