Dolmen a la Cellera de Ter

Avui farem una excursioneta, que més que excursioneta va acabar sent gairebé una passejada. Però hi tornarem... volem veure un poblat que hi ha just darrere de la muntanya per la qual fèiem peu.

Ens llevem d'hora i anem cap a La Cellera de Ter, tot conduint per la C-63, direcció Olot.

A la rotonda que hi ha l'entrada del poble, agafem la tercera sortida endinsant-nos al poble i aparquem al poc. Ens posem a caminar per la carretera principal del poble, fins que aquesta fa un gir a la dreta, on trobarem, en plena corva, un carrer a la nostra esquerra. L'agafarem i al tercer trencall a l'esquerra virarem per aquest (Mossèn Jacint Verdaguer). Seguirem el carrer fins al final, i en aquest punt, travessant-lo i mirant a la nostra dreta, veurem el Safareig de la Canal.

Aquest safareig va ser construït per l'ajuntament l'any 1929, i ha estat un dels punts neuràlgics de la societat del poble de La Cellera de Ter.

Un cop fetes les fotos i haver comprovat la temperatura de l'aigua... molt freda per cert... era 30 de Desembre!!, seguim endavant vers el camp de futbol, però no entrarem en el seu recinte, el vorejarem tot seguint les marques de la Ruta de les Pedreres (SL-C 9). Seguirem aquestes marques, passant per davant d'una fàbrica i anant uns metres per un camí paral·lel a la carretera, fins a trobar-ne un altre que surt de la C-63, en el qual veurem una bifurcació cap a la seva dreta. Agafarem aquesta bifurcació i seguirem pel camí fins les coves del Pasteral.

Aquestes coves artificials són realment la porta d'accés d'una mina de marbre, ja abandonada, però realment sí que hi havia una cova. L'accés al laberint natural es troba colgat a uns 5 metres d'alçada a l'esquerra de la porta esquerra de la fotografia... nomès per a espeleòlegs!!

Les dimensions d'aquesta cova natural, sumant-li les dimensions de les artificials, fan un total de 322 metres; faig la suma perquè en crear les mines d'extracció, es van carregar els passadissos naturals, que ara donen als passadissos de la mina. Però segons un estudi fet l'any 1967, en el que no s'esmenta la mina, els passadissos naturals fan un total de 290 metres.

Segons hem pogut saber, aquestes cavitats naturals foren utilitzades al Neolític antic com a hàbitat residencial, i foren reutilitzades durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis.

D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal.

Nosaltres seguim cap amunt pel camí que veníem, endinsant-nos en un preciós bosc. Seguirem el camí fins a topar amb una clariana a la part alta de la muntanya. D'allà veiem un corriol que s'endinsa al bosc, paral·lel al que hem vingut, uns metres per sobre d'ell. Ens hi endinsem i en uns metres arribarem al dolmen de Colldegria, just davant d'unes immilllorables vistes del meandre del riu Ter.

Amb aquesta vista, tenim a la nostra esquena, a uns pocs metres, el dolmen de Colldegria. Sempre penso, que en el Neolític en sabien d'això de cercar el lloc pel "descans etern", jeje... clar que el paisatge tampoc era així.

Aquí teniu el dolmen de Colldegria.

Lamentablement, no hem trobat cap informació sobre el megàlit... Continuarem la recerca i actualitzarem la informació si trobem res.

Avui, dia 11-12-2017, hem trobat que els de Via Pirena el cataloguen com a possible paradolmen d'era calcolítica, amb unes dimensions de 1.05 metres de fondària i 1 metre d'amplada i 0.75 d'alçada.

 Coordenades:

Coves del Pasteral: UTM(ETRS89): 31T, 467350, 4647846

Colldegria: UTM(ETRS89): 31T, 467265, 4647426

Dolmen a Sant Llorenç Savall

Avui, excursió en busca de dòlmens prop de casa.

Anem fins a Sabadell, i d'allà agafem la carretera que porta a Castellar del Vallès, sense deixar la carretera general. Al final del poble de Castellar, la carretera rebrà el nom de B-124, que seguirem en direcció Sant Llorenç Savall. Deixarem Sant Llorenç, continuant per la carretera B-124, fins que trobem després del desviament a Granera (BV-1245), una zona ampla al voral esquerre de la carretera, amb un parell de rètols. Allà aparquem i ens posem a caminar pel camí que surt d'allà mateix. El seguirem fins que veiem que som sobre la cinglera, just allà, el camí es bifurca, i nosaltres agafarem el de l'esquerra (penso que està indicat), que és el més ruïnós i va vorejant la mateixa cinglera, fins que aquest s'acabi. Allà virem 90º a la dreta i comencem la pujada al turó de la Roca Sereny, per un petit corriol existent (tranquils no s'ha de pujar fins dalt de tot!!). En no gaires minuts de pujada, arribarem a un pla, on trobarem les restes del dolmen de Roca Sereny.

Aquest megàlit data, segons el panell informatiu, del Neolític Final - Calcolític (2500 - 2300 a.C.) i tindria unes dimensions mig suposades de 1.50 metres de llarg, per 0.60 d'amplada i 0.50 d'alçada. Com es pot veure es troba en estat ruïnós.

A la seva excavació, s'hi va trobar divers i variat aixovar, com ceràmiques, botons d'os, llàmines de sílex i restes de mínim 6 cossos humans.

Un cop fetes les fotografies i llegida l'explicació del dolmen per part de la Cris (és una mania que té!!), tornem al cotxe i ens dirigim cap a Granera, per a intentar trobar el dolmen del Cementiri de Santa Cecília per segona vegada, però no el vam trobar pas, ja el donem com desaparegut (tot i portar les coordenades, aquestes ens duen a un bosquet ple de pinassa on no hi ha cap roca que faci indicar la presència d'un megàlit).

Anem a fer una mica més de muntanya ja que hi som (que no tot són dòlmens), i tornem cap a casa.

Coordenades:

Roca Sereny: UTM(ETRS89): 31T, 418320, 4616228

Hipogeu i menhir a Dosrius

Avui, anem a aprendre una mica més sobre la cultura prehistòrica. Havíem sentit a parlar dels hipogeus, però no n'havíem vist mai cap. Vam buscar i rebuscar per a satisfer la nostra curiositat, i en vam trobar un prop de casa!! A Dosrius.

Així doncs, agafem el cotxe i anem a Dosrius, aparquem a un descampat que hi ha a mà dreta per la carretera principal del poble, just quan acabes de passar la riera. Creuem la carretera a peu i agafem un carrer pel qual travessem el poble (carrer Sant Llop) fins a arribar a la urbanització que hi ha quan s'acaba aquest, que també la travessem i, en el seu punt més alt, surt un ample camí de sorra que seguint-lo ens portarà a l'hipogeu (hi ha rètols indicatius).

Fotografia del 13-06-2020

Un hipogeu és com una cova-dolmen, però la cambra no és natural, sinó que és una excavació humana, col·locant, això sí, les lloses del corredor igual que a les coves i als dòlmens, com es veu a la fotografia.

Després de moltes històries sobre el seu descobridor i com es va trobar... que si es va esfondrar el sostre, que si uns nens van trobar una punta de sageta... el Seminari d'Estudis i Recerca Prehistòrica documenta que fou Daniel Daví membre del SERP qui el va localitzar en veure les lloses megalítiques del seu corredor l'any 1995... No sé tu, em sembla que tothom diu la seva. A l'hipogeu se'l va batejar amb el nom d'hipogeu de La Costa de Can Martorell, que és el mas que hem vist tot pujant.

En aquest sepulcre calcolític, s'hi van trobar restes d'entre 195 i 205 cossos humans, a més de 68 puntes de sílex i animals domèstics. Segons les proves realitzades de carboni 14, fetes tant per la Universitat de Barcelona com per un companyia francesa especialitzada en el tema, l'edat de l'hipogeu és d'uns 4000 anys.

Fotografia del 13-06-2020

Segons el SERP, a l'excavació a càrrec de Sara Aliaga el mateix any del seu decobriment, s'hi va trobar, a banda de tot el documentat al paràgraf anterior, una petxina perforada, ceràmiques, alguna d'elles perforada, altres d'estil campaniforme i un molí barquiforme.

Inserim el dibuix en planta que es va fer del jaciment per part del SERP.

Extret de Monografies 13 del SERP

Sembla que hi deuria d'haver una confrontació bèl·lica per la quantitat de morts en la mateixa època i de diversos sexes i edats, i amb el poc que varien les datacions de C14 fetes a les restes humanes de l'hipogeu. Fa la sensació que l'hipogeu fos creat per solucionar un tema puntual, no per a la seva reutilització, ja que a Catalunya no era habitual aquest tipus de confrontacions.

De baixada cap al cotxe, a la primera casa que veiem, els Olivers, just on el camí comença a ser asfaltat, veiem un gran roc que junt amb un altre fan d'entrada a la torre. No ho sabíem, però el de la dreta és el preciós menhir de la Costa de Can Martorell. Així que vam haver de tornar, a dia 28-09-2014.

Fotografia del 13-06-2020

Menhir descobert l'any 1995 per Oriol Mercadal, clarament es tracta d'un menhir estel·liforme, que se situa cronològicament parlant entre el Neolític mig i l'edat del Bronze. En un principi, el menhir de 1.60 metres d'alçada, es deia que procedia del turó de la Gola, ubicat al mateix Dosrius, on tampoc s'ha trobat quelcom relacionat amb el monòlit. Però segons informacions del SERP, la ubicació exacta on es va recollir seria més cap al sud-oest, només a uns 350 metres de l'hipogeu, i que a més devia d'haver caigut muntanya avall, pel que al moment d'erigir-lo, segurament encara estaria més a prop del sepulcre, fent d'un clar marcador de la tomba col·lectiva.

Segons Carreras i Tarrús, el menhir amida 1.60 metres de llarg, 84 centímetres d'ample i 20 centímetres de gruix, i fou erigit vers el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.

Els jaciments més propers a aquests dos són el de la Pedra dels Castellans, al terme municipal d'Argentona, i el paradolmen del Cau de la Mostela, a l'immens terme municipal de Llinars del Vallès, que, si mireu aquesta publicació, hi ha una pedra dels sacrificis, prou espectacular, pocs metres darrere del paradolmen.

Coordenades UTM(ETRS89):

Hipogeu de la Costa de Can Martorell: 31T 451158 4604882

Menhir de la Costa de Can Martorell: 31T 451259 4604854

Dòlmens a Espolla II i Sant Climent Sescebes I

Avui toca caminar una mica!! jeje!!

Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... com diria el Pep i anem cap a Espolla. Deixem el cotxe just al costat de... com no podia ser un altre lloc, la cooperativa del poble (vi i oli), al carrer més exterior del poble. (A partir d'ara, la ruta l'explicaré de forma més fàcil per a fer caminant, nosaltres vam fer molt camp a través). Ens preparem i ens posem a caminar pel passeig del Celler fins a arribar a l'últim carrer del poble, on just la GI-602 fa una corba de 90º cap a l'esquerra. Nosaltres girarem cap a la dreta pel carrer d'el Puig d'el Mas i el seguirem, fins a trobar un camí a l'esquerra. Anirem per aquest camí fins al tercer trencall a la dreta i l'agafarem.

Segons el plànol, el sepulcre és amagat en una barraca de pagesos que hi ha al marge dret del camí, davant de l'entrada d'un gran hort, em penso que era d'arbres d'algun tipus. Però nosaltres, per estrany que sembli, ens vam trobar el camí tancat, dic estrany perquè el camí és ben ample. Vam travessar un bosquet de canyes típiques de riera per a accedir al camí de nou.

El corriol i el "canya" a través, el vam fer en un lloc que hi ha una petita arbrada amb unes casetes on guarden menesters del camp, just abans. Ens dirigirem cap els arbres, que els veiem a l'esquerra després d'un petit pendent, buscant un corriol que creua les canyes i surt al voral de l'hort del costat. Anant pel filat de l'hort, anirem al camí de davant, on, travessant-lo justament on hi ha l'entrada de l'hort, trobarem el dolmen amagat per una antiga construcció de cabana de pagesos.

Aquest dolmen de nom Puig de Pal data del Neolític, sobre el 3000 - 2500 a.C. I les seves dimensions  són de 1.50 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 1.57 d'alçada, com es pot veure ha sigut reutilitzat fins a principis de segle XXI per l'homo-espollenc.

Tornem al camí pel qual hem girat la tercera a la dreta, i tirem direcció la que portàvem abans. Caminarem fins a trobar un camí cap a l'esquerra, que va vorejant els horts, i el  seguirem fins a petar a un camí més ample en el que girarem a la dreta. I a uns 80 metres  trobarem un camí a mà esquerra que ens durà en uns 80 metres més al dolmen del Prat Tancat. 

El megàlit està caigut, però es veu molt bé la seva morfologia, cal dir que a la llosa de coberta es veuen diverses petites cassoletes. Les dimensions de la cambra d'aquest dolmen són de 1.80 metres de llarg per 1.40 d'ample per també 1,40 metres d'alçada. Tarrús l'ubica cronològicament entre el 3500 - 3000 a.C.

(A partir d'aquí el camí és marcat amb uns dòlmens de colors, però jo l'explico igualment).

Tornem al camí, seguint en la mateixa direcció que abans fins a trobar-ne un altre que gira a la dreta, el qual seguirem fins la segona bifurcació a l'esquerra. És un camí també bastant ample, que en uns 100 metres mena en un altre, que agafarem cap la nostra dreta. En aquest camí, a pocs metres en la primera corba a l'esquerra, veurem un corriol que surt de la mateixa corba, al marge dret del camí. Aquest corriol ens portarà en uns 30 metres al dolmen de Tires llargues.

A la seva excavació, s'hi van trobar moltes i variades restes, que ubiquen la utilització del sepulcre des del neolític mig fins a l'edat del bronze. Aquestes restes es van trobar sobretot en el seu corredor, que amida 2.40 metres de llarg, una amplada de 0.80 i una alçada de 0.65 metres. D'altra banda, les dimensions de la cambra són 2.10 metres de longitud, 1.70 d'amplada i 1.30 metres d'alçada. Com ja hem dit, fou utilitzat contínuament durant gran part de la prehistòria, sent el seu erigiment cap al 4000 - 3500 a.C.

Seguirem pel corriol fins a tornar al camí ample d'abans i seguirem cap a la dreta, en el qual, passats uns 200 metres, agafarem un camí més petit, que surt cap a l'esquerra, just davant del gran hort que hi ha, dirigint-nos cap al Nord. A uns 30 metres de tornar a sortir a un camí ample, a mà esquerra trobarem el dolmen de La Gutina.

La cambra d'aquest té unes dimensions de 2.50 metres de longitud per 2 d'amplada i 1.75 metres d'alçada. D'altra banda el corredor d'accés fou construït amb murs de pedra seca i té unes dimensions de 4.15 metres de llargada per 0.50 d'alçada i entre uns 80 - 90 centímetres d'amplada. El megàlit fou erigit entre el 4000 - 3500 a.C.

Sortim al camí caminant els 30 metres que ens separen d'ell des del megàlit i virem a l'esquerra, seguirem per aquest fins a trobar-nos un altre camí que el creua. En aquest punt, veurem en direcció nord un camí més estret que va resseguint el puig que tenim al davant. L'agafem i en 20 - 30 metres veurem el menhir de la Murtra.

Que curiosament es va desestabilitzar durant la visita, però la Cris va ser ràpida i el va aguantar a lloc (a la foto ja l'havia aixecat del tot). Just darrere la Cris, es pot observar un altre petit menhir, aquest sense nom.

El més gran dels dos rocs es tracta d'un menhir en forma d'estela, datat al  neolític mig-recent. Té una alçada de 3.45 metres per 1.70 d'amplada i 0.45 de gruix. L'altre menhir fa 1.70 metres, per una amplada de 0.49 i un gruix de 0.75 metres.

(Penso que en aquest moment s'acaben els dòlmens de colors. Jo segueixo explicant.)

Tornem al camí més petit que ens ha dut al menhir i seguim endavant en el mateix sentit que portàvem, fins a sortir a un camí més ample, que agafarem cap a l'esquerra. A partir d'ara, aneu amb compte, ja que aquesta és zona de pràctiques militars.

Agafarem, tot anant pel camí ample uns 400 metres, un camí més petit cap a la nostra dreta, que serà el primer a la dreta des de la nostra irrupció al camí ample. El seguirem passant una barraca fins a trobar una bifurcació en forma de corriol molt pronunciada a la nostra esquerra, la qual seguirem i en uns 20 -30 metres veurem la Roca Tova.

El roc és de 2.50 x 1.50 metres,  i el seu interior està buidat humanament creant una cavitat de 2 x 2 metres. Va ser descobert pel grup empordanès GESEART, sense trobar cap resta material a l'interior, la qual cosa impedeix el seu datatge, ja que morfològicament tampoc es pot datar. Cal dir que en aquest jaciment no s'hi ha fet cap excavació arqueològica.

Seguim pel corriol fins que s'acabi, on en un pla, a la seva part més allunyada del camí, veurem el sepulcre de corredor de Fontanilles.

Aquest és un sepulcre de corredor o petita galeria catalana en U, datat del neolític final - calcolític, és a dir 3000 - 2500 a.C. Les dimensions de la cambra són 1.60 metres de longitud per 0.90 d'amplada per 1.35 d'alçada i el seu corredor té una llargada de 1.90 metres, tot i que la seva longitud ori­ginal devia de ser de 2.50 - 3 metres, segons la morfologia del túmul. La seva amplada i alçada conservades són de 80 - 90 centímetres d'ample per una alçada de 120 centímetres.

Jo crec que toca dinar!!!! Així doncs busquem un raconet maco fora de la zona militar, per si de cas, i ens mengem l'entrepà, que ja hi ha gana!!

Un cop dinats, tornem al cotxe i a la rotonda del costat de la cooperativa, prenem la tercera sortida. És una carretera local que porta al Coll de Banyuls vorejant Espolla i la seguirem sense entrar al nucli (hi ha indicacions dels dòlmens). Per anar a la primera parada, ens desviem a la dreta quan veiem l'indicador de la Font del Conill. En teoria, aquella pista duu fins el dolmen del Barranc, però no el vam poder visitar, ja que la pista està ensorrada al punt de pas de l'Orlina del Puig, just al costat de la zona d'esbarjo de la Font del Conill. Vam pensar en donar la volta, però com no teníem clar el camí per l'altra banda, i a prop teníem tres sepulcres més, vam decidir fer un canvi d'itinerari.

Tornem a la carretera local i la seguim fins que al quilòmetre 3.30 trobem la indicació del Mas Girarols a la dreta i un espai ample on deixar el cotxe. Ja a peu, continuarem per la carretera uns 170 metres fins a trobar, a l'esquerra, el corriol senyalitzat cap als dòlmens de mas Girarols. Comencem l'ascens a la muntanya pel corriol, més costós encara del normal, perquè bufava una tramuntana fortíssima; de fet, vam estar a punt de fer mitja volta, en quant vam veure un parell d'arbres caiguts recentment. Tot anat pel corriol uns 400 metres, trobarem el dolmen de Girarols I en un pla.

 

La cambra d'aquest sepulcre de corredor amida 2.20 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.50 metres d'alçada i el corredor d'accés, fet de pedra seca, fa 3.20 metres de llarg, per 0.90 d'ample, per una alçada de 0.35 metres, tot i que segons els experts, antigament aquest corredor tenia una alçada de 1 metre.

És datat del 3500 - 3000 a.C. Tot i la seva antiguitat, es troba en un gran estat, ja que va ser restaurat pel ja conegut grup empordanès GESEART l'any 1997.

Seguim pujant i a poca distància trobarem el dolmen de Girarols II. (La foto ha quedat bastant malament, però tenint en compte el vent que feia, el sol a la meva esquena i el poc espai que tenia la Cris per poder agafar el dolmen... està genial!!).

La cambra d'aquest possible sepulcre de corredor amida 1.50 metres de longitud,  per 1  d'amplada i 1.20 metres d'alçada; en quant al seu corredor, el que es conserva faria 1 metre de llarg, per 1 metre d'amplada i 0.50 metres d'alçada. Aquest sepulcre, Tarrús el data a l'última part del neolític, sobre el 3000 - 2500 a.C.

Seguim la pujada sense deixar el corriol, tot carenant el cim d'aquest puig i agafant el GR-11 que surt just al costat del corriol enfilant-nos cap al següent, però no patiu que no és gaire!! (uns 500 metres), hi trobarem el rètol del dolmen de Puig Balaguer.

Novament, aquest megàlit és un possible sepulcre de corredor, i les dimensions de la  cambra són de 1.10 metres de longitud, 1.30 d'ample i 1.20 d'alçada. Malauradament, no queda cap resta del corredor d'entrada del dolmen.

Pel que fa a la cronologia, Tarrús el data com el seu company Girarols I, entre el 3500 - 3000 a.C.

- Bé, per avui ja n'hi ha prou, no Cris!!!

- Sí, sí, tornem a casa.

Coordenades:

Puig de Pal: UTM(ETRS89): 31T, 498807, 4693669

Prat Tancat: UTM(ETRS89): 31T, 498282, 4693020

Tires Llargues: UTM(ETRS89): 31T, 498242, 4693609

La Gutina: UTM(ETRS89): 31T, 498388, 4693789

Menhir de La Murtra: UTM(ETRS89): 31T, 498171, 4694472

Menhir de La Murta II: UTM(ETRS89): 31T, 498171, 4694470

Fontanilles: UTM(ETRS89): 31T, 497294, 4695269

Girarols I: UTM(ETRS89): 31T, 501295, 4696261

Girarols II: UTM(ETRS89): 31T, 501262, 4696319

Puig Balaguer: UTM (ETRS89): 31T, 501214, 4696729