Poblats, necròpolis, túmuls aïllats i inscultures a Terra Alta II

Avui, a dia 27 de desembre de l'any 2024, tot anant destinació Favara (Saragossa) / Fabara (Zaragoza), ens aturem a Caseres, a la Terra Alta, encara dins de Tarragona. Podríem haver anat per un altre camí, més directe, però volíem tornar a veure els poblats i necròpolis que hi ha al terme municipal, i fer-ho amb temps, ja que els túmuls no es troben un al costat de l'altre; aquest cop, intentarem veure'ls tots, cosa que no vam fer a la visita de principis de l'any 2018.

Per arribar-hi, nosaltres vam agafar l'AP-7 fins a Riudoms, i allà vam emprendre la N-420 durant 78.8 quilòmetres, arribant al terme municipal de Caseres. Sortirem de la carretera quan veiem la sortida amb una illeta que et duu al poble a la nostra esquerra, però no anirem per ella, sinó que emprendrem vers la nostra dreta, uns metres abans seguint les indicacions del jaciment de La Gessera. És un camí que, a tocar de la carretera, passa entre mig de dues cases en runes. Als 180-190 metres, emprenem per un nou camí a la nostra esquerra que duu al poblat iber de la Gessera i aturem el cotxe uns 850-860 metres més tard. En aquest punt, surt a mà esquerra un camí i escassos metres abans trobem les restes d'una necròpoli a la dreta del camí, sobre un promontori, formada per dos túmuls.

Aquesta fotografia és del 2018, i val a dir que el sol no ens va permetre fer una millor fotografia, tot i que en aquesta es veu perfectament el límit d'una de les obres tumulars en l'ombra i les restes del segon túmul il·luminades.

La petita necròpoli és formada per dues obres tumulars sense restes de cista. Un dels túmuls fa uns 3 metres de diàmetre i l'altre, més petit, fa uns 80 centímetres de diàmetre. Al seu voltant, s'observen diverses restes que podrien ser més túmuls encara més malmesos.

Per l'estil arquitectònic i la seva ubicació tan propera a La Gessera, nom que s'ha atorgat també a aquesta necròpoli, seria coetània al poblat, és dir, ibera (del segle VI al II a.n.e.). Ara, també podria ser que realment fossin tombes associades al poblat de l'Edat del Ferro del Puig, que es troba just a sota del poblat iber del Puig, a la falda de la muntanya, pel que serien un pèl més antigues, vers el 1000-900 a.n.e.

Tornem al cotxe i seguim rectes arribant-nos, en no arriba a 200 metres, a un eixamplament de la pista, utilitzat a mode d'aparcament. Així fem i seguim a peu per la pista uns 150 metres més arribant al poblat iber de La Gessera.

Es tracta d'un petit poblat o residencia fortificada iber, descobert cap el 1902 per Juan Cabré, arqueòleg aragonès. Del que segons la Universitat Rovira i Vigili, la primera ocupació del jaciment es remunta al segle VI a.n.e. Aquest resta localitzat en un lloc immillorable, tant defensivament (només hi ha accés per la banda nord-est), com per controlar la zona i el riu Algars. A més, la seva localització li permet tenir contacte visual amb altres poblats de l'era, de més enllà del riu.

Després de ser estudiat per Cabré, Bosch i Gimpera el va excavar completament l'any 1914. 100 anys més tard, el 2014, l'Ajuntament de Caseres va engegar un projecte amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a excavar-lo de nou i museïtzar-lo.

Morfològicament parlant, es tracta d'una residència fortificada aïllada que podria haver estat erigida poc abans de l'època ibera on hi haurien viscut individus de cert nivell social. Tot i que en parlarem després, havent visitat la molt propera zona del Puig, pensem que bé podria ser un habitatge de classe alta pertanyent al poblat iber del Puig.

Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili

Com es pot observar al plànol anterior, el jaciment es composa d'un carrer central amb estances a ambdues bandes del carrer. Curiosament, aquest carrer s'il·lumina completament durant els equinoccis i la llum arriba fins a l'habitació final (G al plànol), que envaeix una part del carrer central (pensem que fet expressament) i que és molt diferent a la resta d'estances. Segurament, es tractaria d'una sala amb un ús diferent, possiblement cultural segons els estudis.

Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili

Les excavacions efectuades han donat llum a molta ceràmica i altres elements, com una fíbula de bronze i diversos trossos de ferro, que es troben a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). D'aquestes restes, en destaca la troballa d'una copa de vernís negre que el MAC atribueix a La Gessera, però que no està documentada als estudis de Bosch i Gimpera. A l'excavació del 2014, tampoc no es va trobar cap resta de ceràmica d'aquest color, pel que els últims estudis posen en dubte que el MAC la tingui ben identificada, possiblement per moviments de materials mal gestionats durant la Guerra Civil o, fins i tot, per una barreja de restes feta pel mateix Bosch i Gimpera.

Extret d'un estudi de la secció d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili

Com a nota final, esmentar que, només arribar i just davant del poblat, vam veure uns rocs amb unes cassoletes, que ens van semblar típicament iberes.

Tornem al cotxe i anem a l'asfalt, i el seguim en la direcció que anàvem deixant enrere el desviament al nucli de Caseres. A uns 360 metres d'asfaltat, ens desviem, de nou a la dreta, per un costerut i malmès camí i deixem el cotxe a la seva primera corba. A peu, seguim l'ascens pel camí que gira a l'esquerra en no arriba als 40 metres i que ens deixa a la plana en 30 metres més, just al costat del túmul I del Puig.

Es documenta que és de tendència circular de 3.60 metres de diàmetre màxim i 1 metre d'alçada. Conté una cista formada per tres lloses, de les quals només hem pogut trobar les dimensions de l'est, que fou recol·locada el gener del 2016 per la Universitat Rovira i Virgili. Segons es documenta, aquesta llosa fa 1 metre de longitud per 80 centímetres d'alçada màxima i 20 centímetres de gruix.

Bosch i Gimpera esmenta l'existència d'aquest jaciment, que va ser confirmat en una prospecció de la zona el 1999. Com ja hem indicat, el 2016 va ser estudiat per la universitat tarragonina. A cap de les actuacions, es van trobar restes arqueològiques associades, molt possiblement degut al fet de què havia estat clarament violat amb anterioritat.

Inserim una planimetria de Núria Rafel i Fontanals, per cortesia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, d'abans de la reposició de la llosa desplaçada.

Extret de Monografies 4 del MAC Barcelona

Visitat de nou el túmul ja conegut per nosaltres, ens dirigim a visitar coses noves i començarem per la necròpoli del Puig II. Per arribar-hi, seguim rectes pel camí 100 metres més, lloc on trobarem un corriol que va vers la nostra dreta i que duu a uns camps de conreu que resten esglaonats al marge esquerre del camí. Bé, doncs al límit del primer dels camps vers el segon, veurem un nou corriol a mà dreta del camí, que seguint-lo ens aproparà als túmuls de la necròpoli II. El primer és a uns 120 metres de distància del camp, en línia recta. Molt recomanable l'ús de GPS, però bé, és seguir el corriol que s'enfila pel puig.

Nosaltres, però, veiem primer una roca gravada. A mig camí de la necròpoli, al moment que ens enfilem per una gran roca estintolada al camí, el corriol fa una petita bifurcació. Tot anant per la dreta, podrem veure la següent inscultura en un roc a uns 17 metres.

Tornem a la bifurcació i enfilem ara per l'esquerra per a arribar a la necròpoli. Les úniques informacions que hem trobat sobre ella ens indiquen que fou descoberta el març del 2017 per un veí de Caseres, i que el febrer del 2020 es va realitzar una intervenció d'urgència per l'arqueòleg territorial per tal de frenar l'espoli que s'observava. S'indica que es tracta de 6 túmuls (3 excavats i consolidats, i 3 més de pendents), però no descarten que hi hagi més. De fet, nosaltres, en vam comptar uns 8 sense buscar gaire. No tenim gaire informació arqueològica, però suposem que aviat en sortirà. Les restes de vegetació amuntegades als laterals per les feines realitzades eren força recents, pel que possiblement s'ha fet alguna actuació més amb posterioritat a la del febrer del 2020. Degut a aquesta falta de bibliografia, els hem numerat seguint l'ordre en què nosaltres els vam veure.

Seguint el camí a l'esquerra des de la bifurcació, arribem ràpidament a una plana on es troben els primers túmuls. El primer, que veiem molt fàcilment, és la tomba I, a la vora esquerra del corriol.

Observem un túmul lleugerament ovalat (ens estranya que no sigui circular) d'uns 2.50 per 2.90 metres amb una cista tipus baixaragonès, les dimensions de la qual són d'1 metre de longitud, per 70 centímetres d'amplada i 60 centímetres d'alçada màxima.

Des d'allà, a escassos 5 metres ja veurem, també a l'esquerra del corriol, el sepulcre número II de la necròpoli.

En aquest cas, el túmul, també ovalat, fa 3.80 per 3.20 metres. També conserva la cista, de dimensions màximes d'1.30 metres de longitud.

Segons la minsa informació arqueològica, a l'excavació d'urgència d'aquestes dues cistes, van aparèixer restes òssies molt deteriorades, fragments de ceràmica i aixovar, com denes i polseres de bronze.

Des d'on ens trobem, veiem una acumulació de pedres a la nostra esquerra amb disposició clarament tumular. Són les restes del que anomenem túmul III.

Resta molt malmès i arrasat, però l'hem trobat documentat i amb una fotografia, així que la nostra intuïció no és dolenta. En aquest cas, no hi ha restes visibles de cista, però el túmul fa 2.30 per 2.10 metres. Caldrà esperar a una possible excavació per a saber-ne més.

Seguint el desdibuixat corriol, trobem poc després el que anomenem túmul IV. Per la nostra sorpresa, ens el vam trobar restaurat.

És clarament un túmul sense cista, d'aquests tipus "Loculus" per a encabir una urna en un petit espai, i que ens va deixar dubtes pel que fa a la morfologia del seu túmul, ja que, com es veu a la imatge, podria ser quadrangular (mirat de l'altra banda, sembla circular o ovalat). Segons la informació d'Invarque, és un túmul rectangular.

Creuant el sepulcre, trobarem el que vam considerar un claríssim túmul protohistòric. En aquest cas i tenint en compte que no l'hem trobat catalogat enlloc, l'anomenem túmul V de la necròpoli del Puig II.

La foto no fa justícia, com sempre, perquè allà i amb volum, s'identifica un túmul ben clar.

I ara, el que vam considerar com a túmul VI, que es troba just a la dreta tal i com hem arribat al V (entre el V i el II). 

Aquest resta tot emboscat, per la qual cosa no s'acaba d'admirar bé, però, in situ, es veu quantitat de rocs que surten del terra, fa una petita elevació de terreny i, inclús, es veu alguna pedra més gran en posició no natural.

De nou, tornem al corriol principal i deixem aquest grup. Just en sortir d'ell, encara a l'alçada del túmul V-VI veurem dues grans lloses planeres clavades a terra, una d'elles trencada per la meitat. No podem definir que és, però entre elles hi un rebaixat del sòl, una clara excavació potser buscant una possible connexió entre elles?

Un cop fotografiades les lloses, seguim caminant pel corriol i, a pocs metres, veurem a la dreta del camí un cau, possiblement d'una guineu.

Seguint el camí i pocs metres després, veiem, també a la dreta, el que ja havíem vist fotografiat i catalogat com a túmul, el VII per a nosaltres.

Vist així no té gaire pinta, sembla més una acumulació de rocs dels altres túmuls a conseqüència de les violacions que han rebut les tombes, però mirant al terra ens va semblar, que algunes sorgien de l'interior del terra, però bé, s'hauria d'excavar. Les dimensions que hem trobat són d'una el·lipse de 2 per 1.50 metres.

Havent vist això i amb l'orografia del terreny per la que estàvem caminant, ens vam dir que segur que n'hi havien més dels que crèiem, i seguim caminant fins a trobar un camp amb arbres fruiters, que ens va fer pensar quants túmuls es devia haver endut la maquinària agrícola. I més sabent que a l'altra banda del camp hi ha les restes d'un túmul catalogat, al que no vam anar per una descoordinació entre nosaltres, ja que hem trobat catalogats dos túmuls satèl·lit més, un d'ells a cada costat de les necròpolis I-II. Com tot i que vam fer una jornada ben completa, no es hem acabat els jaciments ni molt menys, ja els veurem quan tornem.

Bé, en arribar al camp de fruiters, girem a l'esquerra sense entrar a ell i, tocant el penya-segat i l'anomenat camp, ens trobem amb això, un clar túmul afectat per les feines agrícoles.

L'hem denominat túmul VIII i té un diàmetre d'uns 70 centímetres.

Seguim direcció oest per un corriol que hi ha i, en res, ens trobem amb una altra sorpresa, aquesta amb encara més suposicions, tot i les dues lloses paral·leles caigudes i una altra de sospitosa davant d'elles.

Al nostre parer, aquests dos rocs podrien ser ben bé les lloses laterals d'una cista, que podria completar-se amb l'altre roc. De fet, el primer mur que es veu a l'esquerra de la imatge té un pèl de forma arrodonida com si l'haguessin construït aprofitant una obra tumular. Bé, de fet, en tots els murs que hi ha, es veu que els seus rocs són clarament extrets d'obres tumulars; fins i tot, en algun tros, sembla que s'hagi retallat el túmul per deixar només la part que interessava. Val la pena anar fixant-s'hi.

Ara creuem el mur i seguim pel corriol que es veu a la part superior de la fotografia que, per cert, té un "encaix" diguem-ne que curiós en aquest extrem. En pocs metres, arribem al conegut corriol i tornem al cau que hem vist abans. Al costat del cau, veiem un nou corriol que s'enfila vers el turó i el seguim. Es troba força desdibuixat i embardissat, però ens duu al cim del puig, on trobem les restes del Túmul de la Serra de la Gessera.

Localitzat el 1983 durant l'elaboració de la carta arqueològica de la Generalitat, es tracta d'un túmul molt malmès de 2.20 metres de diàmetre. En l'estudi del 2004, es van localitzar restes de ceràmica de pasta depurada que podrien ser d'una urna.

La Núria Rafel, en el seu estudi sobre les necròpolis tumulars de tipus baixaragonès, indica que la seva ubicació no permet aclarir si es trobava associat a La Gessera o al Puig. Per nosaltres, com també indica l'Invarque, estaria associat al poblat del Puig, ja que hi ha un barranc per arribar a La Gessera i, com hem comentat, aquell jaciment sembla ser una residència aïllada i no un poblat estàndard.

Pel que hem llegit, molt probablement, aquest seria el túmul més antic del conjunt del Puig i La Gessera, juntament amb el Túmul I del Puig, datant-se al Bronze final - Ferro antic.  

Baixem del turó i seguim fins al camp de conreu, tornant per on hem vingut. A continuació, ens dirigim a la necròpoli del Puig I, pel que sortim del camp conreat per l'altra banda del camp i ens endinsem al bosc. És per on vam veure millor accés, ja que els túmuls i les inscultures que volem veure es troben al límit d'aquest bosc amb un petit penya-segat.

De camí, veiem unes cassoletes iberes que ja havíem vist el 2018, quan estàvem buscant la necròpoli, que, per cert, no vam trobar, ja que estava coberta per la vegetació i anàvem amb un xic de pressa perquè se'ns feia fosc.

Per arribar a la primera d'elles, seguim el camí muntanya amunt uns 120 metres. A aquest punt, prenem un corriol que surt davant nostre i el seguim un 80 metres. I, just a la cinglera, veiem les primeres cassoletes.

Trobem la segona, d'uns 10 centímetres de diàmetre, a 15 metres al NW.

Avançant una miqueta més, arribem a la necròpoli del Puig I, de la què inserim la planimetria també presentada per la Núria Rafel a l'estudi promogut pel MAC de Barcelona.

Extret de Monografies 4 del MAC Barcelona

El Túmul 1 és el que resta més complet i, per tant, és el que es veu millor.

Fa uns 3.90 metres de diàmetre i conserva restes de l'anell exterior. Només hi resta la llosa que seria la posterior de la cista.

Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona

Avançant uns 5.50 metres més, trobem les restes del Túmul 2.

Té un diàmetre de 3.50 metres i conserva restes de l'estructura tumular.

Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona

Just al seu costat, trobem el Túmul 3, el més malmès del conjunt.

Per les restes conservades, devia de tenir un diàmetre d'entre 3 i 4 metres.

Extret de Monografies 4 del M.A.C. Barcelona

Durant un dels estudis de la necròpoli, es van trobar petites restes ceràmiques per la zona. Això i la tipologia d'enterraments, permeten datar les tombes al Bronze final - Ferro inicial.

Un cop vistos els malmesos sepulcres tornem al camp i, de nou, cap al corriol que passa per davant del túmul I del Puig. Ara el seguim a la dreta, deixant el túmul a la nostra esquena i passant arran del petit penya-segat on es troba la necròpoli I. Seguim avançant per a trobar les restes del poblat del ferro del Puig, ubicades a uns 180 metres de la bifurcació del camí i als peus del puig que dona nom al jaciment.

Es conserven diversos murs que corresponen a una desena de cases.

Per la ceràmica trobada en superfície, els arqueòlegs Jordi Diloli i David Bea, de la URV, daten l'assentament a la primera edat del Ferro amb un possible abandonament a època ibera, quan els habitants de la zona van edificar un nou poblat al cim del Puig.

Nosaltres, però, hem d'anar a dinar i seguir camí cap a Fabara, així que deixem la visita aquí amb força cosa pendent, com el poblat iber del Puig i com a mínim dos túmuls més, que ja tenim mig localitzats.

Coordenades UTM(ETRS89):

Necròpoli tumular de La Gessera: 31T 268186 4547880

Poblat Iber de La Gessera: 31T 267881 4547698

Túmul I del Puig: 31T 268544 4547363

Inscultures I de la Necròpoli del Puig II: 31T 268360 4547456
Túmul I de la necròpoli del Puig II: 31T 268339 4547475

Túmul II de la necròpoli del Puig II: 31T 268336 4547485

Túmul III de la necròpoli del Puig II: 31T 268328 4547484

Túmul IV de la necròpoli del Puig II: 31T 268323 4547489

Túmul VI de la necròpoli del Puig II: 31T 268331 4547489

Túmul V de la necròpoli del Puig II: 31T 268328 4547493

Túmul VII de la necròpoli del Puig II: 31T 268352 4547518

Túmul VIII de la necròpoli del Puig II: 31T 268335 4547540

Túmul IX de la necròpoli del Puig II: 31T 268333 4547527

Túmul de Serra de la Gessera: 31T 268424 4547472

Inscultures I de la Necròpoli del Puig I: 31T 268372 4547271

Inscultures II de la Necròpoli del Puig I: 31T 268373 4547288

Túmul I de la necròpoli del Puig I: 31T 268371 4547277

Túmul II de la necròpoli del Puig I: 31T 268371 4547281

Túmul III de la necròpoli del Puig I: 31T 268371 4547284

Poblat de l'Edat del Ferro del Puig: 31T 268353 4547205

Dolmen a El Port de la Selva VI

Aprofitem l'últim cap de setmana llarg de l'any sense obligacions nadalenques per a acostar-nos a l'Alt Empordà a veure un sepulcre pendent dins del parc natural del Cap de Creus. Es tracta del dolmen de Taballera, relativament proper als dòlmens de La Cendrera i el Mas Godó, però que ens havia quedat pendent durant aquella ruta.

Per a acostar-nos el màxim possible amb el cotxe, des de dins d'El Port de la Selva, anem a buscar la cruïlla dels carrers Puig Gros i Empordà, on hi ha una petita zona d'aparcament i on comença una pista de sorra en força bon estat tot seguint el GR11. Durant l'estiu, aquesta pista roman tancada i només es pot arribar al megàlit caminant després de fer un agradable passeig de poc més de 5 quilòmetres. A l'hivern, ens podem acostar molt més al megàlit per pista (fins el Mas Vell) i fer només els últims 300 metres a peu.

Comencem doncs la ruta, com diem al paràgraf anterior, a l'aparcament de la pista que s'endinsa cap al Cap de Creus i que s'anomena camí dels masos, ja que uneix diversos masos, la major part dels quals resten abandonats actualment. Seguim la pista principal sempre en direcció a Sant Baldiri i, als 2 quilòmetres, a l'alçada del Mas Puignau, trobem que la pista fa un gir pronunciat a la dreta i que surt un camí recte no practicable en cotxe. Si anem a peu, seguirem pel camí en direcció a Sant Baldiri. Amb el cotxe, avançarem per la pista cap el Mas Paltré recorrent 1.5 quilòmetres més que si ho fem a peu i, a més, no veurem Sant Baldiri. Dit això, recomanem anar a peu. Seguim caminant 450 metres més pel camí i ja trobem l'esmentat conjunt de Sant Baldiri de Taballera, que visitarem a la tornada. Seguim endavant 900 metres més, punt on el camí s'ajunta amb la pista. A aquest punt, ja al costat del Mas Paltré, agafem la pista de la dreta que duu al Mas Vell en 300 metres. Si hem arribat en cotxe, aquí el podrem deixar còmodament. Per arribar al dolmen, però, no cal arribar al mas, sinó que ens desviarem a l'esquerra just després de passar el pas canadenc que hi ha a la pista i ens enfilarem cap el turó seguint el filat i les marques grogues del camí. En uns 350 metres de pujada no molt empinada, toparem de front amb el dolmen de Taballera o Tavellera, en honor a la cala que es troba a uns 1300 metres en línia recta.

Descobert i excavat per Romuald Alfarràs a finals del segle XIX, es considera que és una possible galeria catalana feta en pissarra que no conserva ni coberta ni corredor. La cambra mesura 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'amplada, i té una alçada conservada de 75 centímetres. Està continguda dins un túmul força inapreciable de 6/7 metres de diàmetre sense anell de contenció. 

A l'excavació d'Alfarràs, l'única efectuada al sepulcre, es van trobar valves de mol·lusc marí i restes de ceràmica grollera. Uns cent anys més tard, el 1987, l'Enric Carreras, el Josep Tarrús, el Josep Agustí i el Miquel-Dídac Piñero (membres de GESEART) van recollir en superfície dues denes discoidals d'esteatita, dos trossets de ceràmica a mà sense decoració, una pedra de molí barquiforme feta en granit i un chopper de quars blanc (eina feta amb còdol tallat).

Per l'estil arquitectònic i les poques restes recollides, el megàlit es pot encabir dins del Neolític final - Calcolític antic, vers el 3000 - 2700 a.n.e. 

Com hem vingut a finals de la tardor i bufa tramuntana, no ens acostem a la platja i tornem cap a l'aparcament desfent exactament el mateix camí i aturant-nos al conjunt recentment restaurat de Sant Baldiri de Taballera.

Format per l'ermita del mateix nom, la casa del capellà, una torre circular de vigilància, un antic cementiri, una zona sepulcral i altres dependències, es troba parcialment fortificat. L'ermita ja apareix documentada a finals del segle X, mentre que la torre es data al 1558. Les excavacions efectuades indiquen que fou habitat ininterrompudament des del segle VI (datació de la zona d'enterrament més antiga) fins finals del XIX. A més, fou el centre religiós i econòmic dels múltiples masos de la zona durant tot aquest període.

Després de tafanejar aquest interessant nucli, ens dirigim al cotxe i a dinar, que ja hem passat el matí ben entretinguts.

Si voleu visitar més jaciments prehistòrics, es pot arribar caminant als megàlits indicats al principi de l'entrada, el del Mas Godó i el de La Cendrera. Si els voleu veure, però no voleu caminar tant, es pot tornar al cotxe i prendre la carretera que duu a Cadaqués per a acostar-se fins a la urbanització de la Perafita i començar allà la caminada.

 

Coordenades UTM(ETRS89):

Tavellera o Taballera: 31T 519788 4685777

Cista a Castellolí

A dia 20/10/2024, fem una trobada entre alguns amics "dolmènics". A la ruta que vam preparar, visitàvem 7 o 8 jaciments, però, de fet, l'únic del què parlarem a aquesta publicació és el que teníem marcat com a primer objectiu: la cerca i retrobament de la cista de Can Muset. Això sí, al final d'aquesta entrada, inserirem els enllaços als jaciments ja vistos per nosaltres que vam tornar a visitar.

Per arribar a Can Muset, anem fins a Castellolí per l'A-2 i ens apropem a les piscines del poble. D'elles, surt el camí del cementiri i, al poc d'emprendre'l, surt una nova pista asfaltada a la nostra esquerra, tot fent un abrupte gir, que porta fins la Masia de Cal Jaume. Aquesta la deixem a la nostra dreta seguint el camí fins a la fi de l'asfalt, on veurem a la nostra dreta l'aparcament habilitat per a les visites del Castell de Castellolí, que s'hi arriba per la primera pista sorrenca que hem vist a la nostra esquerra en arribar a l'aparcament, i que, per norma, resta tancada al trànsit rodat. Nosaltres, havent deixat el cotxe a l'aparcament, enfilem caminant pel segon camí sorrenc, que ens portarà, en uns 200 metres, al mas que li dona nom al sepulcre. La casa de Can Muset és, com a poc, curiosa, ja que té una part modernista i una altra de típica masia de cap al 1800.

Just davant de la masia (part 1800), veurem un gran prat, que no estava conreat quan hi vam anar, però que té tota la pinta d'haver-ho estat. La cista es troba en aquest prat, just a la seva fi, on maquinària pesada va fer més extens aquest camp temps ençà.

I aquí teniu el que queda del megàlit, que clarament ens deixa veure la seva tipologia.

Quan vam arribar no estava així. Com es pot veure, la part dreta de la coberta resta caiguda davant del sepulcre. Hem marcat el negatiu de la llosa en requadre vermell i, als peus de la tomba, la part de la llosa de coberta.

També s'ha de dir que, que de les lloses laterals que es veuen només mirar el sepulcre, la de la banda de la nostra dreta també havia cedit. En Manolo i la Cris la van intentar recol·locar, clavant-la de nou dins el negatiu encara existent, que si ens mirem detingudament la fotografia, sembla que només era una llosa lateral, que va ser trencada i que ha anat cedint vers la nostra dreta amb el pas del temps.

En Josep Castany i Llussà documenta el sepulcre de Can Muset a la seva tesi, però, com gairebé totes les pàgines que hem trobat, el dona per desaparegut.

En Castany indica que la cambra sepulcral era de 1.20 metres de llargada, 50 centímetres d'amplada i 90 centímetres de fondària, i, segons Colomines, tenia un petit túmul de pedres.

Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà

Segons la informació que hem pogut extreure, es varen recuperar ossos d'un individu, 3 denes de variscita, 1 vas ceràmic a mà, 1 nucli de sílex, 2 fragments d'una fulla de sílex marró i dues destrals d'amfibolita. Aquestes troballes resten dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.

Per la tipologia de les restes, estaríem davant d'una tomba del Neolític mig - final, entre el 3500 i el 2700 a.n.e.

Extret de la tesi de Josep Castany i Llussà

Sabíem que devia ser a les proximitats del mas i vam trobar el megàlit gràcies a una fotografia de l'antiga tomba del febrer de l'any 1985. La veritat és que no pensàvem trobar-la, ja que, com hem dit, Castany la documenta com a desapareguda a la seva tesi, publicada el 12 de desembre del 2008, i, com també hem dit, els altres llocs web també la donen per desapareguda amb anterioritat.

Però bé, el dia va ser molt profitós, un nou megàlit retrobat, i la visita a tots aquests jaciments que no queden pas lluny: el primer, el túmul de la Serra de Rubió; tot seguit, vam anar a les tres cistes de Cal Pessetero; i, per finalitzar, vam veure els túmuls de la Serra de Clarena i, des d'ells, una maca vista del dolmen de Cal Marquet de Grevalosa.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Can Muset: 31T 393048 4604611

Dòlmens, menhir i poblat a Pinell de Solsonès III

El dia d'avui anem al Solsonès, a la zona de Pinell. Provarem de visitar algunes cistes, tant solsonianes com megalítiques. Les cistes solsonianes són dels sepulcres més ben conservats, si no les han arrasat, tot i que daten del Neolític mitjà, gràcies a que no s'erigia un túmul artificial tapant la cambra, sinó que es feia un clot per a encabir-la. Dins del forat, hi ficaven les lloses en els laterals, fent que la coberta coincidís amb el nivell del sòl. I, en algunes, s'hi ha trobat el terra de la cambra enllosat.

Comencem per aquest, el Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell. El megàlit es troba ben a prop de l'ermita del mateix nom. De fet, nosaltres vam deixar el cotxe a l'ermita i vam anar a la cerca del megàlit a peu, desfent un tros de pista i prenent el camí que ara surt a la nostra dreta. El seguim fins que creua amb un altre, en el que seguirem caminant cap a la nostra esquerra, fins que veiem un monòlit a la dreta del camí, just on el camí s'obre fent-se més ample. Al principi d'aquesta ampliació, uns metres abans d'arribar al monòlit, ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. En ell, seguirem un corriol prou desdibuixat uns metres arribant a la fi del bosc i el principi de les terres conreades. Just allà, a la fi del bosc, trobarem la cista solsoniana del Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell.

Es tracta d'una cista megalítica situada a 775 metres sobre el nivell del mar i a uns 300 metres de l'ermita. Fa 1.64 metres de llarg, 0.77 metres d'ample i té una alçada de 0.95 metres. A la seva excavació, es varen trobar algunes restes òssies en un munt de terra de fora el sepulcre, reafirmant una antiga espoliació del megàlit.

Inserim la planta i les seccions que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Anem a buscar els altres sepulcres, però de camí, tot anant per una carretera secundària que mena a la C-149,  veiem un plafó informatiu a la dreta, que senyalitza el poblat del Serrat dels Moros o Camp dels Moros de la Codina, i ja que hi érem... jejeje (Som de fàcil convèncer).

Durant les tres primeres campanyes d'excavació, es va poder constatar la seva utilització vers l'etapa ibera, romana i medieval, tot i que hem llegit que aquest va ser construït vers l'Edat del Bronze final, ja que s'hi ha trobat ceràmica d'aquesta era.

Però el moment de més rellevància del poblat, es creu que fou a l'era ibera, ja que es denota una clara especialització del nucli en la metal·lúrgia. Prova d'això, va ser la descoberta d'un gran forn per a treballar aquest material, i la troballa d'una mina a celobert d'argiles riques en hidròxid de ferro.

No estem segurs de les dimensions del poblat: als primers informes que hi ha, es diu que fa un perímetre de 0.4 hectàrees.

S'ha de destacar la plana existent davant dels murs de pedra seca, ens va cridar l'atenció, i tot passejant per ella vam veure diferents forats a terra, tipus sitja, però amb un gran obertura a nivell del sòl.

No hem trobat gaire informació de l'estructura del poblat d'era ibera; ara, sí que n'hi ha, i molta, de l'era medieval. El que sí que hem trobat és que a la etapa protohistòrica fou abandonat, pacíficament, vers el segle II a.n.e., per la irrupció romana, tot i que també s'hi han trobat materials d'aquesta era.

Un cop visitat el poblat, anem a cercar els dòlmens del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers i el de Santes Masses. Dic els anem a cercar els dos junts perquè no es troben al seu emplaçament original, ja que l'any 1989 van ser "desmuntats" i tornats a muntar a la dreta del camí que porta a Mas Llobet, i són ben bé l'un davant de l'altre.

El primer en el que ens vam fixar va ser el del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers, més que res perquè el corriol que prens des del camí principal acaba just davant seu. Aquest megàlit fou erigit originàriament prop del mas Estany de Madrona.

Fou descobert l'any 1978 pel propietari del mas en crear un hort, fou excavat per ell mateix i la seva excavadora... li molestaven les pedres... aishhh!

Té unes dimensions de 1.20 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 0.65 metres. Òbviament, no s'ha trobat cap resta.

Cal parlar de la magnífica estela que li fa de coberta, que fa 1.65 metres de llargada per una amplada de 1.50 i té un gruix de 0.25 metres.

Nosaltres vam comptar 23 cassoletes, algunes amb formes rectangulars, quadrades, etc. però segons la documentació de l'excavació n'hi ha unes quantes més.

A dia 10/06/2022, inserim la planimetria que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, que és bàsicament un estudi dels megàlits prehistòrics del Solsonès.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Ara, ens mirem la petita cambra pirinenca de Santes Masses... el Sol no ens deixava fer una foto millor, "és el que hi ha".

Aquest dolmen també ha estat traslladat de prop del mas Llobet. Quan es va localitzar, estava molt mal conservat i erosionat. Té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada. Al megàlit, li falta una llosa lateral, i la coberta, ja d'antic. També sabem que quan el sepulcre era al seu lloc original, s'observava un túmul circular de 6 - 7 metres de diàmetre, construït amb terra i pedres. De l'antiga tomba, es recuperaren les restes òssies de tres individus, fragments ceràmics, denes de collaret en petxina i un botó d'os.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras al seu llibre del megalitisme a Catalunya, aquest megàlit data del que ells denominen Calcolític recent - Bronze antic vers el 2700-1800 a.n.e. 

Quan enllestim els dos megàlits, anem a visitar uns que ja havíem provat, però no vam poder passar, ja que la natura s'havia menjat els camins i era del tot impossible arribar-hi, la necròpoli de la Costa dels Garrics, que es troba a uns 1500 metres del mas Caballol de Madrona. De fet, per arribar-hi hem de seguir el camí que passa entre mig de les cases del mas... nosaltres li vam demanar informació a la senyora, que era davant la porta del mas.

La primera cista és uns metres per sobre el camí, ara sí transitable, just quan aquest s'amplia fent com una petita plaça. A la nostra esquerra i ben visible des del camí estant, trobem el dolmen de la Costa dels Garrics I.

El sepulcre es troba en un molt bon estat de conservació, sobretot gràcies als treballs de consolidació i rehabilitació que ha rebut. També es conserva un tros de túmul, molt i molt visible a la seva banda nord-oest. S'estima que aquest faria uns 8 metres de diàmetre.

Fou descobert a causa d'un incendi als anys 40 i té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, una amplada de 0.86 metres i una alçada de 1.10 metres.

Inserim planimetria i fotografia de l'aixovar del sepulcre, de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

L'any 1987, fou excavat per Josep Castany, Fina Alsina i Lluís Guerrero, arqueòlegs del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. A ella, es van trobar senyals inequívoques d'una antiga violació del sepulcre. Tot i això, Guerrero va trobar un esquelet d'un home d'uns 25 anys, bastant alt per cert (1,78 metres), sobre de les fines argiles artificials col·locades al terra del megàlit, fent de sòl. Amb això, també es va extreure el seu aixovar funerari, que és prou extens: Quatre peces geomètriques de sílex, un nucli del mateix material, una fulla també de sílex, un estri d'os polit i tres banyes de senglar, també polides. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Tornem al camí i seguim en la mateixa direcció. Tot just quan s'acaba aquesta petita plaça "natural", baixem a la part dreta del camí, on, en uns metres seguint un corriol definit, trobarem el dolmen de la Costa dels Garrics II i el menhir just a sobre seu. Aquest últim deuria presidir la necròpoli de la Costa dels Garrics, per tant, el caigut menhir rep aquest nom.

El primer que admirem és aquesta preciosa i restaurada cista solsoniana, descoberta quan estaven excavant la companya número I. De dimensions, és bastant semblant a l'altre megàlit: 1.75 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 1.00 metres d'alçada. Això sí, en aquest, no s'observa cap obra tumular.

Aquesta fotografia és de la nostra segona visita a la necròpoli, el dia 29 de setembre de 2024.

Inserim la planimetria de Josep Castany i Llussà, extreta de la seva tesi doctoral  "Els megàlits neolítics del solsonià".

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

També esmentar que la coberta era desapareguda i que les dues lloses de que disposa tancant el megàlit són d'era actual.

L'any 1988, s'excavà pels mateixos arqueòlegs que el company I, on varen trobar, a més dels gravats a la part exterior del sepulcre, avui en dia molt difosos, dos nivells d'inhumació. Al primer nivell, aparegueren un home de 14 - 16 anys, un altre de 25 - 30 i dos cossos de sexe indeterminat, un d'uns 20 - 30 anys i un altre d'uns 45 - 50. Al segon, sorgiren les restes d'un infant d'uns 8 anys, una dona d'uns 18 - 23 i un home d'uns 20 - 30 anys.

De l'aixovar funerari del nivell 2, es documenta de l'home: Una bola d'ocre, una fulla de sílex, dues peces geomètriques del mateix material, tres fragments ceràmics, un punxó d'os, un ullal de senglar polit i una dena de fusta carbonitzada. De la dona: Dues peces geomètriques de sílex. I de l'infant: quatre peces tubulars d'os. El del nivell 1 no hem aconseguit localitzar-lo, creiem que no deu estar publicat.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

A uns 3 metres al nord, veiem, sobre d'un petit túmul, aquest gran roc en posició horitzontal. S'ha de dir que aquest gran roc a dia de la primera actualització de l'entrada (2021) es trobava al santuari d'El Miracle a l'espera de la seva col·locació, després d'una forta restauració, dins del projecte "Gegants immortals".

És l'estela menhir de la Costa dels Garrics que, amb 2.20 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 0.35 metres de gruix (dono les dades com si encara fos en peu), presideix la necròpoli.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Del gran roc, que resta trencat per la meitat, se suposa que per l'acció d'un llamp, s'han trobat bocins en la part inferior del túmul que aixecava l'estela, túmul que fa, a dia d'avui, 1.20 metres d'alçada per 2 metres de diàmetre.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

I ara, el dia 29 de setembre del 2024, tornem a la zona per a veure el megàlit restaurat i tornat a col·locar, ara verticalment.

També, ja que hi som, ens apropem a mirar-nos una possible estela o coberta d'un desaparegut sepulcre, que hi ha a escassos metres. Ja l'havíem vist a la nostra primera visita el 2015 i ens va semblar un roc peculiar, però no vam fer cap fotografia. Tampoc no sabíem realment què era i, de fet, ni els arqueòlegs ho tenen clar encara. L'anomenarem megàlit de la Costa dels Garrics III, ja que sixí l'hem trobat en algunes fonts.

A nosaltres ens sembla treballat. Ara, podria ser la coberta desapareguda de la cista II de la Costa dels Garrics, tot i que com es pot veure fàcilment, la llosa seria exageradament gran per a la reconstruïda cista. Igualment, s'ha de dir que l'Inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat li dedica una fitxa i esmenta que podria ser la coberta d'una cista no descoberta o desapareguda.

Segons descriuen, la gran llosa fou localitzada estintolada a terra i fou aixecada per tal d'examinar-la. Podem veure a la fotografia anterior, els rocs col·locats estratègicament per a falcar-la. Segons ells, amida 2 per 1.70 metres i té, com podem veure, un dels seus cantons molt arrodonit. La daten vers el 3500- 2500 a.n.e.

Comentem també que aquesta segona vegada vam tornar a coincidir amb la mestressa del Mas Caballol, que ens va fer passar al vestíbul del mas, on es troba la col·lecció Caballol. Aquesta col·lecció consta de tres vitrines amb moltes restes d'aixovar de diferents sepulcres de la zona que havien estat recollides pel seu avi. 

La comarca del Solsonès, és abundant pel que fa a enterraments. Aquests són els més propers que hem visitat nosaltres, encara que ens en falten alguns i també es documenten uns quants de desapareguts. És normal, ja que, com esmentat abans, les anomenades cistes solsonianes no tenen túmul. A més, per les petites dimensions i la seva antiguitat (4100-3400 a.n.e.), és prou probable que qualsevol maquinària pesada se les hagi endut per davant, tot i que també en poden quedar soterrades.

Si ens queden ganes, sempre podrem visitar tot tipus de jaciments a la zona, però potser els més propers són el dolmen del Camí vell de les Cases, el de Viladebaix juntament amb els companys de publicació.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell: 31T 360191 4645081

Poblat del Serrat dels Moros: 31T 363628 4644070

Camí de Madrona o els Trossos dels Perers: 31T 360494 4647720

Santes Masses: 31T 360502 4647720

Costa dels Garrics I: 31T 362423 4649041

Costa dels Garrics II: 31T 362478 4649038

Estela-menhir de la Costa dels Garrics: 31T 362478 4649039

Megàlit de la Costa dels Garrics III: 31T 362458 4649035