Estela a Santa Perpètua de Mogoda

Hem quedat amb els companys de la facultat per a dinar al Museu Marítim i, per passar el matí, proposen anar a fer un tomb amb "Las Golondrinas"... nosaltres, ja que som per Barcelona i fa poc que vam estar pel Matarranya, preferim passar el matí a la seu central del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc, i evitar mareigs als nens, i més tenint en compte que fa força vent.

Tot i que no és la primera vegada que visitem el MAC, entre tots els materials exposats, ens crida l'atenció l'estela ibera de Santa Perpètua de Mogoda.

Es tracta d'una curiosa estela amb inscripcions en la poc coneguda llengua ibera i que es troba en força bon estat. Mesura 1.07 metres d'alçada per 0,52 d'amplada i 0,31 de gruix, amb el text disposat en 7 línies contenint 38 signes ibers. Aquesta inscripció permet datar l'estela entre els segles II i I a.C.

Gràcies a l'estudiós Manuel Gómez Moreno, arqueòleg i historiador, el text de l'estela ha pogut ser transcrit a símbols llatins, però no podem saber què diu, ja que la llengua ibera no ha pogut ser traduïda encara. Segons els seus treballs, l'estela conté aquest text (transcrit per a cada línia):

1. STANESE
2. INTANES
3. EBANENA
4. URUNINGICA
5. ORTINSE
6. IGICASIBA
7. NTII

Uns altres estudis més moderns, relacionen la llengua ibera amb l'euskera, fet que permet traduir parcialment el seu contingut. Jesús Rodríguez Ramos interpreta que el text de l'estela es podria transcriure com (Bas)tanes’e (?)intanes’ ebanen. Aurunin-kika Ortinsei-kika si-(e)bantii, el que voldria dir De Bastanes, (?)intanes el va erigir. Als Aurunin i els Ortinsei (es va consagrar). Aquests Aurunin i Ortinsei serien déus.

Alexandre Eleazar va anar més enllà i va relacionar la llengua ibera amb la llengua Elengoa, mare de les llengües actuals de la Península. Segons ell, la transcripció seria ERATXI AINTZA ERAIKI AIN ANTXIÑATAR INTZINI ITU EDEZ RA ION AÑENEKO ELI GORA BE ENTZUTE ANEIZKO ELIZ ITU ATZEN EGIN NAI-IZAN, i es podria traduir com Adheriu-vos a la Glòria que els nostres avantpassats van fer aixecar ben alt! S'ha acabat el gemegar! L'heregia de Râ marxarà amb les maldients gentades… Amunt els Be famosos amb la seva església mil·lenària! Volen acabar amb ella definitivament.

Sigui quina sigui la traducció, està clar que el seu missatge sembla ser força profund.

Tornant a la història de l'estela, va ser trobada al bosquet de les rodalies de la Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda l'any 1939. Curiosament, va ser trobada en superfície, pel que és una sort que hagi arribat als nostres dies.

Aquesta granja era la finca dels senyors Soldevila, empresaris del tèxtil, que van comprar el Mas Granollacs, del segle XI, l'any 1874. Posteriorment, el seu fill petit, en Lluís, la va convertir en la seva granja, essent pioner en temes agraris i, sobretot, lactis. A més, es va encarregar de donar-li l'aspecte més o menys actual que podem veure avui en dia amb la construcció de diversos mòduls modernistes. El 1970, l'Ajuntament de Santa Perpètua va expropiar la finca i, actualment, la granja es troba integrada dins del nucli de Santa Perpètua, on s'ha convertit en un espai municipal en el qual es poden trobar diversos espais municipals. Al seu costat, s'hi ha construït l'institut Estela Ibèrica, a la biblioteca del qual es conserva una rèplica de l'estela.

Localització:

Estela Ibera de la Granja Soldevila: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Seu Barcelona)