Avui anem d'excursió en cotxe, cap a Vilassar de Dalt, on hi ha un dolmen conegut a la zona: parlem del dolmen de La Roca d'en Toni o Can Boquet.
Per arribar-hi, prenem la carretera de La Roca (BV-5001) direcció el poble que li dóna nom. Abans d'arribar al centre de la vila, a un semàfor, virarem a la dreta, direcció Òrrius. Seguirem per aquesta bonica carretera fins a trobar el GR92 al cim de la collada, en el que girarem a la dreta, passant per davant de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Tranquils, es pot fer amb cotxe de qualsevol tipus aquest GR, de fet, penso que li falten cartells blaus i peatge per a ser una autopista de terra a Catalunya. El seguirem un bon tros, fins a veure a mà dreta, el bonic sepulcre.
La tomba fou descoberta per Norbert Font Sagué l'any 1899, i ha rebut gran quantitat de visites i estudis de diversos arqueòlegs des de llavors. Cal dir que va ser restaurat i consolidat per Josep Castells i Roser Vilardell l'any 1983.
Les dimensions que tenim d'aquest sepulcre són d'una cambra sepulcral que mesura internament 1.50 metres de llarg, per 1.25 d'ample i 0.90 metres d'alçada. Del corredor d'accés a la tomba, es conserven 0.70 metres de llarg, per 0.90 metres d'ample i 0.65 metres d'alçada, i també dimensionem la llosa de coberta, que és prou gran, aquesta fa 2.98 metres de llarg, per 1.50 d'ample i 0.70 de gruix. Pel que fa a l'obra tumular, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, la descriuen d'uns 7-8 metres de diàmetre, amb restes visibles a l'esquerra del sepulcre.
Les excavacions que ha sofert són diverses i la majoria no documentades. Se sap que el Centre Excursionista de Catalunya el va excavar a principis del segle XX, però la documentació està il·localitzable (van trobar coses). Fou excavat de nou per Bosch i Gimpera, sense extreure cap resta. El 1950 per part del grup arqueològic de Vilassar de Dalt, i l'última i també l'única documentada el 1982 per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, només determinant la tipologia del sepulcre, i pensant en una possible restauració, que com hem dit es feu efectiva l'any següent.
Ara, sabem, segons en Tarrús i en Carreras, que al voltant del bonic sepulcre es van localitzar una petita destral de pedra polida de color negre, un raspador i una làmina de sílex, que es troben dipositades al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt. I ja per acabar amb el dolmen, direm que, segons els dos autors acabats d'esmentar, i per la seva tipologia de galeria catalana, fou erigit entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e.
Quan ja hem admirat el sepulcre, ens posem en marxa pujant les escales annexes i seguint per un camí que surt en direcció sud-oest, i en pocs metres, a la nostra dreta, ens trobem amb unes tombes medievals.
La necròpoli de Can Boquet consta de set tombes, entre elles una d'un infant. Es van localitzar l'any 1974 en els treballs de conreu del camp. Una encara contenia l'esquelet intacte, tal i com el van enterrar, amb les extremitats estirades.
Nosaltres tanquem la ruta aquí, però podeu fer una visita molt més extensa, ja que al bosc del davant podem trobar-hi gravats, coves sepulcrals i un hàbitat que vam veure un temps després. Teniu la informació a Paradolmen, menhirs i coves a Vallromanes, Vilanova del Vallès, Vilassar de Dalt i Òrrius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada