Fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca

Hora de vacances, la idea és anar cap a Astúries, als "Picos de Europa" i les platges del mar Cantàbric, però anem fent ruta amb el cotxe, per així poder aprofitar a veure quelcom que ens pugui interessar... sobretot si és prehistòric. Així doncs, ens vam marcar com a parada obligatòria, Els Vilars d'Arbeca ja que passàvem no gaire lluny de l'indret.

Aquest jaciment fou descobert vers l'any 1974 per l'arqueòleg Emili Junyent, tot i que, per falta de recursos, les excavacions no s'iniciaren fins el 1985. Tenim constància, però, de que com a mínim fins el 2017 s'ha excavat cada any. Ara sabem que es tracta d'un poblat fortificat que es començà a construir a l'Edat del Ferro, vers el 775 a.n.e. i va ser abandonat cap el 325 a.n.e., sent tota una fortalesa ibera. Hi vivien unes 175 - 200 persones, que amb el pas del temps i la falta d'espai urbanitzable, van començar a crear petits poblats als cims de les muntanyes dels voltants. Possiblement per aquesta raó, es va acabar abandonant l'inexpugnable poblat, tot i que tampoc es pot obviar la possibilitat de que hi hagués una pandèmia o quelcom així.

Sí, no és el lloc habitual per bastir un poblat d'era ibera, i molt menys de l'Edat del Ferro. Es veu clarament que els seus habitants van preferir la proximitat de l'aigua, que corria pel barranc de l'Aixaragall, i els planers camps, de molt més fàcil conreu, que no al cim de les muntanyes. L'inconvenient d'establir-se a aquest lloc és que no tenien cap tipus de defensa natural, d'aquí l'immens sistema defensiu, que ocupa més del 80% del total construït: fossar, a molts espais doble i amb una contraescarpa tocant la part exterior d'aquest, que deuria fer uns 6/8 metres d'alçada, 10/11 torres defensives, més 1 o 2 de més imponent fortificant l'entrada al nucli, i un mur frisi envoltant l'hàbitat. Cal dir, que no té comparativa amb cap recinte iber català, pel que va ser declarat BCIN l'any 1988.

Però com una imatge val més que mil paraules, inserim un escanejat del full explicatiu de la visita guiada que vam fer:

Segons es documenta, els rocs per a bastir aquest poblat fortificat van ser transportat des de més de 2 quilòmetres de distància, una costosa feina per a aquests humans del ferro, que més tard van esdevenir una tribu ibera, la dels Ilergets. Segons es creu, el cabdill del poblat seria un alt càrrec militar, d'aquí l'ostentós sistema defensiu.

Començarem l'explicació del poblat des del centre i punt neuràlgic de la vida al poblat. Lloc on trobem una plaça amb una gran cisterna, folrada a raó de pedra i amb accés a la part inferior d'aquesta.

Segons es descriu a la revista sàpiens, aquest cisterna és completament diferent al que estem avesats a veure a poblats d'aquestes eres, ja que no es recollia l'aigua de les teulades de les cases. Ells descriuen un conducte, cobert per lloses a mode de claveguera, que duia l'aigua del sòl del poblat a extramurs, i aquí és on dubto, no sé si és que n'hi havia un altre o era el mateix conducte que omplia el pou amb aigua de l'Aixaragall. Fos com fos, el pou s'omplia d'aigua provinent directament del riu, que en aquelles eres passava pel barranc.

També hem trobat que a la banda inferior d'aquest pou hi havia una mina d'aigua, que em fa pensar que juntament amb el sistema de desaiguat que acabem d'esmentar, el pou-cisterna no estaria mai sec.

I també podem dir que, segons es documenta, aquest gran pou-cisterna fou utilitzat com a abocador, cosa que ha permès aportar un gran quantitat d'informació, sobre que i com menjaven aquests individus del Iber. A l'excavació, va sorgir als dos nivells inferiors, dels tres en que es divideix la sedimentació del pou, 15000 fragments ossis, corresponents un mínim de 1270 individus, d'entre ells conills, porcs, llebres, ovicàprids, gos, etc., però també van sorgir restes de peix marí, que devia arribar als Vilars tractat (fumat, salat, etc.), i pinyols de raïm o cúpules de gla. També cal dir que van sorgir gran quantitat de restes de fusta, d'entre elles una pinta amb decoració, molt bonica, i feta de boix.

Extret del pdf de les  jornades de Ponent 2015

En segon terme, ens fixem amb les estances i els seu pla urbanístic que consta d'unes dimensions de 2200 metres². Bàsicament, aquest pla era un únic carrer central, enllosat, que discorria tot seguint la portentosa muralla, amb cases a banda i banda, unes adossades al mur defensiu, fet molt típic iber, i un altre amb cases enganxades a la plaça central.

Pel que fa a les estances, se'n documenten tres tipus:

• Les primeres, les més corrents, són cases amb dues estances, una gran sala rectangular com a estança central i una altra més petita adossada al lateral.

• Les segones són un pèl més complexes i de tres estances, una més gran a la part de davant i dues més petites a la part posterior. Es creu que són els tallers-residència d'artesans.

• Les terceres són estances més reduïdes, que correspondrien a petits espais de producció, magatzems o a estables d'animals de petita i mitjana mida.

A l'interior d'aquestes estances, s'han trobat una catorzena d'enterraments rituals equins, queda prou clar que la gent d'aquest poblat es dedicava a la cria de cavalls, animal de molt prestigi a la cultura ibera, ja que servia per a tot, per a guerres, per a conrear el camp, transport de pesos, etc... També s'hi han trobat tres enterraments rituals humans per fossa, dos d'ells individuals i l'altra fossa que inclou 3 inhumacions, que van ser simultànies.

D'altra banda, també es documenten 25 enterraments rituals, de nadons, molts sota els llindars de les cases, dels que no en saben gaire cosa encara... si eren morts naturals, si eren sacrificis, etc.

I ara passem al sector més exterior, que com hem dit abans, es basa en un sistema defensiu del poblat prou complex, el doble fossar, la contraescarpa, les torres defensives, etc. Però aprofundim en dos dels elements. El primer, la torre de l'entrada. Aquesta torre, o dues torres connectades, feien de paret del passadís d'accés a l'hàbitat, deixant un espai de 1 metre d'amplada per 13 metres de llargada, fet que feia prou defensable l'entrada d'intrusos al nucli i també defensava, juntament amb la contraescarpa, el pont o rampa per accedir al poblat que hi havia sobre el fossar.

I també fem especial menció del mur frisi, que és un sistema defensiu consistent en plantar rocs de punxa a la part exterior de la muralla. Quan els atacants estaven pujant per les escales o escalant el mur i eren a dalt de tot, els habitants de la fortalesa sortien de la part de darrere del mur i els tiraven, era una mort segura. D'altra banda també servia per a dificultar l'accés dels invasors a una muralla de 5 metres d'alt per 5 metres d'amplada per 173 metres de llargada total. Cal dir que no és l'únic lloc on es pot admirar un mur frisi, però el d'aquest poblat és el més ben conservat d'Europa.

Val a dir que no podem deixar el poblat sense parlar dels grans fossars inundables, d'aquest poblat fortificat, dels que hem trobat que feien entre 18 metres i 23 d'amplada, per una profunditat d'entre 4 i 6 metres. Pel seu potencial defensiu i el seu estat conservació, aquest jaciment es considerat com a únic a Europa.

És per això que presentem la idealització del jaciment, presentada per la ruta dels ibers.

Extret de rutadelsibers.cat

Ara que ja sortim del que seria l'espai habitat del poblat, mencionar que les restes recuperades pels arqueòlegs és prou quantiosa i variada: es destaquen ceràmica grisa molt elaborada, 1 morter a mà espectacular, molins, i d'altres peces ceràmiques, diverses peces de ferro i bronze, i gran quantitat d'elements d'ornament personal, com penjolls, fíbules, braçalets, etc., també altres estris metàl·lics com a punxons, claus o ressorts, i també, com no, va sorgir una punta de sageta.

Coordenades UTM(ETRS89):

Fortalesa dels Vilars: 31T 329317 4603984