Les vacances del 2014 van ser properes, vam fer una ruta per diversos llocs de Catalunya, després vam anar a la zona de la franja, després Vitòria i, a la fi, vam arribar a Astúries. Allà vam estar a dues zones, primer als Picos de Europa i després just a l'altra punta, tocant a Galícia, a la comarca del Parque histórico del Navia. De fet, vam creuar un dia a Galícia, per veure la "playa de las Catedrales", però allò era pitjor que el Portal de l'Àngel el primer dia de rebaixes i vam passar de veure-la, ja hi tornarem quan puguem.
Dins la comarca del Navia, vam anar a veure, sense previ pagament de 3 euros, ja que era dia d'entrada lliure, el Castro de Coaña (Cuaña en asturià), que també rep el nom de El Castelón de Coaña. Realment és molt bonic i està ben rehabilitat... la part en la que ho han fet.
 |
| Imatge extreta de Google Maps |
El jaciment és realment molt gran, unes 7 hectàrees, a la que es poden diferenciar diverses estructures. Entre elles, una plaça o punt de vigia, carrers, cases, muralla i inclús unes saunes, i també ens fixarem, i molt, nosaltres que ens va això de l'arqueologia en l'imponent sistema defensiu del poblat, que a banda de les muralles, també creiem que devia tenir fossar, i una torre principal, que faria entre 4 i 5 metres d'alçada, i diverses més baixes o bastions adossats a la muralla.
Pel que hem pogut trobar el jaciment es pot dividir en dues parts, l'anomenat barri nord, que es on es veuen clarament el conjunt d'estances, de les que es documenten unes 80, la majoria són de planta circular, tot i que també n'hi ha d'ovalades i rectangulars amb els caires arrodonits. També segons es documenta eren bastides com les estances iberes, pedra i fang, i donaven refugi a uns 150-200 habitants, segons les webs consultades, si ens pregunteu a nosaltres, ens sembla poca gent per a unes 80 estances.
També hem pogut trobar informació sobre el seu urbanisme, que deixant de banda les estances, se li documenten al barri nord, tot de carrers i carrerons empedrats, la gran torre defensiva, flanquejant l'entrada i un sistema de clavegueram, a banda d'això, hi ha gran controvèrsia amb si tenia mur defensiu o no, nosaltres creiem com a la majoria dels arqueòlegs que si que en tenia, i és més creiem que també tenia fossar (ens agradaria tornar-hi per donar una opinió).
I quasi entrant a l'acròpoli, hi ha dues estances de planta rectangular, que són força complexes que els arqueòlegs han definit com a saunes o banys (no són les de la fotografia inferior), poder per els seus absis semicircular... ja he dit que eren força complexes. A banda hi ha tot de canalitzacions i una gran banyera de granit, que sembla destinada per a aquest us.
L'altre part en la que divideixen el poblat és l'acròpoli, que com acròpoli que és, es troba situada un nivell per sobre del barri nord, ocupant la part més alta del turó, que per norma és la zona on es troba el poder administratiu i defensiu del poblat. Aquesta i amb un propi sistema defensiu, on el gruix de la muralla és encara més imponent, la torre de vigia per de tot el poblat, i tot de bastions defensius.
Els estudiosos asseguren, que en cas necessari, tots els habitants del castro es refugiaven en aquest recinte extremadament fortificat. És per això que les evidències d'estances d'estil domèstic a aquesta zona són menors. En principi aquestes acròpoli eren bastides amb estances publiques, temples o magatzems.
Inserim la planimetria extreta del estudi: "De Neandertales a Albiones: cuatro lugares esenciales en la Prehistòria de Asturias".
La construcció del castro és datada d'entre el segles V-IV a.n.e. i fou habitat fins al segle I. De fet, s'ha comprovat per carboni 14 que el castro fou poblat, com a mínim, a l'època protohistòrica entre el segles IV-I a.n.e. Tot i això sabem que aquest any (2025) s'ha excavat, o s'està excavant de nou, uns 35 metres de muralla i la zona de la porta d'accés al poblat, i presumiblement hi haurien noves datacions de carboni 14, ho sabrem quan l'informe es publiqui.
És el Castro és conegut com a poblat celta, i cal dir que és el més conegut d'Astúries, però hem de dir que no es un poblat celta típic, és més aviat un poblat de la cultura castreña, no com els de la Gal·lia o Bretanya, que si que són totalment celtes, però si que s'hi assembla molt. Pel que es documenta, és una variant atlàntica que va anar fent canvis amb el pas del temps.
Inserim la idealització del poblat segons Antonio García y Bellido a l'any 1941.
 |
| Extret d'un estudi del Real Instituto de Estudios Asturianos |
S'ha excavat diverses vegades, sent la primera a l'any 1877 per l'asturià Xosé María Flórez González. Entre el 1940 i el 1944, excaven de nou el poblat, els senyors Antonio García Bellido i Juan Uría Riu ampliant molt més el terreny excavat amb anterioritat, el biòleg i el catedràtic historiador d'Espanya afirmaren que aquest poblat no tenia cap tipus de relació directa amb la cultura celta, cultura molt estesa per la zona nord-oest d'Espanya.El 1959, el prehistoriador valencià expert en Paleolític Superior i Epipaleolític, Francisco Jordá Cerdá començà noves excavacions que es van allargar fins l'any 1961. Després ha patit diversitat de petites excavacions, la majoria a terra ja excavada, fins l'any 2007, que es va decidir consolidar les runes.
Però no només veiem les runes, cal passejar pel poblat. Realment val molt la pena una passejada tranquil·la pel mig de les runes, la zona és preciosa, i de molt fàcil caminar. Tot passejant pel poblat, podrem veure diversos morters i algun molí manual. Aquests elements dictaminen el tipus de vida, en el que fan destacar el conreu i recol·lecció de la terra.
Ja fora del poblat i en direcció Coaña, a un centenar de metres de la carretera AS-12 veurem una estela discoide bastant impressionant. De la coneguda com a "Piedra de Nuestra Señora", d'origen i antiguitat desconeguts, només hem pogut saber de la seva cristianització vers el segle V. Sembla tenir, per la proximitat amb el "castro de Coaña", una certa relació amb ell. Es veu amb bons ulls la construcció de l'estela per algun ritus de culte al Sol o la Lluna, però també podria ser una simple fita viària.
Aquest monument monolític té uns signes gravats molt borrosos, tant que fins fa ben poc es creia que era un simple monòlit. Ara, l'estat es tant dolent que impedeix la seva interpretació i no ajuda gens a una possible datació. El disc superior fa més de metre i mig de diàmetre, dels més dos metres que té el monument. Pel que fa al seu gruix, varia entre 0.35 i 0.40 metres.
Per acabar podem dir, que hi ha gran discussió amb la datació del monument, ja que les esteles discoides són datades per norma general del segle VI al I a.n.e., i el castro resta vers el IV segle a.n.e. però també diuen que podria ser una fita de la via romana que passava per aquí. En tot cas pel que hem pogut llegir, les més antigues acostumaven a no tenir cap gravat associat, cas contrari en les més modernes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada