El dia d'avui anem al Solsonès, a la zona de Pinell. Provarem de visitar algunes cistes, tant solsonianes com megalítiques. Les cistes solsonianes són dels sepulcres més ben conservats, si no les han arrasat, tot i que daten del Neolític mitjà, gràcies a que no s'erigia un túmul artificial tapant la cambra, sinó que es feia un clot per a encabir-la. Dins del forat, hi ficaven les lloses en els laterals, fent que la coberta coincidís amb el nivell del sòl. I, en algunes, s'hi ha trobat el terra de la cambra enllosat.
Comencem per aquest, el Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell. El megàlit es troba ben a prop de l'ermita del mateix nom. De fet, nosaltres vam deixar el cotxe a l'ermita i vam anar a la cerca del megàlit a peu, desfent un tros de pista i prenent el camí que ara surt a la nostra dreta. El seguim fins que creua amb un altre, en el que seguirem caminant cap a la nostra esquerra, fins que veiem un monòlit a la dreta del camí, just on el camí s'obre fent-se més ample. Al principi d'aquesta ampliació, uns metres abans d'arribar al monòlit, ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. En ell, seguirem un corriol prou desdibuixat uns metres arribant a la fi del bosc i el principi de les terres conreades. Just allà, a la fi del bosc, trobarem la cista solsoniana del Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell.
Es tracta d'una cista megalítica situada a 775 metres sobre el nivell del mar i a uns 300 metres de l'ermita. Fa 1.64 metres de llarg, 0.77 metres d'ample i té una alçada de 0.95 metres. A la seva excavació, es varen trobar algunes restes òssies en un munt de terra de fora el sepulcre, reafirmant una antiga espoliació del megàlit.
Inserim la planta i les seccions que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral.
 |
| Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
Anem a buscar els altres sepulcres, però de camí, tot anant per una carretera secundària que mena a la C-149, veiem un plafó informatiu a la dreta, que senyalitza el poblat del Serrat dels Moros o Camp dels Moros de la Codina, i ja que hi érem... jejeje (Som de fàcil convèncer).
Durant les tres primeres campanyes d'excavació, es va poder constatar la seva utilització vers l'etapa ibera, romana i medieval, tot i que hem llegit que aquest va ser construït vers l'Edat del Bronze final, ja que s'hi ha trobat ceràmica d'aquesta era.
Però el moment de més rellevància del poblat, es creu que fou a l'era ibera, ja que es denota una clara especialització del nucli en la metal·lúrgia. Prova d'això, va ser la descoberta d'un gran forn per a treballar aquest material, i la troballa d'una mina a celobert d'argiles riques en hidròxid de ferro.
No estem segurs de les dimensions del poblat: als primers informes que hi ha, es diu que fa un perímetre de 0.4 hectàrees.
S'ha de destacar la plana existent davant dels murs de pedra seca, ens va cridar l'atenció, i tot passejant per ella vam veure diferents forats a terra, tipus sitja, però amb un gran obertura a nivell del sòl.
No hem trobat gaire informació de l'estructura del poblat d'era ibera; ara, sí que n'hi ha, i molta, de l'era medieval. El que sí que hem trobat és que a la etapa protohistòrica fou abandonat, pacíficament, vers el segle II a.n.e., per la irrupció romana, tot i que també s'hi han trobat materials d'aquesta era.
Un cop visitat el poblat, anem a cercar els dòlmens del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers i el de Santes Masses. Dic els anem a cercar els dos junts perquè no es troben al seu emplaçament original, ja que l'any 1989 van ser "desmuntats" i tornats a muntar a la dreta del camí que porta a Mas Llobet, i són ben bé l'un davant de l'altre.
El primer en el que ens vam fixar va ser el del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers, més que res perquè el corriol que prens des del camí principal acaba just davant seu. Aquest megàlit fou erigit originàriament prop del mas Estany de Madrona.
Fou descobert l'any 1978 pel propietari del mas en crear un hort, fou excavat per ell mateix i la seva excavadora... li molestaven les pedres... aishhh!
Té unes dimensions de 1.20 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 0.65 metres. Òbviament, no s'ha trobat cap resta.
Cal parlar de la magnífica estela que li fa de coberta, que fa 1.65 metres de llargada per una amplada de 1.50 i té un gruix de 0.25 metres.
Nosaltres vam comptar 23 cassoletes, algunes amb formes rectangulars, quadrades, etc. però segons la documentació de l'excavació n'hi ha unes quantes més.
A dia 10/06/2022, inserim la planimetria que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, que és bàsicament un estudi dels megàlits prehistòrics del Solsonès.
.jpg) |
Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
Ara, ens mirem la petita cambra pirinenca de Santes Masses... el Sol no ens deixava fer una foto millor, "és el que hi ha".
Aquest dolmen també ha estat traslladat de prop del mas Llobet. Quan es va localitzar, estava molt mal conservat i erosionat. Té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada. Al megàlit, li falta una llosa lateral, i la coberta, ja d'antic. També sabem que quan el sepulcre era al seu lloc original, s'observava un túmul circular de 6 - 7 metres de diàmetre, construït amb terra i pedres. De l'antiga tomba, es recuperaren les restes òssies de tres individus, fragments ceràmics, denes de collaret en petxina i un botó d'os.
Segons Josep Tarrús i Enric Carreras al seu llibre del megalitisme a Catalunya, aquest megàlit data del que ells denominen Calcolític recent - Bronze antic vers el 2700-1800 a.n.e.
Quan enllestim els dos megàlits, anem a visitar uns que ja havíem provat, però no vam poder passar, ja que la natura s'havia menjat els camins i era del tot impossible arribar-hi, la necròpoli de la Costa dels Garrics, que es troba a uns 1500 metres del mas Caballol de Madrona. De fet, per arribar-hi hem de seguir el camí que passa entre mig de les cases del mas... nosaltres li vam demanar informació a la senyora, que era davant la porta del mas.
La primera cista és uns metres per sobre el camí, ara sí transitable, just quan aquest s'amplia fent com una petita plaça. A la nostra esquerra i ben visible des del camí estant, trobem el dolmen de la Costa dels Garrics I.
El sepulcre es troba en un molt bon estat de conservació, sobretot gràcies als treballs de consolidació i rehabilitació que ha rebut. També es conserva un tros de túmul, molt i molt visible a la seva banda nord-oest. S'estima que aquest faria uns 8 metres de diàmetre.
Fou descobert a causa d'un incendi als anys 40 i té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, una amplada de 0.86 metres i una alçada de 1.10 metres.
Inserim planimetria i fotografia de l'aixovar del sepulcre, de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà.
 |
| Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
L'any 1987, fou excavat per Josep Castany, Fina Alsina i Lluís Guerrero, arqueòlegs del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. A ella, es van trobar senyals inequívoques d'una antiga violació del sepulcre. Tot i això, Guerrero va trobar un esquelet d'un home d'uns 25 anys, bastant alt per cert (1,78 metres), sobre de les fines argiles artificials col·locades al terra del megàlit, fent de sòl. Amb això, també es va extreure el seu aixovar funerari, que és prou extens: Quatre peces geomètriques de sílex, un nucli del mateix material, una fulla també de sílex, un estri d'os polit i tres banyes de senglar, també polides. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.
 |
| Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
Tornem al camí i seguim en la mateixa direcció. Tot just quan s'acaba aquesta petita plaça "natural", baixem a la part dreta del camí, on, en uns metres seguint un corriol definit, trobarem el dolmen de la Costa dels Garrics II i el menhir just a sobre seu. Aquest últim deuria presidir la necròpoli de la Costa dels Garrics, per tant, el caigut menhir rep aquest nom.
El primer que admirem és aquesta preciosa i restaurada cista solsoniana, descoberta quan estaven excavant la companya número I. De dimensions, és bastant semblant a l'altre megàlit: 1.75 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 1.00 metres d'alçada. Això sí, en aquest, no s'observa cap obra tumular.
Inserim la planimetria de Josep Castany i Llussà, extreta de la seva tesi doctoral "Els megàlits neolítics del solsonià".
 |
També esmentar que la coberta era desapareguda i que les dues lloses de que disposa tancant el megàlit són d'era actual.
L'any 1988, s'excavà pels mateixos arqueòlegs que el company I, on varen trobar, a més dels gravats a la part exterior del sepulcre, avui en dia molt difosos, dos nivells d'inhumació. Al primer nivell, aparegueren un home de 14 - 16 anys, un altre de 25 - 30 i dos cossos de sexe indeterminat, un d'uns 20 - 30 anys i un altre d'uns 45 - 50. Al segon, sorgiren les restes d'un infant d'uns 8 anys, una dona d'uns 18 - 23 i un home d'uns 20 - 30 anys.
De l'aixovar funerari del nivell 2, es documenta de l'home: Una bola d'ocre, una fulla de sílex, dues peces geomètriques del mateix material, tres fragments ceràmics, un punxó d'os, un ullal de senglar polit i una dena de fusta carbonitzada. De la dona: Dues peces geomètriques de sílex. I de l'infant: quatre peces tubulars d'os. El del nivell 1 no hem aconseguit localitzar-lo, creiem que no deu estar publicat.
 |
Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
A uns 3 metres al nord, veiem, sobre d'un petit túmul, aquest gran roc en posició horitzontal. S'ha de dir que aquest gran roc a dia de la primera actualització de l'entrada (2021) es trobava al santuari d'El Miracle a l'espera de la seva col·locació, després d'una forta restauració, dins del projecte "Gegants immortals".
És l'estela menhir de la Costa dels Garrics que, amb 2.20 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 0.35 metres de gruix (dono les dades com si encara fos en peu), presideix la necròpoli.
 |
| Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
Del gran roc, que resta trencat per la meitat, se suposa que per l'acció d'un llamp, s'han trobat bocins en la part inferior del túmul que aixecava l'estela, túmul que fa, a dia d'avui, 1.20 metres d'alçada per 2 metres de diàmetre.
 |
| Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià" |
I ara, el dia 29 de setembre del 2024, tornem a la zona per a veure el megàlit restaurat i tornat a col·locar, ara verticalment.
A nosaltres ens sembla treballat. Ara, podria ser la coberta desapareguda de la cista II de la Costa dels Garrics, tot i que com es pot veure fàcilment, la llosa seria exageradament gran per a la reconstruïda cista. Igualment, s'ha de dir que l'Inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat li dedica una fitxa i esmenta que podria ser la coberta d'una cista no descoberta o desapareguda.
Segons descriuen, la gran llosa fou localitzada estintolada a terra i fou aixecada per tal d'examinar-la. Podem veure a la fotografia anterior, els rocs col·locats estratègicament per a falcar-la. Segons ells, amida 2 per 1.70 metres i té, com podem veure, un dels seus cantons molt arrodonit. La daten vers el 3500- 2500 a.n.e.
Comentem també que aquesta segona vegada vam tornar a coincidir amb la mestressa del Mas Caballol, que ens va fer passar al vestíbul del mas, on es troba la col·lecció Caballol. Aquesta col·lecció consta de tres vitrines amb moltes restes d'aixovar de diferents sepulcres de la zona que havien estat recollides pel seu avi.
La comarca del Solsonès, és abundant pel que fa a enterraments. Aquests són els més propers que hem visitat nosaltres, encara que ens en falten alguns i també es documenten uns quants de desapareguts. És normal, ja que, com esmentat abans, les anomenades cistes solsonianes no tenen túmul. A més, per les petites dimensions i la seva antiguitat (4100-3400 a.n.e.), és prou probable que qualsevol maquinària pesada se les hagi endut per davant, tot i que també en poden quedar soterrades.
Si ens queden ganes, sempre podrem visitar tot tipus de jaciments a la zona, però potser els més propers són el dolmen del Camí vell de les Cases, el de Viladebaix juntament amb els companys de publicació.