El dia que tornàvem cap a Catalunya, com m'havia quedat amb l'ànsia d'Els Castellans, li proposo a la Cris d'anar a veure algun poblat fàcil de tornada. Ella accepta i posem rumb als poblats de les Escodines i San Cristóbal amb el maleter del cotxe ple a rebentar de coses.
Des de Vall de Roures / Valderrobres, agafem el cotxe i tornem a anar a Calaceit / Calaceite passant per davant dels poblats de San Antonio i Tossal Redó. Un cop a Calaceit, girem a l'esquerra per la N-420 en la qual, al cap d'un quilòmetre, agafarem la bifurcació que mena a Massalió / Mazaleón, on no hi arribarem, ja que els poblats són abans.
Primer trobarem senyalitzats a la dreta, els dos poblats ibers d'Escodines, Escodines Altes i Escodines Baixes. A la seva excavació, en la que va sorgir diversos motlles de fosa de destrals, i quantiós material ceràmic a mà, es va determinar que, molt probablement, aquests dos poblats eren realment un de sol, degut a la poca distància entre ells (uns 100 metres, que avui en dia són un camp d'arbres fruiters), la urbanització i restes trobades. Tot i això, avui en dia els segueixen considerant dos jaciments.
Aquest és Escodines Altes, que es troba situat a la part alta del turó.
S'ha de dir que, adaptant-se a l'orografia del terreny, el seu urbanisme és un xic diferent a l'habitual, bàsicament és una agrupació d'estances, i que amb el plànol aeri que hem pogut veure a Iberosenaragon, que és el web del consorci de patrimoni ibèric de l'Aragó, sembla que disposi de dos/tres petits carrers que donarien accés a les estances.
 |
| Extret de https://www.iberosenaragon.net/ |
I aquest, Escodines Baixes, amb Escodines Altes a la part superior del turonet. Aquí, l'urbanisme establert és bàsicament una filera de cases adossades a una filera rocosa natural i un únic carrer central que donaria accés a les estances.
Com hem fet abans, inserirem la vista aèria que presenta el web d'Iberosenaragon.
 |
| Extret de https://www.iberosenaragon.net/ |
Segons les troballes obtingudes, l'assentament data del segles VIII i VII a.n.e., a plena transició del Ferro-Iber.
Un cop fetes les fotografies, tornem al cotxe i continuem direcció Massalió / Mazaleón i, poc abans d'arribar al poble, veiem el rètol indicatiu del poblat de San Cristóbal (despoblado segons el cartell). Es pot pujar amb cotxe fins al poblat, el camí està habilitat per a que els feligresos puguin anar a l'església de San Cristóbal, just al costat del poblat. Que poguéssim pujar amb el cotxe fins allà mateix va anar de conya, el temps se'ns tirava a sobre. I més quan el vam veure, ja que ens va semblar bastant gran, i t'hi estàs una estona.
Aquest poblat de forma allargada, com sempre adaptada a l'orografia del terreny, defensivament parlant, consta d'una muralla i diverses torres als punts on aquesta seria de més fàcil accés. Aquesta protegeix un poblat amb una urbanització a raó d'un carrer que donaria accés a grans estances, totes en la mateixa direcció, amb diverses torres defensives darrere les llargues cases.
 |
| Extret de https://www.iberosenaragon.net/ |
Tot i que, sent sincers, creiem que falta prou per excavar i poder definir els límits del poblat i el seu urbanisme complet. Començant per l'aparcament de l'església, que es veu a la part superior del poblat, també sota de l'edificació religiosa i tota la plana que hi ha a la nostra dreta d'aquest, fins a arribar als murs que es veuen, que amb total sinceritat no sabem de quina època deuen ser. Per tot això, es podria tractar perfectament del poblat més gran de la zona als segles VII i VI a.n.e.
La necròpoli associada al poblat de San Cristóbal vam visitar-la en una altra ocasió, ja que encara no l'havien restaurat, la podeu trobar aquí: Sepulcres, poblats, gravats i pintures al Matarranya V. Des del poblat, s'hi pot anar caminant i està senyalitzada mitjançant el sender local S.L.-TE-18.
Acabada la visita, comencem la tornada a casa, que tenim força quilòmetres per endavant.
Coordenades UTM(ETRS89)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada