(Dir que amb el temps hem anat avançant prou a aquesta zona, i també se n'han descobert de nous. Per tant, el més factible per a preparar una bona excursió cultural és entrelligar les publicacions de Vilanova de Meià, ja que quasi tots parteixen del camí a Rúbies).
Sortint de Seró, anem a dinar a Artesa, i, tot seguit, ens dirigim a Vilanova de Meià per la L-512, tot passant pel Pont d'Alentorn, que, com el seu nom indica, té un pont sobre el riu Segre. Seguim tot recte fins a trobar el desviament cap a Vilanova de Meià a la nostra esquerra (LP-9132), passarem Alentorn i seguirem rectes uns quilòmetres fins a Vilanova. En arribar al poble, es creua amb una altra carretera (LV-9131), cap a l'esquerra vas a Santa Maria de Meià i cap a la dreta, que és per on anirem, al nucli del poble. Nosaltres, però, el passarem de llarg tot sortint del poble i continuarem per aquesta pista asfaltada endinsant-nos per les cingleres i muntanyes. Havent passat el quilòmetre 3, girarem a la nostra esquerra per una pista sorrenca amb direcció el poble abandonat de Rúbies, l'ermita de Meià i la Pedrera entre d'altres.
Ara ja és tot recte per aquesta pista, per la qual anirem deixant alguna casa al seu costat, creuarem algun camí atrotinat i passarem per davant del megàlit de Sòl Joaquim, que no vam veure, perquè és a uns metres de la carretera, però el vam visitar de baixada. Just abans de començar a pujar vers el Pla de la Gallina (més o menys devem portar uns 4.4 quilòmetres de camí), veurem un camp tancat a la nostra esquerra amb una petita entrada, on deixarem el cotxe.
A peu, anem paral·lels al tancat, trobant el que sembla un camí per als tractors, que baixa al que deu ser rierol en èpoques de pluja, el creuem i fem una forta pujada cap el següent coll. Un cop a dalt, seguint el camí de tractors a l'esquerra, trobarem a la dreta d'aquest, entre arbrat, el megàlit de la Lloella del Llop I.
A aquesta cambra pirinenca se li suposen unes mides de 1.60 metres de llarg, per 1.80 d'ample i hi ha documentades dues excavacions; una l'any 1972 i l'altra el 1981. Segons la documentació pertinent, a aquestes excavacions s'hi va extreure: diferents ceràmiques d'edat prehistòrica i del segle XVIII, que reafirmen la seva utilització com a aixopluc de pastors, 6 denes de càrdium, un parell de puntes de cap de ferro, diferents peces d'ornamenta de bronze i tres incisius humans.
Inserim un dibuix de les restes recuperades de l'estudi de Joan Maluquer de Motes i Miquel Cura-Morera.
 |
| Extret de "Los sepulcros megalíticos de Vilanova de Meià" |
Un cop fetes les fotos i tota la pesca, tornem al camí "tractoril", i en la mateixa direcció i a uns 120 metres, també a la dreta, dalt d'un turó, buscarem el dolmen de la Lloella del Llop II.
En aquest sepulcre de tipus cambra pirinenca, la datació atorgada és exactament la mateixa que la del seu company d'un xic més amunt, i també té dues excavacions documentades (els mateixos anys que el Lloella I). En elles, s'hi va trobar divers material ceràmic de diferents tipologies, tres dentàliums, diverses peces decoratives i variades peces d'ornament personal de bronze i una de plata.
De nou, inserim un dibuix d'algunes les restes recuperades al sepulcre, de l'estudi de Joan Maluquer de Motes i Miquel Cura-Morera.
 |
| Extret de "Los sepulcros megalíticos de Vilanova de Meià" |
Amb aquestes dues visites, decidim cercar el dolmen del Pla de la Gallina tot seguint el què dèiem que devia ser un rierol en èpoques plujoses... al poc ens rendim... les coordenades ens ho senyalitzaven, certament bastant lluny i els dies no són encara suficientment llargs.
Així doncs, tornem al cotxe i tirem cap avall, aparcant un quilòmetre i mig després, just abans d'un revolt a l'esquerra. A uns 15 metres a la dreta del camí, a aquesta corba trobarem el dolmen de Sòl Joaquim.
Estem davant d'un altre dolmen simple de tipus cambra pirinenca, amb unes dimensions de 1.96 de llarg, per 1.10 d'ample.
Inserim una planimetria del sepulcre feta per Jaume Camats.
 |
| Extret del web sigmascorpii |
Per avui, n'hi ha prou, que ja queda poc Sol, així que marxem a Vilanova de la Sal, on tenim l'allotjament, a veure com perd el Barça la final de la Copa del Rei de bàsquet... què hi farem!
Dia 8 de Setembre del 2019.
Tornem a la zona després de fer unes vacances de rutes dolmèniques per França, on vam ser a dos departaments, i a l'Alt Urgell. Entrem pel mateix camí que havíem agafat fa 4 anys i aturem el cotxe quan veiem la primera pista que surt a la dreta, uns 750 metres abans d'arribar a Sòl Joaquim; és un desgastat camí que antigament devia de ser rodat i que arribava a la font de Paüs, a peus de la Serra del mateix nom. A peu, ens endinsem per ell poc més de mig quilòmetre, on després d'un gir a l'esquerra i un pendent, trobem, a la nostra esquerra i dins del bosc a pocs metres de la pista, el dolmen de Paüs.
Pel que hem trobat sobre aquest antic sepulcre, no té cap excavació oficial documentada, ja que fa relativament poc que s'ha localitzat. Ho van fer membres de l'Associació Cultural "La Roureda", seguint informacions de Ferran Sánchez Agustí.
Aquest sepulcre d'estil cambra simple té unes dimensions internes de 2.65 metres de llarg per 1.08 metres d'ample.
Dibuix extret de l'estudi "Sepulcres Megalítics del Montsec", de Jaume Camats, de l'Associació Cultural la Roureda.
 |
| Extret de "Sepulcres Megalítics del Montsec" |
L'alçada, així com la seva morfologia exacta i la seva orientació, són impossibles de determinar degut al seu malmès estat de conservació. No és visible cap resta de l'obra tumular.
Un xic més a la dreta, veiem estintolat a terra, el que innegablement era el menhir senyalitzador del sepulcre.
No consta cap estudi del monòlit, almenys cercant per internet, però tenim la certesa de que és un antic menhir, ja que ho hem comentat amb diverses persones que es dediquen al món del megalitisme, ja sigui de forma professional com a afeccionats del tema, i tots coincidim en la seva autenticitat. Inclús tenia per algun lloc les seves dimensions, però ara no les trobo.
Visita acabada, tornem cap a casa, que demà comença la rutina!
