Dòlmens, menhirs i poblat a Palau-saverdera I

Cap de setmana completet. Sortim dissabte ben d'hora i enfilem l'autopista cap a l'Alt Empordà. Primera parada: Mas Isach a Palau-Saverdera. Pugem fins dalt de tot de la urbanització, passant de llarg el poblat iber, i anem directes a veure el dolmen de Mas Bofill, ubicat al carrer de sobre del poblat, que és l'últim de la urbanització, i d'on surt un corriol a mà esquerra indicant el recorregut a fer per a visitar els dòlmens.

En poc més d'un minut, ens trobarem amb el que sembla una barraca de vinya, però que realment és el dolmen de Mas Bofill. Només en resta una part de la cambra i ha perdut la coberta, però se li va construir una paret frontal de pedra seca per tal de ser reaprofitat com a barraca.

Aquest sepulcre de corredor correspon al Neolític Mitjà (cap el 3500 - 2700 a.C.) i té unes dimensions aproximades de 1,6 m de longitud, 2,3 m d'amplada i 1,85 m d'alçada.

Continuem muntanya amunt pel mateix corriol, seguint sempre les marques grogues recentment repintades. Després de tres o quatre minuts de pujada, depenent del ritme de cadascú, s'arriba sense pèrdua al dolmen de la Devesa, de mides considerables i molt ben conservat.

Igual que l'anterior, és un sepulcre de corredor del Neolític Mitjà (3500 - 2700 a.C.). Amida 3,4 m de longitud per 2,4 m d'amplada per 2,05 m d'alçada.

Desfem el camí i tornem cap el cotxe, amb el que ens acostem al poblat neolític de Ca n'Isach, que com diu el seu nom, és a la mateixa urbanització, se situa a un lloc privilegiat a l'hora de controlar la zona. Aquest poblat va tenir tres fases d'ocupació entre el 4700 i el 2700 a.C. S'hi poden observar restes de diferents cabanes, fogars, sitges i, fins i tot, una cisterna.

Per a passar una mica la calor que comença a apretar, deixem per una estona el Neolític i tornem al present per a visitar una cooperativa agrícola de la zona. Després del tastet de vins, olis i productes de la terra, tornem a la Prehistòria. Ens acostem ara fins el poble de Palau-Saverdera i deixem el cotxe a la plaça de la Font de Dalt. Aquí comença un camí senyalitzat que ens durà en tres quarts d'hora als dòlmens de la zona del Rec de la Fontasia. Sense desviar-nos del camí, arribem en poc més de 15 minuts a la indicació del dolmen dels Escalons d'en Poet, anomenat Fontasia II per algunes fonts. 

Aquest megàlit caigut, de tipus sepulcre de corredor, pertany al neolític mitjà (3500 - 2700 a.C.) i té unes dimensions  aproximades de 2,3 metres de longitud, per 1,5 d'amplada i 1,55 d'alçada.

Tornem al camí i continuem cap amunt un parell de minuts per a trobar el paradolmen d'en Poet I, també del neolític mitjà (3500 - 2700 a.C.). No hem trobat informació sobre les seves dimensions, però es pot veure per la foto que no és gaire gran.

De nou al mateix camí, continuem un parell de minuts més fins al menhir d'en Poet.

Aquest menhir de granit té unes dimensions de 2,50 m d'alçada per 0,80 m d'amplada i 0,40 m de profunditat màxima i data del IV - III mil·leni a.C.

Des d'aquí, seguint el camí que porta cap als pins de darrere el menhir, anem al paradolmen d'en Poet II, situat just sota el pi més gran. Realment, no sabem qui era en Poet, però ha quedat ben immortalitzat!! Devia ser el propietari de les terres on es troben tots els monuments...

El paradolmen, corresponent al Neolític Mitjà (3500 - 2700 a.C.), té una entrada força petita, però la cambra té unes dimensions gens menyspreables, 2 metres de llargada per 1,80 m d'amplada.

Retornem al camí i seguim uns cinc minuts les marques fins al dolmen de la Fontasia.

Sembla ser un sepulcre de corredor del Neolític Mitjà recent (3000 - 2700 a.C.). Les dimensions de les restes són 1,55 m de longitud i 1,40 metres d'amplada. La seva alçada màxima és d'1,20 metres.

De tornada, el camí s'encreua amb el de la ruta dels dòlmens de la Febrosa i Sinols, però ja el farem un altre dia, que avui fa massa calor i l'itinerari sembla més dur.

Coordenades:

Mas Bofill: UTM(ETRS89): 31T, 511265, 4684713

La Devesa: UTM(ETRS89): 31T, 511406, 4684804

Poblat neolític de Ca n'Isach: UTM(ETRS89): 31T, 511039, 4684874

Escalons d'en Poet o Fontasia II: UTM(ETRS89): 31T, 513133, 4684315

Paradolmen d'en Poet I: UTM(ETRS89): 31T, 513282, 4684378

Menhir d'en Poet: UTM(ETRS89): 31T, 513262, 4684364

Paradolmen d'en Poet II: UTM(ETRS89): 31T, 513200, 4684316

La Fontasia: UTM(ETRS89): 31T, 513291, 4684530

Dòlmens a La Selva de Mar II i El Port de la Selva II

Aquesta ruta prehistòrica ha estat una mica descafeïnada, tot i que veiem 4 dòlmens, però de caminar ben poc, crec que haurem fet a peu 2-3 quilòmetres, tot i que val a dir que la ruta preparada originalment era començant per la ruta de La Selva de Mar I, i, en baixar del Monestir de Sant Pere de Rodes, anar a visitar els megàlits.

Avui, però, ens ho prenem amb calma i ens anem una estona a la platja a El Port de la Selva i després anem a visitar els dòlmens de Mores Altes I i Mores Altes II. Agafem el cotxe i anem direcció al Monestir de Sant Pere de Rodes. A mig pujar, a un revolt molt marcat a la dreta, i a 2.9 quilòmetres d'encetar la GIP-6041, aparcarem el cotxe en un espai habilitat que hi ha a la mateixa corba. Seguim pujant la carretera, ara a peu, fins al següent revolt, aquest a mà esquerra, aquí veurem fàcilment uns monticles de pedres senyalitzant els dòlmens. Saltem la tanca de la carretera i baixem pel corriol que surt d'allà mateix. A uns seixanta metres, ens trobem amb el megàlit de Mores Altes II.

Aquest dolmen fou descobert l'any 1934 per Eusebi Rius i Antoni Costa i s'ha de dir que, a banda de l'excavació que es creu que van fer els seus descobridors (es creu perquè no hi ha cap tipus d'informació), no ens consta cap excavació oficial.

Es tracta d'un sepulcre de corredor bastit en pissarra, amb unes dimensions interiors de la cambra sepulcral de 3.5 metres de longitud, 2 metres d'amplada i 1.95 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, es documenta que amida interiorment 3 metres de llarg, 80 centímetres d'ample i 1 metre d'alçada conservada. El megàlit es troba dins un túmul de 9/10 metres de diàmetre, sense cap resta de cròmlec peristàltic.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

Acabem d'inserir una planimetria del seu estat actual, bé, si més no la que publica Tarrús a la seva tesi doctoral, que segons ell és a dia 29 del maig de 1995.

Per suposat, cal fer menció a la llosa de coberta, com hem dit, de pissarra, i amb uns gravats totalment espectaculars. Es tracta d'un reticulat de 60 cassoletes unides per reguerons, que, a més, té un cruciforme unit a ell, i a banda, aïllats d'aquest gravat central, es documenten, un altre cruciforme, un halteriforme i 11 cassoletes.

La fotografia de la coberta està bastant bé (no com les altres), però creiem que en aquest cas val la pena inserir un calc de l'elaborat conjunt, i així ho fem, introduint a l'entrada el calc dibuixat a la tesi de Josep Tarrús.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'un sepulcre bastit al Neolític, cap al 3400-3200 a.n.e. També segons ells, aquest sepulcre és el número I de Mores Altes.

Ens trobem admirant la coberta del megàlit i veiem a pocs metres al costat d'aquest el dolmen de Mores Altes I. Mores Altes II per Tarrús i Carreras.

Aquest megàlit fou descobert per Joan Garriga, l'any 1952. Es tracta, com el seu company, d'un sepulcre de corredor també construït en pissarra. D'ell, no es documenta cap excavació, tot i que sí es diu que Emili Solà, estiuejant d'El Port de la Selva, va trobar un ganivet de sílex a inicis dels anys 80, i el dia 7 de juny de 1995, amb motiu de la neteja que varen fer membres del GESEART, van veure un forat profund a l'interior de la tomba, mostres d'una clara excavació furtiva.

La cambra sepulcral amida interiorment 2.5 metres de longitud, 0.85 metres d'amplada i 0.4 metres d'alçada, mentre que el corredor fa 2.25 metres de llarg i 70 centímetres d'ample. Es troben al centre d'una obra tumular, sense restes de cròmlec peristàltic, de 7/8 metres de diàmetre.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

Aquest sepulcre fou erigit, segons Enric Carreras i Josep Tarrús, com el seu proper germà, al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Nosaltres no ho vam veure (no ho sabíem i encara érem novells en això del megalitisme), però es documenta una cassoleta gravada a una de les seves lloses de coberta, que, per cert, eren caigudes cap als laterals del sepulcre, com a mínim així es documenta. El que sí vam veure va ser aquest forat que no sembla pas natural (part inferior esquerra de la foto). S'ha de dir també que la llosa del costat també té el mateix treball, però resta trencada.

Desfem el camí tornant al cotxe i ara anem direcció El Port de la Selva. Al poc de conduir, a un revolt molt pronunciat a mà esquerra, veurem una tanca que prohibeix l'accés a un camí. Doncs al costat dret de la tanca, surt un corriol que agafarem pujant la muntanya. Als cinc minuts d'ascens, ens creuarem amb el dolmen de la Taula dels Lladres.

Fou descobert per Romuald Alfaràs a finals del segle XIX i, tot i que ha estat visitat en nombroses vegades per diversos arqueòlegs, no es documenta cap excavació.

Morfològicament parlant, es tracta d'un sepulcre de corredor bastit amb pissarra que consta d'un túmul sense restes de cròmlec peristàltic de 8/9 metres de diàmetre. A l'interior, es pot observar una cambra, d'unes mides de 2.15 metres de longitud, 1.50 metres d'amplada i 1.43 metres d'alçada.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

Cal fer menció especial a la llosa de coberta, que presenta un reticulat com el de Mores Altes, també prou espectacular; potser, per les dimensions no ho és tant, però jo el veig magnífic. Aquell dia amb el sol que hi havia las fotos no van quedar acceptables (ni un mínim), pel que inserim una fotografia de Josep Tarrús de la seva tesi doctoral.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

I ara, com sempre que es pot, toca inserir el calc produït per aquest autor.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

Pel que fa a la cronologia, i segons Josep Tarrús i Enric Carreras, aquest sepulcre fou bastit al Neolític, vers el 3400 - 3200 a.n.e.

Seguim el corriol amb un desnivell pronunciat, com a molt uns 3 minuts, i, a un replà, ens trobem amb el dolmen de La Mora.

Un nou sepulcre de corredor descobert per l'Enric Carreras i el Miquel Dídac Piñero l'any 1983. No es documenta cap tipus d'excavació, ni tampoc es veu clarament cap resta del túmul, que segons en Carreras i en Tarrús, deuria ser de tendència circular i d'uns 6/7 metres de diàmetre. La tomba pròpiament dita mesura 1.8 metres de longitud, 1 metre d'ample i 67 centímetres d'alçada.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs"

De nou, segons els esmentats autors, aquest sepulcre és, com els seus germans visitats avui, del Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.

Amb aquest sepulcre, donem per acabada la ruta d'avui i tornem a casa.

Coordenades  UTM(ETRS89):

Mores Altes II: 31T 515138 4686695

Mores Altes I: 31T 515132 4686700

Taula dels Lladres: 31T 515595 4686490

La Mora: 31T 515508 4686460