Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.
Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.
Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4.2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).
És aquest, el dolmen de Mas Clamí.
Al sepulcre, segons es documenta, van recuperar les restes de 7 o 8 individus, i 1 vora de vas campaniforme pirinenc, fragments d'una tassa corresponent a l'Edat del Bronze inicial, més ceràmica corresponent a vasos, bols, gobelets, tasses amb nansa de apèndix de botó, i sense, 1 dena ovalada de calcària verda, 2 penjolls de pecten i 3 denes circulars de calcària blanca.
Amb tota la informació documentada sobre el megàlit, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el daten al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.
Ara anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa. I a més ara arriba en Tarrús i diu que ni un, ni l'altre, que és un dolmen simple.
Per trobar la "cista", és un pel complicat d'explicar, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació, a més o menys uns dos quilòmetres del poble, el millor anar-hi per coordenades.
El sepulcre del Gavatx, fa internament 1.85 metres de llarg, per 1.65 metres d’amplada i una profunditat d’1.45 metres. Consta d'una obra tumular amb restes d'anell de contenció, de 8-9 metres de diàmetre.
La antiga tomba va ser excavada furtivament al 1949 per habitants del poble de Castellterçol, que trobaren alguns materials arqueològics i antropològics. Anys més tard, al 1957, ho va fer Ricard Bautista Noguera, que documenta diverses restes ceràmiques de diferents útils prehistòrics, 1 fragment de làmina de sílex retocada, i les restes de com a mínim 14 individus que es trobaven en 3 nivells de sol, mostrant una clara reutilització del sepulcre.
Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, daten el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.