Últim dia del cap de setmana llarg i completet per l'Alt Urgell. Avui acabarem de visitar alguns sepulcres que ens mancaven de la zona de Montan de Tost i emprendrem la tornada cap el Vallès.
Fem el mateix camí que vam seguir per a fer la ruta d'abans d'ahir, tot pujant a la plana del massís, on avui veurem tres sepulcres. El primer, el trobarem tot seguint la LV-4001 i girant a l'esquerra direcció Espalagueró, poc abans d'arribar a Montan de Tost. Seguirem per aquesta carretera asfaltada, que després del nucli deixa de ser-ho, quasi 1.9 quilòmetres des de just on hi ha una bàscula de gran pesatge, i arribem a una zona desboscada on hi ha un camí sorrenc que s'encreua amb el que anem. Aquí aturarem el cotxe i, a peu, anirem vers el camí que creua a la banda esquerra, tal i com hem arribat. El seguirem uns 60 metres evitant trepitjar el camp conreat que hi ha. Aquí, quan s'acaba el camp conreat de la nostra esquerra, ens endinsarem al bosc, trobant, a uns 17 metres del camí i sobre d'un evident túmul, el dolmen de la Roca Foradada del Serrat de Trutxeu.
La secció d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, basant-se als estudis de Serra Vilaró del 1927, Rosó Vilardell del 1982, i J.Campillo i A. Villaró del 1992, documenta una cambra pirinenca amb restes d'un túmul d'uns 8 metres de diàmetre, essent aquest totalment circular. A aquesta obra tumular, encara li resten parts del seu mur de contenció.
També es documenta que, a les excavacions de Serra i Vilaró del 1915 al 1920 i de Rosó Vilardell del 1978 al 1979, es descriuen 4 fragments ceràmics de vora de vas, 3 peces òssies ornamentals perforades, 2 canutets de bronze, 1 plaqueta del mateix material i 3 punxons de bronze de secció quadrada.
Inserim una planimetria extreta de l'estudi: sobre les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. De Rosó Vilardell
 |
| Extret de l'estudi de Rosó Vilardell |
Ara, segons la revisió arqueològica de Catalunya d'en Tarrús i en Carreras, el nombre de troballes documentades és superior al que teníem entès, i, a banda de fragments ceràmics amb incisions, fragments d'un dentàlium, denes tubulars, etc., ens sobta la troballa de 43 dents humanes. Segons ells, aquest sepulcre va ser erigit vers els inicis del Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Després de la visita, anem a pel segon del dia, aquest amb un tarter més que evident, es tracta del sepulcre del Tarter del Serrat dels Quadrats.
Per arribar-hi, seguirem 900 metres per la pista sorrenca per la que hem vingut en la mateixa direcció. Allà toparem amb un camí que creua on deixem el cotxe i, a peu, emprendrem la marxa vers la nostra dreta uns 270 metres. Si ens hi fixem, quan anem pel caminoi ja veurem el tarter, un xic a la dreta de la pista.
El nom de tarter del Serrat dels Quadrats li va que ni pintat... A la foto no es veu (per la impossibilitat de fer una foto decent de tota l'estructura), però el túmul és molt però molt evident, de fet, de lluny, és l'únic que veus, el megàlit queda gairebé ensorrat.
Clarament, es tracta d'una cista megalítica a la que li manca la coberta. Segons la Generalitat, el dibuix que en el seu dia va fer Rosó Vilardell és diferent a l'estat actual, concretament a la seva llosa transversal de més al sud. Conserva un túmul de 10 metres de diàmetre, sent aquest prou circular i que conserva restes del seu mur de contenció.
El servei d'arqueologia de la Generalitat documenta de les seves excavacions, fragments ceràmics, alguns d'ells amb decoració campaniforme, 1 punta de sageta en sílex blanc, 1 cristall piramidal de quars, 1 cristall de selenita, 1 fragment de braçalet o anella de bronze, diverses denes de serpentina, esteatita i calcària, i 1 columbel·la.
Com l'anterior sepulcre, en Carreras i en Tarrús en donen una nova versió (més actualitzada), documentant més restes arqueològiques, de les que destaquem la troballa de 105 dents humanes. Ells el col·loquen dins la línia temporal, tal i com el seu germà que acabem de visitar, a inicis del Calcolític i l'edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
 |
| Extret de l'estudi de Rosó Vilardell |
De nou en marxa i a peu, anem a visitar les restes d'una altra cista, la del Serrat del Vent. Tot seguint el camí, a uns 470 metres girem a l'esquerra endinsant-nos al bosc per una clariana que hi ha. Aquesta dona accés a un espai sense arbrat de grans dimensions, pel que buscarem la cista del Tarter del Serrat del Vent, a uns 65 metres de la desdibuixada pista.
Crec, i com dic sempre, sense ser arqueòleg, que les pedres de l'obra tumular les han aprofitat per a fer la separació, no sé si de propietats, de camps conreables o del que fos, però em sembla prou clar. La zona en la que aniria la pròpiament dita cambra funerària resta enclotada, típica escena de sepultures violades o enrunades.
Es tracta d'una cista megalítica de 1.60 metres de llarg, 80 centímetres d'amplada i 82 d'alçada, de la que només es conserven dues lloses i, com jo he dit abans, el servei d'arqueologia de la Generalitat ho confirma. Les pedres de l'obra tumular van ser utilitzades per a fer aquest mur que no sé ben bé què separa. Tot i això, quan ells el van visitar, encara quedaven restes de l'obra, de la qual es documenta un diàmetre de 7/8 metres.
 |
| Extret de l'estudi de Rosó Vilardell |
Com la majoria dels sepulcres de la zona, van ser excavats per tot un seguit d'arqueòlegs, sent el primer d'ells el mossèn. Ell en documenta unes troballes de: 8 denes discoïdals de petxina i 10 dents humanes, que pel que sembla podrien correspondre a tres individus inhumats. Com sempre en les excavacions del mossèn, les restes es localitzen al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
La seva cronologia, segons Carreras i Tarrús, és idèntica als altres sepulcres visitats en aquesta ruta, d'inicis del Calcolític a l'edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Tornem al cotxe i emprenem el retorn a casa tot anant per la C-14 i a l'àrea de descans on es troba La Caixa del moro del Coll del Pauet, girem a la dreta a la "rotonda" que hi ha, travessant l'embassament per sobre un pont, tot seguint les indicacions cap a Nuncarga, Aguilar i la Clua. Poc després de creuar el pont, a més o menys a 1.1 quilòmetres de la rotonda per la que hem girat, virem a la dreta per una carretera que desemboca a la que anem; per aquesta fem uns 700 metres, trobant una pista sorrenca que surt a la dreta. Per ella, seguim uns 150 metres, fins trobar un entaulat per a assecar la palla. Allà deixem el cotxe i a peu seguim el camí, que gira pronunciadament a l'esquerra... A uns 150 metres s'acaba el caminoi, en un bosquet molt brut de sotabosc i pendent pronunciada i un camp conreat a l'esquerra. Bé, doncs el dolmen del Pla de la Nuncarga es troba uns metres més enllà, com si seguíssim el caminoi en línia recta.
Segons documenta en Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, aquest sepulcre fou localitzat a les terres conreades avui dia que hi ha just al darrere del megàlit pel seu propietari, el sr. Miquel Bach Porredon, l'any 1991 quan llaurava el camp amb el tractor. N'informà a Francesc Riart (responsable del museu arqueològic local), que va documentar-lo gràficament i fotogràfica, i es va desmuntar i van guardar les lloses a un lloc adequat per a la seva conservació, amb vistes d'una reconstrucció posterior.
Aquesta reconstrucció va ser efectuada el 21 d'abril del 2018 per l’empresa ReGiraRocs, especialitzada en la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, dirigida per Gerard Remolins. L'estructura del megàlit va ser construïda com era originalment, tot seguint els arxius gràfics i fotogràfics que es van fer abans del seu desmuntatge el 1991.
Aquesta és la planta i seccions del sepulcre, que presenta Francesc Riart.
 |
| Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà |
La cista megalítica és un sepulcre d'era neolítica. Aquesta, la col·loquen a l'era dels sepulcres de fossa, a finals del V mil·lenni a.n.e., ja que, segons documentació de ReGiraRocs, el sepulcre en qüestió era excavat a terra i acollia les restes de diversos inhumats (dos homes de 25-30 anys i una dona de 18-23), amb els seus aixovars, útils de sílex i restes de fauna. D'aquí, i segons ells, la seva datació tan antiga, ja que després d'aquesta era, varen construir-se per ús individual (doble o triple molt puntualment), i ja no s'excavava una fossa amb anterioritat. A falta de confirmació per C-14, ells aposten per aquesta conclusió. Es documenta una llargada de la cambra de 1.64 metres per 1.20 metres d'amplada.
Segons el servei d'arqueologia de la Generalitat, que també es basa a l'estudi de Josep Castany, documenta un sepulcre rectangular, tipus cista, en el que manca la llosa de coberta. Amb unes dimensions de 1.60 metres de llarg, 1.08 d'ample i 1.08 metres de profunditat.
Segons ells, es van recuperar restes òssies de tres individus, 1 petit bol de ceràmica sencer, 2 fragments de ceràmica a mà informes, 1 burí de sílex i 5 denes discoïdals de petxina. Pel que fa a la datació, ells el col·loquen vers el 3500 a.n.e. Per tant, com a mínim, 500 anys després de la datació atorgada per ReGiraRocs.
 |
| Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà |
Però per donar un últim apunt a aquesta tomba, direm que en Carreras i en Tarrús no l'introdueixen a la seva actualització de megàlits catalans, ja que el consideren una cista neolítica solsoniana, tombes que queden excloses de l'estudi, ja que no acostumen a ser gaire megalítiques, tot i que aquesta té uns rocs de mida considerable. Igualment, l'esmenten, sense donar-li gaire pes dins l'estudi, i la col·loquen temporalment vers el Neolític ple, cap al 3900-3400 a.n.e.
Vist el reconstruït sepulcre, tornem a la C-14 i continuem fent camí per ella 1.4 quilòmetres, on girem a la nostra esquerra prenent la C-26 direcció Solsona. Travessem aquest nucli i, als afores, la carretera passa a dir-se C-55. Poc després del quilòmetre 74 de la carretera, veiem un desviament a la dreta direcció Solé de Joval, Colilles i General. Per aquí anirem sense desviar-nos per cap sortida (és l'antiga carretera abans de que construïssin el túnel, després surts de nou a la C-55). Als 1.1 quilòmetres d'anar per aquesta antiga carretera, veiem un camí sorrenc a la dreta, aquí aturem el cotxe. A peu, ens endinsem pel camí i el seguim uns 210 metres, on veiem a la nostra dreta el dolmen de la Guàrdia.
Clar sepulcre amb un túmul prou contundent i amb fort pendent, integrat a la natura, però fàcilment reconeixible in situ, amb tres lloses, clarament treballades, tot i que la de més a l'esquerra no n'estic tan segur, podria ser un aflorament rocós natural, tot i que la cara vista resta prou aplanada. No vaig estar-m'hi gaire estona, que la Cristina i els nens m'esperaven, i m'havia embolicat pel mig del bosc per anar... Per tornar, vaig fer-ho pel camí, auto insultant-me.
D'ell en podem dir que, segons Serra Vilaró, el túmul fa 8 metres de diàmetre, tot i que l'estat era bastant precari ja en aquella època (1923). De la cambra mortuòria, documenta les dimensions de les tres lloses existents, que ronden els 1.50 metres d'alçada. A algun lloc hem trobat que el cataloguen com a cista megalítica.
Quan ell el va visitar, encara restaven dues lloses en peu i l'altra que documenta havia estat recentment arrencada, veient-se amb facilitat el negatiu.
Pel que fa a la seva excavació, diu que excavaren 25-30 centímetres i aparegueren tot un seguit de troballes, tals i com: 1 anell de bronze, 1 botó de coure, diversos fragments de vasos ceràmics rogencs, i restes molt esmicolades d'ossos humans.
A 24 de febrer del 2023, en motiu de les fitxes i l'actualització de les publicacions, podem dir que segons Carreras i Tarrús, aquest sepulcre es tractava d'un dolmen simple, que es trobava a l'interior d'un túmul de 8/9 metres de diàmetre, i que mesurava 1.70 metres de llargada, 1.20 d'ample i 1.40 metres d'alçada.
Els materials arqueològics que documenten de l'excavació de Pere Bosch i Gimpera i mossèn Joan Serra i Vilaró el 1915 són: diversos fragments de ceràmica a mà, 1 anella de bronze, 1 botó de coure i ossos humans esmicolats. Aquest material fou dipositat al MAC, seu de Barcelona. Per últim, i segons els citats autors, aquesta tomba correspon a inicis del Calcolític, edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
*Antiga cronologia d'eres prehistòriques a Catalunya.
Cista del Tarter del Serrat del Vent: 31T 365901 4679264
Pla de Nuncarga del Salvestró: 31T 358763 4655774
Guàrdia: 31T 383772 4645516
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada