Unim a una entrada la visita a tres jaciments del Bronze vistos en dos dies diferents, però molt propers entre ells. Aquesta vegada, viatgem força lluny de casa, concretament a la comarca del Priorat, on, a més de megàlits, podem fer enoturisme i escalada.
Anem a per feina i comencem anant cap el nucli d'Escaladei. Si anem per l'AP7, sortirem a Tarragona, vorejarem Reus per la T11 i seguirem per la N-420 quan l'anterior autovia s'acabi. Una vegada a Les Borges del Camp, prenem la C-242 en direcció a Alforja i conduïm durant 15.2 quilòmetres, punt on girem a l'esquerra cap a Poboleda per la T-702. Passada aquesta població, arribem a Escaladei, però no hi entrem i seguim endavant uns 1400 metres fins que veiem l'accés al recinte de Terra Dominicata. Tot i que té una tanca, nosaltres la vam trobar oberta i vam accedir-hi amb el cotxe. Vam aparcar a l'aparcament del complex i, a peu, vam anar a trobar el jaciment cercat i hem de dir que vam suar perquè feia calor, però no pas perquè sigui difícil de trobar. Caminem com si anéssim cap a l'hotel, però ens desviem de seguida a la dreta per una pista de sorra. En poc més de 150 metres, trobarem una altra pista que surt a l'esquerra; just a aquell punt, en un tros de paret de pedra seca i elevada vers el terra, trobarem la cista del Mas del Tancat camuflada i preservada dins del mur, ja que la resta de talús és de sorra.
Descoberta fortuïtament el maig del 1983 en obrir el camí per a facilitar l'explotació agrícola de la zona, la troballa fou comunicada pel Miquel Salvador i Jassans als Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat. De manera immediata, la Rosó Vilardell i en Xavier Dupré van estudiar la tomba, comprovant que només una petita part havia estat malmesa per la màquina que obria la pista i que ja havia estat remoguda quan ells van arribar. Tot i això, van poder documentar el sepulcre i recollir restes òssies de l'interior de la tomba, corresponents a un sol individu femení d'uns 40 anys. També van recuperar dos fragments ceràmics d'una gran gerra ovalada de pasta marró-vermella amb cordó de digitacions i una rascadora de sílex de l'exterior.
La cista mesura 1.65 metres de longitud per 0.50 d'amplada màxima per 0.45 metres d'alçada i conserva totes les lloses cobertores. Adjuntem un dibuix de planta i secció de la cista extret de la memòria "El Sepulcre del Mas del Tancat (La Morera del Montsant, Priorat). Estudi antropològic de les restes humanes / Elisenda Vives Balmaña" de Dupré i Vilardell.
Visitada la cista, agafem de nou el cotxe i seguim avançant per la T-702. Entre la Vilella Alta i la Baixa, girem a l'esquerra cap a Gratallops per la T-710 i, en sortir d'aquesta població, girem per la T-712 cap a El Lloar, on la carretera passa a ser la T-732. 1300 metres més endavant, prenem una pista asfaltada que surt a l'esquerra i la seguim durant 3300 metres. A aquest punt, cal travessar el riu Siurana: nosaltres vam anar-hi el 2023 i el riu estava sec, però no podem assegurar que sempre sigui així. Una vegada travessat el riu sec, seguim 1700 metres més i, a una corba tancada, trobem un espai on deixar el cotxe amb un pal indicador de camins. Aparquem i seguim a peu pel camí que surt a l'esquerra. Travessant vinyes i boscos i seguint les indicacions del Puig Roig, arribarem al poblat del Puig Roig del Roget després de recórrer poc menys de 2 quilòmetres.
Aquest poblat bastit entre el final del Bronze i l'inici del Ferro (segles IX - VII a.n.e.) es considera un dels més antics de Catalunya que es pot visitar gairebé complet. Ocupa una extensió d'uns 1200 metres quadrats i, com es pot veure a la imatge, té una estructura molt senzilla: carrer central amb estances estretes i rectangulars a banda i banda. A més, hi ha un mur d'1 metre d'amplada amb més estances a l'altra banda i una torra de vigilància que controlaria l'entorn cap el bosc i el riu Siurana.
Es documenten dues èpoques constructives, una que correspondria al segle IX i de la que es conserven poques restes, i una posterior on ja es va consolidar el poblat tal com el veiem ara. Inserim el plànol dels panells informatius del jaciment per a poder visualitzar millor el jaciment.
Les estances devien tenir sòcol de pedra vermella local (part que encara es conserva), paret de tovot, sostre de branques amb argila i licorella, i terra de sorra batuda. A la majoria d'elles, s'han trobat restes d'estris d'ús habitual a una casa de l'època, com són gerres, grans recipients, olles i vasos de ceràmica, a més de fragments ceràmics a torn de procedència fenícia. També s'hi han trobat pesos de teler, armes, eines de tall i indústria lítica en sílex i pedra polida.
Aquesta zona del Priorat, coneguda com a Baix Priorat, ha estat explotada per a l'extracció de coure i plom des de molt antic fins els anys 1970s. Podem assegurar que els habitants del Puig Roig del Roget ja eren miners i treballaven el plom, ja que s'hi han trobat motlles de foneria i llàgrimes de plom fos, a més de galena o sulfur de plom, el mineral més abundant que permet extreure plom.
Pel que fa a la torre, que és de les poques restes que es conserven de l'etapa inicial del poblat, es troba molt arranada, però se n'ha restaurat un tros.
El poblat va ser abandonat cap el segle VII per un incendi i no es documenta cap reutilització.
El Puig Roig el Roget fou documentat per primera vegada pel doctor Salvador Vilaseca el 1954 i, des del 1977, ha estat excavat i estudiat gairebé sense descans fins el 2014, quan es va acabar de condicionar per a la visita amb nous panells informatius i consolidant alguns murs que s'havien anat deteriorant.
Retornem al cotxe i desfem el camí fins a tornar a passar el riu. A continuació, girem a l'esquerra cap a El Molar i seguim la pista fins que aquesta mor a la T-732 en uns 4 quilòmetres. Prenem aquesta carretera a l'esquerra i, tot seguit, en poc més de 50 metres, girem a la dreta seguint les indicacions del Conjunt arqueològic del Calvari (s. IX - VI aC). En 550 metres, el camí ens durà a unes taules de pícnic i un lloc on deixar el cotxe, just a tocar el jaciment del Calvari.
Avui en dia, es conserva només part del poblat entre força vegetació i realment és una pena, ja que és un dels pocs casos identificats de conjunt poblat + necròpoli tipus camp d'urnes. La necròpoli, situada al sud-oest del cim i que constava de 172 urnes, va ser excavada totalment per Salvador Vilaseca el 1930. Les restes trobades van permetre datar-la entre els segle IX i VI a.n.e. i es troben al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Segons el plafó informatiu de l'entrada del jaciment, en estar les urnes directament enterrades a terra, una vegada feta l'excavació i havent extret els materials arqueològics, ja no queda res a conservar i d'aquí la seva desaparició. Al Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu de Barcelona, es conserven restes òssies incinerades d'aquesta necròpoli que daten del segle VII a.n.e.
El poblat es troba parcialment destruït pels dipòsit d'aigua construïts a la zona i també per la presència d'arbres, les arrels dels quals han malmès algunes estructures. També va ser estudiat el 1930 per Salvador Vilaseca. Posteriorment, la Universitat de Lleida va realitzar campanyes d'excavació des del 2001 fins el 2011 dirigides per la Núria Rafel i el Xavier Armada dins el projecte “El jaciment protohistòric del Calvari del Molar i l’àrea minerometal·lúrgica Molar-Bellmunt-Falset (2001-2010)", que es van concloure amb la museïtzació del conjunt. Finalment, el 2018 es van remprendre les excavacions per part de la Universitat de Barcelona.
Al plànol següent, extret d'un estudi de la Núria Rafel, es veuen les diferents zones excavades: muralla i barri extramurs a la dreta, muralles i algunes habitacions al centre, i més muralles i restes de cases a l'esquerra.
La muralla està formada per tres murs paral·lels, existint espai entre ells, fet que creava un passadís de circulació al voltant del poblat. Tanca un espai d'uns 1400 metres quadrats.
Els habitatges són petits i allargats, i hi ha evidències de que podrien haver tingut un segon pis. La zona marcada amb un 1 al plànol anterior es va trobar en molt bon estat de conservació i té una banqueta-lleixa al seu contorn, on es van trobar petits recipients ben conservats, un dipòsit raconer i un molí de de granit per a moldre gra al centre de l'habitació. Es tracta d'una de les estances més antigues del poblat, de cap el segle VIII a.n.e.
A la dreta dels números 4 i 5 de la planta anterior, hi ha tres habitacions que es comuniquen entre elles i que formen un espai d'uns 80 metres quadrats, amb terra decorat amb margues i argila. Es creu que podrien ser les dependències del cabdill del grup o d'algú important dins la comunitat.
Els habitants del Calvari, igual que els veïns del Puig Roig del Roget, eren miners i metal·lúrgics, a més de ramaders i agricultors. Per les restes trobades, se sap que comerciaven amb els fenicis, com a mínim, des del segle VII a.n.e., mitjançant l'intercanvi de plom per coure, bronze i vi, i, fins i tot, imitaven la seva ceràmica. Respecte a les restes relacionades amb la metal·lúrgia, les excavacions han tret a la llum restes de fosa de bronze, escòries de plom, galena i un molí per a moldre-la, una tovera de forn i diverses sagetes de bronze.
Pel que fa a l'ocupació del poblat, tot i que es té constància de que per aquí ja es movia gent des de finals del segle IX a.n.e., les primeres construccions del poblat del Calvari són del segle VIII a.n.e. El seu abandonament és cap el 575 a.n.e., quan el comerç fenici va entrar en crisi i van acabar les relacions comercials amb aquesta civilització. A diferència del Puig Roig del Roget, els habitants del Calvari es van endur les seves pertinences i per això s'han produït poques troballes ceràmiques. Com a curiositat, a una de les cases extramurs, algú va deixar oblidat un petit tresoret format per sis braçalets de bronze, un botó també de bronze i un penjoll de marbre.
Nosaltres donem el dia per tancat aquí. Aquesta ruta és força completa, però si tenim ganes de més, podem acabar la jornada visitant la cova hospital de Santa Llúcia, ubicada a la Bisbal, que fou utilitzada des de molt antic com a hàbitat i, molt més recentment, com a hospital de campanya a la Guerra Civil, o bé encetar-la per la Cartoixa d'Escaladei.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada