Dolmen a Taradell

Aquest cop anem cap a Osona, concretament a Taradell, on seguirem el PR C-42, que fa uns 15 quilòmetres.

Anem amb el cotxe per la carretera de Balenyà, tot creuant el poble, aquesta passarà a dir-se Passeig de Domènech Sert, i, seguint rectes, al poc tornarà a canviar de nom, per dir-se carrer de la Font. En aquest carrer abans d'arribar a una rotonda sortint del poble, veurem a l'esquerra del carrer una zona d'aparcament de sorra. Allà deixem el cotxe.

Ens posem a caminar tot baixant al preciós parc, al que s'accedeix des del mateix aparcament, seguint les marques del PR C-42. Un cop ja dins el parc, creuarem per sota el pont sobre la riera de Mansa, que just fa un moment l'hem creuat per dalt amb el cotxe. Creuant el parc pel seu camí general, anirem a petar al carrer de Vic, l'agafarem fins al primer carrer a la nostra esquerra (carrer de la Vilanova), el seguirem fixant-nos que aquest també canvia de nom als pocs metres, seguirem caminant i girarem pel primer carrer de la nostra dreta (carrer del Vapor). Aquest el seguirem fins la primera intersecció, a la que girarem a l'esquerra, i caminant uns metres sortirem a la carretera de Viladrau, la que seguirem a la dreta sortint del poble. Just sortir del nucli, ens enfilarem per la muntanya de la nostra esquerra, tot seguint un petit corriol.

Seguirem el corriol fins a petar a un camí al que girarem a l'esquerra, i als pocs metres a l'esquerra del camí veurem la creu dels Miquelets. 

Continuem pel camí uns metres més agafant una bifurcació a la dreta, que ens durà en breus instants a l'alzina del Pujol de Taradell, declarada com a arbre monumental.

Tornem al camí i el seguim en la mateixa direcció que veníem, deixant una gran bassa a la nostra dreta. Continuem pel camí tot seguint les marques, fins que el camí es transforma en dos, on agafarem el de la dreta i als pocs metres surt en un altre que també agafarem cap a la nostra dreta, endinsant-nos en un bosc.

Ara anirem amb cura, ja que hem d'agafar un corriol que surt a l'esquerra als pocs metres d'entrar al bosc. Aquest corriol és envoltat per exuberant vegetació, i seguint-lo sortirem a una mena de parc, creuant el Torrent de Santa Eugènia per un pontet. En arribar al parc, virarem cap a l'esquerra fins la Font del Drac.

Després de la font, seguirem caminant en la mateixa direcció resseguint el primer carrer asfaltat (carrer Tagamanent) fins que a l'extrem del parc trobarem l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, ja documentada l'any 989, refeta poc després i restaurada als anys 60.

Visitada l'ermita, que per cert a mi em sembla maca, tornem a fer camí.

Prenem el carrer de Tagamanent i el seguim fins trobar un corriol a la dreta que s'endinsa al parc tot vorejant unes "cases xules". Seguim pel corriol, deixant un camí a l'esquerra fins a trobar una altra "casa xula", la que vorejarem sortint de nou a l'asfaltat on veurem una rotonda d'aquelles que no serveixen per a res.

Just davant de la rotonda, seguirem les marques en un terra de roca mare, fins a sortir a un camí que seguirem cap a la dreta i el seguirem fins a trobar una intersecció amb un altre camí. A aquesta intersecció, prendrem un corriol que surt en la mateixa direcció que portàvem.

Al cap d'una estona, quan de cop i volta, la vegetació es torna més exuberant en forma de bosquet, prenem un corriol més o menys ample cap a la dreta, que ens portarà creuant un camí, a les Cuines d'en Rocaguinarda.

Ara, hi ha un punt on has de baixar per la cinglera per accedir a les coves del bandoler Rocaguinarda.

Aquesta és la cuina d'en Rocaguinarda.

Per ser una cuina, té bones vistes, no creieu??

Tornem al bosc per on ens hem desviat, per a tornar a reprendre el camí d'abans i el seguirem fins que aquest surti a un més ample, que agafarem. Aquest es va tornant un corriol i al final acabes baixant una cinglera i resseguint-la amb la seva paret a la nostra dreta, amb bosc tancat a l'esquerra.

Al poc de passar la senyera de l'Enclusa, tornarem a sortir al camí i el seguirem fins a topar amb l'asfalt de la B-520 que travessa la ruta. La creuem i prenem el camí de la dreta, en el que agafarem la primera bifurcació en forma de camí, que surt a l'esquerra. El seguirem sense prendre cap bifurcació fins a arribar a una zona plena de grans rocs, on hi ha unes vistes espectaculars del castell de Can Boix o castell de Taradell.

Baixem del turó pel camí que en uns metres s'ajunta amb un altre, i, deixant una bifurcació a l'esquerra, seguim recte per ell fins a trobar un altre camí. Llavors girem a la dreta.

Per aquest camí que es va desdibuixant a trossos, anem caminant tot recte i en una estona arribem a l'únic dolmen de la ruta.

El dolmen de Sequers de Gasala fou descobert per Ramón Vall, veí de Taradell, l'any 1965 i consta d'unes dimensions de 1.80 metres de llargada per una amplada de 1 metre i una alçada màxima de 0.90 metres. Aquest megàlit data del Calcolític, d'entre el 2200 -  1500 a.C.

La reconstrucció rebuda l'any 1981 per part del Centre Excursionista de Taradell no va ser gaire forta, només l'hi van colocar la coberta sobre. D'altra banda, a l'excavació per part del Museu Episcopal de Vic, s'hi van trobar restes ceràmiques, diversos ossos sencers completant un esquelet i molts de fragmentats, fent impossible saber quants cossos contenia la cambra. Totes les restes descansen al Museu Episcopal de Vic.

Continuem pel camí, passant per davant de ca La Gasala, seguint per ell fins a topar amb la carretera de Balenyà, a la que girarem a la nostra dreta fins entrar de nou al poble de Taradell.

Seguim per la carretera dins el poble, i ens desviem tot seguint les marques del PR, que ens portaran a l'ermita de Santa Llúcia, construïda del 1547 al 1561.

Continuem caminant tot seguint el PR i en poc arribem a la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. 

Fou construïda entre el 1545 i el 1550, per ordre de Don Carles de Cruïlles i Vilademany, senyor de Taradell, per començar la fortificació del poble, la que no es va fer mai, degut a la seva mort.

La torre fa 15 metres d'alçada, amb una base cuadrangular de 4.5 metres i va ser restaurada a l'any 2000.

Per avui, ja n'hi ha prou, quina excursió més maca i interessant que hem fet. A més no és gaire llarga, ni gaire dura, està molt ben senyalitzada i vas veient coses diferents a cada moment. En el tros més llarg sense veure gaires coses, em vaig fer un fart de menjar cireretes d'arboç. Boníssimes!!!!

Recomano a tothom que feu aquesta petita ruta, realment és molt maca.

Coordenades:

Sequers de Gasala: UTM(ETRS89): 31T, 441456, 4634016