Dia de trobada amb els amics dolmènics, com diem nosaltres, juntament amb un company de la Carme, el Joan, que ens va portar a visitar els possibles dòlmens dels Casots.
Per començar la ruta, vam quedar a l'aparcament del restaurant Mirador de les caves, al barri dels Casots, Subirats, i, partint des d'ell, creuem la BP-2427 i enfilem a peu pel carrer de sota Casots, que, per cert, té unes vistes espectaculars, i passa a dir-se, al poc, Camí del Castell. A 500 metres de la carretera, topem amb una casa que ens quedarà a mà esquerra, coneguda com a masia Souchet, i en aquest punt a mà dreta, emprenem un camí de tractor, al començament prou desdibuixat, que et porta als camps que hi ha al nivell inferior. A partir d'aquí GPS, cames cobertes, eina per desbrossar, i amb calma. Voregem els camps per la nostra esquerra i baixem per l'altre costat tot fent una pronunciada baixada, que et duu a un riera, que en èpoques de no sequera, segur que porta aigua. I a partir d'aquí, és una mica a l'aventura... de fet, hi vam arribar perquè el bo d'en Joan porta temps dedicant-se a anar obrint el corriol, però és una feina que en poques setmanes queda sepultada per la vegetació. Cal dir que, bàsicament, el que vam fer va ser pujar uns metres per l'altra banda de la riera i anar "planejant" direcció sud.
El primer que vam veure va ser els Casots I que, sincerament per a nosaltres i com per a alguns arqueòlegs que havia portat en Joan, no és res de res, com a molt es podria haver aprofitat l'aflorament rocós per algun estil de sepultura alternativa, estil paradolmen o així.
I el segon, és més del mateix, no li veiem cap treball humà, associat a la creació d'una tomba. Inserirem una fotografia d'en Manolo, perquè surt el nostre fill més mogut, donant-li voltes al gran roc a totes les fotos que vam fer nosaltres.
Hem decidit incloure'ls a la ruta tot i que no li farem cap fitxa, ni creiem que sigui cap jaciment prehistòric perquè apareixen documentats a algun web amb diverses fotografies antigues.
 |
| Fotografia de Manuel Lara |
Val a dir que sí que és una curiosa formació i podem afirmar que aquestes terres foren habitades com a mínim a la protohistòria, ja que el poblat del Puig del Cocodril o Pujol d'en Figueres és a tocar, és més, ens podem aventurar a dir que podria haver-hi un forn ceràmic a tocar de la riera, ja que la Cris va trobar a superfície, fragments ceràmics d'aspecte iber mentre anàvem al segon possible jaciment.
Bé, un cop haver patit a les nostres pells quantitat de rascades, anem per un molt més còmode camí a visitar el poblat iber. Per a això, tornem fins a la casa del camí del castell i emprenem pel camí que surt a tocar del mas Souchet, deixant el del Castell, que segueix recte, tot fent baixada. A uns 500 metres d'anar per ell seguint rectes direcció nord, ens trobem amb el jaciment paleontològic dels Casots.
Segons hem pogut saber, el jaciment va ser creat, com hem dit, al Miocè, sent l'espai un petit llac on amb el temps es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització de vertebrats i restes vegetals.
Seguim la ruta tot seguint el camí que surt just abans d'arribar al jaciment a la nostra esquerra ara, a la dreta tal i com veníem abans. Seguint-lo, ens portarà en pocs metres al poblat del Puig del Cocodril o Pujol d'en Figueres.
Que consta d'una imponent muralla, amb la que ràpidament vam pensar que la fortificació havia estat retocada i reaprofitada en una era posterior, sobretot en veure el punt rodó que hi ha al vèrtex pel qual arribes, i, sí, segons el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, aquest poblat va ser habitat vers el 450 a.n.e., a plena era ibera i va ser reutilitzat sobretot des de l'era medieval fins a la moderna, del 400 al 1789. Tot i això, els arqueòlegs creuen que molt possiblement aquest poblat ja existia i era habitat al segle VII a.n.e. segons restes recuperades i segons documenta la cooperativa de recerca arqueològica, conservació i difusió de patrimoni, ArqueoVitis.
Lamentablement, des de l'any 1899, aquest jaciment és conegut com a "fortalesa romana", fet que ha promogut que gran quantitat de gent anés a fer les seves investigacions extraoficials, en busca de "tresors". Es poden veure quantitat de cales i restes d'excavacions furtives a tot el cim, inclús a dins del bosc, on també s'hi han trobat restes. Tot i això, s'han pogut trobar documents acreditant excavacions a les dècades del 1930 i 1960, amb tant que eren de científiques que arribaven a ser durant aquests anys, on s'hi diu bàsicament que es tracta d'un fortificació-poblat de l'iber ple. A banda, es té constància de més excavacions mig oficials a posteriori, però se'n desconeixen els resultats i troballes realitzades.
El que vam veure clar, és la imponent muralla, en la que nosaltres vam identificar com a mínim dues o tres torres, a simple vista, una o dues al vèrtex per on hem arribat, i l'altra a mig tram de mur que queda també a l'esquerra en arribar al poblat.
Segons l'estudi d'ArqueoVitis de la prospecció actual del jaciment, es pot assegurar que aquest poblat d'uns 3500 metres² tenia un fossat defensiu, muralla i una barriada de cases, que segons hem pogut saber es troben al voltant d'un espai sense edificar, que dona accés a grans edificis amb diverses compartimentacions.
Segons documenten els citats autors, les restes ceràmiques recuperades són iberes majoritàriament, tant a mà com a torn, però també s'hi han trobat de ceràmiques d'importació, com fenícies, púniques-eivissenques, gregues o itàliques; de fet, algunes d'elles fan pensar en la utilització de l'hàbitat durant l'Edat del Ferro. A més, també han sorgit molins de mà, rotatoris, fragments de sílex, tègules, 4 monedes romanes d'argent, 1 moneda ibera de Kesse, 1 de Macedònia del segle II a.n.e. i gran quantitat de ceràmica medieval.
Hem trobat ben poc de l'era medieval del jaciment, només el que dèiem abans, estudis documentant gran quantitat de ceràmica. Pel que la nostra hipòtesi és que aquest moment d'habitatge medieval podria ser degut a la utilització de l'antic poblat com a sistema defensiu annexat al castell de Subirats. No creiem que fos un assentament puntual, no modifiques una cantonera d'un mur iber, per a fer-la rodona si és un assentament esporàdic (clar que també podria ser posterior). I junt amb la gran quantitat de restes ceràmiques que hi han trobat, ens fa pensar en un petit bastió defensiu.
Si voleu visitar alguna cosa més per la zona, hi ha el poblat de la Font de la Canya a només 10 quilòmetres, però amb horaris de visita molt restrictius, només primer dissabte de mes, d'aquí que nosaltres no l'haguem visitat encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada