Les vacances del 2014 han estat properes, vam fer una ruta des de Mollet, passant per Montfalcó Murallat, la fortificació dels Vilars d'Arbeca, el Congost de Montrebei i la zona de la franja, Vitòria i, a la fi, vam arribar a Astúries (Astúries en asturià). Allà vam estar en dues zones, primer als "Picos de Europa" i després just a l'altra punta, tocant a Galícia, a la comarca del "Parque histórico del Navia". De fet, vam creuar un dia a Galícia, per veure la "playa de las Catedrales", però allò era pitjor que el Portal de l'Àngel el primer dia de rebaixes i vam passar de veure-la, ja hi anirem a la tardor vinent, si podem.
Dins la comarca del Navia, vam anar a veure, sense previ pagament de 3 euros, ja que era dia d'entrada lliure, el "Castro" de Coaña (Cuaña en asturià).
Realment és molt maco, està força ben rehabilitat, és molt gran i es poden diferenciar diverses estructures d'ell. Entre elles, una plaça o punt de vigia, carrers, cases, muralla i inclús unes saunes. La construcció del "castro" és datada d'entre el segles V - IV a.C. i fou habitat fins al segle I. De fet, s'ha comprovat per carboni 14 que el "castro" fou poblat a l'època Protohistòrica entre el segles IV - I a.C.
El Castro de Coaña, es el "castro" més conegut d'Astúries. S'ha excavat diverses vegades, sent la primera a l'any 1877 per l'asturià Xosé María Flórez González. Entre el 1940 i el 1944, excaven de nou el poblat, els senyors Antonio García Bellido i Juan Uría Riu ampliant molt més el terreny excavat amb anterioritat, el biòleg i el catedràtic historiador d'Espanya afirmaren que aquest poblat no tenia cap tipus de relació directa amb la cultura celta, cultura molt estesa per la zona nord-oest d'Espanya.
El 1959, el prehistoriador valencià expert en Paleolític Superior i Epipaleolític, Francisco Jordá Cerdá començà noves excavacions que es van allargar fins l'any 1961. Després ha patit diversitat de petites excavacions, la majoria a terra ja excavada, fins l'any 2007, que es va decidir consolidar les runes.
Però no només veiem les runes, cal passejar pel poblat. Realment val molt la pena una passejada tranquil·la pel mig de les runes, la zona és preciosa, i de molt fàcil caminar. Tot passejant pel poblat, podrem veure diversos morters i algun molí manual. Aquests elements dictaminen el tipus de vida, en el que fan destacar el conreu i recol·lecció de la terra.
Ja fora del poblat i en direcció Coaña, a un centenar de metres de la carretera AS-12 veurem una estela discoide bastant impressionant. De la coneguda com a "Piedra de Nuestra Señora", d'origen i antiguitat desconeguts, només hem pogut saber de la seva cristianització vers el segle V. Sembla tenir, per la proximitat amb el "castro de Coaña", una certa relació amb ell. Es veu amb bons ulls la construcció de l'estela per algun ritus de culte al Sol o la Lluna, però també podria ser una simple fita viària.
Aquest monument monolític té uns signes gravats, molt borrosos, fet que impedeix la seva interpretació i no ajuda gens a una possible datació. El disc superior fa més de metre i mig de diàmetre, dels més dos metres que té el monument. Pel que fa al seu gruix, varia entre 0.35 i 0.40 metres.
Coordenades:
Castro de Coaña: UTM(ETRS89): 29T, 681869, 4820035
Estela dicoidea: UTM(ETRS89): 29T, 682167, 4820561
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada