Desprès d'un mes sense fer cap ruta prehistòrica, ens hem posat les piles i hem fet una rapideta, però que ha donat molt de sí. Ens llevem d'hora, però no gaire tampoc, que ahir nit, preparant la ruta cercant informació i més, se'ns va fer un pèl tard. Ens dirigim cap a Romanyà de la Selva, ja hem estat diverses vegades per aquestes contrades. El poble és molt tranquil, m'agrada!!
Deixem el cotxe a l'aparcament públic que hi ha dins el poble, ens dirigim cap a la creu de terme, que es troba travessant la carretera, just a l'entrada del poble, seguint un camí de sorra. Passem la creu de terme i, just quan el camí dibuixa un gir a la dreta, veurem que surt un corriol en el sentit de marxa que portàvem, vorejant un camp conreat. A la poca estona de caminar pel corriol, veurem que anem en paral·lel a un camí en condicions a la nostra esquerra, baixarem al camí. Seguirem pel camí fins a trobar-ne un altre, el qual agafarem cap a la nostra dreta i, uns cent metres després, el camí es creua amb un d'asfaltat, que agafarem cap a l'esquerra. Després de passar la masia, agafarem un camí de sorra a mà dreta, que pocs metres després es creua amb un altre camí, que seguirem girant a l'esquerra, pujant fins que ens que creuem amb un camí amb una tanca. La Cista del Bosc d'en Roquet es troba a la muntanya de l'esquerra de la tanca, seguint un petit corriol que puja per ella just al costat de la tanca.
La cista data del Neolític mitjà (3400 - 3000 a.C.) i té unes mides aproximades de 1.40 metres de llarg per 1.10 d'ample per 0.85 metres d'alçada. Val a dir que per tractar-se d'una cista és bastant gran, i jo diria que per la disposició de les pedres, devia ser més llarga.
Tornem cap al camí amb la tanca, creuant-la ens podrem dirigir a dos miradors. Als pocs metres de passar la tanca, surt un corriol a mà esquerra, el qual agafarem i, tot creuant el bosc, ens portarà a un conjunt de pedres, aquest és un dels miradors. Pujant a les pedres amb molt de compte, no prengui ningú mal!!, ens trobem amb això:
Desfem el camí, tornant a passar la tanca, però aquest cop no trencarem per tornar al quitranat, seguirem endavant vers el cementiri de Romanyà. Un cop arribat a aquest punt, veurem un camí que surt tot creuant la carretera. Als pocs metres, ens endinsarem tot obrint-nos pas entre la vegetació per un petit corriol molt desdibuixat cap a la nostra esquerra, fins que veiem de cop una forta pujadeta amb dos pins que formen una V amb els seus troncs a la part més alta. En pujar-la, girem a mà dreta i el Paradolmen de Pedres Grosses és allà, a pocs metres.
En aquest paradolmen no hi ha la certesa de que s'hagi utilitzat mai com a tomba. De fet, nosaltres en un principi no l'havíem inclós al nostre inventari, en el qual l'hem acabat inserint després de veure diverses opinions d'experts. A la seva excavació, s'hi van trobar 15 fragments de ceràmica a mà i 3 fragments de ceràmica ibèrica.
Ens dirigim cap al poble i el creuem agafant un camí mig asfaltat que surt a l'esquerra de l'aparcament, seguint el carrer principal. Uns cinc minuts després, arribarem a un trencall... més aviat dos, a la nostra dreta, amb un prat davant, creuant-lo, al fons d'aquest prat trobarem la Cista d'en Guitó.
Les dimensions d'aquest sepulcre són d'una longitud de 1.59 metres, una amplada de 0.90 metres i una alçada de 0.98 metres. La seva data de construcció oscil·la entre el 3400 - 3000 a.C.
Val a dir que està situada a uns 30 metres a l'oest nord-oest de la Cista del Suro del Rei. La qual localitzarem ràpidament agafant el corriol definit al mateix prat endinsant-se al bosc. La Cista del Suro del Rei està fregant el corriol.
La seva longitud màxima és de 1.65 metres, la seva amplada és de 1 metre i la seva alçada en el seu punt més elevat és de 1 metre. Igual que el seu proper veí, la data de construcció oscil·la entre el 3400 - 3000 a.C. Per tant, aquests dos megàlits són del neolític mitjà.
Tornem cap al poble i agafem el cotxe per a dirigir-nos cap a Bell-lloc per l'altre camí que surt de l'aparcament, que és de sorra, fins que arribem a Bell-lloc on començarà el quitranat de nou. Seguim recte fins que ens trobarem a un corba molt pronunciada a la dreta, amb un caminet que surt d'ella i s'endinsa per la muntanya. Aparquem allà i anem fent via pel camí. A mig camí i just abans d'un revolt a l'esquerra, ens trobem una pedra amb una cassoleta. No sóc un expert, però això no té pinta de gaire natural!!
Seguim el camí i després d'una forta pujada i un parell de corbes amb terra rocós, veurem unes indicacions blaves que seguint-les ens portaran a la Cova d'en Riera.
El megàlit té, com es pot veure, una gegantina pedra fent de coberta, és circular, i amida uns 6 metres de diàmetre per 1.30 metres d'alçada. Dir també que l'alçada interior de la cova és de dos metres, jo hi cabia sencer sense ajupir-me res de res.
Desfem el camí, agafem el cotxe i anem a Santa Cristina d'Aro. Allà buscarem l'Avinguda de l'església. Un cop trobada, la seguirem fins que sigui un camí de sorra pel que ens endinsarem, fins a arribar a l'entrada del mas Grill i el mas Petit. Deixem el cotxe i ara sí a peu seguim el camí cap amunt. A uns 250 metres, veurem enganxat al camí a la seva dreta el dolmen de Pedres Dretes d'en Lloveres.
En aquest megàlit es dedueix que la seva construcció va ser al Neolític final, entre el 2700 i el 2200 a.C., no per restes trobades, sinó per la seva morfologia. De restes pròpiament dites no s'hi van trobar, perquè la terra de l'interior del dolmen va desaparèixer, ja que aquest megàlit ha estat espoliat sistemàticament des de l'any 1956. De fet, del dolmen només en queden tres lloses, i és té constància de que al 1956 en tenia set, la de capçalera i tres per banda com a paret lateral.
Per finalitzar la visita prehistòrica, tornem al cotxe i ens dirigim cap a la riera de Salenys, on agafarem un camí paral·lel a la carretera C-65. S'ha d'anar amb compte perquè aquest camí és la via verda, per tant, no podrem accedir amb cotxe. 200 metres després del pont de fusta que creua la riera (direcció Santa Cristina d'Aro), veurem un trencall a mà dreta, l'agafarem i a uns 150 metres ens trobarem el menhir de Pedra Ramera, prop d'una torre d'alta tensió.
Aquest gran roc fa 3.02 metres de longitud total per 1.35 d'ample, per 0.95 metres de gruix. La veritat és que impressiona bastant quan el veus en directe pel seu volum.
Coordenades:
Cista del Bosc d'en Roquet: UTM(ETRS89): 31T, 499023, 4635052
Paradolmen de Pedres Grosses: UTM(ETRS89): 31T, 499118, 4633870
Cista d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498910, 4632768
Cista del Suro del Rei: UTM(ETRS89): 31T, 498947, 4632744
Cova d'en Riera: UTM(ETRS89): 31T, 499150, 4632233
Pedres Dretes d'en Lloveres: UTM(ETRS89): 31T, 500427, 4630297
Menhir de Pedra Ramera: UTM(ETRS89): 31T, 497621, 4630662
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada