Publicació "mig" nova la d'avui; diem mig perquè s'ha descobert recentment un sepulcre megalític a Els Prats de Rei, i hem decidit extreure un jaciment que havíem vist l'any 2023, la ciutat ibera de Sikarra, de la seva antiga publicació i unir-lo a aquest nou, ja que es troba al mateix terme municipal. Així doncs, posem rumb a Els Prats de Rei.
Un cop al bonic poble d'Els Prats de Rei, del que cal dir que el casc antic del poble és espectacular, cercarem el Santuari de la Mare de Déu del Portal i, just davant, veurem uns cercles envidrats a la seva part superior que són per a poder veure les restes de la coneguda com a Ciutat perduda de Sikarra o Sigarra, restes iberes que queden sepultades sota el sòl actual.
D'aquesta ciutat fortificada, hem trobat documentat un estudi sobre els murs localitzats, suposem per georadar. Aquest estudi diu que les primeres muralles que va haver en aquest poble són datables a l'Edat del Ferro, vers els segles VI a.n.e., que són les que es poden veure a la placeta que hi ha davant del Santuari. La veritat és que no hi ha gaire a fotografiar... bé, sí que hi ha, però entre el sol i els vidres, és del tot impossible fer quelcom mig decent. Així que inserirem fotografies de quan es va excavar l'any 2013.
Segons es documenta, aquest mur té una llargada de 10 metres per 5 metres d'amplada i 4 metres d'alçada, amb una inclinació de 40 graus.
 |
| Imatge de https://www.festacatalunya.cat/ |
Es tracta d'un tram de mur defensiu amb un fossat no molt profund amb forma de "V".
 |
| Extret de: https://www.elpuntavui.cat |
També en sabem que es va proposar una restitució de tota la muralla ibera identificada, però que la Generalitat va argumentar la manca de diners i cito textualment: "la falta d'entitat del jaciment". Però el veïnat i diverses associacions reclamen una intervenció al jaciment per tal d'explotar-lo culturalment i turística. Val a dir que al 2023, quan hi vam anar (per segon cop), no vam veure res de res, suposem que el fet de que part del traçat d'aquesta muralla resti sota el poble actual fa difícil una actuació a gran escala.
 |
| Extret de https://patrimonicultural.diba.cat |
Cal dir que tampoc ens vam moure gaire de l'entorn immediat i que podria ser que hagin fet alguna cosa als camps que hi ha tocant el poble. Amb la vista amb satèl·lit no ens acaba de quedar clar si han fet quelcom. També al plànol inserit podem veure els llocs on s'hi han trobat restes d'edat iberoromana dels segles III-I a.n.e. i també podem veure unes tombes medievals tot seguint el carrer del mur, que és just el de sota de la església, fent cantonada amb la Parròquia de Santa Maria, a uns 65 metres de carrer, dins d'un petit jardinet.
Però ara, a dia 14 de desembre de l'any 2025, quedem per anar a veure el nou jaciment, amb el que els nostres fills anomenen com a tercers avis, el Manolo i la Fina. Ho vam fer coincidir amb una visita guiada al jaciment, al poble i la seva història, i, per acabar, al museu, certament molt interessant.
Per tant tenim fotografies dels murs.
Suposo que per les dimensions dels murs, s'anomena com a Ciutat perduda de Sikarra o Sigarra, que segons es creu és el topònim més antic de la Segarra, que fou citada per Ptolomeu com a capital ibera de la Segarra, i de la que s'han recuperat només tres monedes encunyades, una al Museu de Cervera i dues que resten en mans particulars.
 |
| Imatge de la Diputació de Barcelona |
Un cop vist el poble, l'iber jaciment, les tombes medievals, el casc antic, també medieval, el museu, etc., anem a visitar el dolmen de Boladeres o Boladeras, del que encara no hi ha publicat res, però que fent tasca d'investigació i recerca el vam mig localitzar, i tirant de contactes vam acabar de saber on es trobava exactament... gràcies!
Del sepulcre, hi ha molt poca informació actualment. A mode personal, ens encaixa prou amb l'estil dolmènic d'alguns sepulcres de la zona, podria ser un dolmen simple amb accés per corredor o vestíbul, que deuria ser bastit vers el 2200-1800 a.n.e., a finals del Calcolític - Edat del Bronze antic, o també podria ser una cista megalítica.
A l'excavació produïda a mans de joves arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Xavier Clop, es van recuperar diverses ceràmiques pertanyents a l'Edat del Bronze, segons es documenta, d'entre el 1800 i el 1300 a.n.e., que ja ens encaixa amb la data de bastiment que li havíem atorgat nosaltres.
Coordenades UTM(ETRS89):