Després d'uns dies sense publicar noves rutes completes, avui descrivim una que vam fer amb els nostres amics Fina i Manolo. Ens dirigim a la província de Lleida, a la comarca del Solsonès concretament, a fer un volt pel terme municipal de Navès, volt en el què visitarem tres sepulcres i una cosa, per dir-ho així, molt rara que ens va ensenyar en el seu dia l'amic Joan Boter, de la qual havíem perdut les fotos i en Manolo i la Fina no havien vist. Val a dir que en aquesta publicació, només inserirem aquest rar jaciment i els dos sepulcres de la petita necròpoli de Cal Tururut; el tercer, l'afegirem a una altra ruta on és més adient.
El primer d'ells serà aquest estrany jaciment de nom Can Feliu, que és el nom de la masia més propera. S'hi pot arribar de diverses maneres, la qüestió és arribar a les rodalies de l'antic castell de Navès. A nosaltres ens va bé arribar-nos a Cardona per la C-55 i, a uns tres quilòmetres d'haver vorejat el poble, ens desviem a Navès a la nostra dreta. 3.6 quilòmetres més tard, ens desviem de nou direcció Sorba, Vilardeny i Gargallà, i seguim tot rectes per la carretera fins que aquesta creua la C-26, emprenent vers la Vall d'Ora. En 550 metres, agafarem un desviament a la nostra esquerra que ens aproparà al bonic mas de Can Feliu en 900 metres. En aquest punt, girarem per un camí a la dreta, que, en 400 metres, passa al costat d'un gran dipòsit d'aigua i allà deixem el cotxe.
A peu, seguim pel camí uns pocs metres buscant una entrada factible al bosc de l'esquerra, en el que als pocs metres d'entrar a ell, depèn de com, ja estarem trepitjant el jaciment. Això és tal i com em va passar a mi, que vaig fer un petit salt per baixar a un nivell inferior del sòl i resulta que el que aguantava el nivell superior era una llosa clavada a terra, i ens va semblar que n'hi havia més en la mateixa posició i direcció.
També pots anar pel camí i, a uns 50 metres de seguir-lo, endinsar-te al bosc i anar directament a les lloses més visibles.
D'aquest jaciment, hem trobat un estudi de Joana Xandri Solé i Mercè Canela Garayoa, en el què no diuen gairebé res definitiu, ja que a la seva excavació van sorgir restes com una tègula romana, dos fragments de ceràmica a mà i diversos fragments ceràmics d'era medieval, però cap resta humana que ens permeti dir que és algun tipus de sepulcre. Tampoc veuen viable que es tracti d'un tancat per al bestiar, més que res perquè es faria amb un altre tipus de material, molt més simple i lleuger, i, per tant, de fàcil construcció, no com l'elaborada construcció d'aquest cercle de lloses, on cada una d'elles ha estat treballada i falcada. Segons elles, es tractaria d'un gran cercle de lloses que va ser mig destruït pel camí de la pedrera de Besora.
Tot seguit, recomanem anar a visitar el sepulcre d'El Puput, que es troba només a 700 metres d'aquest jaciment seguint endavant per la mateixa pista. Nosaltres el vam visitar ja fa anys i resta publicat a Dòlmens a Navès II. Tot seguit, tornem al cotxe i ens dirigim a visitar els germans de Cal Tururut.
La veritat és que per arribar-hi va ser tota una odissea, ja que cal anar a l'altra vessant de la serra muntanyosa (de fet, són dues serres, una comença allà mateix i segons per on vagis no l'has de coronar). No us puc dir exactament per on vam anar, guiava la Fina, i la veritat és que ens vam embolicar perquè vam intentar canviar de falda de muntanya per l'església de Sant Andreu de Pujol Melós, i quan ja hi érem ens vam trobar que el camí desapareixia. Vam tornar a baixar i crec recordar que vam girar a l'esquerra per una altra pista, que ens apropa a la rasa de la Vallanca. En menys d'un quilòmetre, fem un gir abrupte per un camí seguint direcció nord-oest. El primer dels germans Tururut es troba a 2.7 quilòmetres des d'aquest punt.
En el nostre cas, que teníem un itinerari intens marcat per l'amic Manolo, ens vam apropar amb el cotxe tot el que vam poder, deixant tots dos en un clariana a l'esquerra del camí, propera als grans tolls que quedaven a la rasa. Vam seguir caminant pel camí i crec recordar que, després d'una corba a la dreta seguida d'un pendent pronunciat, vam arribar a la següent corba, aquesta a l'esquerra, i, al poc de completar-la, ens vam endinsar en un bonic bosquet a mà esquerra. Ja a terreny més planer i a uns 20 metres de la pista, vam trobar la cista neolítica de Cal Tururut I.
Del sepulcre de Cal Tururut I, hi ha molta informació publicada, de la que n'extraiem cinc cèntims, sobretot de la documentació de la tesi doctoral de Josep Castany i Jussà, publicada el 12 de desembre de l'any 2008.
Fou donat a conèixer l'any 1983 pel senyor Josep Guilanyà i l'any següent fou excavat per Josep Castany i Lluís Guerrero, que primer el consideraven una cambra pirinenca, i el van acabar determinant com un sepulcre neolític del Solsonià. Determinen que fou construït vers el 4100-3400 a.n.e., i que patí modificacions estructurals cap el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3200-2700, per les troballes recuperades (tot i que ja havia estat violat repetidament) i certs punts de la seva estructura física, de la que n'inserim una planimetria de la tesi doctoral de Castany.
 |
| Planimetria de Josep Castany |
Segons Castany, la tomba mesura 2 metres de llargada, 1.20 d'amplada i 1.15 metres de fondària, i es troba dins un túmul natural, pel que no es documenta cap tipus de cròmlec.
Val a dir que, antropològicament parlant, s'han pogut recuperar de la tomba i garbellant les terres dels violadors del megàlit, diverses restes òssies i quatre queixals pertanyents a un individu jove d'entre 15 i 20 anys i d'un adult de 20-25, que resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
El seu aixovar era a raó de 5 fragments ceràmics corresponents a 2 vasos, una fulla de sílex de color gris-beix i una punta de sageta de sílex amb peduncle i retoc abrupte, però planera a la zona central (pel que hem llegit, una autèntica bellesa).
Un cop visitada, anirem a veure Cal Tururut II, també conegut com Els Tossals. Per arribar-hi, tornem al camí i seguim en la mateixa direcció uns 160 metres, on veurem un corriol molt destirotat que s'enfila als boscos de la dreta. En uns 250 metres de pujada i baixada, trobarem el sepulcre. Millor anar amb coordenades, és allò de tercer arbre a la dreta.
Aquest sepulcre fou descobert pel senyor Jaume Serra, de mas Poses. No es conserva gaire de l'antiga tomba degut a que antigament el terreny va ser una feixa per a conreus i, a banda, el megàlit va ser profundament violat.
Inserim la planimetria que presenta Josep Castany a la seva tesi doctoral.
 |
| Planimetria de Josep Castany |
Es tracta, segons Josep Castany, d'una cista solsoniana modificada a posteriori, exactament igual que el seu company Tururut I. Es tracta, doncs, d'un sepulcre d'era neolítica, vers el 4100-3400 a.n.e., reutilitzat molt probablement vers el Neolític final - Calcolític entre el 3200 i el 2700 a.n.e..
Les dimensions internes de la tomba, segons Castany, són de 2.20 metres de longitud, 1.07 metres d'amplada i 75 centímetres d'alçada, però, val a dir que, segons la Universitat de Lleida, les dimensions dels dos sepulcres de l'estació de Cal Tururut, són més petites.
Per últim, podem dir que, tot i la violació que hem esmentat abans, Lluís Guerrero va recuperar del costat del sepulcre, d'unes terres extretes del seu interior a la violació que dèiem, alguns fragments d'ossos que correspondrien, segons Guerrero, a un individu adult de sexe indeterminat.
Nosaltres ho deixem aquí, però si en voleu més, podem dir que per la zona d'entre l'estructura megalítica i el sepulcre d'El Puput, a mà esquerra hi ha documentat un dolmen, el de Cal Vila, que resta desaparegut per a nosaltres... ja hi hem anat tres vegades, sols, amb el Manolo i la Fina, i no l'hem trobat. Per anar a cosa feta, podeu visitar els propers poblats d'Olius, o la peculiar tomba d'Aubareda, inclús ja de baixada el dolmen Miraver.
