Cròmlec a Llinars del Vallès i megàlits al Corredor

Ens llevem el diumenge d'horeta, que tenim cita a la planta depuradora d'Aigües del Ter-Llobregat de Cardedeu - Llinars per a visitar el Cròmlec de Pins Rosers o del Pla Marsell, situat dins de les instal·lacions de la planta de tractament d'aigües. Per a arribar-hi, anem fins la rotonda que dona accés a l'autopista AP-7 a Cardedeu i agafem el camí de les aigües que surt de la mateixa rotonda fins que arribem a l'entrada de les instal·lacions. Donem els noms al vigilant, que verifica que som a la llista, i ens acompanya fins el cercle de pedres. Si no heu demanat cita prèvia a l'empresa, el més segur és que no us deixin entrar.

Abans d'endinsar-nos a parlar del jaciment, volem aclarir que el monument no pertany a Cardedeu, és al terme municipal de Llinars dels Vallès, a uns 40 metres de la línia de divisió de termes (és una baralla entre pobles, ho diem nosaltres que som de Cardedeu). Segons hem trobat documentat, a finals del segle XIX, la fita termenal estava a tan sols 1.6 metres del jaciment, pel que es creu que el mateix monument era el que feia de molló divisori dels termes.

El cròmlec va ser estudiat i publicat per primer cop vers l'any 1887 per Joaquim Mercader de Bell-lloc, que creia que es trobava davant d'un dolmen destruït del que només en restava el cròmlec peristàltic. El 1984 torna a ser publicat per diversos autors que el consideren un cròmlec, sense donar-li cap importància, potser també creient que era el peristàltic d'una antiga tomba. Val a dir que no és extremadament monumental, no és pas Stonehenge, però és de gran interès a nivell català, en part gràcies al company Antoni Mañé i Sàbat, que el 1989 va dir que no era pas un dolmen destruït, sinó que era clarament un cròmlec, l'únic documentat a Catalunya fins llavors, tot i que la Pedra Gentil, a Sant Climent Sescebes, també ho podia haver estat.

Segons el GESEART, es tracta d'un cercle irregular d'uns 9 metres de diàmetre, amb un menhir central (que resta dempeus) i possiblement 12 menhirs envoltant-lo. D'aquests 12, en resten al lloc només 6 (1 dempeus i 5 abatuts a terra). El menhir central i el que resta dempeus aguanten drets des de que es va erigir el monument. A la fotografia superior, en canvi, es veuen tres monòlits aixecats, que són el menhir central, el de la corona que envoltava a aquest primer, que es troba a 4 metres al sud-est, i l'altre que veiem dempeus és una pedra aportada a era històrica que no pertany al jaciment original.

Al complet estudi del GESEART, s'inclouen diverses planimetries i dibuixos del jaciment; de totes elles, la més aclaridora és la idealització del destrossat jaciment.

I aporten aquestes dimensions:

• Menhir 1: Fa 160 centímetres d'alçada (resta plantat i sencer, no s'hi ha comptat el tros de monòlit implantat), 85 centímetres d'amplada i 45 centímetres de gruix mig.

• Menhir 2: Fa 110 centímetres d'alçada (resta plantat i escapçat, no s'hi ha comptat el tros de monòlit implantat), 60 centímetres d'amplada i 55 centímetres de gruix mig.

• Menhir 3: Fa 135 centímetres d'alçada (resta plantat i escapçat, no s'hi ha comptat el tros de monòlit implantat), 70 centímetres d'amplada i 45 centímetres de gruix mig.

• Menhir 4: Fa 185 centímetres d'alçada (resta tombat i sencer), 70 centímetres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

• Menhir 5: Fa 140 centímetres d'alçada (resta tombat i escapçat), 70 centímetres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

• Menhir 6: Fa 120 centímetres d'alçada (resta tombat i escapçat), 50 centímetres d'amplada i 50 centímetres de gruix mig.

• Menhir 7: Fa 210 centímetres d'alçada (resta tombat i sencer), 90 centímetres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

No es documenta cap excavació al monument, però l'estudiós Josep Estrada i Garriga esmenta que, vers l'any 1950, va trobar gran quantitat de fragments ceràmics a mà "de pasta basta i negrosa" al voltant d'aquests menhirs. Però bé, segons el cartell informatiu, està datat entre el 3400 i el 2200 a.n.e., i també ho documenta així el GESEART, comparant amb els cròmlecs d'Europa occidental i tenint present també la tipologia d'enterraments que es troben al Vallès Oriental.

Per acabar d'aprofitar el matí, marxem cap el parc del Corredor per la banda de Dosrius i fem el camí cap al santuari fins on vam deixar el cotxe quan vam anar a Ca l'Arenes. A aquella alçada, a la dreta del camí i pujant pel turonet, es troben les restes caigudes del "dolmen" de Ca l'Arenes II.

No hi ha gaire informació sobre aquest "megàlit", i la poca disponible indica l'extens període que va del 3500 al 650 a.n.e. com a data de construcció. Hi ha fonts que contemplen la possibilitat de que es tractés d'elements d'una pedrera no gaire llunyana i, per tant, no seria un dolmen. Aquesta possibilitat és també la del nostre parer.

Ara anem a l'altra banda de la muntanya, pujant cap al santuari des de la banda de Vallgorguina. Passat el dolmen de la Pedra Gentil i a 250 metres a l'est de la masia que dona nom al sepulcre que visitarem, veiem a l'esquerra del camí, en un petit turó emboscat, el dolmen del Trull.

La cambra del suposat sepulcre amidaria 1.70 metres de longitud, 1.40 metres d'amplada i 1 metre d'alçada, i sembla que era una galeria catalana, ara completament destruïda. Segons Francesc Baldrís, data d'entre el 2200-1800 a.n.e., tot i que a la prospecció efectuada no es va trobar res.

A la revisió de l'any 2022 feta per en Carreras i en Tarrús, opinen que no és cap dolmen; pensen que, com a l'anterior possible jaciment, es tracta d'unes lloses preparades per un picapedrer, que finalment no es va endur.

Un temps més tard, vam saber de l'existència d'un menhir just allà que nosaltres no havíem vist aquest primer dia. Per tant, tornem fins al lloc amb la intenció de cercar-lo. El vam trobar just un metre sota del possible dolmen.

Aquest menhir caigut rep el nom de menhir del Trull. No hem trobat les mides, però és força gran. Alguns autors el tracten com a possible menhir i d'altres com a possible part del dolmen. Per nosaltres, veient les seves dimensions, bastant més grans que la resta de lloses del dolmen, i que no acabaria d'encaixar-hi fent una reconstrucció mental del megàlit, ens inclinem més cap a que és un possible menhir.

En Carreras i en Tarrús no l'han visitat, però segons la foto que vam publicar al blog diuen que el veuen dubtós, per això ara, en revisar l'entrada, inserim una nova fotografia, la primera de la publicació, on s'aprecia com a poc un dels caires que sembla treballat, i li veiem una certa forma fal·liforme. Però bé, ells són els experts.

Volíem acabar la jornada visitant el menhir Mañé, que no és a gaire distància de la masia del Trull, i també el possible menhir de Ca l'Arenes III, però la pluja fa acte de presència i pensem que és millor deixar-los per a un altre dia (podeu trobar-los a aquesta altra visita de la zona: Menhirs a Dosrius, Arenys de Munt, i inscultures a Sant Iscle de Vallalta).

Coordenades UTM(ETRS89):

Cròmlec de Pins Rosers o del Pla del Marsell: Planta d'Aigües del Ter-Llobregat

Possible dolmen de Ca l'Arenes II: 31T 455128 4607497

Possible dolmen d'El Trull: 31T 457295 4609635

Menhir del Trull: 31T 457294 4609643

Dòlmens a Moià III

Aquest cop, no anem gaire lluny, només a la comarca del costat, al Bages, més concretament a Moià. Aquesta comarca, reclamada pels habitants com el "Moianès", és preciosa i sovint hem fet excursions per la zona (a data de l'actualització de l'entrada, 16-12-2017, el Moianès ja és comarca). Molt recomanables són les coves del Toll i el molí de Brotons, entre d'altres. Aquest cop, però, no vam anar a cap lloc d'aquests, teníem el full de ruta marcat per a cercar aquests dos dòlmens: el de Can Parès i el de les Umbertes.

Arribar fins el primer és molt fàcil i s'hi pot anar amb el cotxe fins a uns pocs metres del megàlit. Anem fins al quilòmetre 32 de la carretera de Moià a Vic i allà surt un camí de sorra a mà dreta que porta a Can Parés. El seguirem fins a uns conreus, amb espai per deixar-hi el cotxe i tot. El dolmen de Can Parés o Can Perers, i també conegut amb el nom del Sot de la Tomba, és allà, al bell mig del camp treballat.

Aquest primer megàlit, arreglat pel servei d'arqueologia i paleontologia del departament de cultura de la Generalitat l'any 2010, segons la informació actualitzada que disposem, fou descobert l'any 1957 per Joan Surroca i Ricard Batista, i el que es pot veure són les restes d'un dolmen simple que aporten unes dimensions internes de la cambra sepulcral de 1.65 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 75 centímetres d'alçada màxima conservada. D'altra banda, se li documenta un túmul de tendència circular de 7/8 metres de diàmetre, òbviament, sense senyals de cròmlec o anell de contenció.

De la tomba, es documenten tres excavacions, la primera el 1961 per part dels seus descobridors; la segona, el 2010, per Marc Piera, de l'empresa Arqueociència, que segons es documenta es va fer cara a una restauració; i el 2011, una de nova a càrrec de Mayte Rovira, per consolidar i adequar-lo a l'entorn. D'aquestes, es donen uns resultats positius a les dues primeres: De la de Surroca i Batista: 32 fragments de ceràmica llisa a mà i 1 esquerdill de sílex, 37 fragments d'esquelet postcranial i 62 dents humanes, pel que com a poc, el sepulcre contenia 2 enterraments. Marc Piera, a la seva excavació, en documenta, 34 fragments de ceràmica informe a mà, 12 esclats de sílex, 3 denes discoïdals de petxina, 10 dents i 6 ossos humans. Tot resta dipositat al Museu de Moià.

Per últim i segons en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, aquesta tomba seria pertanyent a l'era calcolítica - edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Ara anem al dolmen de les Umbertes, ubicat a l'aeròdrom que li dona nom. Per arribar-hi, el més fàcil és seguir les indicacions a l'aeròdrom de les Umbertes, que hi ha una mica abans d'arribar a Moià per la carretera C-59, tot seguint un camí que surt a mà dreta de la carretera (venint de la carretera de Moià a Vic, ens quedarà a l'esquerra).

Aquest megàlit és conegut des de l'any 1959, quan Ricard Batista el va donar a conèixer. Es tracta, com l'anterior company, d'un dolmen simple, això sí, en millor estat de conservació. Les dimensions internes de la cambra sepulcral són de 1.40 metres de llarg, 1.60 metres d'ample i 95 centímetres d'alçada. Cal dir que la tomba es troba al mig d'un cròmlec, molt visible, d'uns 9/10 metres de diàmetre, sense restes d'un hipotètic anell de contenció.

Hem pogut saber que Ricard Batista el va excavar poc abans de publicar-lo, i va extreure de l'interior 38 de fragments de ceràmica llisa a mà, 5 vores de gobelets i bols, 2 fragments més amb línies incises i 6 amb carena, 1 esquerdill i 1 ascla retocada de sílex, 4 denes discoïdals d'esteatita, 1 dentàlium, 1 penjoll de pecten, 146 dents humanes, 3 fragments de mandíbula i 157 ossos de l'esquelet postcranial. Com a l'anterior tomba, totes les restes foren dipositades al Museu de Moià.

Segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, aquest sepulcre fou bastit vers el Calcolític - edat del Bronze, entre el 2700 i el 1800 a.n.e. A la placa identificativa del megàlit, posa que és del 2800 a.n.e., no ens barallarem per 100 anys. 

A dia 16-12-2017, vam tornar al megàlit i ens vam fixar que en una de les lloses laterals, a la seva part interior, hi ha una cassoleta la mar de maca.

I ja que anem a Moià, també podem visitar, a mode prehistòric, les Coves del Toll i el dolmen del Cuspinar, molt propers a Can Perers, i, des de les Umbertes, podem visitar els sepulcres del Bosc de Can Verdaguer, la cista de la Casa Nova del Verdaguer i, com no, el dolmen de la Casa Nova del Verdaguer, que es troba a uns 120 metres en línia recta de la cista.

Coordenades UTM(ETRS89):

Can Parés, Perers o Sot de la Tomba: 31T 428572 4629208

Les Umbertes: 31T 427663 4626400

Dolmen a Vilassar de Dalt

Avui anem d'excursió en cotxe, cap a Vilassar de Dalt, on hi ha un dolmen conegut a la zona. Pot ser que no ho sigui tant com la Pedra Gentil de Vallgorguina, però, per a mi no hi ha color. Aquest és molt més maco, com a mínim sembla un dolmen!

Per arribar-hi, prenem la carretera de La Roca (BV-5001) direcció el poble que li dóna nom al poble. Abans d'arribar al centre de la vila, a un semàfor, virarem a la dreta, direcció Òrrius. Seguirem per aquesta bonica carretera fins a trobar el GR92, en el que girarem a la dreta, passant per davant de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Tranquils, es pot fer amb cotxe de qualsevol tipus aquest GR, de fet, penso que li falten cartells blaus i peatge per a ser una autopista de terra a Catalunya.

El seguirem un bon tros, fins a veure a mà dreta, el dolmen de La Roca d'en Toni o Can Boquet.

Aquesta galeria catalana data al Calcolític, cap el 2500 - 2100 a.C. La cambra amida 1.40 metres de llarg, per 1.40 d'ample i, com es pot veure, la llosa de coberta és bastant "heavy", fa 2.98 metres de llarg, per 1.50 d'ample i 0.70 de gruix. Com a curiositat, dir que del costat esquerre segons veiem la fotografia, la coberta sobrepassa la paret lateral de la cambra de bon tros. Per últim, dimensionalment parlant, dir que la llargada total del megàlit és de 2.75 metres.

Les excavacions que ha sofert són diverses i la majoria no documentades. Se sap que el Centre Excursionista de Catalunya el va excavar a principis del segle XX, però la documentació està il·localitzable (van trobar coses). Fou excavat de nou per Bosch i Gimpera, sense extreure cap resta. El 1950 per part del grup arqueològic de Vilassar de Dalt, i l'última i també l'única documentada el 1982 per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, només determinant la tipologia del sepulcre, i pensant en una possible restauració... que clarament s'ha fet efectiva.

Quan ja hem admirat el sepulcre, ens posem en marxa per un camí que surt del megàlit en direcció sud-oest, el seguim i en pocs metres, a la nostra dreta ens trobem amb unes tombes medievals.

La necròpolis de Can Boquet consta de set tombes, entre elles una d'un infant. Es van localitzar l'any 1974 en els treballs de conreu del camp. A una d'elles, es trobà l'esquelet intacte, tal i com el van enterrar, amb les extremitats estirades.

Coordenades:

La Roca d'en Toni: UTM(ETRS89): 31T, 445108, 4598048

Necròpolis de Can Boquet: UTM(ETRS89): 31T, 445085, 4597996