Cap de setmana completet. Sortim dissabte ben d'hora i enfilem l'autopista cap a l'Alt Empordà. Primera parada: Mas Isach a Palau-Saverdera. Pugem fins dalt de tot de la urbanització, passant de llarg el poblat iber, i anem directes a veure el dolmen de Mas Bofill, ubicat al carrer de sobre del poblat, que és l'últim de la urbanització, i d'on surt un corriol a mà esquerra indicant el recorregut a fer per a visitar els dòlmens.
En poc més d'un minut, ens trobarem amb el que sembla una barraca de vinya, però que realment és el dolmen de Mas Bofill. Només en resta una part de la cambra i ha perdut la coberta, però se li va construir una paret frontal de pedra seca per tal de ser reaprofitat com a barraca.
Aquest sepulcre de corredor antic, va ser descobert per Isidre Macau al 1934, que tot i recollir dues destrals a superfície no el va excavar. Anys més tard, al 1942, August Panyella i Miquel Tarradell en feren un sondeig que va acabar amb resultat negatiu. Tot i això es pot afirmar que el sepulcre correspon al Neolític Mitjà, vers el 3500-3200 a.n.e., i té unes dimensions de 1.60 metres de longitud, 2.30 metres d'amplada i 1.85 metres d'alçada, del túmul que el sustenta no en queden restes visibles tot i que l'Enric Carreras i en Josep Tarrús documenten que té 9/10 metres de diàmetre
Les destrals recollides per Macau es conserven a l'Ajuntament de Palau-saverdera, sent una de corniana i l'altre d'esquist recuperada a les immediacions del dolmen. No sabem de quina de les dues es tracta però en Carreras i en Tarrús insereixen un calc al seu últim llibre.
 |
| Extret d'El Megalitisme a Catalunya: Una visió actualitzada |
Continuem muntanya amunt pel mateix corriol, seguint sempre les marques grogues recentment repintades. Després de tres o quatre minuts de pujada, depenent del ritme de cadascú, s'arriba sense pèrdua al dolmen de la Devesa, de mides considerables i molt ben conservat.
Igual que l'anterior, és un sepulcre de corredor que també fou donat publicat per primer cop per Macau l'any 1934, que aquest cop si que va excavar el jaciment, acció de la qual es documenten gran quantitat de fragments ceràmics, un tros de parietal humà i diverses restes òssies molt fragmentades. d'altra banda Panyella i Tarradell feren el mateix al 1942 trobant més ceràmica neolítica, i fragments pertanyents a tapes d'urnes funeràries, que clarament són pertanyents a l'Edat del Bronze, per tant a reutilitzacions que a patit la tomba, també a finals de l'any 1993, membres del GESEART, van trobar una dena de cal·laïta dins la cambra, i en superfície, que va ser dipositada al M.A.C. de Girona.
Pel que es documenta, aquest megàlit fou erigit al Neolític, cap al 3500-3200 a.n.e. Els humans d'aquella era van construir un sepulcre amb una cambra funerària de 3.4 metres de longitud, per 2.4 metres d'amplada i 2.05 metres d'alçada.
Desfem el camí i tornem cap el cotxe, amb el que ens acostem al poblat neolític de Ca n'Isach, que com diu el seu nom, és a la mateixa urbanització, se situa a un lloc privilegiat a l'hora de controlar la zona. Aquest poblat va tenir tres fases d'ocupació entre el 4700 i el 2700 a.n.e. S'hi poden observar restes de diferents cabanes, fogars, sitges i, fins i tot, una cisterna.
Ara ens apropem al poble de Palau-saverdera i deixem el cotxe a la plaça de la Font de Dalt. Aquí comença un camí senyalitzat que ens durà en tres quarts d'hora als dòlmens de la zona del Rec de la Fontasia. Sense desviar-nos del camí, arribem en poc més de 15 minuts a la indicació del dolmen dels Escalons d'en Poet, també anomenat Riera de Fontàsia II.
Aquest malmès megàlit, va ser descobert el 8 de març de l'any 1998 per Joan Font i Font, es tracta d'un nou sepulcre de corredor, bastit en gneis. Pel que sabem no ha rebut cap tipus d'excavació arqueològica, però per la seva morfologia es pot datar al neolític mitjà, cap al 3400-3200 a.n.e. D'ell es documenten unes dimensions, pel que fa a la cambra sepulcral, de 2.30 metres de longitud, per 1.50 metres d'amplada i 1.55 metres d'alçada, i una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, no visible a dia d'avui.
Tornem al camí i continuem cap amunt un parell de minuts per a trobar el paradolmen d'en Poet I, també del neolític, del 3500-2700 a.n.e. No hem trobat informació sobre les seves dimensions, però es pot veure per la foto que no és gaire gran, en comparativa als anteriors sepulcres. (Perdoneu però ja no vaig poder més i hem vaig treure la samarreta, tampoc no imaginava que acabaria fent un blog de prehistòria.)
No hem trobat cap tipus d'informació arqueològica del jaciment, pel que em suposo que la era constructiva de la tomba és donada pels propers companys.
De nou al mateix camí, continuem un parell de minuts més fins al menhir d'en Poet.
Aquest menhir de granit té unes dimensions de 2.50 metres d'alçada per 80 centímetres d'amplada i 40 centímetres de gruix màxim i segons algun autor data del IV-III mil·lenni a.n.e., tot i això a l'hora d'actualitzar l'entrada, cercant informació hem trobat que en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, desmenteixen categòricament la seva autenticitat prehistòrica, tot i que resta senyalitzat i tot.
Des d'aquí, seguint el camí que porta cap als pins de darrere el menhir, anem al paradolmen d'en Poet II, situat just sota el pi més gran.
El paradolmen, corresponent al Neolític Mitjà-final, vers el 3500-2700 a.n.e., i té una entrada força petita, però la cambra té unes dimensions gens menyspreables, 2 metres de llargada per 1.80 metres d'amplada màxima.
Igual Que el seu germà I, no hem trobat cap referència arqueològica d'ell.
Retornem al camí i seguim uns cinc minuts les marques fins al dolmen de Riera de la Fontàsia I.
Ens trobem davant d'un nou sepulcre de corredor, que va ser localitzat el 9 d'abril de l'any 1992 per Iolanda Lluch i Josep Ortega. Es tracta d'un sepulcre de corredor que consta d' un túmul, poc visible, d'uns 7/8 metres de diàmetre, que fou bastit al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e. Les dimensions de les restes de la cambra sepulcral, atorguen unes dimensions a aquesta de 1.55 metres de longitud, 1.45 metres d'amplada, i una alçada màxima de 1.20 metres.
De tornada, el camí s'encreua amb el de la ruta dels dòlmens de la Febrosa i Sinols, però ja el farem un altre dia, que avui fa massa calor i l'itinerari sembla més dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada